Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/97

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


avei
62


ntóur da̤ la̤ buráška̤. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.) ☟

ester.
s.m. Ⓜ aveis
sostanze in beni mobili o immobili (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ patrimonio, avere Ⓓ Besitz, Vermögen ◇ a) "Pere dáme la pert dla facolté, che me toca"; y ël i á despartí l’avëi. "Père dáme la pert d’la facoltè, che me tocca;" e al i hà de-sparti l’avai. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) so père per el contentèr l’à fat la divijion de si aeres, e l ge l’à data. so père per el contentèr l’ha fat la divisiong dei sie avères, e ‘l ghiè l’ha data. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); c) Nsci l grant avëi ie tl pericul plu che n no mina, / Ntant che dl pitl avëi no ie l pericul de jì perdù. Iŋŝì ‘l grand avëi jè tel pericul plù ch’ëŋ no miëna, / ’Ntaŋchë del pitl avëi no jè ‘l pericul de s̄ì perdù. PerathonerJA, Nseniamënt1865*:1 (grd.)
avei da (gad., grd., fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ dovere Ⓓ müssen, sollen ◇ a) Mi caro bon amich, / Orghenist de San Durich! / Ie te dëss gratulé. / Co ei mei da fé? Mi karo bon amik, / Orghenist de San Durik! / Ie te dës gratulè. / Ko ei mei da fe? PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) I à da bete śo ra ziera, / e i à ‘l cu da scarismà I a da bete zò ra z̄iéra, / e i a ʼl cu da scarismà DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); c) Almanco i preve ava da capì chel tant. Almanco i preve ava da capì chel tant. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); d) Un bel pezo, ma de chesto / Pì in detalio arei da dì. Un bel pezo, ma de chesto / Pi in det-taglio avrei da dì. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:34 (amp.); e) ne n’avëi da fá ater co abiné früc salvari nen avei da fà at’r ch’abinè fruttg’ selvari DeclaraJM, SantaGenofefa1878:38 (Badia) ◆ avei da fé con (amp.) Ⓘ avere a che fare con Ⓓ zu tun haben mit ◇ a) Digo anch’ ió, che ‘l à da sbate / (Pardonamera Signor!) / ‘L à da fei con savie e mate Digo anch’ jò, che l’ha da sbate / (Pardona-mera Signor!) / L’ha da fei con savie e mate ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.) ◆ l avei de (amp.) Ⓘ avercela con Ⓓ aufgebracht sein mit ◇ a) outre doi in éi ciatà pi inze un toco / che i r’ava del Comun e i bestemaa outre doi in éi ciatà pi inže un toco / che i r’ ava del Comun e i bestemaa DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.).

avei (fod., LD) ↦ avei.

avëi (gad., mar., Badia, grd., MdR) ↦ avei.

aveina Ⓔ AVĒNA (EWD 1, 183) 6 1873 vena (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20)
gad. avëna mar. avëna Badia avëna grd. avëina fas. vena fod. vëna, avëna col. vena amp. vena LD aveina
s.f. sg.
pianta erbacea delle graminacee coltivata per l’a-limentazione animale e umana (avena sativa) (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; G 1923; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Masarei 200, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ avena Ⓓ Hafer ◇ a) ‘L é seà el outigoi, / ‘L é ra vena, el mescedà Le seà el autigoi, / Le ra vena, el mescedà Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:20 (amp.); b) I é beate, i é contente / Se i à vena, e ben da fen. Jè beate, jĕ contente / Se jà vena, e ben da fen. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.).

aveina (LD) ↦ aveina.

avëina (grd.) ↦ aveina.

avelì Ⓔ it. avvilito 6 1878 avvilì (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92)
gad. avilí Badia avilí fas. avelì fod. avelì amp. avelì LD avelì
agg. Ⓜ avelis, avelida, avelides
che è in uno stato di abbattimento, scoraggiamen-to, sfiducia (gad. DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ avvilito, abbattuto Ⓓ betrübt, niedergeschlagen ◇ a) Ala finada s’ ál remetü dal’impresciun, y cuaji descedé fora de n gran some s’ál lascé jö avilí dan sü pîsc Alla finada s’ àle r’metù dall’ impressiung, e quasi descedè fora deng grang semme s’ àle lascè jou avvilì dang su pisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:92 (Badia).

avelì (fas., fod., amp., LD) ↦ avelì.

avëna (gad., mar., Badia, fod.) ↦ aveina.

aveniment Ⓔ it. avvenimento 6 1878 avvenimentg’ pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14)
gad. avenimënt Badia avenimënt grd. avenimënt fas. aveniment fod. aveniment LD aveniment
s.m. Ⓜ avenimenc
fatto, evento importante, pubblico o privato (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ avvenimento Ⓓ Ereignis, Vorfall ◇ a) la püra desgraziada s’ â remetü dala spordüda ch’i â trat al col le spavënt y l’angoscia di teri-bli avenimënc la pūra desgraziada s’ ā remettū dalla spor-duda, ch’i ā tratt al cōl ‘l spavent e l’angosceia d’i terribi-li avvenimentg’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:14 (Badia).

aveniment (fas., fod., LD) ↦ aveniment.

avenimënt (gad., Badia, grd.) ↦ aveniment.

avenire Ⓔ it. avvenire 6 1879 avvernire (sic!) (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51)
Badia avenire † bra. avegnir
s.m. sg.
il tempo che verrà, ciò che accadrà (Badia, bra. R 1914/99) Ⓘ futuro, avvenire Ⓓ Zukunft ◇ a) Ël á ponsé cina sëgn por te, y continuará a ciaré de te ’ci por l’aveni-re El à pungsè cina sengn’ pur tè, e continuerà a ciarè d’tè ci pur l’avvernire DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia).

avenire † (Badia) ↦ avenire.

avenjer (fas.) ↦ venjer.

averda Ⓔ deriv. di vardé (EWD 7, 267) 6 1811 metessa tan püc a verda (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. averda mar. averda Badia averda grd. averda fas. averda fod. averda LD averda
s.f. sg.
intensa concentrazione fisica e mentale intorno a un determinato oggetto (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fod. P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ attenzione Ⓓ Aufmerksamkeit, Beachtung
mete averda (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas., fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ badare, stare attenti Ⓓ beachten, achtgeben ◇ c) Sëgn mët averda, te mësses conscidré y me cunté sö chël che t’as odü Sengn’ mett averda, t’ messes considerè e me contè sou chel ch’t’as udù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:48 (Badia) ☟ mete verda.

averda (gad., gad., mar., Badia, grd., grd., fas., fod., fod., LD, LD) ↦ averda.

avërje (Badia) ↦ erje.

averjer (fas.) ↦ erjer.

averjiun (gad., Badia) ↦ averscion.

averscion Ⓔ it. avversione ‹ AVERSIŌ (EWD 1, 185) 6 1878 avversiung (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:93)
gad. averjiun Badia averjiun grd. averscion fas. averscion fod.