Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/136

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


brac
101


/ Fin ra femmenes sta vόta / Col concorre a ra svoità. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:29 (amp.).

bota (gad., mar., Badia, grd., bra., fod., amp.) ↦ bota.

botega (moe., col., amp.) ↦ boteiga.

botëga (gad., mar., Badia) ↦ boteiga.

boteiga Ⓔ it. bottega ‹ APOTHECA (EWD 1, 330) 6 1763 botaega ‘taberna’ (Bartolomei1763-1976:71)
gad. botëga mar. botëga Badia botëga grd. butëiga fas. boteiga moe. botega fod. boteiga col. botega amp. botega LD boteiga
s.f. Ⓜ boteighes
locale dove si espongono e si vendono merci (gad. B 1763; A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ negozio, bottega Ⓓ Geschäft, Laden
boteiga dal tabach (grd. F 2002, fod.) Ⓘ tabaccheria Ⓓ Trafik ◇ a) No n è tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe e se rampinava su per l mur per dà un baso a l’acquila austriaca. Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè e se rampinava su per ‘l mur per da un baso all’ acquila austriaca. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.).

boteiga (fas., fod., LD) ↦ boteiga.

botoné Ⓔ deriv. di boton (EWD 1, 388) x nordit. botonar 6 1833 bottonéme 5 imperat. (DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251)
gad. botonè fod. botoné MdR botonè
v.tr. Ⓜ botoneia
chiudere un indumento con bottoni (gad. DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ abbottonare Ⓓ zuknöpfen
botoné su (MdR) Ⓘ abbottonare Ⓓ zuknöpfen ◇ a) Chësta é desëin la moda con les joches. / Botonéme mo sö! Ëla m’é massa strënta. Quësta é desëiǹ la moda coǹ les ĵocches. / Bottonéme mó seu! Ëlla m’é massa strënta. DeRüM, MePortëiseViesta1833-1995:251 (MdR).

botoné (fod.) ↦ botoné.

botonè (gad., MdR) ↦ botoné.

boudinoco (amp.) ↦ baudinoch.

boujia (fod.) ↦ baujia.

boujiaron (fod.) ↦ baujiaron.

boujion (amp.) ↦ baujon.

bouré (fod.) ↦ aberé.

boursa Ⓔ BURSA ‹ βύρσα (EWD 1, 377) 6 1807 bœursa (PlonerM, Erzählung6GRD1807:48)
gad. bursa mar. bursa grd. bëursa fas. borsa fod. boursa amp. borsa LD boursa
s.f. Ⓜ bourses
piccolo contenitore per riporre monete spicciole e simili (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ portamonete Ⓓ Geldbeutel ◇ a) Chëst n di abenëura se n ie jit ora de cësa, y giapa na bëursa mplida de truep dinei Kæst un dì abenœura se gniœ schit ora de tgiæsa, y giappa una bœursa emplida de truep dinèi PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); a) Dì pu mé a Mariëusa: / Va y gëura su la bëursa, / Compra cie che ie bel y bon Di pu me a Mariëusa: / Va i gëura su la bëursa, / Kompra cie ke ie bel i bon PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:63 (grd.).

boursa (fod., LD) ↦ boursa.

boza Ⓔ nordit. bòza ‘vaso tondeggiante’ (it. boccia) di origine incerta (GsellMM) 6 1821 boza (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60)
gad. boza Badia boza grd. boza fas. bòcia moe. bossa fod. boza amp. boza LD boza MdR boza
s.f. Ⓜ bozes
recipiente specialmente cilindrico, con collo di diametro più ridotto del corpo, destinato a contenere liquidi (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ bottiglia Ⓓ Flasche ◇ a) Y n chël di che tu es la noza, / Se n buvons pa na boza! I n kel di ke tu es la noza, / Se n buonse pa na boza! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:60 (grd.); b) Junde inte chësta osteria e bevunde na boza de vin deberiada. Ĝiunde inte quest’osteria e bevunde ‘na bozza de viǹ deberiada. DeRüM, BevundeBozaVin1833-1995:243 (MdR); c) finalmente co ‘l aea arsa ra gora, / na boza de scarsela tira fora… finalmente co l’aèa arsa ra gora, / na boža de scarsela tira fora… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); d) Sëgn sunse chiló pro marëna da noza; / Tolunde tla man le gote o la boza Ŝagn sungse chilo pro maranna da nozza; /Tollunde t’ la mang l’gott o la bozza PescostaC, MëssaPescosta1879:8 (Badia).

boza (gad., Badia, grd., fod., amp., LD, MdR) ↦ boza.

bozol Ⓔ it. bozzolo 6 1856 botzoi pl. (BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252)
fas. bòzol bra. bozol fod. bozol
s.m. Ⓜ bozoi
mazzetto di lana o seta posto all’estremità di cordoni o applicato ai bordi di tende, drappi, bandiere e simili per ornamento (fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ nappa Ⓓ Quaste ◇ a) Se sie ben fat vardar n tous, / Che tira i bòzoi contra l vent, / E no adorar l Sacrament / L lo dirà El. Se sie beng fat vardar ‘n touz, / Che tira i botzoi contra ‘l vent, / E no adorar ‘l Sacrament / ‘L lo dirà El. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:252 (fas.).

bozol (bra., fod.) ↦ bozol.

bòzol (fas.) ↦ bozol.

braa (fas.) ↦ braia.

braamente (amp.) ↦ bravamenter.

Brabant 6 1878 Brabante (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1)
gad. Brabant Badia Brabant
topon.
regione storica dell’europa occidentale situata alla sinistra del fiume mosa (gad.) Ⓘ Brabante Ⓓ Brabant ◇ a) Tal ê dan 1000 agn le Brabant, vijin ala Francia, patria de S. Genofefa Tal ē dang 1000 angn’ ‘l Brabante, vijing alla Francea, patria de S. Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:1 (Badia).

Brabant (gad., Badia) ↦ Brabant.

brac Ⓔ BRACCHIUM (EWD 1, 332) 6 1763 schetè a bratsch ‘lucta’ (Bartolomei1763-1976:96)
gad. brac mar. brac Badia brac grd. brac fas. brac caz. brac fod. brac col. braz amp. brazo LD brac MdR brac
s.m. Ⓜ brac
1 arto superiore dalla spalla alla mano (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ braccio Ⓓ Arm ◇ a) Seniëur tëut ju dla crëusc ti braces de vost’oma adulereda Segniour tout shu della crousch ti braces de vost oma adulereda RungaudieP, LaStacions1813-1878:92 (grd.); b) là no ocore, che s’ i caze, / che co vien dorà ra goutes, / oh!