Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/93

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


autorité
58


rité col. autorità amp. autorità LD autorité
s.f. Ⓜ autorités
personalità influenti che ricoprono cariche impor-tanti (amp.) Ⓘ autorità Ⓓ Persönlichkeit ◇ a) See apena arivà ca, / Che éi dito fra me stesso: / "Chera l’é un’ Auto-rità, / I me fesc anche el prozesso." Sée appena arrivá cá, / Che ei dito fra me stesso: / "Chera l’é un Autoritá, / I me fecs anche el prozesso." Anonim, Monumento1873:1 (amp.).

autorité (gad., Badia, fod., LD) ↦ autorité.

autramente (fod.) ↦ autramenter.

autramenter Ⓔ deriv. di auter (EWD 1, 171) 6 1833 atramëntr (DeRüM, OhAmico1833-1995:256)
gad. atramënter mar. atramonter Badia atramënter grd. autramënter fas. autramenter bra. autermenter fod. autramente, nautramente amp. outramente LD autramenter MdR atramënter
avv.
in modo differente; in altro modo (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Q/K/F 1985; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ diversamente Ⓓ verschieden, anders ◇ a) An ne pò fà atramënter, canche an ne se stà bëin. Aǹ ne pò fà atramëntr, quaǹ ch’an ne se sta bëiǹ. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); b) "Sideste bëgngnü, cara creatöra, vero retrat de to pere, crësc sö nia atramënter co ël "Siiste bengn’ ingnū, cara creatura, vero r’tratt d’to pere, cresc’ sou nia atrament’r ch’el DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (gad.); c) Da tlo inant ne uei plu me desmencë l dit, che chël ch’Idie manda ie bën minà, bënché l nes per datrai autramënter. da̤ tlo inánt n’úe-i plu mę dęžmęntxá̤ l dit, kę ka̤l k’ idíe mánda̤ íe ba̤ŋ miná, ba̤ŋ k’ l nęs pęr da̤trái outra̤má̤ntę̆r. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.).

autramenter (fas., LD) ↦ autramenter.

autramënter (grd.) ↦ autramenter.

autró (grd., col.) ↦ autrò.

autrò Ⓔ ALTER UBI (EWD 1, 86) 6 1763 altroo ‘alibi’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. altró mar. altró Badia altró grd. autró fas. utró bra. utró fod. autrò col. autró LD autrò
avv.
in altro luogo (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ altrove Ⓓ woanders, anderswo ◇ a) Tel paìsc de Sepon / Ma ne a Vich / Ne utró se sà n fich / L’era n’outa valch superstizion. Tel pais de Sepon / Ma ne a Vich / Ne utro se sa un fich / Lera nouta valch superstiziong. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.).

autrò (fod., LD) ↦ autrò.

auzà (col.) ↦ auzé.

auzar (moe.) ↦ auzé.

auzé Ⓔ *ALTIĀRE (EWD 1, 87) 6 1763 alzè ‘allevo’; sche alzè ‘surgo’ (Bartolomei1763-1976:69, 96)
gad. alzé mar. alzé Badia alzè grd. auzé fas. uzèr caz. uzèr bra. uzar moe. auzar fod. auzé col. auzà amp. alzà LD auzé
v.tr. Ⓜ auza
1 levare, spostare verso una posizione più alta; innalzare (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sollevare, alzare Ⓓ heben, aufheben ◇ a) per chësc ve prëii ie dut umilià y pentì d’auzé mi cuer dala miseries dla tie-ra ala cuntemplazion dla cosses dl ciel. per chast ve prei je dut umilià j pentì d’auze mi cuer dalla miseries del-la tiaria alla cuntemplazion della coses del ciöl. RungaudieP, LaStacions1813-1878:91 (grd.); b) Sëgn, lomberc, rendess’ atira / Che scenó alzuns’ la mira Sagn Lom-berçh rendess’ attira / Che se nò alzuns la mira PescostaC, Schützenlied1848-1994:222 (Badia); c) Da sëira, canche do la fadies tu ves a durmì, / Auza la mënt y l cuer a Idie, che l uebe te custodì. Da sëira, caŋchë do la fadìes tu vès a dur-mì, / Auza la mënt y ‘l cuer a Iddie, chë ‘l uëbbe të custo-dì. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); d) Ra tien i oce senpre basc / Canche ra i alza i fesc paura / Senpre incue-ta e senza pasc. Ra tien i òcie, sempre básc / Canche ra jal-za i fesc paura / Sempre inqueta e senza pasc. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:32 (amp.)
2 incrementare, accrescere (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ aumentare Ⓓ erhöhen
3 costruire, edificare (gad.) Ⓘ alzare Ⓓ aufstellen, errichten ◇ a) Y ci portuns ch’ai á alzé, Y ci scric ch’ai á inventé. E tgi portungs ch’ai ha alzè, / E tgi scritg ch’ai ha in-ventè. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:4 (Badia)
p.p. come agg. Ⓜ auzés, auzeda, auzedes
tirato su, sollevato (grd., fas. DILF 2013) Ⓘ alzato Ⓓ gehoben ◇ a) Ma l n’i ie suzedù nia de mel, y l à dit cun la mans auzedes: "chësta usc ie unida da ciel! Vo, bon Idie, vo m’ëis salvà! ve rengrazie". ma̤ l n’i íe sutsędú nía̤ dę męl, i l a dit ku la̤ ma̤ŋs outsę́dęs: "ká̤šta̤ už íe uní[da̤] da̤ tšíel! vo, boŋ idíe, vo m’áis sa̤lvá! vę riŋgrátsię". RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
auzé ite (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ portare all’interno Ⓓ hineintragen, hineinbringen ◆ auzé la ousc (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005) Ⓘ alzare la voce Ⓓ die Stimme erheben ◇ a) Finalmënter alza le grof süa usc rota: Nobli ciavaliers, servi fedei ponsede, (dijel) chësta dona é mia sposa Genofefa Finalment’r alza ‘l grof sua usc’ rotta: Nobili cavalieri, servi fedeli pungsede, (disc’l) chesta donna è mia sposa Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:98 (Badia) ◆ auzé su (gad. DLS 2002, grd. G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ sollevare, rizzare, alzare Ⓓ heben, erheben, erhöhen ◇ a) Śën mët verda dantaldut / Y cëla che t’ la giapes, / Śën auza su la tlapes Sën mët verda dant al dut / I ciëla ke t’ la giapes, / Sën auza su la tlapes PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) l’era na femena co na fana sora fech e el l disc: "Bondì a vo!" Chesta auza sù l cef e la ge vèrda l era na femena ko na fana sora fek e el l diš: "Bondì a vo!". Kesta auza su l čef e la ğe verda BrunelG, Cianbolpin1866:16 (caz.); c) Ma l’ëila à auzà su la mans y dit: "o mi mut, ne sebes per chësc mancul gra a Idie. ma̤ l’áila̤ a outsá su la̤ maŋs i dit: "o mi mut, nę sę́bęs pę̆r ka̤št máŋku’ gra a̤ idíe. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.) ◆ se

auzé 1 (gad., grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ alzarsi Ⓓ sich abheben ◇ a) Crepèa giusta l’èlba che scomenzèa a veder mìngol stroz e l se peissa: "Ades de che vers me auze?" Krepea ğiusta l’elba ke scomenʒea a vedér mingol stroʒ e l se peisa: ades de ke vers me auʒe?" BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.); b) Su, via da brae, / Fajé dassen, / In pes alzave / Col goto pien. Su, via da brave, / Fagè da sen, / In pès alzave / Colgòto pien. DegasperF, ZambelliMi-