Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/115

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


beive
80


tanto DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); j) Vin bev mescedà cun ega, blot uniun n beve puech Viŋ böv mus̄edà con èga, blot ugnuŋ ëŋ böve puech PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); k) cogne jir a vardèr de la feides che n cajo canche les vegn jù de Pèla de Mez a beiver, no les me saute jun ruf cogne ʒ̉ir a vardér de la feides, ke in caʒ̉o, kan ke les vegn ʒ̉u de Pela de Meʒ a beiver, no les no les me saute ʒ̉u ‘n ruf BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.); l) Su beon… e che ra vada / On fenì de struscià! Su beόn… e che ra vada / On fenì de struscià! Anonim, ManageriaComunal1873-1973:28 (amp.); m) Chi ch’á sëi, vëgnes da me a bëre Chicch’ à sei, vegne da mè a beire DeclaraJM, SantaGenofefa1878:40 (Badia); n) Gonot jôl pro fontana a pié sö ega frësca, i la sporjô a Genofefa, y dijô: "Boiede, uma, ëis borjú, i slefs é süc!" Gonot jēle pro fontana a piè sou ega fresca, i la sporjō a Genofefa, e dijō: "Boiede, uma, ais burjŭ, i sleff è sūttg!" DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia).

beive (LD) ↦ beive.

beive † (fod.) ↦ beibe.

beiver (fas., caz., bra.) ↦ beive.

