Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/88

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


audì
53


atramonter (mar.) ↦ autramenter.

atratif Ⓔ it. attrattivo 6 1865 attrattives f. pl. (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. atratif Badia atratif grd. atratif fas. atratif
agg. Ⓜ atratifs, atrativa, atratives
dotato di forza di attrazione (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013) Ⓘ attrattivo Ⓓ anziehend ◇ a) Signur Iaco! Mile vives!! / En tal bel solen de! / Dötes cantes atrati-ves / De bëgns zelesć en sura Osc ce. Signor Jaco! Mil-le vives!! / In tal bel solenne dè! / Duttes cantes attratti-ves / D’beingn’s zelesti in sura Osc’ ciè. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

atratif (gad., Badia, grd., fas.) ↦ atratif.

atualmenter Ⓔ it. attualmente 6 1833 attualmëntr (DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269)
gad. atualmënter grd. atualmënter MdR atualmënter
avv.
veramente, effettivamente (MdR) Ⓘ realmente Ⓓ tatsächlich ◇ a) Él na ota gnü le tëmp che la providënza assëgna atualmënter la vocaziun, por chëla che nos nes sentiun capazi, sce ne déssen nes parè o recusé de l’a-zetè con animo e resolutëza Él ‘na óta gnü le tëmp che la providënza assëgna attualmëntr la vocaziuǹ, por quëlla che nos nes sentiuǹ capaci, ŝe ne desseǹ nes parè o recusé de l’accettè coǹ animo e resolutëzza DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:269 (MdR).

atualmënter (gad., grd., MdR) ↦ atualmenter.

au (moe.) ↦ eva.

aucia Ⓔ AUCA ‹ *AVICA (EWD 1, 76) 6 1833 alçhies (DeRüM, VizBëire1833-1995:275)
gad. alcia mar. alćia Badia alćia grd. aucia fas. aucia amp. aucia LD aucia MdR alćia
s.f. Ⓜ auces
uccello degli anseriformi con gambe corte e dita del piede palmate (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ oca Ⓓ Gans ◇ a) "Sce", dij le Vicare, "un tal che vos dess bëire con les alćes ël." "Ŝe", diŝ le Vica-re, "un tal che vos dess bëire coǹ les alçhies ël." DeRüM, VizBëire1833-1995:275 (MdR); b) Canche l nevic à audì chësc, i à ël fat a savëi, che la dëssa pur sté zënza tëma, che permò da s. Martin mazen l’auces! Càŋchè ‘l nëviĉ hà àudi chëst, jë hà ël fàtt a savëi, che la dëssa pur stè zenza tëma, che permò da S. Martiŋ mazzuŋ l’àutges! VianUA, MutaNevic1864:197 (grd.); c) Demez incö coles alces y vaces, / Ares vais dalunc a pastöra! Deméz incö colles altgies e vatgies, / Alles vade da lunts a pastüra! PescostaC, MëssaPescosta1879:3 (Badia).

aucia (grd., fas., amp., LD) ↦ aucia.

aucon Ⓔ AUCA + -ŌNE 6 1833 alcuǹ (DeRüM, VizBëire1833-1995:275)
gad. alcun Badia alcun grd. aucon fod. arcon, orcon LD aucon MdR alcun
s.m. Ⓜ aucons
oca maschio (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ oca maschio Ⓓ Gänserich ◇ a) O nobl Signur Vicare, respogn le vedl, sce mia fomena n’orova un che bevess con les alćes, sce dòvela tó n alcun. O nobl Signur Vicare, respogn le vedl, ŝe mia fomena ‘ǹ orova uǹ che be-vess coǹ les alçhies, ŝe dovela tó ‘ǹ alcuǹ. DeRüM, VizBëire1833-1995:275 (MdR).

aucon (grd., LD) ↦ aucon.

audé (gad., grd.) ↦ aodé.

