Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/101

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


66
66


1 san leonardo in val badia (gad. DLS 2002) Ⓘ Badia Ⓓ Abtei ◇ a) Y spo a Pedraces, imper a Badia, / zënza bëre ega degun passa ia Y spo a Pedraces, impêr a Badîa, / zënza bëir’ ega degun passa ía PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia)
2 paese in val badia formato dalle frazioni di san leonardo e pedraces (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, amp. DLS 2002) Ⓘ Badia Ⓓ Abtei ◇ b) Un incö nosc Siur Curat / Che na te ligrëza nes á fat, / Ch’á fat döt chël ch’un orü, / Chël che Badia n’á mai odü. Ung incö nos Sior Corat / Che na të ligrazza n’ës ha fat, / Ch’fat důt cal ch’ung orü, / Cal chë Badia n’ha mai odü. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia)
3 la parte alta della val badia (gad., fas. R 1914/99) Ⓘ Badia Ⓓ Abtei ◇ a) Chësc liber é por düc i ladins, cuindi oressi tigní poscibilmënter la mesaria, tra la pronunzia en Badia y Marou Chesc’ liber e pur duttg’ i Ladings, quindi oressi tignì possibilment’r la me-seria, tra la pronunzia in Badia e Marêo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

Badia (gad., mar., Badia, grd., fas., amp.) ↦ Badia.

badiot Ⓔ ven. trent. badioto da Badia (GsellMM) 6 1860 badiote m. pl. (DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471)
gad. badiot mar. badiot Badia badiot grd. badiot fas. badiot fod. badiot amp. badioto LD badiot
s.m.f. Ⓜ badioc, badiota, badiotes
abitante della val badia (gad. P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ badiotto Ⓓ Gadertaler ◇ a) No de zerto che ciamade / ca in Anpezo nos no i on. / Parai fora che i s’in vade, / Nos badiote no in voron… Nò de zerto che ciamade / cà in Ampezo nos no i on. / Parài fora che i s’ in vade, / Nos badiote no in vo-ron… DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.)
s.m. sg.
idioma ladino dell’alta val badia (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ badiotto Ⓓ Obergadertalisch ◇ a) Chësc liber é por düc i ladins, cuindi oressi tigní poscibilmënter la me-saria, tra la pronunzia en Badia y Marou; gauja, ch’al tomará fora, no dër marou, no blot badiot. Chesc’ liber e pur duttg’ i Ladings, quindi oressi tignì possibilment’r la meseria, tra la pronunzia in Badia e Marêo; gausa, ch’el tomarà fora, no der marêo, no blott badiott. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

badiot (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ badiot.

badioto (amp.) ↦ badiot.

badl Ⓔ dtir. wâdl (EWD 1, 195) 6 1858 badl (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3)
gad. badl grd. badl, bagl fas. badl caz. badl bra. badl LD badl
s.m. Ⓜ badli
gruppo muscolare posteriore della gamba sotto il ginocchio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ polpaccio Ⓓ Wade ◇ a) I à scomenzà a tacar bega ma al faure seben che l’era pìcol ge dajea tan-te legnade intorn le badl, che é sutà jabas. I a scomönzà a taccar begô mô al faurö sebbön chö l erô picol gö da-schöa tantö lögniadö intorn lö badl, chö ö sutà schabàs. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:3 (bra.).

badl (gad., grd., fas., caz., bra., LD) ↦ badl.

baear (moe.) ↦ baiar.

bagai Ⓔ ven. trent. bagai ‹ *BAGA (EWD 1, 196) 6 1878 bagai (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46)
gad. bagai mar. bagai Badia bagai grd. bagai fas. bagai bra. bagai fod. bagai col. bagai amp. bagai
s.m. Ⓜ bagais
bambino vispo e vivace (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; Lardschneider 1933; Ma 1953; F 2002, fod. Pz 1989, amp. A 1879) Ⓘ marmocchio Ⓓ Knirps ◇ a) Chël pice bagai ê fora de se dala ligrëza, y dijô: O cari bi pici tiers, os sëis i famoji canturs? Chel picce bagai ē fora d’sè dalla ligrezza, e dijō: O cari bi piccei tirz, os seis i famosi cantori? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

bagai (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., col., amp.) ↦ bagai.

bagatela Ⓔ it. bagatella (EWD 1, 197) 6 1833 bagatella (DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248)
gad. bagatela mar. bagatela Badia bagatela grd. bagatela fas. bagatela fod. bagatela col. bagatela amp. bagatela LD bagatela MdR bagatela
s.f. Ⓜ bagateles
cosa minuta e di nessun conto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; Rossi 1999; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002 Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ bagatella Ⓓ Kleinigkeit, Lappalie, Bagatelle ◇ a) Oh se fossa posibile vende dute le mie bagatele e scampà de fora in Pustraria, sarave ben dut auter vive. Oh se fos-sa possibile vende dutte le mie bagatelle e scampà de fora in Pustraria, ʃarave ben dutt auter vive. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
interiez.
non avere importanza (MdR) Ⓘ fà niente ! Ⓓ macht nichts ◇ a) Co? Les ot? Ël à dè les diesc! / Bagatela! Dunca lascéme pö demà atira levè Cò? Les òtt? Ël ha dè les dieŝ! / Bagatella! Dunca lascéme peu demà attira levè DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR).

bagatela (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., col., amp., LD, MdR) ↦ bagatela.

bagatin Ⓔ ven. bagatin ‘frazione di moneta, 1/12 del già soldo veneto’ (Boerio) 6 1844 bagatìn (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117)
amp. bagatin
s.m. Ⓜ bagatins
cosa minuta e di nessun conto (amp.) Ⓘ bagattino, bagatella Ⓓ Kleinigkeit ◇ a) ‘L à politiga e ‘l é fin, / ‘l à chel Dio che dute sà, / el no abada un bagatin / al coman-do de chi là. L’a polìtiga e l’e fin, / l’a chel Dio che dute sa, / el no abada un bagatìn / al comando de chi la. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:117 (amp.).

bagatin (amp.) ↦ bagatin.

bagl (grd.) ↦ badl.

bagn Ⓔ *BANEUM ‹ BALNEUM (EWD 1, 198) 6 1858 bagn (PescostaC, BonesEghes1858-1994:230)
gad. bagn mar. bagn Badia bagn grd. bani fas. bagn fod. bagn amp. bagn, bain, baign LD bagn
s.m. Ⓜ bagns
1 locale in cui sono situati gli apparecchi igienici nell’abitazione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bagno Ⓓ Badezimmer
2 stabilimento annesso a sorgente termale dotato di impianti per le cure e i trattamenti idroterapi-ci (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ bagno, bagno termale Ⓓ Bad, Heilquelle ◇ a) Y le miú de düc, le bagn de Valdander, / che fej te cialdi-ra na crosta de cënder. Y l’miú de düć, l’Bagn de Valdan-der, / che fej te ćialdira na crosta de cënder. PescostaC,

Badia