Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/54

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


al
19


gad. aje mar. aje Badia aje grd. eje fas. èjie fod. eje amp. asc LD aje MdR aje
agg. Ⓜ aji, ajia, ajies
di sapore acre (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ acido Ⓓ sauer ◇ a) Che le vin da chëst ann ne sie tant bun che chël da l’ann passè […] crëii, e tüć le dij […]. Ël n’é demà aje, mo ël é pezorant [=puzorënt?] sco valch de rie. Che le viǹ da quest an ne sie tant buǹ che quël da l’an passè […] crëÿi, e tütg le diŝ […]. Ël n’é demà aŝe, mó ël é pezzorant sco valq de rie. DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR)
s.m. Ⓜ aji
sostanza aggiunta alle vivande per renderne più gradevole il sapore o più facile la digestione (amp.) Ⓘ condimento Ⓓ Würze ◇ a) ‘L é el sbroà, e boi bocoi / ‘L é ra carne, i asc, e el sa! Le el sbróà, e boi bocói / Le ra car-ne, i àsc, e el sà! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.).

aje (gad., mar., Badia, LD, MdR) ↦ aje.

ajé (bra., moe.) ↦ ajei1.

ajedo (amp.) ↦ ajei1.

ajei1 Ⓔ ACĒTUM (EWD 1, 71; http://www.atilf.fr/DERom/entree/a’ketu1) 6 1763 asoe ‘acetum’; plen da saci [=d’asaei] ‘acciditas’ (Bartolomei1763-1976:69, 92)
gad. ajëi mar. ajëi Badia ajëi grd. ajëi fas. ajei bra. ajé moe. ajé fod. ajei amp. ajedo LD ajei MdR ajëi
s.m. sg.
prodotto della fermentazione acetica di liquidi al-colici (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ aceto Ⓓ Essig ◇ a) Gejù vën desfurnì, y dat da bever fiel y ajëi. Giesu vän deschfurnì, j dà da böver fiel j aschey. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Iö ves prëie dunca de m’en menè diesc urnes d’ater, mo de miù che chëst é, scenò ves le mëni zuruch, porćì ch’ater ch’ajëi ne pòn fà de n te’ vin in cajo che ël ne se comüda, e de tant d’ajëi n’ài debojëin iö. Jeu ves prëÿe dunca de m’eǹ menè di[e]ŝ urnes d’atr, mó de miù che quëst é, ŝenò ves le mëni zuruc, porçhi ch’atr ch’aŝëi ne poǹ fa de ‘ǹ tä viǹ iǹ caŝo ch’ël ne se comüda, e de tant d’aŝëi n’hai deboŝëiǹ jeu. DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR).

ajei (fas., fod., LD) ↦ ajei1.

ajei2 Ⓔ *ACILEUS ‹ ACULEUS (EWD 1, 72) 6 1873 agei (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27)
gad. ajëi mar. ajëi Badia ajëi amp. ajei
s.m. Ⓜ ajeis
pungiglione delle api (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, amp. Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986) Ⓘ aculeo, pungiglione Ⓓ Stachel ◇ a) E una proa, r’aé, sasto ora / Che ‘l ajei, ‘l on propio bon / Un’outra ota, presto an-cora / De fei meo se proaron! E una prὸa, raè, sa sto ora / Che l’agei, l’on propio bὸn / Un’ outra òta, presto an-cora / de fei meo, se proarŏn! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:27 (amp.).

ajei (amp.) ↦ ajei2.

ajëi (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ ajei1.

ajëi (gad., mar., Badia) ↦ ajei2.