audì Ⓔ AUDĪRE (EWD 1, 78); http://www.atilf.fr/DERom/entree/’aud-i- 6 1763 aldi ‘audio’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. aldí mar. aldí Badia aldí grd. audì, udì † fas. udir fod. audì amp. audì LD audì MdR aldì
v.tr. Ⓜ aud
1 percepire con l’udito (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879, amp. A 1879, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ udire, sentire Ⓓ hören, vernehmen ◇ a) O bon seniëur curat! / Audide a bon cont! / Ne sëise pa tan mat, / A jì mo sëura mont. O bon seniëur kurat! / Au-dide a bon kont! / Ne sëise pa tan mat, / A ſhi mo sëura mont. PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Si plu vedl fi eder fova te ciamp; y canche ël ie unì, y rua daujin da cësa, audivel sunan y balan. Sí plu vödl fí èdr fóa inte tschiamp; y canche el joe uní, y rúa d’ausching da tschiesa, audivel sunang y ballang. HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:143 (grd.); c) Y canche chi á aldí chësta cossa, ai s’ un jô demez un indolater scomencian dal plü vedl cina ai ultims E chan ch’chi ha aldi casta cosa, ai sen schiva de-mez un indo l’ater scomantschang dal plö vedl tging ai ulti-mi HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); d) Da la peste e da la fan aldi bëin, mo da la vera n’ài mai aldì nia iö. Da la peste e da la faǹ aldi bëiǹ, mó da la verra n’hai mai aldì nia jeu. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:259 (MdR); e) Bën, sën alda mio bun fre: / Ci ch’i te diji encö Böng, seng alda mio bung frö: / Tgi chi tö dischi ngcō AgreiterT, SënJan1838*-2013:246 (mar.); f) Guai sc’ ai alda / bona cialda / na te’ storia, vé! Guài sc’ ai alda / bona ćialda / na te’ stôria, vè! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); g) Ne l’ëise aldí incö ciantan / Can’ al ofrî dl Cil le pan Në laissë aldì incö tgiantang / Cang Al offrì dël Tsil ël pang PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); h) A vo iel dat de cunëscer i sucrëc dl rëni de Die; i autri alin-contro l aud en parabules acioche udan ëi no vëije, y au-dian ëi no aude. A vo jèl dàtt de cunoscer i sëcretg del rëgne di Die; i àutri all’ incontro l’àud in paràboles ac-ciòcchè udàŋ ëi no vëis̄e, y àudiàŋ ëi non àude. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); i) La seniëura al audì chësta cossa, zënza speranza de vendëta, per vel cunsulazion de si mueia, se ressolv d’ulëi minciuné la miseria dl Re. Lå sęgnęura all’ udì chęsta co̱sa, zęnza spęranza de vendętta, per vel cunsulazio̬n dę si mueia, sę ręso̱lf d’ulęi minćunè lå miseria dęl Rę. RifesserJB, DecameronIXGRD1875:654 (grd.); j) Genofefa, che da gran tëmp incá ne n’â mai plü aldí parora umana, sintî na gran ligrëza ad aldí dala bo-cia de chël pice cotal la pröma usc d’intendimënt Geno-fefa, che da grang temp ingcà nen ā mai plou aldì parora umana, sintī na grang ligrezza ad aldì dalla boccia d’chel picce cotal la pruma usc’ d’intendiment DeclaraJM, SantaGenofefa1878:44 (Badia) ☟ sentì.
2 venire a conoscere, apprendere (gad., grd.) Ⓘ sentire Ⓓ hören, erfahren ◇ a) Mei ne n’an audì de n sant, / Ch’à abù n tel fant. Mei ne n’an audì de n sant, / K’ a abù n tel fant. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Les crusc ne manciará, / Cösc vëigon vigne de, / Mo Dio chir chi co l’amará: / Cösc aldon dal vagnere. Les crusch nö mantgiarà / Cōsch vöigung vignö dö / Mo Dio chir chi co l’amara / Cosch aldong dal vagnerö. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:134 (mar.); c) Mo al ê döt debann, porcí che i dui soldas, ch’â mené la desfortunada ala mort, ê sparis, y an ne n’â plü aldí ater d’ëi. Mo el ē dutt d’ban, purcicche i dui soldàs, ch’ā m’nè la desfortuna-da alla mort, ē spariis, e ang nen ā plou aldì at’r d’ei. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:88 (Badia)
v.intr. Ⓜ aud
essere di proprietà (gad. P/P 1966, grd. L 1933, fod. Pe