Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/135

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


boscheda
100


icht, Waldung ◇ a) te chëstes boscades orendes, plënes de lus te chestes boscades orrendes, plenes d’lūs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia).

bosco (amp.) ↦ bosch.

bossa (moe.) ↦ boza.

bossar (bra., moe.) ↦ bossé.

bosse (mar.) ↦ bossl.

bossé Ⓔ mhd. bussen (Lardschneider 1933:36) 6 1821 bossi 2 imperat. (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56)
grd. bussé fas. bossèr caz. bossèr bra. bossar moe. bossar fod. bussé col. bussà amp. buscià LD bossé
v.tr. Ⓜ bossa
accostare le labbra a qualcuno o qualcosa per dare uno o più baci, in segno di affetto o di omaggio (grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ baciare Ⓓ küssen ◇ a) Bossi po drët bel la man, / Dì: sëis’ a bën nton y sann? Bossi po drët bel la man, / Di: sëise bën nton i san? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Canche ël fova mo dalonc da ël, l à udù si pere, y se à muet a cumpascion, iel cors ncontra y tumà ntëur l col, y l à bussà. Canche el fóa mo da lontsch da el, l’ha udú si pére, y se ha muet a compaschiong, joel cors incontra, y tumá intour el coll y l’ha bussá. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) E canche l’era amò lontan, so père l’à vedù, e menà a compascion l’é coret encontra, l’à abracià entorn l col, e bossà. E canche l’era amó lontan, so pére l’a vedú, e mená a compassion l’é corrét incontra, l’a abbratsché intorn ‘l col, e bussá. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); d) L eva ncora dalonc, che so pere l à bele vedù, e per compascion l ie cor adincontra, l bracia ntourn l col, e l bussa. L’eva ‘ncora da lontsch, che so pére l’ha bele vedu, e per compassion ‘l je corr adincontra, ‘l bratssha ‘ntourn ‘l coll, e ‘l bussa. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); e) l vegn a sauc ju per la scèla, l ge cor encontra, l ge cesc entorn l col, e l lo bossa el veng a saucc ju per la scella, el ghiè corr in contra, el ghiè ciesc intor ‘l coll, e el lo bozza SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); f) Y canch’ël fova per rué a cësa, si pere l vëija unian dalonc, l i fej picià, i cor ncontra, l abracia, y l bossa I cang ch’el foa per ruè a ciäsa, si père ‘l veisa uniang da loncc, gli fa piccià, i corr’ ncontra, l’abbraccia, i el bòzza SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); g) E canche ‘l eva ancora dalonse, lo vede so pare, e ‘l i fesc pecà, ‘l i core incontra e ‘l se lo tira al col, e lo bussa. E chanche l’eva ancora da lonze, lo vede so pare, e gli fes peccà, gli corre incontra el se lo tira al col, e lo bussa. ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); h) l é caminé prëst ju per la sciala, e l i’ va ncontra, el ie fesc n braciacol, el lo bussa l’è caminè prast giu per la sala, e gli va incontra, el gliè fess en bracciacol, el lo bussa DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:260 (fod.); i) Anpezane sci pardiana, / Podesson buscià ra man, / S’aesson come a Coiana / Dute cuante el zarvel san. Ampezzane si par diana, / Podesón buscià ra man, / S’ avessòn come a Coiana / Dute quante el zarvell sàn. DegasperF, ZambelliMichelli1872-1973:13 (amp.)
se bossé (fas.) Ⓘ baciarsi Ⓓ sich küssen ◇ a) Cianbolfin l’é vegnù fora e l ge à tocià la man a Dona Chenina, e i à scomenzà a se bossèr che l’era bel n spetacol. Čanbolfin l e vegnù fora e l ğe à točà la man a Dona Kenina, e i à scomenʒà a se bosér ke l era bel n spetakol. BrunelG, Cianbolpin1866:24 (caz.).

