Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/99

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


azet
64


azet (fas., bra., fod., LD) ↦ azet.

azetà (col., amp.) ↦ azeté.

azetar (bra., moe.) ↦ azeté.

azeté Ⓔ nordit. açetàr ‹ ACCEPTĀRE (EWD 1, 188) 6 1763 accetè ciodì ‘praeterquam’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. azeté mar. azeté Badia azetè grd. azeté fas. azetèr bra. azetar moe. azetar fod. azeté col. azetà amp. azetà, acetà † LD azeté MdR azetè
v.tr. Ⓜ azeta
1 acconsentire a ricevere o ad accogliere come conveniente o inevitabile (gad. A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ accettare Ⓓ akzeptieren, annehmen ◇ a) Iö m’en pò dërt mal de ne podëi azetè vosta generosa invitaziun. Jeu m’eǹ pò dërt mal de ne podëi accettè vosta generosa invitaziuǹ. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); b) Fajé meo ad azetara / senza v’in aé parmal; / no r’usade, ra capara, / senò vien el ca-pital. Fagé mèo ad az̄etara / senz̄a v’in avé par mal; / no r’ uzade, ra capara, / senò vién el capitàl. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); c) Duto el gran merito / Par el conto del Jani / Ch’i à azetà come un credito, / Senza fei i so eśami. Duto el gran merito / Par el conto del Jani / Ch’i á accettá come un credito, / Senza fei i só esami. Anonim, Monumento1873:4 (amp.); d) Sö Signurs Primizianc, / La Viva azetede incö Sou Signori Primizianti, / La Viva ac-cettede ingcou DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia)
2 ricevere e tenere qualcuno nella propria casa, fornendo vitto, alloggio e assistenza (gad., fod.) Ⓘ ospitare, accogliere Ⓓ beherbergen, aufnehmen ◇ c) Son stat azetà per dut con bele maniere, e son obligatissi-mo. Son stat azzettà per dut con belle maniere, e son obbli-gatissimo. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); a) Genofefa â spenü döta la nöt en azeté i forstis, y en injigné pro les robes nezesciares por le iade. Genofefa ā spenù dut-ta la noutt in azzettè i forstiis, e in injignè pro les robes ne-cessaries pur ‘l iade. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia).

azeté (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ azeté.

azetè (Badia, MdR) ↦ azeté.

azetèr (fas.) ↦ azeté.

azeto (amp.) ↦ azet.

aziché Ⓔ dtir. zikkn ‘berühren, antupfen’ (Gsell 1992a:158) 6 1878 azzichè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49)
gad. aziché mar. aziché Badia aziché grd. arziché fod. ziché col. zicà LD aziché
v.tr. Ⓜ azica
sfiorare, premere o sentire con la mano o con un’altra parte del corpo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ toccare Ⓓ berühren ◇ a) intan ciara do gonot cun atenziun, mo aziché n’i poste pa mai intang ciara dō gonot cung attenziung, mo azzichè n’i po-ste pa mai DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia); b) Incandenó i ciarâl cun gran atenziun a n gote, mo ne s’in-fidâ a l’aziché Ingcandenò i ciarāle cung grang attenziung a ‘ng gōte, mo n’s’ ingfidā all’ azzicchè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:101 (Badia).

aziché (gad., mar., Badia, LD) ↦ aziché.

azident Ⓔ nordit. açident(e) ‹ ACCIDĒNS (EWD 1, 188) x it. accidente 6 1845 azidént (BrunelG, MusciatSalin1845:7)
gad. azidënt Badia azidënt grd. azidënt fas. azident caz. azident bra. azident fod. azident amp. azidente
s.m. Ⓜ azidenc
evento imprevisto, avvenimento casuale, spesso in-fausto o doloroso (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ accidente Ⓓ Vorkommnis, Vorfall ◇ a) Enfati sentì ades n bel azident / Coche i à ciapà n bel spa-ent. Infatti sentì adés ‘n bel azidént / Ko ke i ha čapà n bel spavént. BrunelG, MusciatSalin1845:7 (bra.); b) En azident / Olache ence a Moena / Se fasc festa piena / En onor de sèn Vile de Trent In azident / Olaché encie a Moena / Se fass festa piena / In onor de Sen Vile de Trent PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:261 (bra.); c) E con chesto fenirei; / Se no no vado ad ora; / ‘L é un azidente di pì grei, / Se i non é ancora fora! E con chesto finirei; / Se nó no vado ad ora; / L ’ é un accidente di pi grei, / Se i no n’é an-cora fora! Anonim, Monumento1873:4 (amp.); d) Al passâ l’invern, s’un jô l’isté, al gnô indô la sajun crödia, zënza che val’ azidënt desturbass le tinton de süa vita. El passā l’ingver, sung jē l’istè, el gnēa indò la sajung crudia, zen-za ch’val azzident desturbass’ ‘l ting tong d’sua vita. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia)
per azident (grd., fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ per caso Ⓓ zufällig ◇ a) dò che l ge à contà che l’era l pèster de la feides e che l’é ruà per azident caìte, la l’à domanà se no l volesse mia stèr apede ela do ke l ğe à kontà ke l era l pester de la feides e ke l e ruà per azident ka ite, la l à domanà se no l volese mia ster apede ela BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); b) Degun bën ne vën per azidënt, vën dala bontà de Die. dęgúŋ ba̤ŋ nę va̤ŋ pę̆r a̤tsidá̤nt, va̤ŋ da̤ la̤ bontá dę díe. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.).

azident (fas., caz., bra., fod.) ↦ azident.

azidënt (gad., Badia, grd.) ↦ azident.

azidente (amp.) ↦ azident.

azion Ⓔ it. azione ‹ ACTIŌ (EWD 1, 189) 6 1833 aziun (DeRüM, HandleLeidenschaft1833-1995:290)
gad. aziun Badia aziun grd. azion fas. azion fod. azion amp. azion LD azion MdR aziun
s.f. Ⓜ azions
l’agire, l’operare, il fare, come manifestazione di volontà (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ azione Ⓓ Handlung ◇ a) Inte la gran pasciun / Ne fà mai n’aziun; / Porćì t’arisćé / Söl mer irité? Int’ la graǹ pasŝiuǹ / Ne fà mai ‘n’ aziun; / Porçhi t’arrisçhié / Seul mär irrité? DeRüM, HandleLeidenschaft1833-1995:290 (MdR); b) Straverdete da vigni aziun, che te fajess vergogna dan da Idî y tü geniturs. Straverde-te da vigne aziung, che tè fajess’ vergogna dang da Iddì e tu genitori. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:4 (Badia); c) En öna parora, vigni süa aziun desmostrâ onesté y purité In una parora, vigne sua aziung desmostrā onestè e puritè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:10 (Badia).

azion (grd., fas., fod., amp., LD) ↦ azion.

aziun (gad., Badia, MdR) ↦ azion.