Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/137

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


brac
102


avess’ i mas e braze! la no ocore, che s’ i caz̄e, / che co vién dorà ra gòutes, / òh! avés’ i mas e braz̄e! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); c) dapò sul medemo desch l’à pojà su l brac cianch e l comedon dret dapó sul medemo desch la posa su el bracs cianch e el comedon dret IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); d) Gonot slaicâra da doman o söla sëra cun n cëst tl brac Gonot slaicala da dumang o soulla sera cunung cest t’ l brac’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:3 (Badia); e) A chëstes parores pëiel la creatöra por i pici brac A chestes parores peiel la creatura pur i piccei bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia)
2 antica unità di misura lineare, specie per stoffe (gad. G 1923; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933, fas. R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976, fod. G 1923; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986, LD, MdR) Ⓘ braccio Ⓓ Elle ◇ a) Cotant vëgn mo a costè n brac de chëst pano? / Iö mine ch’i abe paié n taler e mez le brac. Cotant vëgn mò a costè uǹ braćh de quest pano? / Jeu mine ch’j’abbe paÿé ‘ǹ taler e mez le braćh. DeRüM, ChëstVestimënt1833-1995:235 (MdR); b) Cotagn de brac en amangorëise? / Avede la bontè de n taié jö cater brac. Cotagn de braćh eǹ ammangorëise? / Avéde la bontè de ‘ǹ tajé ĝeu quatr braćh. DeRüM, CotagnDeBrac1833-1995:246 (MdR).

brac (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., LD, MdR) ↦ brac.

bracé (fod.) ↦ abracé.

Brach 6 1853 Brach (PescostaC, BracunCoz1853-1994:225)
gad. Brach Badia Brach
topon.
casale a pieve di marebbe, sulla strada di pliscia, sede del castello appartenuto all’omonima famiglia (gad.) Ⓘ Brach Ⓓ Brach ◇ a) Le Bracun da Brach da La Pli de Marou / conesciü da düc y dant y do / - ci lotrun ch’al fô y gran malandrët! L’Bracun da Brach da La Pli de Marô conosciü da düć y dant y daò / - ći lotrun ch’al foa y gran malandrët PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia)
antrop.
antica famiglia nobile della val badia, il cui membro più famoso, franz Wilhelm asch zu prack, era nominato "gran bracun" (gad.) Ⓘ Brach Ⓓ Prack ◇ a) Chël signur da Coz ia San Linert / cola chestiana dl Brach / á albü n bastert; y por chësc la pelicia i oressel cuncé. Ch’l signur da Coz ia San Linert / cola cherstiana dl Brach / á abü n bastert; y per chëst la pilicia i oréssel concè. PescostaC, BracunCoz1853-1994:225 (Badia).

Brach (gad., Badia) ↦ Brach.

braciacol Ⓔ comp. di abracé + col 6 1841 bracciacol (DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260)
fas. braciacol fod. braciacol col. brazacol amp. brazocol, baciacol LD braciacol
s.m. Ⓜ braciacoi
gesto d’affetto consistente nello stringere qualcuno tra le braccia (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ abbraccio Ⓓ Umarmung
fé n braciacol (fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ abbracciare Ⓓ umarmen ◇ a) l ie fesc n braciacol, l lo bussa el gliè fess en bracciacol, el lo bussa DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.).

braciacol (fas., fod., LD) ↦ braciacol.

braciar (bra.) ↦ arbraciar.

bradl Ⓔ deriv. di bradlé (EWD 1, 334) 6 1858 bralg [?] (ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171)
gad. bradl mar. bradl Badia bradl grd. bredl fas. braie caz. braie bra. braie moe. bralge fod. bregle LD bradl
s.m. Ⓜ bradli
grido acuto (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ strillo Ⓓ Schrei ◇ a) Canche te ès sie set pitles vegnarà duc i mitles / vegnarà da braies, tate mama gé voi pan. Chanche ti az sie sett pitlez vegnarà dug i mitlez / vegnarà da bralg [?], tate mama gio voi pan. ZacchiaGB, GardeneraB1858*-1995:171 (caz.).

bradl (gad., mar., Badia, LD) ↦ bradl.

bradlament Ⓔ deriv. di bradlé (EWD 1, 334) 6 1875 bradlamont (PescostaC, DecameronIXMAR1875:650)
gad. bradlamënt mar. bradlamont grd. bradlamënt fod. braglament
s.m. Ⓜ bradlamenc
pianto insistente e uggioso (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. Ms 2005) Ⓘ piagnisteo Ⓓ Geweine ◇ a) é röada dant ad ël con bradlamont, y á dit: Mio signur, iu ne vëgni dant a te por aspeté vendëta è rǫàda dant ad el cǫn bradlamont, e ha dit: Mi Signor, jù ne vegne dant a te pǫr aspettè vendàtta PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.).

bradlamënt (gad., grd.) ↦ bradlament.

bradlamont (mar.) ↦ bradlament.

bradlé Ⓔ *BRAGULĀRE (EWD 1, 333) 6 1763 bratlè ‘balo’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. bradlé mar. bradlé Badia bradlè grd. bradlé fas. braièr bra. braiar moe. bralgiar fod. braglé col. bragé amp. bregarà LD bradlé
v.intr. Ⓜ bradla
versare lacrime per dolore, commozione o altri sentimenti (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ piangere Ⓓ weinen ◇ a) La dones bredla tlo per amor dl bon Gejù! / Spitrons a bradlé, canche l ne jova plu? La donnes bredla clo per amor del bon Giesu! / Spitronse’ a bradle, canchel ne schova plu? RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Y duc bradlova aduna, / Che l Pimperl ie cherpà. I duc bradlova ad una, / Ke l Pimperl ie krepà. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); c) Es assé, dinei y mitli, / Canche te es 5, 6, 7 pitli? / Canch’i vën svaian, bradlan: / Tata! Mama! - ie ue pan!? Es assè, dinei y mittli, / Cànche t’ es, 5. 6. 7. pittli? / Càn’ chi ven’ g svajan’g, bradlan’g: / Tatta! Mama! - jê voi pan’g!? PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.); d) me vën da bradlé canche me recorde, che l di dl giudize à ëila inò da ressuscité! më vëŋ da bràdlè càŋchè më reccòrde, che ‘l di del judize hà ëila inò da reŝuŝitè! VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); e) E dëla é juda braglan davánt al Re E ella è žuda braglan davant al Rẹ PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
v.tr. Ⓜ bradla
lamentare, deplorare (grd. F 2002) Ⓘ piangere Ⓓ beklagen ◇ a) ie ve prëie cun gran devozion de dé a chisc mi uedli ruves d’antia gotes, per bradlé l gran numer de mi picëi je ve’ preje cun gran devocion de dè a chis mi uedli ruves d’antia gotes, per bradlö ‘l gran numer de mi piciej RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) L corp dl Salvator te fossa vën metù. Bradlon almanco śën la mort de nosc Gejù. El corp del Salvator te fossa veng mettû. Bradlòng almancu deseng la mort de nosch Giesu. RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.)
sbraié.

bradlé (gad., mar., grd., LD) ↦ bradlé.

bradlè (Badia) ↦ bradlé.

brae (bra.) ↦ braia.