Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/103

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


baié
68


i n’ò r’stè iou inant’r i bur lŭs, che nè da d’guna resposta s’ ang i baia addōs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:64 (Badia).

baié (gad., mar., Badia, fas., fod., LD, MdR) ↦ baié.

baië (grd.) ↦ baié.

baign (amp.) ↦ bagn.

bain (amp.) ↦ bagn.

baje Ⓔ BĀSIUM (EWD 1, 239) 6 1878 baje (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47)
gad. baje, basc mar. baje, basc Badia basc fod. bajo col. baso amp. bajo LD baje
s.m. Ⓜ baji
manifestazione d’affetto che consiste nel toccare con le labbra qualcuno o qualcosa (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ bacio Ⓓ Kuss ◇ a) al se ërj sö, alza chi bi edli vis al Cil, y mëna sö n baje druché söi dëic, y scraiâ ci ch’al ê bun el sè verc’ sou, alza chi bi oudli vīs al Ceìl, e mena sou ‘ng baje drucchè sou i deitg’, e scraiā cicch’ el ē bung DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia); b) Le düca y la duchëssa se le tolô un al ater y se le curî de baji y leghermes L’duca e la duchessa s’ ‘l tolō ung all’ at’r e s’ l curì d’baji e legri-mes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia)
dé n baje (gad. A 1879; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ dare un bacio Ⓓ einen Kuss geben ◇ a) Non é tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe e se rampinava su per l mur per dà un baso a l’acuila austriaca. Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè e se rampinava su per ‘l mur per da un baso all’ acquila austriaca. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

baje (gad., mar., LD) ↦ baje.

bajé Ⓔ BASIĀRE (EWD 1, 204) 6 1763 basè ‘osculor’ (Bartolomei1763-1976:70)
gad. bajé mar. bajé Badia bajè
v.tr. Ⓜ baja
accostare le labbra a qualcuno o qualcosa per dare uno o più baci, in segno di affetto o di omag-gio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ baciare Ⓓ küssen ◇ a) Y canch’al fô ciamó dalunc, l’àl odü so pere, y möt da compasciun, y co-ran adalerch, i él salté incër so col, y l’á bajé. E canch’al fóa tgiamò da lunsch, l’halle odü so pére, e möt da com-passiung, e corrang addallerc, i è-lle salté intschar so col, e l’há bashé. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) so pere le vëiga a gní, i salta incuntra, y l’abracia, y le baja so père ‘l vàiga a gnì, i salta incùntra, e l’abbraccia, e ‘l basa FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); c) Mi caro fi, n’avëi pora da ël, mo ciari, y ví, baji la man, al ne te fej nia, porcí ch’al é to pere. Mi caro fì, n’avei pŏra da el, mo ciari, e vi, baji la mang, el nè t’ fesc’ nia, purcicch’ el è to pere. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia).

bajé (gad., mar.) ↦ bajé.

bajè (Badia) ↦ bajé.

bajo (fod., amp.) ↦ baje.

bal Ⓔ (nord)it. bal(l)o (GsellMM) 6 1833 bal (DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236)
gad. bal mar. bal Badia bal grd. bal fas. bal bra. bal fod. bal amp. bal LD bal MdR bal
s.m. Ⓜ bai
festa danzante (gad. A 1879; Ma 1950; P/P1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Ms 2005; Pz 1989, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ ballo Ⓓ Ball ◇ a) Ves avëise divertì dërt bëin inier a le bal? / Bëin de bot. Iö sun ćiamò stanćia dal gran balè. Ves avëise divertì dërt bëiǹ inier a le bal? / Bëiǹ de bòt. Jeu suǹ çhiamò stançhia dal gran ballè. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:236 (MdR); b) A bai i spen l’òr e l’arjent / Per volge, pìndoi e corai / Peze da sen, bordi e gramiai: / Coscì l piovan no l’é content. A bai i spen l’or e l’arxent / Per volge, pindoi e corai / Petze da seng, bordi e gramiai: / Cossì ‘l Piovang no l’è content. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.).

bal (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., amp., LD, MdR) ↦ bal.

bala Ⓔ protoit. balla ‹ langob./got. *ball- x PILA (GsellMM) 6 1812 balle pl. (GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57)
gad. bala mar. bala Badia bala grd. bala fas. bala bra. bala fod. bala col. bala amp. bala LD bala
s.f. Ⓜ bales
1 oggetto o corpo di forma sferica (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ palla Ⓓ Kugel ◇ a) I basalc i aon troé te Duron; e chele bale de calcedon le é fora de Contrin. I Bassaltg i on troe te Du-rong: e chelle balle de Calcedong le è fora de Contring. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.)
2 grosso gnocco di forma tondeggiante, fatto di pane con aggiunta di speck oppure fegato o formag-gio e cotto nel brodo (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ canederlo Ⓓ Knödel ◇ a) Dantier m’à l dutor dat zeche bales, dij Jan, y ie miene, che les fova cruves, percie les m’à fat mel de vënter, y da ntlëuta nca no n dé plu nia. Dàntjern m’hà ‘l dottor dàtt zöchë bàlles, diŝ S̄àŋ, y jö miëne, che les foà cru-ves, pertgë les m’hà fàtt mèl de vënter, y dàŋlouta ’ŋcà no’n dè plu nia. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.)
3 grossa ubriacatura, sbronza (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sbornia Ⓓ Rausch ◇ a) L disc: "Nia no m’emporta a mi!" / Mo se l Pech aessa sentù, co la pala / L ge paraa ben fora la bala. L diš: "Nia no mi ‘nporta a mi! " / Mo se l Pek aésa sentu, ko la pala / L je paráa ben fora la bala. BrunelG, MusciatSalin1845:10 (bra.); b) Ades che la gran bala è passada, i sent l mal de testa Adess che la gran bala e passada, i sent ‘l mal de testa AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

bala (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., col., amp., LD) ↦ bala.

balà (col., amp.) ↦ balé.

balar (bra., moe.) ↦ balé.

Balaran 6 1821 Balaran (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58)
grd. Balaran
antrop.
(grd.) Ⓘ Baarlan Ⓓ Baarlan ◇ a) San Balaran! / Tu prëies bel sciche n fascian. / Tu ies mpo n bon cristian San Bala-ran! / Tu prejes bel shike n Fashan. / Tu ies mpo n bon Kri-stian PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.).

Balaran (grd.) ↦ Balaran.

balbon Ⓔ deriv. di * balb- ‹ BALBUS 6 1845 balbong (BrunelG, MusciatSalin1845:4)
fas. balbon bra. balbon fod. balbon
s.m.f. Ⓜ balbons, balbona, balbones
chi ha il difetto della balbuzie (fas. Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ tartaglione, balbuziente Ⓓ Stotterer ◇ a) L ter-