Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/62

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


amich
27


L 1933) Ⓘ fare attenzione, dare ascolto Ⓓ zuhören, achtgeben ◇ a) A paroles a mesa bocia no dé pa mei amënt, Chi che de chëstes se god, schiva for y for cun spavënt. A paròles a möźa botgia ‘no dèpa mëi a mënt, / Chi chë de chëstes së gòd, schiva fort y fort con spavënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Dá amënt, sce nosc bun grof mör, ne n’él dübe, che Golo te chëstes zir-costanzes ne röies a so dessëgn, y devëntes nosc signur Da ament, se nosc’ bung grof mour, nen elle dubbio, che Golo te chestes zircostanzes nè ruve a so desengn’, e d’ven-te nosc’ signur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia) ◆

emparé ament (gad., amp. DLS 2002) Ⓘ imparare a memoria Ⓓ auswendig lernen ◇ a) Cun l’imparé la dotrina amënt / ne sunsi nia ma dër contënt. Coll’ imparë la dottrina a mänt / Né sunse nia ma där contänt. PezzeiJF, GMiribung1819-2010:200 (Badia) ◆ tegnì ament (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002) Ⓘ osservare, ricordare, tenere a mente Ⓓ im Gedächtnis festhalten, sich etwas merken, beachten, daran denken ◇ a) Fajege pur festa al paster nef! / Mo pensà mo che che l’à dit! / Tegnìlo a ment, fajé polit Faxee pur festa al paster nef! / Mo penssà mo che che l’ha dit! / Tegnilo a ment, faxè polit BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.); b) Veies e joegn tegnivel a ment / Besegna compatir / Perché se cogn morir / Oh! che gran spaent. Vegies e soen tegnivel a ment / Besegna compatir / Perche se cong morir / Oh! che gran spavent. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:269 (bra.); c) Cul mparé gën y tenì a mënt ne fares de chëi ac, / Che fej chëi, che uel mefun desmustré l’aurità ai mac. Coll’ im-parè gëŋ y tënì a mënt no farès de chëi atg, / Chë fèŝ chëi, chë uèl möfum desmustrè l’èurità ai màtg. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Tëgnete bëgn a mënt les rames, y i popi, che te vëighes da vigni pert, spo rëndeme cunt de ci, ch’ël é deventé adinfora. Tegnet’ bengn’ ament les rames, e i pōpi, ch’t’ veighes da vigne pērt, spo rend’me cunt d’ci, ch’el è d’ventē d’ingfora. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia).

amënt (gad., Badia, grd.) ↦ ament.

amèr (fas.) ↦ amé.

amesa Ⓔ comp. di a + mesa ‹  mez 6 1833 a mezza (DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281)
gad. amesa mar. amesa Badia amesa grd. a mesa LD amesa MdR amesa
avv.
nel centro, nella parte centrale (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ in mezzo Ⓓ mitten, inmitten, in der Mitte ◇ a) Arivé amesa dlijia slìziel fora, ch’ël foss prëst tomè. Arrivé a mezza dliŝia slìziel fora, ch’ël foss prëst tomè. DeRüM, CurtSuramunt1833-1995:281 (MdR); b) A paroles a mesa bocia no dé pa mei amënt, / Chi che de chëstes se god, schiva for y for cun spavënt. A paròles a möźa botgia ‘no dèpa mëi a mënt, / Chi chë de chëstes së gòd, schiva fort y fort con spavënt. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); c) mo amesa strada ciafi la letaia, dër comoda por la contëssa y Schmer-zenreich, che s’ á atira ponü ite mo a mēſa strada ceaffi la lettaia, der comoda pur la contessa e Schmerzenreich, ch’s’ à attira ponù ite DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

amesa (gad., mar., Badia, LD, MdR) ↦ amesa.

