Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/39

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


abel
4

pro tavola sceoucche ‘ng condannè pro la meſa d’l bōia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia).

abel (LD) ↦ abel.

abënche † (grd.) ↦ bënche.

abenëura (grd.) ↦ abonora.

aberé Ⓔ *ABBIBERĀRE (EWD 1, 35) 6 1844 LodeMasciza1844-1929:115)
gad. aberé, aborvé mar. aboré Badia abrè grd. aburvé fas. dabirèr bra. dabirar moe. birar fod. bouré amp. beerà LD aberé
v.tr. Ⓜ abereia
fare bere, dissetare, specialmente il bestiame (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ abbeverare Ⓓ tränken
p.p. come agg. Ⓜ aberés, abereda, aberedes
fig. completamente ubriaco (amp.) Ⓘ ubriaco fradicio Ⓓ stockbetrunken ◇ a) Ma ‘l disc là, che ra và a maca: / "panza mea, no te fei stà!" / senpre pien come na vaca, / come un pinter beerà. Ma ‘l disc la, che ra va a maca: / "panz̄a mea, no te fei sta!" / sènpre pién come na vaca, / come un pinter beerà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

aberé (gad., LD) ↦ aberé.

abil (grd.) ↦ abl.

abile (Badia, fod., amp., MdR) ↦ abel.

àbile (fas.) ↦ abel.

abilità (grd., fas.) ↦ abilité.

abilité Ⓔ it.6 1833 Curat1833-1995:269)
gad. abilité Badia abilité grd. abilità, abiltà fas. abilità fod. abilité LD abilité MdR abilité
s.f. Ⓜ abilités
perizia, destrezza; accortezza, astuzia (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ abilità Ⓓ Geschicklichkeit ◇ a) Mo vignun pò e dess pensè, ch’ël é dessigü ciamè por valch stato, olache abilitês e capazitês tant de le corp che de l’a-nima é nezesciaries. Mo vignuǹ pò e dess pensè, ch’ël é de sigü çhiamè por valq stato, olà che abilités e capacités tant de le corp che de l’anima é necesŝaries. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR).

abilité (gad., Badia, fod., LD, MdR) ↦ abilité.

abiltà (grd.) ↦ abilità1.

abiné Ⓔ AD + *BĪNĀRE (EWD 1, 31) 6 1763 tolomei1763-1976:70)
gad. abiné mar. abiné Badia abiné grd. abiné fas. binèr bra. binar moe. binar fod. biné col. binà amp. bignà LD abiné
v.tr. Ⓜ abina
1 mettere nello stesso luogo persone (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ radunare Ⓓ versammeln ◇ a) Nos savun sëgn cun ci trica, / ch’ëi pulî nüsc spiric groi: / Por nes abiné düc canc / Glorioji en cil tra i sanc. Nos savung sengn’ cung ci tricca, / ch’ei pulì nousc’ spir’ti groi: / Pur nes abbinè duttg cantg’ / Gloriosi in Ceil tra i Santg’. DeclaraJM, MaringSopplà1878:2 (Badia); b) Ara abinâ les mitans dla vila, ch’ê sot al ciastel, y in-tan ch’ara les insignâ a firé y cují, les devertîra cun cun-tamënc y stories ütles Ella abbinaa les mittangs d’la vil-la, ch’ē sott al ciastell, e intang, ch’ella les insignā a firè e cujì, les devertīla cung cuntamentg’ e stories utiles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia)
2 mettere insieme nello stesso luogo cose (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ raccogliere, ammucchiare, ammassare Ⓓ ansammeln, anhäufen ◇ a) Spo ál ince comané, ch’an condüjes iló adalerch besties da soma, d’abiné lëgna da fá n bun füch te n piz süt sot a n crëp Spo àle incie comanè, ch’ang cungduje illò adarlerc besties da soma, d’abinè le-gna da fa ‘ng bung fuc teng pizz sūtt soutt ang crepp DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia)
3 prendere frutti o prodotti della terra (gad., grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ cogliere Ⓓ sammeln ◇ a) Renforzada col lat éra tornada fora ad abiné müstl, le tënder y süt Ringforzada col latt ella tornada fora ad abinè must’l, l teind’r e sūtt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia); b) Franz, n mut dla zità, ova abinà ampomes tl bosch. frants, ŋ mut d’la̤ tsitá, ǫv’ a̤biŋá a̤mpómęs t’ l bǫšk. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
p.p. come agg. Ⓜ abinés, abineda, abinedes
riunito nello stesso luogo (gad.) Ⓘ riunito Ⓓ versammelt ◇ a) "Ci ligrëza ch’al é", ponsâra, a odëi mile fedei dan da Idî abiná ad ascolté sö süa parora "Ci li-grezza’ ch’el è", pungsāla, a udei mille fedeli dang da Iddì abbinà ad ascoltè sou sua parora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia); b) Canche Genofefa ê rovada sön plaza dl ciastel ciafera dan porta dötes les dames y jones nobles dla vijinanza, zënza ester intenüdes, abinades por receve la contëssa. Cangche Genofefa ē r’vada soung piazza d’l ciastell ceaff’la dang porta duttes les dames e jones nobiles d’la vijinanza, zenza est’r intenudes, abinades pur r’eceve la contessa. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:107 (Badia)
abiné adum 1 (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ radunare Ⓓ versammeln ◇ a) Sciöche en de dla noza nes ál indô chiló abiné düc adöm Sceoucche in dè d’la nozza nes àle indò chilò abinè duttg’ adum DeclaraJM, SantaGenofefa1878:117 (Badia) 2 (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ raccogliere Ⓓ ansammeln ◇ a) Y do nia trec dis, abiné ch’al â le fi plü jonn, döt enadöm, s’an é jü demez te n paisc dalunc E dó nia trötsch dìs, abinè ch’el háa l’fi plö schón, dütt inadüm, s’en é schü demez teng paijsch da luntsch HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:139 (mar.); b) Y no truep dis do, à abinà l fi plu jëunn dut adum, y se n ie jit n n paesc dalonc Y no truép dis dó, ha abiná el fi plu schoun dut adum, y s’en joe schit in un pàis da lontsch HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); c) y dopo ch’ara n â abiné plü fasc adöm s’ára injigné a se y por le pice tla caverna n let morjel e dopo ch’el-la n’ā abinè plou fasc’ adum s’àla injignè a sè e pur ‘l pic-ce t’ la caverna ‘ng lett morjell DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia) ◆ abiné su 1 (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ raccogliere Ⓓ aufsammeln ◇ a) Ara vá fora, y abina sö les züces ca y là por tera, les taia amez jö, tol fora le miol, y les lava pro la fontana. Ella va fora, e abina sou les zūcches ca e là pur terra, les taia a mezz jou, tol fora ‘l miŏll, e les lava pro la fontana. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia) 2 (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ raccogliere, accumulare Ⓓ ansammeln, anhäufen, sammeln ◇ a) Os ëis orü che n vicel se perdes te chësc bosch n granel de chirbes, acioch’i ciafass na massaria da d’abiné sö le lat Os ais urù che ‘ng vicell sè perde t’ chesc’ bosc ‘ng granell d’chirbes, acceoc