Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/77

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


arfamè
42


arfamè (Badia) ↦ arfamé.

arfamèr (fas.) ↦ arfamé.

argoment Ⓔ it. argomento 6 1873 argomento (Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39)
gad. argomënt grd. argumënt fas. argoment fod. argoment amp. argomento LD argoment
s.m. Ⓜ argomenc
ragionamento, prova che si adduce a sostegno di una tesi (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ argomento Ⓓ Argument ◇ a) Ió son anche assei contento / Se te tornes a ralià / Parcé éi un argomento / Par podé te bartaśà. Io sòn anche assei con-tento / Se te tornes a raglià / Parcè ei un argomento / Par podè te bartasà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:39 (amp.).

argoment (fas., fod., LD) ↦ argoment.

argomënt (gad.) ↦ argoment.

argomento (amp.) ↦ argoment.

argumënt (grd.) ↦ argoment.

aria Ⓔ it. aria ‹ ĀĒR ‹ άήρ (EWD 1, 136) 6 1813 aria (RungaudieP, LaStacions1813-1878:91)
gad. aria mar. aria Badia aria grd. aria fas. aria caz. aria fod. aria amp. aria LD aria MdR aria
s.f. Ⓜ aries
1 miscuglio gassoso costituito essenzialmente di azoto e ossigeno, che forma l’atmosfera indispen-sabile alla vita animale e vegetale (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ aria Ⓓ Luft ◇ a) Iüst per chëst desses gode l’aria frësca. N’ëise pa mai aldì di-jan, che la bela aria frësca é plü ütile por nosta sanité, che tütes les medejines di doturs Jüst per quëst desses gòde l’a-ria frësca. N’ëise pa mai aldì diŝaǹ, che la bell’ aria frësca é plü ütile por nosta sanité, che tüttes les medeŝines di Dot-turs DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR); b) No te sentes ce aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… No te sentes cie aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); c) zënza löm de sorëdl, zënza n pü’ de cialt, y aria sana zenza lum de so-red’l, zenza ‘ng pude cialt, e aria sana DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia); d) Sce l ciel fossa stat tler y l’aria pura, fossi śën mort tlo te mi sanch, y mi mutons spitës-sa debant che ie rue a cësa. Šę l tšíel fósa̤ šta’ tlęr i l’ária̤ púra̤, fós-i za̤ŋ mǫrt tlo tę mi saŋk, i mi mutóŋs špitá̤sa̤ dębánt k’ íe rúę a̤ txá̤za̤. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 vento leggero (gad. P/P 1966, fas. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ aria Ⓓ Luft ◇ a) Al menâ n’aria dala doman frëida y taiënta, ala fin ál ciamó metü man a plovëi y novëi dër dassënn. El m’nā ‘ngn’ aria dalla dumang freida e taianta, alla fing āle cia-mò m’tù mang a plouei e nevei der da senn. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia); b) Dopo che le cröde dl invern s’ê smorjelé, tirâl indô n’aria cialdina Dopo ch ‘l crude d’l ingvèr s’ ē smorjelè, tirāle indò ‘ng n’aria cialdina DeclaraJM, SantaGenofefa1878:70 (Badia)
3 spazio libero sopra la terra (gad., grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ aria Ⓓ Luft ◇ a) V’adore te chësta duodezima Stazion o Salvator dl mond, tl’aria sula Crëusc tamez a doi melfatores, che sëis per spiré l’ana santiscima al Pere V’adore in cha-sta duodezima Stazion o Salvator del mont, töl’ aria sul-la crousch ta mez a doi melfattores, che seis per spirè l’ana santissima al Perè RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Nosc ciapel dala cocarda / Ghela-foscia y blancia-vërda, / Alt en aria, y n cigun / N lombert che stlope-tun! Nos çhiappel dalla cocarda / Ghella - fossa e blançhia - várda, / Alt in aria, e n’cigun / Un lombert che stlopetun! PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); c) i vicí por aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ciaussa y polam i vicí per aria, i romuns te tera, / i pësc dl mer y ćiaussa y po-lam PescostaC, BonesEghes1858-1994:227 (Badia); d) co la pena per aria utà encontra Renzo, e con na vista da scerio l’à dit, ades cognede me dir el vosc inom e cognom, e da olà che siede. colla pena per aria outá in contra Renzo, e con una vista da serio la dit, ades cognede me dir el vos inom e cognóm, e daulè che siede. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); e) Fajan chësc lëur tumova na pert dla sumënza sula streda, y univa zapeda sot, o che i uciei dl’aria se la pecova su. Fas̄àŋ chëst lour tumòva una pèrt d’la sumënza sulla strèda, y univa zàpèda sott, o che i uĉöi dell’ ària sela pëccòva su. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.)
4 espressione o atteggiamento (amp.) Ⓘ aria Ⓓ Ausdruck ◇ a) Con un’aria da sante de vanjei / e senza gnanche dì: ’ ’con grazia, śente’ ’ / sora toura el se scenta con un fei / da vilan come ‘l ea e prepotente Con un’ aria da sante de vanžei / e senža gnanche di: "con gražia, zen-te" / sora toura el se scenta con un féi / da vilan come l’eva e propotente DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.)
al meina l’aria (gad.) Ⓘ tira una corrente d’aria Ⓓ es gibt einen Luftzug ◇ a) Al menâ n’aria dala doman frëida y taiënta El m’nā ‘ngn’ aria dalla dumang freida e taianta DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia) ◆ ester

