Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/94

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


avarun
59


chelli1872-1973:13 (amp.); c) Ara scraia: "Dî m’ais en süa proteziun! te sües mans me mëti cun fiduzia;" s’alza y vá ciancantan do les pedies de chi por n tru sot tera Ella scra-ia: "Dio m’aie in sua proteziung! t’ suus mangs mè metti cung fiduzia;" s’ alza e va ceangcantang daò les pedies de chi pur ‘ng trŭ sott terra DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia) 2 (gad., grd. G 1923, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ ergersi Ⓓ sich erheben ◇ a) Söinsom la val s’alzel dui lëgns un da poms, l’ater da përs salvari. Soung somm la val s’ alz’l dui lengn’s ung da pom, l’at’r da pēr salvari. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia) ◆ se auzé su (fod. Ms 2005) Ⓘ alzarsi Ⓓ aufstehen ◇ a) dël s’à auzé su, e disc a dëi: Chi de vos, ch’é zenza picé, i tire l prum de sasc a chëla nlo. el s’ ha auzé su, e diss ad ai: Chi de vos, ch’é cénza pitgié, i tiré ‘l prum de sass a calla ‘ngló. HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.).

auzé (grd., fod., LD) ↦ auzé.

auzel (amp.) ↦ ouzel.

ava Ⓔ AVA (EWD 1, 180) 6 1821 ava (PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57)
gad. lâ, ava † mar. lâ Badia lâ grd. ava, lava fas. giava caz. giava, iava, ièva bra. iava moe. ava LD ava
s.f. Ⓜ aves
madre del padre o della madre nei confronti dei fi-gli di questi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ nonna Ⓓ Oma, Großmutter ◇ a) Tu ne unì plu te mi fava, / O te acuse pra ti ava! Tu ne unì plu te mi fava, / O te akuse pra ti ava! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Chësc la gauja che t’es sté bun, / pice Matî da Mirbun, / d’im-paré y dí sö la dotrina / mí che la lâ ne mina! Chësc la gauja che t’ es stè bun, / pic’ Matî da Miribun, / d’imparè y dí sö la dotrina / mí che la lâ ne mina! DeclaraJM, MMiribung1857-1988:8 (Badia).

ava (grd., moe., LD) ↦ ava.

ava † (gad.) ↦ lâ.

avante (amp.) ↦ avanti.

avanti Ⓔ it. avanti 6 1873 avanti (Anonim, ManageriaComunal1873--1973:34)
gad. avanti Badia avanti fas. avanti fod. avánti col. avanti amp. avanti, avante
avv.
contrapposto a dietro, indietro indica la direzio-ne che si offre di fronte (fas. Mz 1976, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ avanti Ⓓ vorwärts ◇ a) Finalmente un scarafagio / Vulgo chefar nos vedon / Vegnì avanti adagio, adagio / Col col storto, e con finzion. Finalmente un sca-rafaggio / Vulgo, Chèfár nos vedόn / Vegnì avanti, adagio, adagio / Col còl storto, e con finziόn. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.) ☝ inant.
interiez.
comando di avanzare o invito a entrare se qualcuno bussa alla porta; spesso con valore di esortazione, di incitamento (gad., fod. Ms 2005) Ⓘ avanti Ⓓ vorwärts ◇ a) "Coraje, compagns, avanti." "Coraggio, compangn’s, avanti." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:110 (Badia).

avanti (gad., Badia, fas., col., amp.) ↦ avanti.

avánti (fod.) ↦ avanti.

avanzà (col.) ↦ avanzé.

avanzé Ⓔ it. avanzare 6 1870 s’avanza 3 refl. (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432)
fod. avanzé col. avanzà
v.intr. Ⓜ avanza
1 spingersi in avanti, procedere (fod.) Ⓘ avanzare Ⓓ vordringen ◇ a) L mal s’avanza come un’ onda negra fin a ste mont, ma spere, che l confin no l passarà. ‘L mal s’a-vanza come un onda negra fin a ste mont, ma spere, che ‘l confin nol passarà. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.)
2 fig. fare progressi, progredire (fod.) Ⓘ avanzare Ⓓ fortschreiten
p.p. come agg. Ⓜ avanzés, avanzeda, avanzedes
che ha fatto progressi, progredito (fod.) Ⓘ avanzato Ⓓ fortgeschritten ◇ a) A S. Candido e Sillian le biave madure presapuoch come a Col. Ma a Lienz la raccolta l’eva pì avanzada. a S. Candido e Sillian le biave madure press’ a puoc come a Col. Ma a Lienz la raccolta l’eva pì avanza-da. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

avanzé (fod.) ↦ avanzé.

avanzé (gad., mar., grd.) ↦ vanzé.

avanzè (Badia, MdR) ↦ vanzé.

avar (gad., grd., fod., LD) ↦ avare.

avara (gad.) ↦ vara1.

avare Ⓔ it. avaro ‹ AVĀRUS (EWD 1, 182) 6 1833 avare (DeRüM, CorpSant1833-1995:276)
gad. avar Badia avaro grd. avare, avar fas. avaro, avarech fod. avar col. avaro amp. avaro LD avar MdR avare
agg. Ⓜ avari, avara, avares
di chi spende a malincuore, o non spende affatto, per eccessivo attaccamento al denaro (gad. Ma 1950; P/P 1966, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ avaro, spilorcio, tirchio Ⓓ geizig, knauserig ◇ a) An à da savëi, che chëst prô fô per ater plü tost avare, e ch’ël i plajova plü a tó ch’a dè. Aǹ ha da savëi, che quest pró fô per atr plü tost avare, e ch’ël i plaŝova plü a tó ch’a dè. DeRüM, CorpSant1833-1995:276 (MdR).

avare (grd., MdR) ↦ avare.

avarech (fas.) ↦ avaro.

avarizia Ⓔ it. avarizia (EWD 1, 182) 6 1878 avarizia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47)
gad. avarizia mar. avarizia Badia avarizia grd. avarizia fas. avarizia fod. avarizia amp. avarizia
s.f. sg.
eccessivo ritegno nello spendere e nel donare, per un gretto attaccamento al denaro e a ciò che si pos-siede (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; DLS 2002) Ⓘ avarizia Ⓓ Geiz ◇ a) "O caro bun Dî, tan potënt y zënza avarizia", scraiâ le pice möt te süa bela scemplizité "O caro bung Dì, tang potente e zenza avari-zia", scraiā ‘l picce mutt te sua bella semplizitè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia).

avarizia (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp.) ↦ ava-

rizia.

avaro (Badia, fas., col., amp.) ↦ avare.

avaron Ⓔ deriv. di avaro (EWD 1, 182) 6 1833 avaruǹ (DeRüM, Geizhals1833-1995:291)
gad. avarun mar. avarun Badia avarun grd. avaron fas. avaron fod. avaron MdR avarun
s.m.f. Ⓜ avarons, avarona, avarones
persona odiosamente attaccata al denaro (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ spilorcio Ⓓ Geizhals ◇ a) Vigne desfaciadù / Aroba al arpadù, / Mo vigne avarun / N’aroba a degun / Che a se instës. Vigne desfacćiadù / Arroba a l’ar-padù, / Mó vign’avaruǹ / N’arobba a deguǹ / Ch’a sè in-stëss. DeRüM, Geizhals1833-1995:291 (MdR).

avaron (grd., fas., fod.) ↦ avaron.

avarun (gad., mar., Badia, MdR) ↦ avaron.