Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/78

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


arjent
43


scompigliare, mettere in disordine, detto special-mente di capelli, fili e simili (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ arruffare Ⓓ sträuben
fé aricé i ciavei (amp.) Ⓘ fare rizzare i capelli Ⓓ haarsträubend sein ◇ a) Inze piaza el fajea proprio spaento: / bestemes che fajea rizà i ciaei Inže piaža el fegea proprio spaento: / bestemes che fegea rižà i ciaéi DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.).

aricé (gad., Badia, grd., fod., LD) ↦ aricé.

aricégol (fas.) ↦ aricioul.

aricèr (fas.) ↦ aricé.

aricëul (grd.) ↦ aricioul.

ariceulmënter (grd.) ↦ aricioulmenter.

ariciar (bra.) ↦ aricé.

aricioul Ⓔ deriv. di aricé + -oul ‹  -IBILEM (GsellMM) 6 1807 aritschœul (PlonerM, Erzählung6GRD1807:48)
grd. aricëul fas. aricégol LD aricioul
agg. Ⓜ aricioui, aricioula, aricioules
che fa inorridire, che causa tremendo turbamento (grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ orribile, spaventoso Ⓓ schrecklich ◇ a) da Pilato ala mort cundana a tort, / Gejù! sentënza aricëula, che ne se po dì de plu. da Pilato alla mort con-danà à tort, / Giesu! sentenza aricœula, kœ nœ sœ pò di de plù. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.)
avv.
in sommo grado (grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ estremamente, oltremodo Ⓓ äußerst, überaus, schrecklich ◇ a) N artejan ova doi fions; un fova fret aricëul, y durmiva nfin tert Ung arteschang avova doi fions; ung fova fred aritschœul, y durmiva enfin terd PlonerM, Erzählung6GRD1807:48 (grd.); b) per chësc stajova ëila dovia drë aricëul bradlan, che la gotes tumova sui piesc a Gejù. per chëst stas̄òva ëila dòvia drè ariĉoul bràdlàŋ, che la gottes tumòva sui pièŝ a Ges̄ù. VianUA, Madalena1864:193 (grd.); c) L à pluët aricëul, y l bon uem se à blandà tres ite. I a pluá̤t a̤ritšóul, i l boŋ úem s’ a bla̤ndá tręz ítę. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

aricioul (LD) ↦ aricioul.

aricioulmenter Ⓔ deriv. di aricioul 6 1864 ariĉoulmënter (VianUA, SepulturaFëna1864:196)
grd. ariceulmënter
avv.
in sommo grado (grd.) Ⓘ estremamente, oltremodo Ⓓ äußerst, überaus, schrecklich ◇ a) N uem bradlova ala supeltura de si fëna, che fova stata ria y dessenëu-sa drë assé, ariceulmënter Un’ uem bràdlòva alla sepul-tura dè si fënna, chë fòa stata rìa y dössanousa drè assè, ariĉoulmënter. VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.); b) belau tl medem momënt à l tarlui dat ite su l lën y l tëune à stlefà ariceulmënter. beláu t’ l mędém męmá̤ŋt a l ta̤rlúi da’ ítę su l la̤ŋ i l tóuŋę a štlęfá a̤ritšoulmá̤ntę̆r. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

arisćé (MdR) ↦ risćé.

arivà (amp.) ↦ arivé.

arivar (bra., moe.) ↦ arivé.

arivé Ⓔ it. arrivare 6 1763 ariva in seu ‘ascendo’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. arivé bra. arivar moe. arivar amp. arivà MdR arivé
v.intr. Ⓜ ariva
1 raggiungere un dato luogo o punto (gad. B 1763, amp., MdR) Ⓘ giungere, arrivare Ⓓ ankommen, kommen ◇ a) Canche chëst Cardinal ariva delungia nost om, dîjel i petan con la man söla sciabla: "Voi siete un uomo santo!" Quanche quest Cardinal arriva delungia nost óm, diŝl i pettaǹ coǹ la maǹ seu la sciabla: "Voi siete un uomo santo!" DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); b) ‘L é arivà sto burto inseto / Diré pura ra verità / Beśen dì che ‘l é difeto / Tanto a vende, e a inprestà. Le arrivà sto burto insetto / Dirè pura ra verità / Besèn dì che le difet-to / Tanto a vende, e a imprestà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.)
2 giungere a un certo stadio, livello o condizione (MdR) Ⓘ arrivare Ⓓ gelangen ◇ a) Avun pö ejëmpi assà, che persones de la plü bassa condiziun é arivà col fà de le bëin, con l’aplicaziun e col savëi s’en tó, tröp inant e é de-ventà de gragn signurs Avuǹ peu eŝempi assà, che perso-nes de la plü bassa condiziuǹ é arrivà col fa de le bëiǹ, coǹ l’applicaziuǹ e col savëi s’ eǹ tó, treup inant é [é] deventà de gragn Signurs DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR)
p.p. come agg. Ⓜ arivés, ariveda, arivedes
che ha raggiunto un dato luogo o punto (bra., moe., MdR) Ⓘ arrivato Ⓓ angekommen ◇ a) Arivé amesa dlijia slìziel fora, ch’ël foss prëst tomè. Arrivé a mezza dliŝia slìziel fora, ch’ël foss prëst tomè. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); b) canche la tornava, arivada che la é stata a Cipro, la é stata da valgugn bricogn vila-namente enjuriada canche la tornava, arrivada che la è stata a Cipro, la è stata da valgugn bricogn villanamente enzuriada SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); c) Tel retorn da aló, arivada a Cipri é stata maltratada vi-lanamenter da omegn catives Nel ritorn d’allò, arrivada a Cipri è stata maltrattada villanamenter da o̱mini cattives RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.)
ruvé.

arivé (gad., MdR) ↦ arivé.

arjent Ⓔ ARGENTUM (EWD 1, 138) 6 1763 arschent ‘argentum’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. arjënt mar. arjont Badia arjënt grd. arjënt fas. arjent bra. arjent fod. arjent amp. arśento LD arjent
s.m. sg.
elemento chimico, metallo nobile, bianco, duttile e malleabile (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ argento Ⓓ Silber ◇ a) A bai i spen l’òr e l’arjent / Per volge, pìndoi e corai / Peze da sen, bordi e gramiai: / Coscì l piovan no l’é content. A bai i spen l’or e l’arxent / Per volge, pindoi e corai / Petze da seng, bordi e gramiai: / Cossì ‘l Piovang no l’è content. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:254 (bra.); b) ’Es và a piena testa / De buseles e bujeletes / Poco oro ma tropo arśento / ’Es và via come el vento. Es va a piena testa / De buseles e buscietes / Poco oro ma tropo arzento / Es va via come el vento. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.); c) canch’ara i portâ guant lauré de süa propria man, o monëdes d’arjënt regalades dal düca por se forní cang, ch’ella i portā guant laurè de sua propria mang, o monedes d’arjent regalades dal duca pur sè fornì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
d’arjent (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ argenteo Ⓓ silbern ◇ a) N’outa ence ió aee trop patriotismo / Perché volee proibir a la jent / Portar fornimenc d’òr e d’arjent. Nouta encie jo aee trop patriot-tismo / Perche volee proibir alla sent / Portar fornimenc