Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/44

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


acusé
9


te / I á abú feni de cordá, / Occorreva naturalmente, / An-che ai bestiame pensá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
p.p. come agg. Ⓜ acordés, acordeda, acordedes
in armonia, musicate secondo l’armonia (gad., grd. F 2002) Ⓘ accordato Ⓓ aufeinander abgestimmt, harmonisch ◇ a) Y por la pröma ota aldî le pice y ê bun de desfarenzié mile cianties acordades di pici vicí E pur la pruma ŏta aldī ‘l picce ed ē bung de desferenziè mille cianties ac-cordades di piccei vicceì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia).

acordé (gad., LD) ↦ acordé.

acordè (Badia) ↦ acordé.

acordo (fod., amp.) ↦ acort2.

acorge (fod.) ↦ ascorje.

acort1 Ⓔ it. accorto, p.p. di accorgersi (da *ACCORRIGERE) (EWD 1, 42) 6 1828 accort (PlonerM, VedlMut1828-1997:345)
gad. acort mar. acort Badia acort grd. acort fas. ascort fod. acort col. acort, acorto LD acort
agg. Ⓜ acorc, acorta, acortes
di chi unisce in sé la prudenza e l’astuzia (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ accorto Ⓓ klug ◇ a) Tant acort, che chësc Re fova, / Ne iel mei stat, y plu se n trova Tan’g accort, che chêst Rê fòa, / Niel mei stat, i plu sentròva PlonerM, VedlMut1828-1997:345 (grd.); b) Chi cun te fé la menines te à ngianà, sibes acort! / L medemo crirà mo l’ucajion a te fé de tort. Chi con të fè la mënines t’ hà ’ŋgiannà sibbes ac-còrt! / L medemo crierà mò l’occas̄ioŋ a të fè de tòrt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

acort (gad., mar., Badia, grd., fod., col., LD) ↦ acort1.

acort2 Ⓔ it. accordo 6 1763 d’acord ‘unanimis’ (Bartolomei1763-1976:76)
gad. acort Badia acort grd. acort fas. acort caz. acort fod. acordo amp. acordo
s.m. Ⓜ acorc
reciproca intesa circa la definizione di un negozio o la composizione di una lite o vertenza (grd., fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ accordo Ⓓ Übereinkommen ◇ a) Tl prim farala n puech l sëurt / Y dirà bel puech y nia; / Po muesses tu i fé l acort. Tel prim farala n pue’ l sord / I dirà bel puek i nia; / Po muesses tu i fe l’a-kord. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.)
d’acort (gad. B 1763, fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ d’accordo Ⓓ im Einvernehmen ◇ a) sëis impó manco crödies, co i uomini, che d’acort cun mia tribolaziun laghermëi-se ’ci os cun me seis impò manco crudies, che li uomini, chè daccordo cung mia tribulaziung lagrimeiſe ci os cung me DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (gad.) ◆ jì d’acort (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879, fod. A 1879; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ andare d’accordo Ⓓ sich vertragen ◇ a) Sce […] tües operes jará d’acort col proponimënt, ará chësta miserabla arpejun de tüa uma plü gran valüta, co la grassa y rica eredité da to pere. Se […] tuus operes jarà d’accordo col proponiment, arrà che-sta miſerab’l arpejung d’tua uma plou grang valuta, che la grassa e ricca ereditè da to pere. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:77 (Badia) ◆ resté d’acort (fas.) Ⓘ rimanere d’accordo Ⓓ sich einigen ◇ a) E coscì i é resté d’acort e pec dis dò, l’à lascià jir la feides. E košì i e restè d’akort e pëč dis dò, l a lašá ʒir la feides. BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.).

acort (gad., Badia, grd., fas., caz.) ↦ acort2.

acorto (col.) ↦ acort1.

acuila Ⓔ it. aquila (EWD 1, 43) 6 1870 acquila (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
gad. acuila Badia acuila fod. acuila amp. acuila
s.f. Ⓜ acuiles
1 uccello rapace dei falconiformi con zampe piumate (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ aquila Ⓓ Adler
2 variamente stilizzata, insegna dell’autorità imperiale (fod.) Ⓘ aquila Ⓓ Adler ◇ a) No n é tant, che un davant la botega dal tabach se levava in ponta de pe e se rampinava su per l mur per dà un baso a l’acuila austria-ca. Non è tant, che un davant la botega dal tabac se levava in ponta de pè e se rampinava su per ‘l mur per da un baso all’ acquila austriaca. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
eguia.

acuila (gad., Badia, fod., amp.) ↦ acuila.

acumpaniamënt (grd.) ↦ acompagnament.

acumpanië (grd.) ↦ acompagné.

acunsentì (grd.) ↦ aconsentì.

acunt (gad.) ↦ acont.

acuntenté (Badia) ↦ contenté.

acurdé (grd.) ↦ acordé.

acusa Ⓔ it. accusa (GsellMM) 6 1878 accuses pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21)
gad. acüsa Badia acüsa grd. acusa fas. cusa fod. cusa LD acusa
s.f. Ⓜ acuses
atto con cui si attribuisce una colpa a qualcuno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ accusa Ⓓ Anklage ◇ a) Chësta medema nöt sëise os destinada ala mort, y por ordin dl grof, che se crëi en colpa do les acüses de Golo. Chesta medema noutt seiſe os destinada alla mort, e pur ordine d’l grof, che sè crei ing colpa dō les accuses de Golo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); b) scebëgn ch’i sun piciadëssa, möri inozënta dales acüses de Golo sebengn’ ch’i sung peccatri-ze, mouri innozenta dalles accuses de Golo DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia).

acusa (grd., LD) ↦ acusa.

acüsa (gad., Badia) ↦ acusa.

acusar (bra.) ↦ cusar1.

acusé Ⓔ it. accusare / nordit. acusar ‹ ACCŪSĀRE (GsellMM) 6 1763 acceusè ‘accuso’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. acusé mar. acüsé Badia acusé grd. acusé fas. cusèr caz. cusèr, acusèr bra. cusar, acusar moe. acusar fod. cusé col. cusà amp. cusà LD acusé MdR acusé
v.tr. Ⓜ acusa
1 muovere un’accusa, incolpare (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ accusare Ⓓ beschuldigen ◇ a) Mo dijon chësc orôi le porvé, por le podëi acusé. Mo dishang cast oró’ i ‘l porvé, por ‘l podai accusé. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Se derzan su, dij Gejù ad ëila: Fëna! Ulà ie pa chëi, che te acusova? Se derzang su, dis Jesú a d’eila: Fanna! Ulá ie pa chéi, che te accusóva? HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); c) Gejù se à drezà sù, l’à dit a la fémena: olà éi pa, chi che te à acusà? Gesú se a drezzá su, l’a dit alla femena: ollá ei pó, chi che te a accusá? HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); d) Ma ie dijëva chëst demè per l tenté, e l podei cusé. Ma i disava cast demé per ‘l tenté, él podéi cusè. HallerJTh, Madalena-