Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/55

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


al
20


les strades é plënes de pantan. Ël é ri[e] tëmp, e les stra-des é plënes de pantaǹ. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); e) Ël é bëin na meseria, dîjel, che an và de continuo metan sö valch da nü El é bëiǹ ‘na meseria, diŝl, ch’aǹ va de continuo mettaǹ seu valq da nü DeRüM, CossesNöies1833-1995:277 (MdR); f) I á porater bën aldí / Dan dui o trëi o cater dis / Te nosta dlijia tlo La Pli, / Ch’al vën plü nozes do püc dis. Ia por ater beng aldí / Dang dui o tröi o cater diss / Tö noschta Glischia tlo la Pli, / Chal vögn plü notzös do pütg diss. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); g) Bona sera e benvenuto compare! L é n pez che no ve vede. Bona sera e ben venuto compare! L’è un pez che no ve vede. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
2 pronome atono soggetto impersonale con sottointeso un sostantivo femminile (gad., MdR) Ⓓ es ◇ a) Ëla serà, ëla serà, almanco ne cóstela nia. Ëlla serà, ëlla serà, almanco ne costla nìa. DeRüM, BunDéJanDomëne1833-1995:242 (MdR).

al (gad., mar., Badia, LD) ↦ al.

al di da ncuoi (fod.) ↦ aldidancuoi.

al di d’ancuoi (col., amp.) ↦ aldidancuei.

al didancuei (grd.) ↦ aldidancuei.

al encontra (LD) ↦ alencontra.

al moto (gad., Badia, grd., caz.) ↦ almoto.

Al Plan (fas.) ↦ Al Plan de Mareo.

Al Plan de Mareo 6 1858 Al Plan de Marô (PescostaC, BonesEghes1858-1994:229)
gad. Al Plan de Marou mar. Al Plan de Mareo Badia Al Plan de Marô grd. Al Plan de Mareo fas. Al Plan LD Al Plan de Mareo
topon.
paese capoluogo del comune di marebbe (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ San Vigilio di Marebbe Ⓓ St. Vigil in Enneberg ◇ a) O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc döt a Rume-stluns da La Val! / O jide magari t’ Al Plan de Marou / che sarëis sorvis sciöche fosses n prou. O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc düt a Romostluns da La Val! / O jide magari t’ Al Plan de Marô / che sarês servis sciöco fos-ses un prô. PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia).

Al Plan de Mareo (mar., grd., LD) ↦ Al Plan de Ma-

reo.

Al Plan de Marô (Badia) ↦ Al Plan de Mareo.

Al Plan de Marou (gad.) ↦ Al Plan de Mareo.

ala granda (grd.) ↦ ala ngranda.

ala ngranda (grd.) ↦ alengrana.

aladeta (fas.) ↦ maladeta.

aladô (gad., mar., Badia, MdR) ↦ aldò.

alalergia Ⓔ comp. di a + la + lergia ‹ lerch (EWD 4, 194) 6 1878 alla lergia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44)
gad. alaleria mar. alaleria Badia alaleria grd. alalergia fas. alalèrgia bra. a la largia fod. alalergia LD alalergia
avv.
in luogo non chiuso, fuori (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ all’ aperto Ⓓ draußen, im Freien ◇ a) la uma le tol por la man, y le mëna alaleria la uma ‘l tol pur la mang, e ‘l mena alla lergia DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia).

alalergia (grd., fod., LD) ↦ alalergia.

alalèrgia (fas.) ↦ alalergia.

alaleria (gad., mar., Badia) ↦ alalergia.

alalongia Ⓔ comp. di a + la + longia ‹ lonch (EWD 4, 262) 6 1632 plù alla longia (Proclama1632-1999:160)
gad. alalungia Badia alalungia grd. alalongia fas. a la longia caz. a la lèngia fod. a la longia amp. a ra longa LD alalongia
avv.
1 (dopo un termine temporale) per un determinato periodo (gad. P/P 1966, grd. L 1933; F 2002, fas. Mz 1976, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ per Ⓓ lang ◇ a) Ara baiâ ores alalungia impara te chël ander Ella baiā ores alla lungia impara te chel and’r DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
2 per un tempo lungo (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002, fod. Pe 1973; DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ a lungo Ⓓ lang, auf lange Sicht ◇ a) Al n’á bria d’aspeté cun sü lotri alalungia; / ai s’infilza düc canc un al ater bel dlungia. Al n’á bria d’aspetè con sü lotri alalungia; / ai s’infi[l]za düć canć un al ater bel dlungia. PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia)
3 col tempo (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ col tempo Ⓓ mit der Zeit ◇ b) Y insciö alalungia l’essel ël desmenada, / ne i essel le Bracun scrit na lëtra por strada Y insciö alalungia l’éssel ël desmenada, / ne i és-sal l’Bracun scrit na lëtra per strada PescostaC, BracunCoz1853-1994:226 (Badia).

alalongia (grd., LD) ↦ alalongia.

alalungia (gad., Badia) ↦ alalongia.

alangrana (mar.) ↦ alengrana.

alauta Ⓔ comp. di a + l’+ auta ‹ aut 6 1865 all’auta (PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1)
grd. alauta
avv.
che si trova in posizione elevata rispetto al suolo (grd. L 1933; F 2002) Ⓘ in alto Ⓓ hoch oben ◇ a) L lën alauta, bënché grant y gros, vën suvënz dal vënt sbatù ‘L lëŋ all’ auta, bëŋchë grand y gross, vëŋ suënz dal vent sbat-tù PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.).

alauta (grd.) ↦ alauta.

alba Ⓔ ALBA (EWD 1, 73) 6 1832 elba (HallerJTh, MadalenaFOD1832:159)
gad. alba mar. alba Badia alba grd. elba fas. èlba caz. èlba bra. alba fod. elba amp. alba LD alba
s.f. Ⓜ albes
prima luce del giorno tra la fine della notte e l’au-rora (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ alba Ⓓ Morgengrauen, Morgendämmerung ◇ a) E l é ndavò nte l’elba vignù ntel Tempio, e duta la jent vigniva da dël, e senté dël ie nsi-gnáva. E le indavó ‘n tel elba vignú nel Tempio, e dutta la schent vigniva dal, e senté al i insignava. HallerJTh, MadalenaFOD1832:159 (fod.); b) Al’alba stô i ciavaliers tl gran salun incër le grof döt curí de fer, söl ce l’elm cun plömes che bandorâ, süa solita mondura por la batalia chësta. All’ alba stē i cavalieri t’ l grang salung incear ‘l grof dutt curì de ferr, soul cié l’elmo cung plumes che bandorà, sua solita muntura pur la battalia chesta. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); c) Ala pröma alba, al soné l’Aimaria / Al fô n spavënt coch’ i crëps rondenî! Alla prüm’ alba, al sonè l’Aimaria / Al fova ung spavaint cò ch’i crapp ren-denía! PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia)
crepa l’alba (fas. DILF 2013) Ⓘ è l’alba Ⓓ der Tag bricht an ◇ a) Crepèa giusta l’èlba che scomenzèa a veder mìngol stroz Krepea ğiusta l’elba ke scomenʒea a vedér mingol stroʒ BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.).

alba (gad., mar., Badia, bra., amp., LD) ↦ alba.

Alba (amp.) ↦ Dèlba.

albarch (col.) ↦ alberch.

alber Ⓔ ARBOR (Elwert 1943:54) (oppure pestito antico dalla Pada-