Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/66

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


angiul
31


cun les iestes ala contëssa, ch’é retornada tl ander Cear la fing d’l past elle capitè ‘l currier colles iestes alla contessa, ch’è ritornada t’ l andr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:102 (Badia) ☟ caverna.

ander (gad., mar., Badia, col., LD) ↦ ander.

ánder (fod.) ↦ ander.

André 6 1860 Dea (DegasperF, AgostinoCostantini1860:1)
gad. André mar. André fod. Andrìa amp. Dea
antrop.
(gad. V/P 1998, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ Andrea Ⓓ Andreas ◇ a) Ma vedé cuanta śente da ogni banda… / e Dea ce ben ch’el fesc sonà ra banda! Ma vedè quanta zente d’ogni banda… / e Dea… cie ben ch’el fesc sonà ra banda! DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.).

André (gad., mar.) ↦ André.

Andrìa (fod.) ↦ André.

anel Ⓔ ANELLUS (EWD 1, 104; http://www.atilf.fr/DERom/entree/a’nEllu) 6 1763 anel ‘anulus’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. anel mar. anel Badia anel grd. anel fas. anel caz. anel bra. anel fod. anel amp. anel LD anel
s.m. Ⓜ aniei
cerchietto d’oro, d’argento o d’altro metallo che si porta alle dita delle mani (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ anello Ⓓ Ring ◇ a) Mo le pere dij a sü sorvidus: Portede prësc adalerch la plü bela iesta, y vistile, y déi l’anel tla man Mo ‘l pére disch a sü servidus: "Portéde prast addarlerc la plü bella vìeshta, e vistile, e dé-i l’annell in tla mang HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:140 (Badia); b) Ma so pare à dit a sie famees: portà sobit la pruma viesta, e vestilo, e dajege n anel te sia man Ma so pare a dit a sie famées: portá subit la pruma vie-sta, e vestílo, e dashe’ i un annel te sia man HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:145 (bra.); c) Ma l pere disc a suoi servidous: Jì delongo a tò l plu bel guánt, vestilo e meteie ite ntel deit l anel Ma ‘l pére diss a suoi servidous: Schí de lon-go a tó ‘l plu bel govant, vestílo e mettéje ite ‘n tel deit l’a-nel HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); d) Le pere dij a sü sorvidus: prësc portede la plü bela iesta, y metei-la indos, déi l’anel tl dëit El père disc a su servidùs: prast portède la pleù bella jesta (viesta), e mettèila in dos, dè i l’anèl in tel dait FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); e) Ma el pare ‘l à dito ai so serve: Presto portà ca el pì bel vestì che on, e vestilo, e betei inz’ el diedo un anel Preste portà ca el pi bel vestì, che on, e vestillo, e metei inc’ el diedo un’ anel ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) Chiò te dae chist anel, e canche te ès chest anel apede te, te troarès ogni strèda che te ves kiò te dae kist anel, e kan ke te es kest anél apede te, te troares ogni streda ke te ves BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.)
anel al nes (gad. P/P 1966, grd. L 1933, fas. R 1914/99) Ⓘ nasiera Ⓓ Nasenring ◇ a) Na pasciun improvisa, […] sará sciöche l’anel al nes dla laurs, che la fej jí olach’ an ó. Na passiung improvvisa, […] sarà sceoucche l’anell al nēs d’la laurz, che la fesc’ jì ullac ch’ang ŏ. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:12 (Badia) ◆ tò fora l anel (fas.) Ⓘ togliere l’anello dal dito Ⓓ den Ring abstreifen ◇ l se à tout fora l’anel del deit e l l’à tirà dò la strèda su el se a tout fora l anel de l deit e el l a tirà do la streda śu BrunelG, Cianbolpin1866:10 (caz.).

anel (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., bra., fod., amp., LD) ↦ anel.

anema (amp.) ↦ anima.

