Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/37

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


a
2

jadœ a tiara. RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); c) Mo porcí che t’ es fi su / le Pere ne t’ oress lascé jí a Porsenú. Ma portgì chë t’ ës fì sú / Il Pere në t’ oresa la-schë schì a Porsenú. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); d) Le dé, ch’ël dô vegnì impara, i và le curat de le lüch incuntra infin a Pederova Le dé, ch’ël dô vegnì inpàra, i va le Curat de le lüeg incuntra iǹ fiǹ a Ped[e]rova DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR); e) e ‘l i fesc pecà, ‘l i core incontra e ‘l se lo tira al col, e lo bussa e gli fes peccà, gli corre incontra el se lo tira al col, e lo bussa ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); f) Mo a che éi vegnudi chisc bie / Da Vich a Pera? Spetà che ve l die. / A far veder l so bel carater / Da magnon, da begon e da bater. Mo a ke ei vegnudi kiš bìe / Da Vik a Perra? Spe-tà ke vel dìe. / A far vedér l so bel karater / Da magnon, da begón e da báter. BrunelG, MusciatSalin1845:5 (bra.); g) In conclusion son content d’esser stat encia a Lienz e da chele bande In conclusion son content d’esser stat enĉia a Lienz e da chelle bande. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); h) e popolo e clero i varde del bon vers, à la mira a Roma, al Papa, ai vescovi e popolo e Clero i varde del bon vers, ha la mira a Roma, al Papa ai Vascovi AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.); i) él suzedù, che na nobil signoura de Guascogna é juda a gliejia al Santo Se-polcro ẹllẹ succedù, che na no̲bil signo̮ura de Guascogna è žuda a gliẹžia al Santo Sepo̮lcro PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.)
4 per complementi di distanza o di tempo (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ a Ⓓ in ◇ a) la sëul’ grazia, ch’ël ëssa da damandé a Die, fossa d’i slungë la vita fin a tant, ch’ël pudëssa paië i debic la sœul grazia, k’ œl avœssa da damandè a Dìœ, fossa d’y schlun-giè la vita fin a tant, k’ œl pudæssa pajè i debitg PlonerM, Erzählung5GRD1807:47 (grd.); b) Ma Gejù à dit: nience gé no te condène, va, e ades a vegnir no pecèr più. Ma Gesú a dit: niendghie je no te condene, va, e adess l’a vegnir no peggjer pglú. HallerJTh, MadalenaCAZ1832:157 (caz.); c) La val de la Drava é bela fin a Mittewald. Chel canal poi fin a Leisach é rincresseol. La val della Drava è bel-la fin a Mittewald. Chel canal poi fin a Leisach e rincres-séol. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); d) El Re, che fin a chel’ ora era stat coscì poltron e peigher Al (il) Re, chö fin a chöll’ o̬ra ęra stat co̬šì poltron e pęigher RifesserJB, DecameronIXBRA1875:650 (bra.); e) El Re, che fin a chël’ ora fova sté tán paltron e peigher El Rẹ, che fin a call’ ora fo̲va ste tan paltron e peigher PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); f) Dirè duncue, che ai temp del prum Re de Cipri Dirè dunque, che åi tẹmp dẹl prum Rẹ dẹ Cipri PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); g) la contëssa döt spordüda salta te ciasadafüch a i arjigné le past; che a chi tëmps n’i êl nia massa stlet ales prin-zipësses, s’ afacendé ’cër frogoré. la contessa dutt spur-duda salta te ciaſa da fuc a i arjignè ‘l past; chè a chi temp n’i ēle nia massa stlett alles prinzipesses, s’ affacendè cear frogorè. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia)