ajonje Ⓔ it. aggiungere 6 1873 aggiunge (Anonim, Monumento1873:2)
amp. agiunge
v.tr. Ⓜ ajonj
mettere in più, unire qualcosa ad altro (amp.) Ⓘ aggiungere Ⓓ hinzufügen ◇ a) I destina in sescion / D’agiunge ra manzia; / Che i disc: no voron / Esse senza crianza. I destina in Session / D’aggiunge ra manzia; / Ché í disc: no vorron / Esse senza crianza. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

al Ⓔ ILLE (EWD 3, 159) 6 1763 al ‘ipse’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. al mar. al Badia al grd. l fas. l fod. l col. l amp. l LD al MdR ël
pron. Ⓜ ai, ala, ales
pronome atono soggetto di terza persona (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DILF 2013, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp., LD DLS 2002) Ⓘ egli, lui Ⓓ er ◇ a) Ciala mo chël puoro vegle colassù / l se la rì e ciala ju l trëma e disc de no chialamo chal puoro vegle cola su / al sela ri e chia-la su / al trema e dis de no PezzeiJF, TTolpei1805-2010:192 (fod.); b) mo prëia la uma ch’ara te fejes n pice fre, / spo pól ester, ch’ara vëgnes a [se] le dé! Ma preja la uma, ch’arra te fesche un pitsche frè, / Spo pol ëster, ch’arra ve-gne al dè! PezzeiJF, GTerza1819-2010:196 (Badia); c) Dí dilan a chël to H. Töite, / Und bitt, ch’al te lasces gní dlai-te / Por imparé bel frësch / Inciamó le todësch. Di Diol-lang a käll to H. Töite, / Und bitt, ch’äll të lasche gní dlaite / Per imparë bell fräschc / Intgiamò il todeschc. PezzeiJF, MHitthaler1819-2010:198 (Badia); d) Percieche chëst mio fi eva mort, e l é tourné vif; l eva perdù, e mpo giaté. Per-giéche cast mio fí eva mort, e l’é tourné viv; l’eva perdú, e ’mpo giatté. HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:152 (fod.); e) Mo i scrivans y farisei menâ adalerch pro ël na fomena, che fô stada ciatada en adultere; y ai la fajô iló sté amez. Mo i scrivaigns e Fariséi menáa adarlerc pro al na fome-na, che foa stada tgiatada in adulterio; e ai la faschóa illó sté amez. HallerJTh, MadalenaBAD1832:154 (Badia); f) Ince de Moidele mia so, / ál dit chël sior degan / Ara l’á da-dio pö orü tó / Chël Jan dal Pech co ne fej pan. Ingiö dö Miodölö mia só / Al ditt chel sior Dögang / Ara la da dio pō orü tō, / Chel Schang dal pöch co nö fösch pang. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.); g) Te vëighes pö da de a de / Ch’al te dëida ince to sant. Tö vöigös pō da dö ang dö, / Cal tö döida ingiö to sangt. AgreiterT, ConLizonza1838-1967:132 (mar.); h) e anche el ‘l à scomenzà a aé biśoign e anche el l’ha scomenzà e avè bisogn ConstantiniM, FiProdigoAMP1841-1986:255 (amp.); i) i me saludava e se n jiva per i fati suoi. i me ʃaludava e sen ʃiva per i fatti ʃuoi. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); j) Do chëstes parores plënes de pasciun, sciöch’ ares ne podô gní atramën-ter dal fantinamënt de na uma aflitiscima, alzera i edli al Cil Dō chestes parores, plenes de passiung, sceoucch’ elles nè pudō gnì atrament’r dal fantinament de na uma afflitissi-ma, alzela i oudli al Ceìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:17 (Badia)
pron. inv.
1 pronome atono soggetto impersonale (gad. V/P 1998; DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓓ es ◇ a) Ursula Dapoz / l per, che la feje na ciera n puoch da soz. Ursula da Potz / al pèr, che la fesse una Ciera un puoch da Soz. PezzeiJF, UDapoz1816-2013:427 (fod.); b) Tö te as porté al German na fortaia / Mo al á dit, al sará Idî che te la paia. Tö te ās porté al Germann una fortaja / Mo all’ ha dit, al sarà Iddio, che tla paja. PezzeiJF, GMPitschaider1819-2010:195 (Badia); c) l eva nte chël paisc na gran ciarestia l’eva ‘n te cal paiss na gran tgiarestia HallerJTh, FigliolProdigoFOD1832:151 (fod.); d) Ël é rie tëmp, e