Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/91

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


aut
56


/ No te lauré cun vic, o cun purté aut y stort l ciapel. Mi-ratë, y ŝë tu cunës̄es y tu ses de vöster böll, / No të laurè con viĉ, o con purté aut y stòrt ‘l tgiapöll. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.); e) e scomenza a se uzèr e l jìa saldo più aut e più aut. e skomenʒ a se uʒèr e el ʒ̉ia saldo più aut e più aut. BrunelG, Cianbolpin1866:15 (caz.)
2 ad alta voce (gad., grd., amp. C 1986) Ⓘ forte Ⓓ laut ◇ a) Canche Stina uel cianté / Mësses, bespres o tanives, / Lascia pu jì aut la pives! Kanke Stina vuel ciantè / Mës-ses, vespres o tanives, / Lasha pu ʃhi aut la pives! PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:57 (grd.); b) Vignun scraies alt, sö, sö! Vignung scraie alt, sou, sou! DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia)
en aut (gad., fas., fod. Pz 1989) Ⓘ in alto Ⓓ hoch, nach oben ◇ a) Tu da le musce e di musciac; o Dio! / Senti ades n giust lamento mio, / Che da la tera su te mana en aut / L musciat de Salin e no de Sbaut. Tu dalle muše e dei mušač; o Dio! / Senti adés ‘n just lamento mio, / Ke da la terra su te mana ‘n aut / L mušat de Saling e no de Šbaut. BrunelG, MusciatSalin1845:1 (bra.); b) Le gote en alt sëgn tutti quanti ʼL gott’ inalt sengn’ tutti quanti DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia) ◆ fé aut y bas (fas., amp.) Ⓘ fare il bello e il cattivo tempo Ⓓ den Ton angeben ◇ a) I ra molo a chera śente, / che sto an fesc outo e bas, / voi parlà fora di dente, / ch’i me daghe po del nas! I ra mòlo a chera zènte, / che sto an fèsc òuto e bas, / voi parlà fòra di dènte, / ch’i me daghe po del nas! DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:110 (amp.); b) Dona Chenina ge à dat endò l’anel da nef e la l’à lascià che l fae l patron de cèsa aut e bas. Dona Kenina ğe à dat indò l anel da nef e la l a lašà ke el fae el patron de čes̄a aut e bas. BrunelG, Cianbolpin1866:24 (caz.) ◆ su aut (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, MdR) Ⓘ al piano superiore Ⓓ im oberen Stockwerk ◇ a) Olà é vostes signures sorus? / Ëles é sö alt inte süa stanza. Olà é vostes Signures sorùs? / Ëlles é seu alt inte süa stanza. DeRüM, SignuresSorus1833-1995:235 (MdR); b) Vosc fra ie unì, y vosc pere dal’alegrëza, che l ie ruà sann y nton, à fat mazé n bel vadel, y śën iesi su aut, che i maia y sta aliegri. Vosc frà i è unì, i vosc père dall’ allegrezza, ch’el iè ruà san i’ n tong, ha fà mazzè ‘n bel vadel, i desèng i èzi su àut, chi maja i sta alliegri. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.).

aut (grd., fas., caz., bra., fod., LD) ↦ aut.

autà (col.) ↦ auté.

auté Ⓔ ALTĀRE (EWD 1, 84) 6 1763 altè ‘altare’ (Bartolomei1763-1976:68)
gad. alté mar. alté Badia altè grd. autere fas. utèr caz. utère bra. utar moe. utare fod. auté col. autà amp. altà LD auté
s.m. Ⓜ autés
nelle chiese cattoliche, tavola liturgica sulla qua-le il sacerdote celebra il sacrificio della messa (gad. B 1763; A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ altare Ⓓ Altar ◇ a) Al nes á dit Mëssa Novela, / Y ci festa é pa tan bela, / Che can’ n prou vá pro alté / Do cincant’ agn ch’al é bele sté. Al n’es ha dit Massa Noëlla, / E tgi Fësta ë pa tang bëlla, / Chë cang en Pro va pro altè / Do tsingcant agn ch’al ë bël stë. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:1 (Badia); b) Vé! dui primizianc impé / Incö odunse pro alté, / Morc y vis a consolé. Ve! dui Primizianti impè/ Ingcou udungse pro Altè, / Mortg’ e vìs a consolè. DeclaraJM, MaringSopplà1878:3 (Badia).