bel Ⓔ BELLUS (EWD 1, 265) 6 1445 well f. (WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:105)
gad. bel mar. bel Badia bel grd. bel fas. bel caz. bel bra. bel moe. bel fod. bel col. bel amp. bel LD bel MdR bel
agg. Ⓜ biei, bela, beles
1 che attrae, gradevole per armonia, perfezione formale (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 200, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ bello Ⓓ schön ◇ a) Margrëta bela Margrita well WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:105 (grd.); b) Le creature. Bon viac segnor. Ma vegnide pa amò; ve n enjignon pa endana de più bie. Le creature. Bong viatsch Segnor! Ma vegnide pa a mò; ve n’eschignong pa indana de più bie. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) Vo uemes jide dant, / Tulëve l bel guant! Vo uemes ſhide dant, / Tulëve l bel guant! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); d) Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! Tulëde mo, vo grandes / Sul cë bela gherlandes! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:63 (grd.); e) Jì delongo a tò l plu bel guánt, vestilo e meteie ite ntel deit l anel Schí de longo a tó ‘l plu bel govant, vestílo e mettéje ite ‘n tel deit l’anel HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); f) Ël é n polit e bel jonn, e vos… Ël é ‘ǹ polit e bel ĵon, e vos… DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); g) portà chiò sobit dal vestir l più bel guant che aon, n bon pé de ciuzé e l’anel da ge meter tel deit portà clò subit dal vestir el plu bel goànt, che aòng, ung bong pé de ciuzzé e l’anèl da ghié metter tel deit SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); h) Presto portà ca el pì bel vestì, che on, e vestilo, e betei inz’ el diedo un anel Preste portà ca el pi bel vestì, che on, e vestillo, e metei inc’ el diedo un’ anel ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) Mo a che éi vegnui chisc bie / Da Vich a Pera? Spetà che ve l die. / A far veder l so bel carater Mo a ke ei vegnudi kiš bìe / Da Vik a Perra? Spetà ke vel dìe. / A far vedér l so bel karater BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); j) T’as doi oce tanto biei… / i é lujentes come el fó… T’ as doi ocie tanto biei … / ie lugentes come el fò… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); k) O mituns da chël bel ciapel O Mitungs da kal böll Chapell PeskollerJB, Landsturmlied1866-1998:288 (Badia); l) Ma a Leisach se presenta n bel cuadro, se vede Lienz e tante vile dut intor. Ma a Leisach se presenta un bel quadro, se vede Lienz e tante ville dutt intor. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); m) Dui levic y le mantel, oh ci bel guant! Dui Leviti e l’mantel, oh tgi bell guant! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia); n) ma sce cunscidrëis chësta beliscima lum sun ciel, chël bel surëdl ma̤ šę kuŋšidęráis k’šta̤ belíšima̤ luŋ suŋ tsíel, k’ l bel surá̤dl RifesserJB, Surëdl1879:107 (grd.)
2 corretto, misurato, appropriato (grd., amp.) Ⓘ bello Ⓓ gut ◇ a) Sci, sce l ie drët a Die, / Dut bon, dut drët, dut bel. Shi, she l’ie drët a Die, / Dut bon, dut drët, dut bel. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) ma brae pares, i dajé benon / a ra vosc fies na bela educazion!… ma brae pares, i dagé benon / a ra vosh fies na bela educažion!… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
3 piacevole (gad., grd. L 1933, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, amp.) Ⓘ bello Ⓓ schön ◇ a) canche l’é tornà, e che l se à arvejinà a la cèsa, l’à sentù na bela mùsega e balèr. canche l’e torná, e che ‘l se a vishiná alla tgiesa, l’a sentú una bella musica e balér. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); b) Ci n bel de ch’al é incö, / Can gnarál pa indô insciö / Ma ch’ai stlefes i mortai / Che tan bel n’él plü mai. Tgi en bël dë ch’al ë incö, / Cang gnaral pa indo ensö / Ma ch’ai stlëf i mortai / Chë tang bël n’ël plo mai. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); c) Ma ancuoi sci che i sćiopetea! / Ah! non élo gnanche bel? Ma ancuoi sì che i sciopetéa! / Ah! non elo gnanche bel? ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.); d) Cosses, bënché scialdi beles y deletëules mprima, / No crì, sce les te porta dann, o te roba la stima. Còsses, bëŋchë ŝàldi bölles y dölettoules ’mprima, / No crì, ŝë les të pòrta dann, o te ròba la stima. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) Da vigni lëgn y trognora aldon sotissura cënt beles cianties da vigne lengn’ e trŏgnora aldung soutt e sura ceant belles cianties DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia)
4 gentile, nobile (grd. F 2002) Ⓘ bello, gentile Ⓓ freundlich, großherzig ◇ a) ve prëie dla bela grazia de purté cun frut l jëuf dëuc de vosc santiscimi cumandamënc. vœ preije d’la bella grazia dë purte cun frut ‘l schouf doutsch de vosc santisimi comandameintg. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) Segur l lëur te purterà bela pesc, no l no fé nia. Segùr ‘l lour të purterà bölla pes̄, no ‘l no fè nìa. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
5 riferito al tempo e a condizioni atmosferiche, chiaro, sereno (grd. F 2002, amp.) Ⓘ bello, sereno, chiaro Ⓓ heiter, klar ◇ a) una neola ió no vedo… / ‘l é un bel tenpo, ‘l é sinzier! una neola io no vedo… / le un bel tempo, le sinzier! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:108 (amp.)
6 quantitativamente notevole, quindi grande, grosso, forte, abbondante e simili (gad., grd., fas., fod., amp., MdR) Ⓘ bello Ⓓ groß ◇ a) A chi pestes de sculeies. / Fei pu tré de biei gran sveies A ki pestes de skulejes. / Fei pu tre de biei gran svejes PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Fei n bel gran cumplimënt; / Ma ne unì drë tan ruvënt / A tuché la man a Stina. Fei n bel gran kumplimënt; / Ma ne unì drë tan ruënt / A tukè la man a Stina. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); c) Les ie diaulmënter ries, / Nes fej suvënz gran dann. / Nes tira sula cresta / Na bela gran tampesta. Les ie diaulmënter ries, / Nes feſh suënz gran dann. / Nes tira sula kresta / Na bela gran tëmpesta. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:65 (grd.); d) B. Le lin serà pa bel ël chësta ota? / A. Bel, bel, mo ël é pa inće a priesc. B. Le liǹ serà pa bel ël questa óta? / A. Bel, bel, mó ël é pa inçhie a pri[e] ŝ. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); e) l’é vegnù vosc fra, e vosc père dal gran gust, che l’é tornà san e salvo, l’à fat mazèr n bel vedel l’é vegnù vos frà, e vos père dal gran gust, che l’é tornà sang e salvo, l’ha fat mazzèr un bel vedel SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:247 (caz.); f)