Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/41

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


abondanza
6


danza amp. abondanza LD abondanza
s.f. sg.
gran quantità di ogni cosa (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ abbondanza Ⓓ Überfluss ◇ a) Ël te darà talënt y sanità n abundanza, / Y mo plu, sce tu mantënies sun ël bona fidanza. Ël të darà talënt y sanità in abbundanza, / Y mò plù, ŝë tu mantëgnes suŋ ël bòna fidanza. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); b) Mo sö, eviva l’abondanza, / Che se ralegrëia en chësc bel de, / Un por un sc’ ai gnô d’usanza, / Vé! dui pri-mizianc impé / Incö odunse pro alté Mo sou, evviva l’ab-bondanza, / Che s’ rallegra ing chesc’ bell dè, / Ung pur ung s’ei gnè d’usanza, / Ve! dui Primizianti impè / Ingcou udungse pro Altè DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia); c) Chësc ó l’Apostul, canch’al dij: La parora d’Idî abitëies en abondanza en os. Chesc’ ò l’Apostólo, cang ch’el disc’: La parora d’Iddì abiteie in abbondanza in os. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:41 (Badia).

abondanza (gad., Badia, amp., LD) ↦ abondanza.

abonora Ⓔ *AD BONA HŌRA (GsellMM) 6 1763 a bon ora ‘tempestivus, mature’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. abonora mar. abonora Badia abonora grd. abenëura fas. a bonora fod. a bonora amp. a bonora LD abonora MdR a bonora
avv.
1 di mattino, di buon’ora (gad. B 1763; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ presto Ⓓ früh ◇ a) vëijes tu, grant fret, che tu ies, cie che ti fra à giapà, per-cie ch’ël ie levà abenëura? veiste tu, grand fred, koe tu jœs, tgiekœ ti frà a giappà, pertgiek’ œl jœ levà a bœnœura? PlonerM, Erzählung6GRD1807:49 (grd.); b) Iö sun jü inier tant tert a dormì, che iö n’à podü levè a bonora incö. Jeu suǹ ĝiü inier tant tärd a dormì, ch’jeu n’ha podü levè a bonn’ óra incoeu. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:247 (MdR)
2 prima di quando una cosa succeda normalmente (gad.) Ⓘ presto Ⓓ früh ◇ a) al ê l’altonn davijin, cun sorëdl torbido, che leva tert y florësc abonora el ē l’alton da vijing, cung sored’l torbido, ch’leva tērt e floresc’ abo-nora DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

abonora (gad., mar., Badia, LD) ↦ abonora.

aboré (mar.) ↦ aberé.

aborvé (gad.) ↦ aberé.

abracé Ⓔ it. abbracciare (GsellMM) 6 1832 abbratsché p.p. m.sg. (HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145)
gad. abracé mar. abracé Badia abracè grd. abracé fas. abracèr caz. abracèr bra. arbraciar, braciar moe. arbraciar fod. abracé, bracé amp. abrazà LD abracé
v.tr. Ⓜ abracia
cingere e chiudere tra le braccia (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ abbracciare Ⓓ umarmen ◇ a) so père l’à vedù, e menà a compascion l’é coret encontra, l’à abracià entorn l col, e bossà so pére l’a vedú, e mená a compassion l’é corrét incontra, l’a abbratsché intorn ‘l col, e bussá HallerJTh, FigliolProdigoCAZ1832:145 (caz.); b) e per compascion l ie cor adincontra, l bracia ntourn l col, e l bussa. e per compassion ‘l je corr adincontra, ‘l bratssha ‘ntourn ‘l coll, e ‘l bus-sa. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); c) l à udù si pere, se n à menà picià, ie cors ncontra, l à abracià, y l à bussà l’ha udù si pere s’ n ha menà piccià, ie cors ‘ncontra, l’ha abbraccià, i l’ha bussà Anonim, PezFiProdigo1835*-1913:131 (grd.); d) so pere le vëiga a gní, i salta incuntra, y l’abracia, y le baja so père ‘l vàiga a gnì, i sal-ta incùntra, e l’abbraccia, e ‘l basa FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:249 (Badia); e) si pere l vëij unian dalonc, l i fej picià, i cor ncontra, l abracia, y l bossa si père ‘l veisa uniang da loncc, gli fa piccià, i corr’ ncontra, l’abbraccia, i el bòzza SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); f) Me, por me, amazeme pö ma, cun ligrëza abracëii la mort, mo mi fi, lascede vire Mè, pur mè, amazzemme pouma, cung ligrezza abbraccei la mort, mo mi fì, lascede vire DeclaraJM, SantaGenofefa1878:27 (Badia); g) Ah! sce i s’ podess ciamó na ota abracé denanche morí Ah! s’i s’ pudess’ ciamò naota abbraccè denanche morì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:69 (Badia).

abracé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ abracé.

abracè (Badia) ↦ abracé.

abracèr (fas., caz.) ↦ abracé.

abraciament Ⓔ deriv. di abracé (GsellMM) 6 1878 abbracceamentg’ pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116)
gad. abraciamënt Badia abraciamënt
s.m. Ⓜ abraciamenc
abbraccio prolungato (gad.) Ⓘ abbracciamento Ⓓ lang anhaltende Umarmung ◇ a) Insciö degorô les leghermes en abraciamënc d’ligrëza. Ingsceoù d’gorō les legrimes in abbracceamentg’ d’ligrezza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:116 (Badia).

abraciamënt (gad., Badia) ↦ abraciament.

abramí (gad., mar., Badia) ↦ abramì.

abramì Ⓔ variante di embramì (Gsell 1993b:180) 6 1858 abramí (PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234)
gad. abramí mar. abramí Badia abramí grd. abramì fod. abramì
agg. Ⓜ abramis, abramida, abramides
che ha poca sensibilità e capacità di movimento a causa del freddo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ intirizzito Ⓓ vor Kälte erstarrt ◇ a) Le romun dla cosciënza ne le lasciâ dormí, al saltâ ite y fora tl scür - abramí. L’romun dla cosciënza ne l’lasciava dormí, al saltaa it’ y fora tl scür - abramí. PescostaC, OrcoIocl1858-1994:234 (Badia).

abramì (grd., fod.) ↦ abramì.

abrazà (amp.) ↦ abracé.

abrè (Badia) ↦ aberé.

abujegné Ⓔ it. abbisognare x lad. bujegn 6 1873 abbisogná p.p. m.sg. (Anonim, Monumento1873:2)
amp. abiśognà
v.intr. Ⓜ abujegneia
essere necessario, bisognare (amp.) Ⓘ avere bisogno di, abbisognare Ⓓ benötigen, brauchen ◇ a) Intanto el comun / À abiśognà che lo paghe / E secondo el costume / Che ‘l é in simili caje Intanto el Comune / A’ abbisogná che lo paghe / E secondo el costume / Che l’é in simili cage Anonim, Monumento1873:2 (amp.)
bujegné.

abujo (Badia) ↦ abus.

abundanza (grd., bra.) ↦ abondanza.

aburvé (grd.) ↦ aberé.

abus Ⓔ it. abuso ‹ ABŪSUS (EWD 1, 36) 6 1856 abuso (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:266)
gad. abus Badia abujo grd. abus fas. abus bra. abuso LD abus
s.m. Ⓜ abusc
uso cattivo, illecito, eccessivo di qualcosa (gad. P/P 1966; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ abuso Ⓓ Missbrauch ◇ a) Lascia star ence l messal / Se calche bel mus / Levar vel ogne abus / Perché ence con chel se pel far mal. Lasa star encie l messal / Se calche bel muso / Levar vel ogni abuso /