Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/48

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


adum
13


tre al picià, e adurve dut cant i mitli per me schkive RungaudieP, LaStacions1813-1878:88 (grd.); b) An pò adorè de te’ jënt, sco in vigne lüch, mascima pro i soldas. An pò adorè de tä ĝënt, sco iǹ vigne lüc, mas[ŝ]ima prò i soldas. DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR); c) là no ocore, che s’i caze, / che co vien dorà ra goutes, / oh! aess’ i mas e braze! la no ocore, che s’ i caz̄e, / che co vién dorà ra gòutes, / òh! avés’ i mas e braz̄e! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.)
2 avere bisogno (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ necessitare Ⓓ brauchen, bedürfen ◇ a) "Onorada raprejentanza vegne a me tor chel stroset, che ades (d’istà) no l durade mia più." "Onorada ra-presentanza vegne a me tor kel stroz̄ét, ke adès (d’ istà) no l durade mia più." BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); b) La mascèra li servìa de dut che che i durèa, e l temp passèa che no i saea co. La mašera li servia de dut, ke ke i durea e l temp pasea ke no i saea ko. BrunelG, Cianbolpin1866:7 (caz.); c) Ma ‘l é pronto, se i lo dora / El fesc presto a capità. Ma le pronto, se i lo dόra / El fesc presto a capità. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:36 (amp.)
adoré su (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ esaurire Ⓓ aufbrauchen ◇ a) Aló che l’é stat, el s’à dat a ogne sort de vic, e en pech temp l’à durà su dut chel che l’aea. Allò che l’è stat, el s’ ha dat a ogni sort de vicc, e in pech temp l’ha durà su dutt chel che l’aèa. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:246 (caz.) ◆ da adoré (gad. V/P 1998, MdR) Ⓘ utile Ⓓ brauchbar ◇ a) imparè tröp, acioch’ ëi sie na ota inte vigne stato che la providënza de Die tost o tert i ćiama, dërt ütili e da adorè impare treup, acćioch’ ëi sie ‘na òta inte vigne stato che la providënza de Die tost o tärd i çhiama, dërt ütili e da adorè DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:268 (MdR).

adoré (gad., mar., LD) ↦ adoré2.

adorè (Badia) ↦ adoré1.

adorè (Badia, MdR) ↦ adoré2.

adorèr (fas., caz.) ↦ adoré1.

ados Ⓔ AD DO(R)SUM (EWD 1, 50) 6 1821 a dos (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56)
gad. ados mar. ados Badia ados grd. ados fas. ados fod. ados LD ados
avv.
1 sulle spalle, sulla persona (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ addosso, indosso Ⓓ auf den Leib ◇ a) Ie ulësse na santa viva. / No mé l corp, no mé l os, / Ma che à pel y cërn ados. Ie ulës na santa viva. / No me l korp, no me l’os, / Ma ke a pel i ciërn a dos. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:56 (grd.)
2 verso o sopra qualcuno, contro (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ addosso Ⓓ auf ◇ a) Chël de os, che é zënza picé, i tires la pröma pera ados ad ëra. Cal de os, che é zanza pitgiö, i tire la prüma péra ados ad alla. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); b) Al tolô na bona man de müstl y suiâ jö chël tan ch’al podô i parëis moi dla grota, acio-che al n’i gotass jö ados ala uma amarada. El tolō na bona mang d’must’l e suià jou chel tang ch’el pudō i pareis mōi d’la grōtta, acceocch’ el n’i gottass’ jou adōs alla uma amarada. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:71 (Badia).

ados (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ ados.

adretura (bra.) ↦ adertura.

adulà (amp.) ↦ adulé.

adulé Ⓔ it. adulare 6 1873 adulá (Anonim, Monumento1873:1)
amp. adulà
v.tr. Ⓜ aduleia
lodare eccessivamente per compiacenza, interes-se, ipocrisia e simile; incensare, lusingare (amp.) Ⓘ adulare Ⓓ schmeicheln ◇ a) Ma par i fei un sarvijo / E par i voré adulà; / Ch’el saea preziso, / Ch’el no ‘l podea provà. Ma par i fei un sarviso / E par i vorré adulá; / Chel savea preziso, / Ch’el nol podea prová. Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

adulerà (grd.) ↦ adoloré.

adultere Ⓔ it. adulterio ‹  ADULTĒRIUM (EWD 1, 52) 6 1832 adultére (HallerJTh, MadalenaGRD1832:155)
gad. adultere mar. adultere Badia adulterio grd. adultere fas. adulterie bra. adulterie fod. adulterio LD adultere
s.m. Ⓜ adulteri
violazione dell’obbligo di fedeltà coniugale (gad. Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1923; F 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ adulterio Ⓓ Ehebruch ◇ a) Mo i scrivans y farisei menâ adalerch pro ël na fomena, che fô stada ciatada en adultere; y ai la fajô iló sté amez. Mo i scrivaigns e Fariséi menáa adarlerc pro al na fomena, che foa stada tgiatada in adulterio; e ai la faschóa illó sté amez. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (mar.); b) Maester! Chësta fëna ie stata drë śën giapeda tl adultere. Möster! chesta fanna ie statta dredeseng tgiapéda in tel adultére. HallerJTh, MadalenaGRD1832:155 (grd.); c) Maester! chesta fémena se l’à troada ades te n adulterie Maester! chesta femena se l’a troáda adess in te un adul-terio. HallerJTh, MadalenaBRA1832:156 (bra.); d) Maestro! chësta fëmena se l’à de chëst momento arclapada nte n adulterio. Maestro! casta famena se l’ha de cast mo-mento arclapada ‘n teng adulterio. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.).

adultere (gad., mar., grd., LD) ↦ adultere.

adulterie (fas., bra.) ↦ adultere.

adulterio (Badia, fod.) ↦ adultere.

adum Ⓔ AD ŪNUM (EWD 1, 52) 6 1763 portè in adum ‘confero’; pstè in adum ‘contero’; selù [recte: sclù] in adum ‘sepio’ (Bar-tolomei1763-1976:93, 94, 98)
gad. adöm mar. adöm Badia adüm grd. adum fas. adum bra. adun fod. adum † LD adum
avv.
1 in reciproca compagnia e unione (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ insieme Ⓓ zusammen ◇ a) Y canche chi á aldí cösta cossa, ai s’an jea demez adöm, scomencenn dal plü vedl cina ai ultimi E chan ch’chi ha aldi casta cosa, ai sen schiva demez adum, scomantschang dal plö vedl tging ai ultimi HallerJTh, MadalenaMAR1832:155 (mar.)
2 indica associazione, coesione di più persone o elementi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879, LD DLS 2002) Ⓘ insieme Ⓓ zusammen ◇ a) Canche l’à udù chësc, à ëila dat dla mans adum y dij: Basta! Càŋchè l’hà udù cëst, hà ëila dàtt d’la màŋs àduŋ y diŝ: Bàŝta! VianUA, FredescSurans1864:197 (grd.); b) Mo recordesse dagnora, che liëis ladin, y no talian, y n sonn ladin mëss avëi les lëtres, spezialmënter i vocai plü adöm p. e. en ceuíra Mo r’cordesse dagnara, ch’lieis la-