Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/51

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


agnel
16


ie. El ova na gran biesha / She ke n bagot da Tieſha, / I po l aniel de Die, / Këst seste miec ke je. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.).

agnel (gad., mar., Badia, fas., caz., fod., amp., LD) ↦

agnel.

agnere (amp.) ↦ inier.

agnó Ⓔ AD IN UBI, REW 9028 (Q/K/F 1982:3) 6 1860 agnò (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
amp. agnó, aneó
avv.
1 in quale luogo (in frasi interrogative ed esclamative) (amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ dove Ⓓ wohin, wo ◇ a) Un pioan come chesto agnó in ciatao, / Coscì umil, coscì bon e tanto brao? Un Pio-van come chesto agnò in ciatao, / così umil, così bon e tàn-to brao? DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.)
2 nel luogo in cui (amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ dove Ⓓ wo ◇ a) E agnó el pretende, / I disc, anche doa otes, / El pagamento, s’intende, / Par zerta so fotes. E agnó el pretende, / I disc, anche doa óttes, / El pagamento, s’ intende, / Par certa só fottes. Anonim, Monumento1873:4 (amp.)
3 in nessun luogo, in nessun posto (amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ da nessuna parte Ⓓ nirgends, nirgendwo ◇ a) T’as doi oce tanto biei… / i é lujentes come el fó… / no se ciata i so fardiei / ca in Anpe-zo, ne aneó. T’ as doi ocie tanto biei… / ie lugentes come el fò… / no se ciata i so fardiei / ca in Ampezo, ne a neò. DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.)
agnó che (amp. Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002) Ⓘ dove Ⓓ wo, wohin ◇ a) Chel famośo paes ‘l é donca chesto / agnó che nasce tanta braa śente? Chel famoso paeš l’é donca chesto / agnò che nasce tanta brava zente? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:474 (amp.); b) Ma che śone agnó che voron, / Come zertes anpezanes / Una meo no ghin ciaton. Ma che zone agnò che voron, / Come zertes Ampezzanes / Una meo no ghin ciatòn. Anonim, TosesCortina1873-1938:30 (amp.).

agnó (amp.) ↦ agnó.

Agort (gad.) ↦ Egort.

Agostin 6 1860 Agostino (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. Agostin mar. Gostin grd. Gustin fas. Gostin bra. Gostin amp. Agostin
antrop.
(gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. R 1914/99, amp.) Ⓘ Agostino Ⓓ Augustin ◇ a) I vosc pize pì grei menà par man, / Ch’i conosce anche lore el nosc pioan, / Insegnai d’Ago-stino a dì su el gnon, / cuanto ‘l é bon I vosc pize pì grei menà par man, / Ch’i conosce anche lore el nosc Piovan, / Insegnai d’Agostino a dì su el gnon, / Quanto l’è bon DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

Agostin (gad., amp.) ↦ Agostin.

agramé Ⓔ deriv. di gram (EWD 3, 419) 6 1878 s’aggramai 6 imperf. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75)
gad. agramé Badia agramè grd. agramé
v.rifl. Ⓜ s’agrameia
se agramé stare in pensiero, in ansia (gad. P/P 1966, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002) Ⓘ temere, preoccuparsi Ⓓ verzagen, bangen ◇ a) canch’al dijô de messëi jí al Cil por odëi so Pere, s’agramâi düc; mo ël i consolâ cang, ch’el dijō, d’m’ssei jì al Ceìl pur udei so Pere, s’ aggramai duttg’; mo El i consolā DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia).

agramé (gad., grd.) ↦ agramé.

agramè (Badia) ↦ agramé.

agravà (amp.) ↦ agravé.

agravar (bra.) ↦ agravé.

agravé Ⓔ it. aggravare ‹ AGGRAVĀRE (EWD 1, 61) 6 1878 aggravè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24)
gad. agravé Badia agravè grd. agravé fas. agravèr bra. agravar, gravar fod. agravé amp. agravà LD agravé
v.tr. Ⓜ agrava
1 rendere più grave, pesante, fastidioso o doloroso ciò che è già tale (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ aggravare, gravare Ⓓ belasten, erschweren ◇ a) O beac (dijôra cun n sospir) beac chi, che pó vire en compagnia, en con-versaziun, y comuniché ad atri sües crusc y ligrëzes! co-tan mac, chi che ne sá aprijé n te bëgn, y i agravëia ciamó la vita ai atri. O beati (dijōla cunung sospire) beati chi, che po vire in compagnìa, in conversaziung, e comunichè ad atri suus crusc’ e ligrezzes! cutang mattg’, chicche nè sa apprijè ‘ng te bengn’, e i aggraveia ciamò la vita ai atri. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia); b) Trö’ manco mal soporté vigni desgrazia, che s’agravé la propria cosciënza. Trou manco mal sopportè vigne desgrazia, che s’ aggravè la propria coscienza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:57 (Badia)
2 sottoporre a tassa o imposta (gad. A 1879; Ma 1950; DLS 2002, grd. A 1879; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ tassare, opprimere Ⓓ besteuern, belasten ◇ a) Sideste bun cun düc tü sudic, n’i agravé massa, dái iudi-zi iüsć Sīste bung cung duttg’ tu sudditi, n’i aggravè maſsa, dài giudizi giustg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:24 (Badia).

agravé (gad., grd., fod., LD) ↦ agravé.

agravè (Badia) ↦ agravé.

agravèr (fas.) ↦ agravé.

agua (bra., moe.) ↦ eguia.

aguzé Ⓔ *ACŪTIĀRE (EWD 1, 63) 6 1763 agotzè ‘acuo’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. aguzé mar. agüzé grd. aguzé fas. guzèr bra. guzar moe. guzar fod. guzé col. guzà amp. guzà LD aguzé
v.tr. Ⓜ aguza
rendere tagliente una lama; rendere aguzzo, appun-tito (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013;, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1983; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ affilare, aguzzare Ⓓ wetzen, schärfen, schleifen ◇ a) Ch’i se bete ‘l cuor in pasc, / ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guze i marzelasc, / parché a lore no ghin tocia. Ch’i se bete ‘l cuór in pasc, / ch’i se nete pu ra bocia, / ch’i no guz̄e i marz̄elàsc, / parché a lore no gh’in tocia. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

aguzé (gad., Badia, grd., LD) ↦ aguzé.

agüzé (mar.) ↦ aguzé.

ah Ⓔ ĀH (EWD 1, 64) 6 1833 ah (DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247)
gad. ah mar. ah Badia ah grd. ah fas. ah bra. ah fod. ah amp. ah LD ah MdR ah
interiez.
esprime, secondo i casi e l’intonazione della voce, diversi sentimenti o stati d’animo (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ ah Ⓓ ach ◇ a) Ah vos sëis inćiamò inte let, toco de frat. Ah vos sëis inçhiamò inte lett, tocco de frad. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR); b) ah! voi toi su, e śirei da el e