Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/116

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


bel
81


L é vegnù tuo fradel, e tuo pere l eva tán’ content, che tuo fradel l é vegnù liegher e sann a cesa, che l à fat mazé n bel vedel L’è vegnù tuo fradèl, e tuo père l’eva tang content, che tuo fradèl l’è vegnù liegher e san a cieŝa, che l’ha fa mazzè en bel vedèl DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); g) Enfati sentì ades n bel azident / Coche i à ciapà n bel spaent. Infatti sentì adés ‘n bel azidént / Ko ke i ha čapà n bel spavént. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); h) Un bel musc se sente el resto / Col iò iò… a vegnì / Un bel pezo, ma de chesto / Pì in detalio avrei da dì. Un bel musc se sente el resto / Col iò iò… a vegnì / Un bel pezo, ma de chesto / Pi in dettaglio avrei da dì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); i) Le bun fi stô iló stare ad ascolté pro, y beles leghermes i degorô jö por les massëdles ‘L bung fì stè illò starre ad ascoltè pro, e belles legrimes i d’gorō jou pur les massalles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia)
7 con valore rafforzativo (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas., fod. Pz 1989) Ⓘ molto Ⓓ sehr ◇ a) Und bitt, ch’al te lasces gní dlaite / Por imparé bel frësch / Inciamó le todësch. Und bitt, ch’äll të lasche gní dlaite / Per imparë bell fräschc / Intgiamò il todeschc. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); b) Sce t’os gní n bun patrun / sce sideste dagnora bel valënt Schë t’ oos gnì ung bung Patrung / Schë sieste dägnärra bell valänt PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia); c) Po sauti ite ala proza. / Y dì: Can ulons’ a fé la noza? / Po dirala: bel prësc de mei. Po sauti it ala proza. / I di: Kan ulonsa fe la noza? / Po dirala: bel prëst de Mei. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); d) Po deberieda jon, / Cigan y bel ciantan Po de briëda ſhon, / Cigan i bel ciantan PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); e) Cognaré bel, bel trotar / A costa de toalar. Kognarè bel, bel trotár / A kosta de Toalár. BrunelG, MusciatSalin1845:12 (bra.); f) Dì mut tan d’elemënc iel pa? Doi, respuend l mut bel franch. Di mutt tàŋ d’elemëntg jèl pa? Doi, respuend ‘l mutt böll frànch. VianUA, MaesterSculé1864:196 (grd.); g) giusta che fiorìa soreie e l’era dut tant bel cet ğiusta ke fioria soreje e l era dut tan bel čet BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.)
8 del tutto (gad.) Ⓘ completamente Ⓓ ganz ◇ a) Don Cortleiter en San Martin, / Plëgn de zelo en süa facenda / De Siur Domëne bel jomelin. Don Cortleiter in San Marting, / Pleing’n de zelo in su facceinda / D’Sior Domeine bel jom’ling. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Frësca é l’ega y bel sarëna, / Che da crëp vá y placia en banch Fresca è l’ega e bel serena, / Che da crepp va e placcea in banc DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); c) La ligrëza bel compagna / Che se fajëis en chësc […] de La Ligrezza bell compagna / Che s’ fajeis in chesc’ […] dè DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia)
avv.
1 perbene, a modo (gad., grd.) Ⓘ bene Ⓓ gut ◇ a) Dut i jiva bel de man / La manea y l gran paian, / Y fajova mé te n bòt / Tost na mëisa o n criniot Dut i ſhiva bel de man / La manea i l gran pajan, / I faſhova me te n bot / Tost na mëisa o n kriniot PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) Tö t’as imparé a lí bel todësch / Y bel talian. Tö t’ haas imparè a lí bell todeschc / Ë bell taliang. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:199 (Badia)
2 con tutto il cuore, sentitamente (grd., MdR) Ⓘ cordialmente Ⓓ herzlich ◇ a) Bossi po drët bel la man, / Dì: sëis’ a bën nton y sann? Bossi po drët bel la man, / Di: sëise bën nton i san? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Iö ves prëie de me la saludé bel bel. [Jeu] Ves prëÿe de me la saludé bel bel. DeRüM, SignuraUma1833-1995:235 (MdR)
