Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/36

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


a

a Ⓔ AD (EWD 1, 27) 6 1445 morß1445*-1979:104)
gad. a mar. a Badia a grd. a fas. a caz. a bra. a fod. a col. a amp. a LD a MdR a
prep.
1 per complementi di termine (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ a ◇ a) Pur a ti Purä ty WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104 (grd.); b) granmercé a ti gramer si ci ty WolkensteinO, Bogdepri- mi1445*-1979:106 (grd.); c) N uem, ciarià de debic, che fova sterch amalà, à dit a si cunfessëur Ung vuem, tgia-rià dœ debitg, kœ fova sterk ammalà, a dit a si cunfessœur PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); d) Ai dijô a Gejú: Maester! chësta fomena é stada dër sëgn ciatada söl fat. J’dischóa a Jeshú: Maester! casta fomena é stada dar sagn tgiatada söl fatt. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); e) E l plu joven de chi disc al pere: Pere! déme mia pert, che me toca a mi. E ‘l plu schoven de chi diss al pére: Pére! déme mia pert, che me tocca a mi. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); f) E i à dit a el: Mae- ster! chesta fémena se l’à troèda ades te n adulterie. E j’a dit a el: Maester! chesta femena se l’a troéda adess in te un adulterio. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:156 (caz.); g) Vigne desfaciadù / Aroba al arpadù, / Mo vigne avarun / N’aroba a degun / Che a se instës. Vigne desfacćiadù / Arroba a l’arpadù, / Mó vign’avaruǹ / N’arobba a deguǹ / ch’a sè instëss. DeRüM, Geizhals1833-1995:291 (MdR); h) I ra molo a chera śente, / che sto an fesc outo e bas I ra mòlo a chera zènte, / che sto an fèsc òuto e bas De- menegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); i) A la do- manda, come se ciamassa la sua villa, i m’à dit, che se ciama Arnbach. Alla domanda, come se ciamassa la ʃua villa, i m’ha dit, che ʃe ciama Arnbach. AgostiniM, Dialo- go1870*-2013:431 (col.)
2 per complementi di stato in luogo (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ a Ⓓ in ◇ a) Y tlo dant a vosc piesc svergognà ve prëii plu che posse j clo dant a vòsch piesch svergognia vœ prej plu che pose RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.); b) Pervia de chëst fòvel a Roma delunch bëiningnü Per via de quëst fòvel a Roma delung bëiǹ ingnü DeRüM, PelegrinRoma1833-1995:275 (MdR); c) l plu joven de chisc, stuf de sté a cesa coi suoi, l à perié l pere, che l ie desse la pert de la sua facolté, che ie toca el plu ŝoven de chisc, stuff de stè a cieŝa coi suoi, l’à priè ‘l père, che gliè dess la pèrt della sua facoltè, che gli tocca DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.); d) Tel paìsc de Sepon / Ma ne a Vich / Ne utró se sà un fich / L’era n’outa valch superstizion. Tel pais de Sepon / Ma ne a Vich / Ne utro se sa un fich / Lera nouta valch super-stiziong. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.); e) Y sce sëis impedrí de valch vers, a Borjé / él na fontana! Y sce sëis impedrí de valch vers, a Borjé / él na fontana! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); f) A Lienz no n é palazi ne gran signori, che se sa, ma gnanca gran povertà. A Lienz non è palázzi nè gran signori, che se sa, ma neanca gran povertà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); g) Iό scometo ce ch’i vó / R’assenblea busarona / Ra non é pì al so luό! Io scommetto ce chi vò / Rassem-blea busarona / A’ non è pi al sò luό! Anonim, PrimaRapre- sentanza1873*-1973:24 (amp.)
3 per complementi di moto a luogo (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986, MdR) Ⓘ a Ⓓ nach ◇ a) te farè mené a Persenon te farè menè a persenon Pez- zeiJF, TTolpei1805-2010:191 (fod.); b) Tlo toma l bon Gejù per l prim iede a tiera. Clo toma ‘l bon Giesu pèr ‘l prim