Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/102

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


67
67


BonesEghes1858-1994:230 (Badia)
jì a bagn (gad. A 1879; P/P 1966, grd. L 1933, fas. DA 1973; Mz 1976) Ⓘ fare una cura termale Ⓓ eine Badekur machen ◇ a) Dunca, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messëis ester mac y passé i confins / - sce jëis a bagn - de nos püri ladins, / porcí [ch’] ai á dit nosc poder y nosc prou / che te bones eghes ne n’él ignó! Dunch, vedli y jogn y mitans y mituns, / ne messês ester mać y passè i con-fins / - sce jîs a bagn - de nos püri Ladins, / porćî [ch’] ai á dit nosc poder y nosc prô / che te’ bone[s] eghes ne n’éle inió! PescostaC, BonesEghes1858-1994:230 (Badia).

bagn (gad., mar., Badia, fas., fod., amp., LD) ↦ bagn.

bagnà (col., amp.) ↦ bagné.

bagnar (bra., moe.) ↦ bagné.

bagné Ⓔ BANEĀRE ‹ BALNEĀRE (EWD 1, 198) 6 1866 bagna p.p. m.sg. (BrunelG, Cianbolpin1866:12)
gad. bagné mar. bagné Badia bagné fas. bagnèr caz. bagnèr bra. bagnar moe. bagnar fod. bagné col. bagnà amp. bagnà LD bagné
v.tr. Ⓜ bagna
cospargere d’acqua o di altro liquido (gad. A 1879; Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bagnare Ⓓ benetzen, nass machen ◇ a) Ogni tant una picola piova, che bagna un momento la crosta. Ogni tant una picco-la piova, che bagna un momento la crosta. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); b) Por ascogne les leghermes, che cuntra orenté i bagnâ i edli, sbalzel söl ciaval, y raita asvelt a ce dla trupa Pur ascogne les legrimes, che cuntra orentè i bagnà i oudli, sbalzel soul ciaval, e reita svelto a ciè d’la truppa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:9 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ bagnés, bagneda, bagnedes
1 cosparso di liquido (gad., fas. Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ bagnato Ⓓ nass ◇ a) l’é restà dut gram e sperdù e zenza dir nia a nesciugn l’é pontà su per Pecedac desché n cian bagnà l e restà dut gram e sperdu e ʒenʒa dir nia a nesugn le pontà su per Pečedač deske un čan bagna BrunelG, Cianbolpin1866:12 (caz.); b) Debann porvâra de s’ascogne col pice al mí, ch’ara podô […] por se dlacé manco, porcí che le müstl bagné dala nëi dlaciâ. D’ban purvāla d’s’ascogne col pic-ce al mì, ch’ella pudō […] pur sè d’laccè manco, purcicch’ ‘l must’l bagnè dalla nei d’lacceā. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia)
2 cosparso d’acqua per ovviare alla siccità (gad.) Ⓘ bagnato Ⓓ bewässert ◇ a) Dal’atra pert dla grota él gnü fat na picera ciasota por le romita, cun n urt en bun ordin, bagné da n pice rü Dall’ atra pērt d’la grotta elle gnu fatt na piccera ciaſotta pur ‘l romita, cunung urt ing bung ordine, bagnè dang picce ru DeclaraJM, SantaGenofefa1878:128 (Badia).

bagné (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ bagné.

bagnèr (fas., caz.) ↦ bagné.

bagot Ⓔ *BUCCO / *BAGA + -OTTUS (EWD 1, 199) 6 1813 bagot (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62)
gad. bagot mar. bagot Badia bagot grd. bagot fod. bagot
s.m. Ⓜ bagoc
maschio della pecora (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fod. A 1879; G 1923; T 1934; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ ariete, montone castrato Ⓓ Widder ◇ a) Ël ova na gran biescia / Sciche n bagot da Tieja, / Y po l aniel de Die, / chësc seste miec che ie. El ova na gran biesha / She ke n bagot da Tieſha, / I po l aniel de Die, / Këst seste miec ke je. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

bagot (gad., mar., Badia, grd., fod.) ↦ bagot.

baià (amp.) ↦ baié.

baiar (moe.) ↦ baié.