5 per complementi di scopo, destinazione o effetto (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas.; A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ a Ⓓ zu, um zu ◇ a) ma no me ingane / t’este sté nte n auter luoch? / davò taula a studié ma no me ingane / tes te ste enten auter luog: / davo taula a studie PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) N moler à tëut su n di a depënjer doi uemes Ung moler a tœut su ung dì a depœncher doi vuemes PlonerM, Erzählung2GRD1807:45 (grd.); c) Jon mo a veder. Schong mò a veder. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); d) Tö as imparé a lí franch le talian, / no te le lascé jí plü fora dla man. Tö aas imparë a lí franc ‘l taliang, / Nó t’ l laschë schi plü fora dla mang. PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); e) cösc l’á motü sö en söa vila a ciaré dai porcí chest l’ha mettü sü in süa villa a tgiare di portschi HallerJTh, FigliolProdigoMAR1832:139 (mar.); f) anche el ‘l à scomenzà a aé biśoign, e in chera ota el và da un scior a fei el servidor anche el l’ha scomenzà e avè bisogn, e in chra vota el va da un sior a fèi el servidor ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); g) Canche ti es pa na pera stenta / Che no te arès pa più polenta, / Ti es pa sou-la a vadagnèr, / E tu sas che se cogn magnèr. Kan ke ti es po na pera stenta / Ke no tu aras po’ piu polenta, / Ti es po soula a vadagnèr, / E tu sas ke se kon magnèr. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:176 (caz.); h) l ricevitor semper su la fenestra co la mira a la stanga a vede, se un passa o urta laite il ricevitor semper sulla fenestra colla mira alla stanga a vede, se un passa o urta la ite AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
6 per complementi di causa (fod.) Ⓘ a Ⓓ aufgrund ◇ a) a la ciera se podëss pensé / che fosse sté de not pro fuoch alla Ciera se podas pense che fosse ste di not pro fuoc PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.)
7 per complementi di modo e maniera (gad. A 1879, grd. A 1879, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879) Ⓘ a ◇ a) Pilato […] cundana a tort Pilato […] condanà à tort RungaudieP, LaStacions1813-1878:89 (grd.); b) E tolé n vedel gras, e mazalo, e noi magnaron a la rica, e se la godaron del-vers E tollé un vedél grass, e mazzálo, e nos magnaron alla ricca, e se la goderon del vers HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:145 (bra.); c) Voi śì ben a ra segura, / che, se i vó se vendicà / de sta strofa, a ra pì dura / i po béteme a poussà. Voi zi ben ara segura, / che, se i vo se vendicà / de sta stròfa, ara pi dura / i po bèteme a pousà. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); d) L temp é stat semper a favor: Ne piova ne sol no m’à molestà gran fati. ‘L temp è stat semper a favor: Ne’ piova ne’ zol no m’ha mo-lestà gran fatti. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) se na mossa và a se picà nte la tela, e po fora, sauta al pelo se una mossa va a se piccà ‘nte la tela, e po’ fora, ʃauta al pelo AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
8 si usa nelle indicazioni di date (gad., fas., MdR) Ⓘ li Ⓓ am ◇ a) Ai cotanć de le mëis sunse incö? / Incö sunse ai ot. Ai cotantg de le mëis suns’ incoeu? / Incoeu suns’ ai ott. DeRüM, CotancMëis1833-1995:253 (MdR); b) Mo ai undesc de chest meis / Me n’é durà giusta teis Mo ai undeš de kist meis / Me ne durà justa teis BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); c) Por la Secunda Mëssa Novela de Siur Curat de Badia ai 5 d’Agost 1852. Por la Secunda Massa Noëlla dë Sior Corat dë Badia ai 5 d’Agost 1852. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia)
9 per introdurre una proposizione temporale (gad., fod.) Ⓘ a Ⓓ als, sobald ◇ a) La signoura al sentì chësta cossa, […], s’é ressolta de volei ngiurié la miseria del Re. La signo̮ura al sentì casta co̲sa, […], se è reso̲lta de volei ingiuriè la miseria del Rẹ. PescostaC, DecameronIXFOD1875:655 (fod.); b) La signura al aldí chësta cossa, zënza speranza de vendëta, almanco por se consolé da süa möia, fej cunt d’orëi coiené la meseria dl Re La signura all’ aldì casta co̮sa, zanza spẹranza dẹ vẹndatta, almanco̮ po̮r sẹ conso̮lè da süa mo̮ja, fẹss cunt d’o̮rei co̮jo̮nè la me-seria d’l Rę PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (Badia).