Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/124

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


bevanda
89


fas. bestema caz. bestemia moe. bestiema fod. bestema col. bestema amp. bestema
s.f. Ⓜ bestemes
espressione oltraggiosa contro la divinità (fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976, fod. Pz 1989, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ bestemmia Ⓓ Fluchwort ◇ a) Inze piaza el fajea proprio spaento: / bestemes che fajea rizà i ciaei Inže piaža el fegea proprio spaento: / bestemes che fegea rižà i ciaéi DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.)
blastema.

bestema (fas., fod., col., amp.) ↦ bestema.

bestemà (col., amp.) ↦ bestemé.

bestemé Ⓔ it. bestemmiare ‹ *BLASTEMĀRE (EWD 1, 298) 6 1862 bestemaa 6 imperf. (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473)
fas. bestemèr caz. bestemièr moe. bestiemar fod. bestemié col. bestemà amp. bestemà
v.intr. Ⓜ bestemeia
oltraggiare con bestemmie, offendere la divinità o le cose sacre con parole di odio e di spregio spesso triviali (fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ bestemmiare Ⓓ fluchen, lästern ◇ a) outre doi in éi ciatà pì inze un toco / che i r’ aa del Comun e i bestemaa outre doi in éi ciatà pi inže un toco / che i r’ ava del Comun e i bestemaa DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
blastemé.

bestemèr (fas.) ↦ bestemé.

bestemia (caz.) ↦ bestema.

bestemié (fod.) ↦ bestemé.

bestemièr (caz.) ↦ bestemé.

bestia Ⓔ it. bestia ‹ BĒSTIA (EWD 1, 282) 6 1763 boestia ‘belva, bestia’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. bestia mar. bestia Badia bestia grd. bestia fas. bestia bra. bestia fod. bestia col. bestia amp. bestia LD bestia
s.f. Ⓜ besties
animale, in senso generico (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ animale, bestia Ⓓ Tier ◇ a) Ma l’era ence un auter drach cun nef ciaves che la vardaa. Chest l’era la più burta bestia che se podea veder. Mo lerô entschö un auter drak cun növ tschaves chö lô vardaô. Chöst lerô la più burtô bestiô chö sö podöa vedör. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:10 (bra.); b) cioche śo bas, ch’i someaa porziei, / urle che a besties i sarae stà ben cioche zobaš, ch’i someaa poržiéi, / urle che a besties i sarae sta ben DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); c) L paur l à tëut, y l à metù a vardé i purciei. Dala ciarestia, che fova, messova ël se cuntenté de maië cun chëla besties ‘L paur l’hà tout, y l’hà mettù a vàrdè i purĉöi. Dalla tgiàrestia, chë foa, mëssòva ël së cuntëntè de majë con chëlla bösties VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.); d) Una tigre amaestrada / ‘L é ra prim bestia che vedon / Śà noe ane r’on ciapada / Sote un sas in padeon. Una tigre ammaestrada / Le ra prim bestia che vedόn / Za nòe ane, ròn ciapàda / Sόtte un sas in padeόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.); e) A conscidré chëra bestia, se descedâl fora te süa anima reflesciuns malinconiches. A considerè chella běstia, sè descedāle fora t’ sua anima reflessiungs malingconiches. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia); f) N’ofenede les besties, y Idî se premiará ’ci por chësta picera opera, mo bona. N’offendede les besties, e Iddì sè premierà ci pur chesta piccera opera, mo bona. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:127 (Badia)
da bestia (grd. DLS 2002, fas. DILF 2013, fod. DLS 2002, amp.) Ⓘ bestiale Ⓓ bestialisch ◇ a) Ma che gnanche el to dialeto / No te sepes da parlà / ‘L é da bestia a dì sćeto / ‘L é da musc, in verità. Ma che gnanche el tò dialĕtto / No te sepès da parlà / Le da bestià a di scietto / Le da mŭsc, in verità. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.) ◆ dé en bestia (amp.) Ⓘ arrabbiarsi, infuriarsi Ⓓ in Wut geraten, wütend werden ◇ a) po ‘l scomenza a fei ra grinta, / a scioudasse, a delirà, / a dà in bestia, a tirà fora / zinch’ o sié di meo pardios po’ ‘l scomenz̄a a fei ra grinta, / a scoudase, a delirà, / a da in bèstia, a tirà fòra / z̄inc’ o sié di mèo pardiós DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

bestia (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., col., amp., LD) ↦ bestia.

bestiam Ⓔ it. bestiame (EWD 1, 282) 6 1710 Bestiam (Proclama1710-1991:167)
gad. bestiam mar. bestiam Badia bestiam grd. bestiam fas. bestiam caz. bestiam bra. bestiam fod. bestiam amp. besteame LD bestiam
s.m. sg.
l’insieme degli animali domestici (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bestiame Ⓓ Vieh ◇ a) D’istà é propio bel fora mont perché l’é tropa jent e trop bestiam lafora. Dista ö propio bel fôrô mont perchö lö tropa schent ö trop böstiam lafora. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.); b) Lascia pur ve, che senó i à po tant de bestiam da chi da Gries, che l’é noscia ruìna. Laša pur ve, ke senò i à po tant de bestiam da ki da Gries, ke l e noša ruina. BrunelG, Cianbolpin1866:18 (caz.); c) E col vetrinario / Che s’ in é śù d’istade? / […] / Ch’el no guaria i besteame / Dute cuante el saon; / Ma co ‘l dijea: "Pagame!" / ‘L ea un’ outra chistion. E col veterinario / Che si n’é zù d’istade? / […] / Ch’el no guariva i bestiame / Dute quante el saón; / Ma co’ l discea: "Pagame!" / L’ea un autra quistion. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

bestiam (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ bestiam.

bestiema (moe.) ↦ bestema.

bestiemar (moe.) ↦ bestemé.

Beta 6 1828 Bêttes pl. (PlonerM, VedlMut1828-1997:351)
grd. Beta fod. Beta
antrop.
(grd. F 2002, fod. Pz 1989) Ⓘ Elisabetta Ⓓ Elisabeth ◇ a) Crive pu te bela Bëtes, / Arëis tost sul cë curnëtes! Crìve pu, te bœlla Bêttes, / Aurêis tost, sul ciê cornœttes! PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.).

Beta (grd., fod.) ↦ Beta.

bete (amp.) ↦ mete.

bëursa (grd.) ↦ boursa.

bevanda Ⓔ it. bevanda (EWD 1, 264) 6 1813 bevanda (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. boanda mar. boanda Badia buanda grd. buanda fas. beanda fod. bevánda, beánda col. bevanda LD bevanda
s.f. Ⓜ bevandes
ogni liquido che si beve (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ bevanda Ⓓ Getränk ◇ a) A Gejù vën dat n’antia buanda A Gesu vän dat un anthia bevanda RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) iló ái derzades y boandes dër bones illò ai derzades e bevandes der bones DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia); c) Al Ofertorio, al ofrí le pan y boanda / I porta la