auté (fod., LD) ↦ auté.

auté (grd.) ↦ outé.

auter Ⓔ ALTER (EWD 1, 171) 6 1631 altri m. pl. (Proclama1631-1991:157)
gad. ater mar. ater Badia ater grd. auter fas. auter caz. auter bra. auter moe. auter fod. auter col. auter amp. outro LD auter MdR ater
agg. Ⓜ autri, autra, autres
1 nuovo, ulteriore, aggiunto al primo, al precedente (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; Comitato 1997; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ altro, ulteriore Ⓓ weiterer, anderer ◇ a) ma no me ngiane / t’este sté nte n auter luoch? ma no me ingane / tes te ste enten auter luog PezzeiJF, TTolpei1805-2010:189 (fod.); b) Dievelpai segnor; canche vegnide pa n’autra outa ve n da-jon pa amò. / No vegne auter. Dio vel paje Segnor: can-che vegnide pa un autra outa ven daschong pà a mò. / Nò vegne auter. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:59 (bra.); c) N ater pice müt ê jü na ota a na noza. ‘Ǹ atr picće mütt ê ĝiü ‘na óta a ‘na nozza. DeRüM, MütPastNoza1833-1995:279 (MdR); d) O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc döt a Rumestluns da La Val! O plaies o valch ater bur mal / söla pel varësc düt a Romostluns da La Val! PescostaC, BonesEghes1858-1994:229 (Badia); e) N calighé che fova n pue maladët, à n di purtà n pèr de stivei a n seniëur t’ustaria, ulache fova de autri uemes. Uŋ calighë che fòa uŋ pue maladëtt, hà uŋ di purtà uŋ pèr de stivëi a uŋ Si-gnour t’ ustaria, ulà che fòa d’autri uemes. VianUA, CalighéMaladët1864:196 (grd.); f) pì in inze ancora m’inpedisce i pasc / un outro cioco destirà śo bas pi in inže ancora m’impedisce i pash / un outro cioco destirà zo baš DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.)
2 differente, diverso, con valore indeterminato (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Q/K/F 1982; C 1986; Comitato 1997; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ altro Ⓓ anderer ◇ a) a ve vede, a pressentì, / ‘l ea un outro pei de magnes a ve vede, a presentì, / l’èva un òutro pei de magnes DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:118 (amp.); b) Oh se fossa posibile vende dute le mie bagatele e scampà de fora in Pu-straria, sarave ben dut auter vive. Oh se fossa possibile vende dutte le mie bagatelle e scampà de fora in Pustraria, ʃarave ben dutt auter vive. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.)
3 futuro, venturo (gad. V/P 1998) Ⓘ prossimo Ⓓ kommend, nächster ◇ a) L’ater de da doman chërdel la uma bel adora, y dij: "Mama lovede, y gnide cun me a odëi, ci che le bun Dî á indô fat da nü." L’at’r dè da domang ch’erd’l la uma bell’ adora, e disc’: "Mamma levede, e gni-de commè a udei, cicch ‘l bung Di à indò fatt da nu." DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia)
pron. Ⓜ autri, autra, autres
1 indica persona o cosa diversa da quella nominata o in genere da quella a cui ci si vuol riferire (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. Comitato 1997; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ altro Ⓓ anderer ◇ a) Un crauniova n auter, ch’ël rejona da mat, y da musciat. L ie vëira, respuend l auter: ma rejone nsci, acioche vo me ntendëi-se. Ung craugniòva ung auter, k’ œl reschòna da matt, y da muschatt. L’jœ vœira, respuend l’auter: ma reschòne inschì, atschokœ vo m’entendœise. PlonerM, Erzählung-