3 con esattezza, con precisione (grd., MdR) Ⓘ esattamente Ⓓ genau ◇ a) Tu prëies bel sciche n fascian. / Tu ies mpo n bon cristian Tu prejes bel shike n Fashan. / Tu ies mpo n bon Kristian PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); b) Ël se dà, ch’ëi s’incunta mefo bel davant a chëst’osteria, olà che el pelegrin palsava Ël se dá, ch’ëi s’incuntra meffo bel davant a quest’osteria, olà che el pelegriǹ palsava DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR)
4 elemento pleonastico (gad., fas., MdR) Ⓘ ben bene Ⓓ schön ◇ a) O mia bona mëda M., jìssen pö demà ite e ponesse bel dlungia berba J. e stede bela chieta e lascénes fà nos. Oh, mia bonna mäda M., ĝisseǹ peu demà ite e ponesse bel dlungia bärba J. e stéde bella quieta e lascénes fà nos. DeRüM, MütMaridé1833-1995:280 (MdR); b) Marsc bel snel it’ al confin Marsh bell snell ît’ al confin PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); c) Mo die bel schiet, la devozion / La é pecia Mo dìe bel schiet, la devotziong / La è petgia BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (bra.)
s.m.f.
persona bella, avvenente (grd.) Ⓘ bello Ⓓ Schöne ◇ a) Vo mutons, autëis la veles / do dinei y do la beles. Vo Mutons, auteis la Völes / do Dinei y do la Bölles. PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:142 (grd.)
s.m. sg.
ciò che per aspetto esteriore o per qualità intrinseche provoca impressioni gradevoli (gad. P/P 1966, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99, fod. Pz 1989) Ⓘ bello Ⓓ Schöne ◇ a) O mi seniëura, respuend la muta: cie cossa pon avëi de bel per vint toleri? O mi segniœura, respuend la muta: tgiè cossa pong avèi dœ böll pœr vint toleri? PlonerM, Erzählung4GRD1807:47 (grd.); b) Śën sor! recordete po d’avëi pazienza, y no pensé de giaté dut l bel l bon, che l ie pa dlonch zeche. Zëŋ sor! reccordetë pò d’àvëi pazienza, y no pënsè de giatè dutt’ l böll ‘l boŋ, che ‘l jè pa dlonch zöchë. VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.)
interiez.
esclamazione di meraviglia o d’impazienza (gad. P/P 1966, grd. G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99, amp.) Ⓘ oh bella Ⓓ ach ◇ a) O bela! da le doudesc de not / Con ogneun te man n got. O bella! da le dòudeš de not / Kon ognùn te man ‘n got. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.); b) "Paroutro! ’es disc sta femenes, paresse! / Ce gran Dio bel! De meo no pó mia esse…" "Parautro! es disc sta femenes, paresse! / Ciè gran Dio bel! De meo no po mia esse…" DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.); c) Oh, oh bela, sion ben galantomegn te Fascia Oh, Oh bella, sion ben gallantomin te Fassa IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.)
bel y ben (fas.) Ⓘ benone, benissimo Ⓓ ausgezeichnet, sehr gut ◇ a) E te sot i Cougoi l se stajea bel e ben E te sot i Kougoi l se staʒ̉ea bel e ben BrunelG, Cianbolpin1866:2 (caz.) ◆ bel y bon (grd., fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ buono Ⓓ gut ◇ a) Va y gëura su la bëursa, / Compra cie che ie bel y bon, / Porta su y nëus maion. Va i gëura su la bëursa, / Kompra cie ke ie bel i bon, / Porta su i nëus majon. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) I avesse gën n bel e bun pano por na viesta. J’avesse giaǹ ‘ǹ bel e buǹ pano por ‘na viesta. DeRüM, CiAvessesGën1833-1995:245 (MdR); c) Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. Bel e bon pensier / Ottimo auguro / Purché sia puro / E de vero cher. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:263 (bra.) ◆ dé les beles y les bo-

nes (grd.) Ⓘ vezzeggiare, lusingare Ⓓ schmeicheln, schön tun ◇ a) Dai la beles, dai la bones / Y dì: mi cara bona Stina, / Chetù, che tu me toles / Cun volontà devina? Dai la beles, dai la bones / I di: mi kara bona Stina, / Ke tu, ke tu me toles / Kun volontà divina? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.) ◆ fé les beles (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; F