Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/82

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


ascone
47


/ E un artejan anche vile. Appó gnanche ben scritto, / E l’é persona civile; / Che ‘l fesc méo un coscritto / E un artesan anche vile. Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

artejan (gad., mar., Badia, grd., fas., col., amp., LD) ↦

artejan.

arteján (fod.) ↦ artejan.

artifizial Ⓔ it. artificiale 6 1860 artifiziai m. pl. (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. artifizial grd. artifiziel fas. artifizièl fod. artifizial, artifiziel amp. artifizial LD artifizial
agg. Ⓜ artifiziai, artifiziala, artifiziales
detto di ciò che è ottenuto dall’attività umana me-diante procedimenti tecnici (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ artificiale Ⓓ künstlich ◇ a) Vedé cuanta caretes coi caai, / Trasparentes e foghe ar-tifiziai Vedè quanta carretes coi cavai, / Trasparentes e fo-ghe artifiziai DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

artifizial (gad., fod., amp., LD) ↦ artifizial.

artifiziel (grd., fod.) ↦ artifizial.

artifizièl (fas.) ↦ artifizial.

artighëi (mar.) ↦ artiguei.

artigö (Badia) ↦ artiguei.

artigöi (gad.) ↦ artiguei.

artiguei Ⓔ prelat. *ALTIGORIUM (EWD 1, 153) 6 1844 outigói (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. artigöi mar. artighëi Badia artigö fod. arteguoi col. artiguoi amp. outigoi, antigoi
s.m. Ⓜ artigueis
secondo fieno, più corto e più tenero del maggese (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002) Ⓘ grumereccio Ⓓ Grummet ◇ a) Se i parlasse de cotura, / d’outigoi, de fen, de strame, / de val-mes, de sternedura, / de porziei, de vedelame Se i parla-se de cotura, / d’outigói, de fen, de strame, / de valmès, de sternedura, / de porz̄iei, de vedelame DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) No te sentes ce aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… / na rosada che rinfresca / par ra vares l’outigoi …! No te sentes cie aria fresca, / moe ra foies dei brascioi… / ʼna rosada che rinfresca / par ra vares l’outigoi…! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.).

artiguoi (col.) ↦ artiguei.

arvejinar (moe.) ↦ arvejiné.

arvejiné Ⓔ deriv. di vejin (EWD 7, 326) 6 1832 vishiná p.p. m.sg. (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145)
fas. arvejinèr caz. arvejinèr moe. arvejinar fod. arvejiné LD arvejiné
v.tr. Ⓜ arvejina
mettere vicino o più vicino; accostare (fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ avvicinare Ⓓ nähern
se arvejiné (fas. DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ avvicinarsi Ⓓ sich nähern ◇ a) E canche l’é tornà, e che l se à arvejinà a la cèsa, l’à sen-tù na bela mùsega e balèr. E canche l’e torná, e che ‘l se a vishiná alla tgiesa, l’a sentú una bella musica e balér. HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); b) Volede dormir chiò, e? L’à domanà l’ost al forest (Renzo di nome) te se arvejinèr al desch. Vollede dormir chió eh? la domaná l’Ost al foresto (Renzo di nome) te se avesiner al desch. IoriG, InjignàLet1860*-2013:402 (caz.).

arvejiné (fod., LD) ↦ arvejiné.

arvejinèr (fas., caz.) ↦ arvejiné.

arvene Ⓔ alad. * revender ‹ ahd. (ir)wenden ‘wenden, kehren, eine Richtung geben’ ? (Gsell 1989a:144) 6 1878 rev’nù p.p. m.sg. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35)
gad. arvëne, rovëne mar. arvëne Badia revëne
v.tr. Ⓜ arven
condurre un animale o un veicolo regolandone i movimenti o agendo sui comandi (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002) Ⓘ guidare, pilotare Ⓓ steuern, lenken ◇ a) Os ëis rovenü mi vari a chësta grota, olache chësc bun animal á süa tana. Os ais rev’nù mi vàresc’ a chesta grot-ta, ullacche chesc’ bung animal à sua tana. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:35 (Badia).

