Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/42

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


7
7


Perche ence con chel se pel far mal. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266 (bra.).

abus (gad., grd., fas., LD) ↦ abus.

abuso (bra.) ↦ abus.

acaro Ⓔ it. a caro 6 1873 accaro (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19)
gad. acaro Badia acaro amp. acaro
avv.
di buona voglia, di buon grado, con piacere (gad., amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ volentieri Ⓓ gern ◇ a) Sà, saé, v’éi dito ancora / Che el Signor, ‘l à acaro i suoi! Sà, saè, vei dito ancora / Che el Signor, là accaro i suoi! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.); b) El me disc, che anche el somaro / Chel famos pantalon / El no ebe sentù acaro / Chera prima me can-zon. El me disc, che anche el somaro / Chel famόs pantalόn / El no ebbe, sentù ac’áro / Chera prima, me canzόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:38 (amp.); c) Intan ci ch’ara â ciamó plü acaro co sorëdl da d’aisciöda […]ê l’odëi so pice fi. Intang cicch’ ella ā ciamò plou a caro che sored’l da d’ainsceuda […] ē l’udei so picce fì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

acaro (gad., Badia, amp.) ↦ acaro.

acé Ⓔ AC[C]IĀRIU 6 1763 acià ‘chalybs’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. aciá mar. aciá
s.m. Ⓜ acés
lega formata da ferro e carbonio (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ acciaio Ⓓ Stahl ◇ a) y al vëgn ite dui soldas dala coraza - corpet d’aciá - curis, un cun n zavalí de füch en man, l’a-ter cun la spada trata sot al brac e el vengn’ ite dui soldās dalla corazza - corpett d’acceà - corīs, ung cunung zavalì de fuc in mang, l’atr culla spada tratta soutt al bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia).

acenà (amp.) ↦ azené.

acesso (amp.) ↦ azes.

acetà † (amp.) ↦ azetà.

achilò (Badia) ↦ chilò.

acia Ⓔ ACIA (EWD 1, 39) 6 1875 accea (DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1)
gad. acia mar. acia Badia acia grd. acia fas. acia fod. acia LD acia
s.f. Ⓜ aces
1 insieme di fili avvolti a mano o con l’aspo (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ matassa Ⓓ Strähne
2 fig. ciascuno dei successivi stati, dei momenti del processo di sviluppo, di trasformazione di qualco-sa (gad. A 1879; A 1895; G 1923; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879) Ⓘ fase, circostanze Ⓓ Strähne, Umstände ◇ a) Ah, nonó: sighita pö ma a rí, che en chëst’acia to bel rí me dá da intëne plü co mile parores. Ah, nonò: seghita pouma a rì, che in chest’acea to bell rì mè dā da intenne ploucche mille parores. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:19 (Badia)
ria acia (gad. A 1879; Ma 1950, fas. R 1914/99) Ⓘ situazione imbrogliata Ⓓ verwickelte Lage ◇ a) A gní prou söla ria acia / De mile y mile lus por strada: / Guai, tormënc, la mort manacia A gni Prò soulla ria accea / D’mille e mille lùs pur strada: / Guai, tormentg’, la mort manaccea DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia).

acia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ acia.

aciá (gad., mar.) ↦ acé.

acialar (bra.) ↦ acialé.

acialé Ⓔ deriv. di acel (EWD 1, 39) 6 1852 zalà p.p. m.sg. (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
fas. acialèr bra. acialar fod. acialé col. azalà amp. zalà LD acialé
v.tr. Ⓜ acialeia
trasformare lo strato superficiale di un oggetto di ferro in acciaio (fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1988; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ acciaiare, temprare Ⓓ stählen
p.p. come agg. Ⓜ acialés, acialeda, acialedes
rinforzato con acciaio (fas. Mz 1976; DILF 2013, amp.) Ⓘ acciaiato, temprato Ⓓ gestählt ◇ a) Pì ‘l laora, e manco ‘l sente; / ‘L é de fer, e po zalà. Pì ‘l lavora, e man-co ‘l sente; / L’è de fer, e po zalà. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

acialé (fod., LD) ↦ acialé.

acialèr (fas.) ↦ acialé.

acioche Ⓔ it. accioché ‹ AD + ECCE HOC + QUIA (EWD 1, 40) 6 1631 à ciò che (Proclama1631-1991:156)
gad. acioche mar. acioche Badia acioche grd. acioche fas. acioche caz. acioche fod. acioche amp. acioche LD acioche MdR acioche
congiunz.
al fine di, con lo scopo che, perché (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ affinché Ⓓ damit ◇ a) L ie vëira, respuend l auter: ma rejone nsci, acioche vo me ntendëise. L’jœ vœira, respuend l’auter: ma reschòne inschì, atschokœ vo m’entendœise. PlonerM, Erzählung1GRD1807:45 (grd.); b) Mo acioch’ al te lasces dessigü innerkemm / Le mësseste cun chësc bewegen in die Klemm, / Dass du bist na mesa ladina Ma acciocch’ äll të lasche de segü innerkemm / ‘L mäste con käscht bewe-gen in die Klemm, / Dass du bist una mezza ladina PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:199 (Badia); c) Prëia per nëus san Benedët, / Acioche vivonse bën y drët Preja per nëus San Benedët, / Acioke vivonse bën i drët PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.); d) Ma chest i dijea per tentèrlo, acioche i lo podessa acusèr. Ma chest i diséa per tentèrlo, accioché illó podessa accusèr. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); e) Le medemo orova studié, e tramentava vigne dé so pere acioch’ ël le menass a studié. Le medemmo oròva studié, e tramentava vigne dé sò père acćioch’ ël le menass a studié. DeRüM, Studié1833-1995:278 (MdR); f) Al é vëi, respogn l’ater, mo iu baii ensciö, acioche m’entenëise. Ël é vei, respogn l’ater, mo ju baji inŝò, accióche m’entenneise. PlonerM, Erzählung1MAR1856:23 (mar.); g) L é ben vei, respon l auter, ma mi mosse parlé coscì, acioche te me ntëne. L’é beŋ vei, respogn l’auter, ma mi mosse parlé cosí, acció che te m’intënnes. PlonerM, Erzählung1FOD1856:23 (fod.); h) á dé comando a Guelfo de tigní guardia söles portes de ciastel, acioche degügn pois fora à dè comando a Guelfo d’tignì guardia soulles portes d’ciastell, acceocche d’gungn’ posse fora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia); i) Y prëia, acioche na te bela festa / Signur Idî ne lasces gní la tempesta E prája, atsò che na te bella festa / Signur Iddie ne lasse gnì la tam-pesta PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

acioche (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., amp., LD, MdR) ↦ acioche.

acompagnà (amp.) ↦ acompagné.

acompagnament Ⓔ it. accompagnamento 6 1878 accompagnament (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102)
gad. acompagnamënt Badia acompagnamënt grd. acumpaniamënt fas. compagnament fod. compagnament, acom-