Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/123

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


berba
88


1 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ barba Ⓓ Bart ◇ a) é vegnù n pìcol vege cun na gran barba grija ö vöniù un picol vegiö cun no grang barba grischô ZacchiaGB, Filamuscia1858*:6 (bra.); b) ’ci chi ê scomöc ch’al i brodorâ les leghermes jö por la berba ci chi è scomoutg’ ch’el i bordorà les legrimes jou pur la berba DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia); c) pingolâ i ciavëis fosc jö por le frunt, y la berba lungia, ch’arjunjô cina al piet, fajô ciamó plü da sprigoré pingolā i ciaveis fosc’ jou pur ‘l frunt, e la berba lungia, ch’arjunjō cina al piete, fajō ciamò plou da sprigorè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:123 (Badia).

berba (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ berba1.

berba2 Ⓔ BARBA (EWD 1, 273; http://www.atilf.fr/DERom/entree/’barba2) 6 1821 bera (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60)
gad. berba mar. berba Badia berba grd. berba fas. bèrba caz. bèrba bra. barba moe. barba fod. bèrba col. barba amp. barba LD berba MdR berba
s.m. Ⓜ berbesc
1 fratello del padre o della madre, rispetto ai nipoti (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. Aton 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ zio Ⓓ Onkel ◇ a) Da l’ultima tüa lëtra de le 12 de forà vëighi che t’ as avü la fortüna d’arpè tüć i libri de to signur Berba e che te pënses d’i vëne. Da l’ultima tüa lëttra de le 12 de forà vëighi che t’ has avü la fortüna d’arpè tütg i libri de tò Signur Bärba e che te pënses d’i vënne. DeRüM, Libri1833-1995:285 (MdR); b) Cun gran devoziun vëgni un ala ota / Döta süa jënt, le tot y la tota / Y berbesc y mëdes n tanc de parënc, / Ai pita y trëma mo impó dër contënc Cong grang devoziung vagni ung alla ótta / Dütta süa saint, l’tot e la tota / E berbess e mádes n tagn de paráintg, / Ai pitta e tráma ma impò der containtg PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
2 titolo di reverenza, appellativo, premesso o al nome o al cognome di un uomo (gad. A 1879; P/P 1966 V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ signore Ⓓ Herr ◇ a) Śën cialëde, bera Cristl Sën cialede, bera Kristl PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) Berba Jan Casper da Ćiaminades ê na ota jü a Venezia. Bärba Ĵeaǹ Caspr da Çhiaminades ê ‘na óta ĝiü a Venezia. DeRüM, CasperCiaminades1833-1995:280 (MdR); c) Berba Tita Cazöla: pordërt Jan B. Tasser da Sorega Berba Tita Cazzoula: pur dert Jan B. Tasser da Sorega DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia); d) Bon di, bera Jan, co vala? Boŋ di, bèra S̄àŋ, co vàla? VianUA, JanTone1864:198 (grd.).

berba (gad., mar., Badia, grd., LD, MdR) ↦ berba2.

bèrba (fas., caz.) ↦ berba1.

bèrba (fas., caz., fod.) ↦ berba2.

Berbola (fod.) ↦ Berbora.

Bèrbola (fas., caz.) ↦ Berbora.

Berbora 6 1819 Berbora (PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197)
gad. Berbora mar. Berbora fas. Bèrbola caz. Bèrbola bra. Bàrbola fod. Berbola col. Barbera
antrop.
(gad. V/P 1998, fas. R 1914/99; Mz 1976, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Barbara Ⓓ Barbara ◇ a) Prëia la Berbora, ch’ara te dëides n püch, / Porcí [che] la dotrina ne pón ma tó fora de füch. Preja la Berbora, ch’arra të deide in puc, / Portgila dottrina ne pong ma tò fora dë fuc. PezzeiJF, MCamploj1819-2010:197 (Badia).

Berbora (gad., mar.) ↦ Berbora.

bercia Ⓔ PARRICU x *BARGA (GsellMM) 6 1813 bercies pl. (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
gad. bercia mar. berćia Badia berćia grd. bercia fas. bèrcia fod. bercia amp. arcia LD bercia
s.f. Ⓜ berces
costruzione di riparo o sostegno in travatura incastrata (grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ argine Ⓓ Damm ◇ a) Per i paures de bona erces, / Dant al’ega de bona berces. Per i paures de bona ercies, / Dant a l’ega de bona bercies. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.).

bercia (gad., grd., fod., LD) ↦ bercia.

berćia (mar., Badia) ↦ bercia.

bèrcia (fas.) ↦ bercia.

berdon Ⓔ (nord)it. bradone ‹ fränk. *brâdô (EWD 1, 321) 6 1866 berdon (BrunelG, Cianbolpin1866:14)
gad. bordun mar. bordun Badia burdun grd. berdon, burdon fas. berdon caz. berdon bra. berdon fod. berdon amp. bordon LD berdon
s.m. Ⓜ berdons
pezzo di tessuto logoro, brandello di stoffa (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ straccio Ⓓ Lumpen ◇ a) l’à vedù n burt mantel enlongia a tera e l disc: Che berdon él po chiò l a vedù un burt mantel in lenğia a tera e l diš. Ke berdon el po kiò BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.).

berdon (grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ berdon.

bëre (gad., mar.) ↦ beive.

berechin (fas., bra., moe.) ↦ birichin.

berichin (caz.) ↦ birichin.

berna (amp.) ↦ brena.

Berta 6 1878 Berta (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20)
gad. Berta Badia Berta fod. Berta
antrop.
(gad., fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ Alberta Ⓓ Bertha ◇ a) Iö sön Berta, fia dl capo dles porjuns Jou sung Berta, fìa d’l capo dles p’rjungs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia).

Berta (gad., Badia, fod.) ↦ Berta.

Berto (gad., mar., Badia) ↦ Biertul.

Bértol (caz., moe.) ↦ Biertul.

besegn (fas.) ↦ bujegn.

besegnar (bra.) ↦ bujegné.

besegnèr (fas.) ↦ bujegné.

besen (bra.) ↦ bujegn.

beśen (amp.) ↦ bujegné.

besogn (moe.) ↦ bujegn.

besognar (moe.) ↦ bujegné.

bespa (fas.) ↦ vespa.

bespé (fas.) ↦ vespé.

bespè (moe.) ↦ vespé.

besper (fas.) ↦ vespri.

bespia (grd.) ↦ vespa.

bespres (grd.) ↦ vespri.

bèst (fas., caz.) ↦ past.

bèsta (fas.) ↦ basta.

besteame (amp.) ↦ bestiam.

bestema Ⓔ it. bestemmia (EWD 1, 298) 6 1862 bestemes pl. (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474)