Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/72

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


apetit
37


mez. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); c) coscì l s’à cognù adatèr a servir apede n segnor, che l’à manà te n so mèsc per vardèr i porcìe così el s’ ha cognù adattèr a ser-vir a pè de ung signor, che l’ha manà ten sò mès per vardèr i porcìe SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.); d) e el ‘l à mandà inz’ un so masc pede i porziei e el l’ha mandù inz’ un so mas pède i porciei ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); e) Ma de duta chera armentes / tolon fora ‘l Begontina, / che là pede chi segrentes /s’el pó dì fior de farina. Ma de duta cher’ armentes / tolón fòra ‘l Begontina, / che la pède chi segrèntes / s’ el po di fiór de farina. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.)
d’apede (fas.) Ⓘ accanto Ⓓ daneben ◇ a) Ló era un muge de manc che jìa a past e d’apede l’era ence na cia-jaa. Lo erô un mugö dö mantsch chö schiô a past ö dappedö lerô entschö no tschaschaô. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:5 (bra.) ◆ per apede (amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002) Ⓘ lungo, accanto Ⓓ neben ◇ a) Apò ancora i dogento / Che ea là śo par pede / Ci dirà: no i aconsento! / Por diou ch’el se comede. Appó ancora i dogento / Che eva lá zó par pede, / Ci dirá: no’ i acconsento! / Por diau ch’el se come-de. Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

apede (fas., caz., bra., moe., col., LD) ↦ apede.

apeina Ⓔ AD POENAM (EWD 5, 238) 6 1763 appaena ‘vix’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. apëna mar. apëna Badia apëna grd. apëina fas. apena caz. apena bra. apena fod. apëna col. apena amp. apena LD apeina MdR apëna
avv.
1 a stento, a fatica (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ appena Ⓓ kaum ◇ a) Mo wenn der Tot ne foss gewesen / Apëna kennst du lesen. / Mo insciö aste en chësc ann / Geler-net a lí talian. Ma wenn der Tot në foss gewesen / Appen-na kennst du lesen. / Ma inschö aste in käsch an / Geler-net a lì taliagn. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); b) Infati ai osservà, che l formenton somenà darè la sia-la l eva apena come l nost a Col. In fatti hai osservà, che ‘l formenton somenà darè la ʃiala leva a pena come ‘l nost a Col. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); c) El to partito straordinario / Lieto apena, i s’à capì / El Apolonio, el vetrinario / Por macaco, i t’à tradì. El to’ partito stra-ordinario / Lieto appena, i să capĭ / El’ Apollonio, el vetri-nario / Por macaco i tà tradì. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:25 (amp.); d) döt scomöta y dal gran pité êra apëna bona de gní cun chëstes cater parores: ais fortüna, mia Genofefa dutt scomouta e dal grang pittè ēla appena bona de gnì cung chestes cat’r parores: Aieste fortuna, mia Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia); e) l lin ie unì apëina n dëit lonch l liŋ íe uní a̤pá̤ina̤ n dá̤it loŋk RifesserJB, SurëdlPlueia1879:108 (grd.)
2 con valore temporale, da poco, allora allora (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ appena Ⓓ kaum ◇ a) Apëna ch’an s’â sentè pro le past, mët chëst müt man de mangé tüt a rota de col Apëna ch’aǹ s’â sentè prò le past, mëtt quest mütt maǹ de mangé tüt a rotta de còl DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR); b) e ades apena che ‘l é vegnù sto vosc fiol che ‘l à fato śì duto co ra putanes, i aé fato mazà un vedel ben ingrassà e ades appena che le vegnù sto vos fiol che l’ha fatto zì dutto cora putanes, gli avè fatto mazà un vedel ben ingrassà ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:256 (amp.); c) N’él passé sëgn apëna / - Saurí i poste cumpedé - / De püc agn na sora desëna, / Che cincant’ agn ot proi ê pro alté? N’ell’ passè deseingn’ appeina / - Sauri i poste compedè - / De puci angn’ na sora d’seina, / Ch’ceincant’ angn’ ott Proi è pro Altè? DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); d) ara â apëna complí i diesc agn, y jô a dlijia cun sü geniturs ell’ ā appena complì i disc’ angn’, e jē a dlisia cung sū genitori DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
congiunz.
subito dopo che (amp.) Ⓘ appena Ⓓ sobald ◇ a) apena dito, fato / me tiro na fre de estro inz’ un momento / e sen-za outro pensà moo contento… apena dito, fato / me tiro na fre’ de estro inž’ un momento / e senža outro pensà moo contento… DegasperF, TenpeAdes1862-1974:472 (amp.); b) Apena instalade / I à vorù tacà man, / Da vere intressade, / Intor a carne e el pan. Appena installade / I á vorrú taccá man, / Da vere intressade, / Intor a carne e el pan. Anonim, Monumento1873:1 (amp.)
apeina che (gad. A 1879; V/P 1998, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879) Ⓘ non appena Ⓓ sobald ◇ a) Apena che la l’à vedù l’à dit: "Ve pree jìvene Appöna chö la la vedut la ditt. Vö pröö schivene ZacchiaGB, Filamuscia1858*:8 (bra.); b) Apena che i é rué apede la sfessa l Vent à scomenzà a bugolèr Apena ke i e ruè apede la sfesa l Vent à scomenʒà a bugoler BrunelG, Cianbolpin1866:20 (caz.); c) Apëna che l’acompagnamënt ê fora dl bosch, s’imbati te na fola de jënt Appe-na ch’l’accompagnament ē fora d’l bosc, s’imbatti tena fol-la d’jent DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia).

apeina (LD) ↦ apeina.

apëina (grd.) ↦ apeina.

apena (fas., caz., bra., col., amp.) ↦ apeina.

apëna (gad., mar., Badia, fod., MdR) ↦ apeina.

aperjié (fod.) ↦ aprijé.

apesé Ⓔ deriv. di pesé (EWD 5, 257) 6 1878 appeſè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18)
gad. apesé Badia apesè
v.tr. Ⓜ apesa
considerare attentamente, per giudicare, valutare nella giusta misura (gad. G 1923; Ma 1950; P/P 1966) Ⓘ soppesare Ⓓ wägen, abwägen ◇ a) i s’impormëti de l’assiguré dal mal desche n tesur prezius a me confidé, por se le restituí zënza macia en chël de, olache döt gnará apesé y iudiché. i s’ impormette d’l assigurè dal mal desc’ ch’‘ng tesoro prezioso a mè confidè, pur sel restituì zenza maccia ing chel dè, ullacche dutt gnarà appeſè e giudichè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:18 (Badia).

apesé (gad.) ↦ apesé.

apesè (Badia) ↦ apesé.

apetit Ⓔ it. appetito ‹ APPETĪTUS (EWD 1, 121) 6 1833 appetit (DeRüM, DonzelaComplimënt1833-1995:241)
gad. apetit mar. apetit Badia apetit grd. apetit fas. apetit, petit bra. apetit fod. apetit, apetito amp. apetito LD apetit MdR apetit
s.m. sg.
desiderio di mangiare (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ appetito Ⓓ Appetit ◇ a) La bona uma và a i fà chisc gnoch de cazü ch’ël se mangia con le plü gran apetit. La bonna uma va a i fà quiŝ gnòc de cazzü ch’ël se mangia coǹ le plü graǹ appetit. DeRüM, MütPitava1833-1995:278 (MdR)
bon apetit 1 (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. L 1933;