arvëne (gad., mar.) ↦ arvene.

arziché (grd.) ↦ aziché.

aśache (amp.) ↦ ajache.

asc (amp.) ↦ aje.

ascheje (gad.) ↦ scheje.

ascogne (gad., mar., Badia, MdR) ↦ ascone.

ascolté Ⓔ it. ascoltare (EWD 1, 156) 6 1763 scoltè ‘ausculto’; scolta ‘audi’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. ascolté Badia ascoltè, scoltè MdR ascoltè
v.tr. Ⓜ ascolta
1 prestare attenzione, dare retta (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, MdR) Ⓘ ascoltare Ⓓ hören auf, hören ◇ a) Chi che se marida con iudize, / Sënza ćiarè söla belëza, / Sënza ascoltè so rie caprize / O dejideré gran richëza, / S’en stà bëin e sarà felize Chi [che] se ma-rida coǹ judìce, / Sënza çhiarè seu la belëzza, / Sënz’ ascoltè sò rie caprìce / O deŝideré graǹ ricchëzza, / S’ eǹ sta bëiǹ e sarà felice DeRüM, VernunftHeiraten1833-1995:292 (MdR); b) Oste l’ascolté? / I ó pa t’ la cunté! Oste l’ascoltè? / I ô pa t’ la cuntè! PiccolruazA, Scassada1848-1978:69 (Badia); c) Impó él gnü vi indô le terz de; düc i uomini ne n’ê im-pone ri; tröc l’ascoltâ y se convertî Impō elle gnu vì indō ‘l terzo dè; duttg’ li uomini non ē impone rì; troucc’ l’ascoltā e se convertī DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (gad.); d) Gnide devoc chiló a scolté Gnide devotg chilò a scoltè PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia)
2 accogliere benevolmente, esaudire (gad.) Ⓘ ascoltare Ⓓ erhören ◇ a) Ascoltede mia suplica, mi caro signur, y retirede la sentënza, fata zënza trö’ massa püch ponsé. Ascoltede mia supplica, mi caro signur, e ritirede la sentenza, fatta zenza trou massa puc pungsè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:81 (Badia)
ascolté pro (gad.) Ⓘ stare ad ascoltare Ⓓ zuhören ◇ a) Le bun fi stô iló stare ad ascolté pro, y beles leghermes i degorô jö por les massëdles cöcenes ‘L bung fì stè illò star-re ad ascoltè pro, e belles legrimes i d’gorō jou pur les mas-salles couccenes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia) ◆ ascolté su (gad.) Ⓘ prestare attenzione, ascoltare Ⓓ zuhören ◇ a) Chël, che scolta sö mia parora é n om sciché Chel, chè scolta sou mia parora è ‘ng ŏm sicchè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia); b) Ci ligrëza ch’al é, ponsâra, a odëi mile fedei dan da Idî abiná ad ascolté sö süa parora Ci ligrezza’ ch’el è, pungsāla, a udei mille fede-li dang da Iddì abbinà ad ascoltè sou sua parora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia); c) al gnô cun les prömes proes de se istës, a desfarenzié les robes incër se, a scolté sö parores y a les dí do. el gnē colles prumes proves de sè istess, a desferenziè les robes incear sè, a scoltè sou paro-res e a les di dō. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia)
scouté.

ascolté (gad.) ↦ ascolté.

ascoltè (Badia, MdR) ↦ ascolté.

ascone Ⓔ ABSCONDERE (EWD 1, 155) 6 1763 ascogne ‘abscondo’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. ascogne mar. ascogne Badia ascogne grd. ascuender fas. sconer caz. sconer bra. sconer fod. scone col. sconde amp. sconde LD ascone MdR ascogne