baié Ⓔ *BAIĀRE (EWD 1, 200) ‹  bai (onomatop.) 6 1833 bajé (DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:232)
gad. baié mar. baié Badia baié grd. baië fas. baié bra. baar moe. baiar, baear fod. baié amp. baià LD baié MdR baié
v.intr. Ⓜ baia
1 comunicare per mezzo delle parole, manifestare con le parole pensieri, sentimenti e simili (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fod. A 1879) Ⓘ parlare Ⓓ sprechen, reden ◇ a) Al n’é co baia bun / Por trá ma val’ de bocia, / Spo saltai pa en scofun / Por la cunté plü tocia! Al né co baja bung / Por tra ma val dö botgia / Spo saltai pa ‘ng Scofung / Por la cuntö plü totgia. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); b) Y en de te momënc ci fortüna podëi baié cun Os vera y unica con-solaziun de nost’anima! E in d’te momentg’ ci fortuna pu-dei baié cung Os vera ed unica consolaziung d’nost’ani-ma! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia)
2 dibattere, conversare riguardo a qualcosa (gad.) Ⓘ discutere Ⓓ diskutieren ◇ a) Al ne se lascia splighé la morvëia y le spavënt a chëstes parores, mile cosses se baiân ca y là, da cënt perts aldîn vigni sort de doman-des El n’sè lascea spieghè la morvouia e ‘l spavent a che-stes parores, mille coses sè baiang ca e là, da ceant pert’s aldìng vigne sort d’dimandes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia)
3 trattenersi a discorrere con una o più persone (gad.) Ⓘ conversare Ⓓ sich unterhalten ◇ a) porcí che i n’ess plü podü vire zënza se baié ciamó na ota, y se ren-grazié d’osta bunté verso de me purcicche i n’ess’ plou pudù vire zeinza sè baiè ciamò na ŏta, e sè ringraziè d’osta bontè verso de mè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia)
v.tr. Ⓜ baia
usare una determinata lingua (MdR) Ⓘ parlare Ⓓ sprechen ◇ a) Vign’ota, ch’iö avrà l’onur de rajonè con vos, vorunse pa dagnora baié talian. Vign’óta, ch’jeu avrà l’onur de raĝionè coǹ vos, vorunse pa dagnóra bajé taliaǹ. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:232 (MdR)
s.m. Ⓜ baiés
1 forma di allocuzione pubblica e sua trascrizione (gad. P/P 1966) Ⓘ discorso Ⓓ Rede ◇ a) La ligrëza de chël de, les tröpes leghermes, y i baiá lunc â indeblí Genofefa a na fosa, ch’ara gnô püra La ligrezza d’chel dè, les trouppes legrimes, e i baià luntg’ ā indeblì Geno-fefa a na foſa, ch’ella gnē pura DeclaraJM, SantaGenofefa1878:108 (Badia)
2 il fatto, l’atto di parlare (gad., MdR) Ⓘ parlare Ⓓ Sprechen, Reden ◇ a) Ël é vëi, iö intëne e capësce tüt ći ch’an dij, mo col baié ne pòi dërt gnì inant. Ël é vëi, jeu intëne e capësce tüt çhi ch’aǹ diŝ, mó col bajé ne pòi dërt gnì inant. DeRüM, VigneOtaRajonèVos1833-1995:233 (MdR); b) O sce te viesses, y t’intenesses le baié de jënt, o cotan y de cotan de cosses, ch’i t’oress damané! O se t’ viesses, e t’ intenesses ‘l baiè d’jent, o cutang e d’cu-tan d’cosès, ch’i t’ uress’ damanè! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
3 parole vuote, chiacchiere (gad. V/P 1998) Ⓘ discorsi Ⓓ Gerede ◇ a) Golo, n om furbo, capaze de trá a se le cör de n ater cun baiá inganevoi y manires ducejines Golo, ‘ng om furbo, capaze de tra a se ‘l cour deng n’at’r cung baià inganevoli e manieres dulcejines DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
baié ados (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ rivolgere la parola Ⓓ ansprechen ◇ a) i n’ó resté iö inanter i bur lus, che ne dá degöna resposta sc’ an i baia ados

baié