bossé (LD) ↦ bossé.

bossèr (fas., caz.) ↦ bossé.

bossl Ⓔ *BUXULUS (deriv. di BUXIS ‹ πυξίς) (GsellMM) 6 1813 bosl (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. bossl mar. bosse Badia bossl grd. bossl, bostl fas. bóssol moe. boissol fod. bossol amp. boiso LD bossl
s.m. Ⓜ bossli
contenitore di latta, vetro o altro materiale, di forma generalmente cilindrica (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ barattolo Ⓓ Dose, Büchse
l’avei al bossl (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ faticare nel portare a termine un lavoro Ⓓ eine Aufgabe nur mit Mühe bewältigen können ◇ a) Śën l’ovel bën al bossl / O sei still, mein liber Josl! / Sté pa bën inò pra te, / É n iede ulù purvé, / Sce te ies bon da me giapé. Sën l ovel bën al bosl / O sei still, mein liber Josl! / Ste pa bën inò pra te, / E n jëde ulù pruvè, / She t’ ies bon da me giapè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

bossl (gad., Badia, grd., LD) ↦ bossl.

bossol (fod.) ↦ bossl.

bóssol (fas.) ↦ bossl.

bostina (caz., moe.) ↦ bustina.

bostl (grd.) ↦ bossl.

bot Ⓔ deriv. di apadan. * botàr (variante di buttare) ‹  afr. boter ‹  fränk. * bôtan (GsellMM) 6 1813 bot (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63)
gad. bot mar. bot Badia bot grd. bòt fas. bòt bra. bòt fod. bòt LD bot
s.m. Ⓜ boc
movimento rapido e violento per cui un corpo viene a contatto con un altro (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ botta, colpo Ⓓ Schlag ◇ a) A dì dl mat, chël ses tu bën, / Te n bòt ne mazen n lën. A di del mat, kël ses tu bën, / T’ en bot ne mazun n lën. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); b) Cun na burta odlada plëna de rabia se retira Golo ble-ghel dal sënn, y tl jí fora i dál n bot ala porta de fer Cuna burta odlada plena de rabbia sè retira Golo blŏghēl dal senn, et’ l jì fora i dale ‘ng bott alla porta de ferr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia)
te n bot (grd. F 2002) Ⓘ in un colpo Ⓓ auf einen Schlag ◇ a) La manea y l gran paian, / Y fajova mé te n bòt / Tost na mëisa o n criniot La manea i l gran pajan, / I faſhova me te n bot / Tost na mëisa o n kriniot PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.); b) La dirà: Dà ca dinei! / Y te n bòt sarai finei. La dirà: Dacà dinèi! / Y ten bot, sarài finèi. PlonerM, VedlMut1828-1997:351 (grd.).

bot (gad., mar., Badia, LD) ↦ bot.

bòt (grd., fas., bra., fod.) ↦ bot.

bota Ⓔ deriv. di apadan. * botàr ‹ afr. boter ‹ fränk. * bôtan (GsellMM) 6 1845 bote pl. (BrunelG, MusciatSalin1845:6)
gad. bota mar. bota Badia bota grd. bota bra. bota fod. bota amp. bota
s.f. Ⓜ botes
1 violento colpo dato a qualcuno per fargli male (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002, bra. R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ botta, percossa Ⓓ Hieb, Schlag ◇ a) A chi da Pera ge volon ensegnar / Colpes e bote ge volon dar. A ki da Perra je volóng ‘nsegnár / Kolpes e bote je volóng dar. BrunelG, MusciatSalin1845:6 (bra.)
2 fig. motto offensivo, frase rapida e pungente (amp.) Ⓘ botta fig.Ⓓ Schlag fig. ◇ b) E ’es torna una gran bota / Cajo insolito śà dà / Fin ra femenes sta ota / Col concore a ra svoità. E es torna una gran bόta / Caso insolito zà dà