ànema (bra.) ↦ anima.

aneó (amp.) ↦ agnó.

anfat (gad., mar., Badia, fod.) ↦ unfat.

anfidé (mar.) ↦ enfidé.

angel Ⓔ it. angelo ‹ ANGELUS ‹ ἄγγελος (EWD 1, 105) 6 1844 àngele pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114)
gad. angel Badia angel fas. àngel fod. ángelo col. angelo amp. anjelo, angelo LD angel
s.m.
1 creatura celeste puramente spirituale (gad. P/P 1966; DLS 2002, fas. DA 1973, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ angelo Ⓓ Engel ◇ a) "Oh! bon Dio, angele sante, / conzedéme par sto an / na dentera de diamante…" "Òh! bon Dio, àngele sante, / cònz̄edeme par sto an / na dentèra de diamante…" DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) Vives cënt siur primiziant / Recevede sura le cënt; / Mo i angeli a mile n ciantes / Chël de d’Osc gran paiamënt Vives Ceant Sior Primizian-te / Recevede sura ‘l ceant; / Mo i Angeli a mille ‘ng ciante / Chel Dè d’Osc’ grang paiament DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia); c) te chël guant bel blanch y modest alzâ i edli bles al Cil, y i chinâ umii ala tera, inlaota im-pormó, che ne l’ess tignida por n te pice angel dl Paraisc? t’ chel guant bell blanc e modesto alzā i oudli blěs al Ceil, e i chinā umile alla terra, illaota impermò, che nell’ ess’ ti-gnida pur ‘ng te piccie angel d’l Paraìsc’? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia)
2 persona di grande bellezza, o bontà, o purezza (gad.) Ⓘ angelo Ⓓ Engel ◇ a) insoma düc i trac dl müs é retrac dl pere, che a conscidré chël pice angel te n stat tan miserabl, messâ indô pité in somma duttg’ i trattg’ d’l mus è retrattg’ d’l pere, che a considerè chel picce angel teng sta-to tang miſerabile, m’ssā indŏ pittè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:94 (Badia)
3 persona che protegge, consiglia, accompagna assiduamente qualcuno (gad.) Ⓘ angelo Ⓓ Engel ◇ a) chë möta ê n angel de consolaziun tles üties di püri y al let di amará che mutta è ‘ng angel de consolaziung tles ūties di puri e al lett di amarà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia).

angel (gad., Badia, LD) ↦ angel.

àngel (fas.) ↦ angel.

angelich Ⓔ it. angelico 6 1878 angelico (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2)
gad. angelich Badia angelich
agg. Ⓜ angelics, angelica, angeliches
straordinariamente bello, puro o sereno (gad.) Ⓘ angelico Ⓓ engelhaft ◇ a) ara desmostrâ n intendimënt asvelt y fin, bunté amabla dl cör, n carater an-gelich ella demostrā ‘ng intendiment svelto e fing, buntè amabil d’l cour, ‘ng carattere angelico DeclaraJM, SantaGenofefa1878:2 (Badia); b) Genofefa i ciara dunca cun na graziosité y afeziun angelica y dij: Mi sposo amatiscim y buniscim, duncue ne me conësceste plü? Genofefa i ciara dunca cuna graziosità e affeziung angelica e disc’: Mi spo-so amatissimo e bonissimo, dunque nè mè conesceste plou? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

angelich (gad., Badia) ↦ angelich.

angelo (col., amp.) ↦ angel.

ángelo (fod.) ↦ angel.

angern (fas.) ↦ inier.

angiol (gad.) ↦ angiul.

àngiol (fas., bra.) ↦ angiul.

angiul Ⓔ trent. angiolo ‹ ANGELUS ‹ ἄγγελος (EWD 1, 105) 6 1763 anzol ‘angelus’ (Bartolomei1763-1976:69)
gad. angiol grd. angiul fas. àngiol bra. àngiol LD angiul
s.m. Ⓜ angiui
creatura celeste puramente spirituale (gad. B 1763;