de aria fig. (fas.) Ⓘ volare Ⓓ fliegen ◇ a) Sciàmpetene pur daìte ve, che cò l rua senó t’es de aria jun chi bujes. Šampetene pur da ite veh, ke ko l rua, se no ti es de aria ʒ̉u n ki bujes. BrunelG, Cianbolpin1866:17 (caz.) ◆ per aria (fas.) Ⓘ in aria Ⓓ in die Luft, in der Luft ◇ a) dapò sul medemo desch l’à pojà sù l brac cianch e l comedon dret, e co la pena per aria utà encontra Renzo, e con na vista da scerio l’à dit, ades cognede me dir l vosc inom apó sul me-demo desch la posa su el bracs cianch e el comedon dret, e colla pena per aria outá in contra Renzo, e con una vista da serio la dit, ades cognede me dir el vos inom e cognóm IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.); b) Ma, i disc, che el l vae demò mìngol soul per aria e che no l stae a jir da-lench. ma i diš, ke el el vae demò mingol soul per aria e ke no l stae a ʒ̉ir dalenk. BrunelG, Cianbolpin1866:14 (caz.).

aria (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., amp., LD, MdR) ↦ aria.

aric Ⓔ deriv. di aricé (GsellMM) 6 1865 aric (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
grd. aric fas. aric LD aric
s.m. sg.
senso di repulsione, di schifo od orrore; nausea; raccapriccio (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ ribrezzo, nausea Ⓓ Ekel, Abscheu ◇ a) Ala roba no purté no massa amor, no massa aric, / Sce la no te cuntënta, o te mostra, coche la ie jita, / T’acumpanieiela mpo dlonch, y juda i dis de ti vita. Alla ròba no purtè no mass’ amor, no mass’ ariĉ, / Ŝë la no të cuntënta, o të mostra, cò chë la jè s̄ita, / T’accum-panëla ’mpò dlonch, y s̄uda i dis de ti vita. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

aric (grd., fas., LD) ↦ aric.

aricé Ⓔ zu ĒRĪCIUS (Gsell 1996a:239) 6 1862 rižà (DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474)
gad. aricé mar. arnicé Badia aricé grd. aricé, ricé, ricë fas. aricèr bra. ariciar fod. aricé, ricé col. rizé amp. rizà LD aricé
v.tr. Ⓜ aricia