amez Ⓔ comp. di a + mez (EWD 4, 412) 6 1832 a mez (HallerJTh, MadalenaBAD1832:154)
gad. amez mar. amez Badia amez grd. a mez fod. amez amp. amez LD amez
avv.
nel centro, nella parte centrale (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1923; F 2002, fod. Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ in mezzo Ⓓ mitten, inmitten, in der Mitte ◇ a) Gejú restâ su cun la fomena, che fô iló amez. Jeshú restáva sú colla fomena, che fóa illó a mez. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Audian chësc, se n jiva un do l auter, scumencian dai plu vedli; y Gejù ie restà sëul, y la fëna, che stajova a mez. Audiang chest, sen schiva ung do l’auter, comenzang dai plu vödli; y Jesú ié restá soul, y la Fanna, che stasóva a mez. HallerJTh, MadalenaGRD1832:156 (grd.); c) Sot al cil da döes stanges da na pert él le pergo; / Amez alté le Santi-scim, por cianté le Tantum ergo Sott’ al ciel da düs stangies da na pert ell l’pergo; / Amez ältè l’Santissimo, per tgiangè l Tantum ergo PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
tamez.

amez (gad., mar., Badia, fod., amp., LD) ↦ amez.

amí (mar.) ↦ amich.

amich Ⓔ it. amico ‹ AMĪCUS (EWD 1, 92) 6 1763 amice ‘amicus’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. amich, amisc † mar. amí Badia amich grd. amich fas. amich caz. amich bra. amich fod. amich col. amigo amp. amigo LD amich MdR amico, amisc
s.m.f. Ⓜ amisc, amica, amiches
1 chi è legato da sentimenti di amiciza (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ amico Ⓓ Freund ◇ a) Sce Die me fajëssa chësta grazia, dij l amalà, se autan viers n amich, fossi segur de ne murì mei. Sche Diœ me faschæssa kæsta grazia, disch l’ammalà, se autang viers ung amic, fossi segùr dœe ne murì mèi. PlonerM, Erzählung5GRD1807:48 (grd.); b) mai ne m’aste dé n asó, ch’iö ess podü me le mangé cun mi amisc mai ne m’hàste de n’asó, ch’iö esse podü mel mangié cung mi amici HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:141 (Badia); c) tu ne m’es mei dat n bëch per maië n past cun mi amisc tu ne m’és mei dat un böc per majé un past cung mi amiches HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); d) no te me ès mai dat un śol, che me l’aesse podù magnèr con mi amisc no teme és mai dat un zol, che mel aése podú magnér co mi amish HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:146 (caz.); e) mei no m’ei dé n asol da me l mangé de bona voia con miei amisc méi no m’éi dé ‘ng azól da mel mangié de bona voja con miei amis HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); f) Ël é vëi, ch’ël vëgn gonot inte nosta ćiasa (da nos) porćì ch’ël é n bun amico de mi fre. Ël é vëi, ch’ël vëgn gonót inte nosta çhia-sa (da nos) porçhi ch’ël é ‘n buǹ amico de mi frè. DeRüM, MaridéPüchTëmp1833-1995:239 (MdR); g) Perdona dunca ai nemici, / Despò avraste tröc amici Perdona dunca ai nemici, / Despò avraste treućh amici. DeRüM, FehlendenNachsichtig1833-1995:289 (MdR); h) Restede dagnora nüsc amisc, / S’olgarun con döta vëia. Röstödi dagnora nusch amizi / Solgarung con dōtta vöja. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:136 (mar.); i) e vos no m’aé dà mai gnanche un caureto da magnà coi miei amighe e vos no m’avé dà mai gnanche un cauretto da magnà coi miei amighe ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); j) O se ‘l Signor me fajesse sta grazia, dijea ‘l marà, voltà ves un ami-go, sarae seguro de ne morì mai. O se ‘l Signor me facesse sta grazia, diceva ‘l mará, voltá ves un amigo, sarae segu-ro de ne morí mai. PlonerM, Erzählung5AMP1856:27 (amp.); k) Ma per grazia i amisc del giandarmo i ge a tout l’ar-ma e i ge à dit, che el se tegne. Ma per grazia i amisch del giandarmo i gö a tout l’armô ö i gö a dit, chö öl sö tegniö.