Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/80

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


arnica
45


armeda Ⓔ it. armata (EWD 1, 143) 6 1878 armada (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7)
gad. armada mar. armada Badia armada grd. armeda fas. armèda bra. armada fod. armada LD armeda
s.f. Ⓜ armedes
unità militare complessa, articolata in corpi e do-tata di propria organizzazione logistica (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ armata Ⓓ Armee ◇ a) Dui ciavaliers mená dal Re porta chësta noela col comando ri-gorus, de pié ia bele en chësta nöt, por arjunje l’armada plü prësc ch’al é poscibl Dui cavalieri menà dal Re porta chesta novella col comando rigurùs, de piè ia belle in che-sta noutt, pur arjunje l’armada plou presc’ ch’el è possi-bile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:7 (Badia); b) Cun prescia ál duncue arbandoné l’armada Cung pressa àle dun-que arbandonè l’armada DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

armeda (grd., LD) ↦ armeda.

armèda (fas.) ↦ armeda.

armei (amp.) ↦ armé1.

armenaria Ⓔ deriv. di arment (EWD 1, 146) [?] 6 1878 arm’naria (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39)
gad. armenaria
s.f. sg.
animale o vegetale, dotato di una propria forma specifica, di struttura cellulare, e costituito da un insieme di organi interdipendenti e in relazio-ne funzionale tale da renderlo capace di vivere au-tonomamente (gad.) Ⓘ essere vivente Ⓓ Lebewesen ◇ a) Ara s’á duncue metü a conscidré les operes d’Idî cun maiú atenziun, ch’ara ne le fajô zënza, y la minima flu, y la plü stleta armenaria i soministrâ gonot la plü gran li-grëza Ella ’s à dunque m’tù a considerè les operes d’Iddì cung maiù attenziung, ch’ella nel fajō zenza, e la minima flu, e la plou stletta arm’naria i somministrā gonot la plou grang ligrezza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia).

armenaria (gad.) ↦ armenaria.

armendé Ⓔ comp. di a + mendé ‹ MENDĀRE (GsellMM) 6 1878 armendè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65)
gad. armendé mar. armendé Badia armendè grd. armendé
v.tr. Ⓜ armendeia
liberare da imperfezioni o da difetti, con modifica-zioni o correzioni (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ emendare Ⓓ bessern, verbessern ◇ a) Ai le sá, mi fi (dijera) da dî incá le sái, mo impone s’ói armendé. Ei ‘l sa, mi fì (disc’la) da dì ingcà ‘l sai, mo impō nè s’ ōi armendè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia); b) armendesse, scenó ne godarëise le rëgn dl paraisc. armendesse, senò nè godereiſe ‘l regno d’l Paraisc’. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:65 (Badia); c) chi che s’armendará, rovará en paraisc chicche s’ armendarà, r’varà in Paraisc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:73 (Badia).

armendé (gad., mar., grd.) ↦ armendé.

armendè (Badia) ↦ armendé.

arment Ⓔ ARMENTUM (EWD 1, 145) 6 1844 armentes f. pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112)
gad. armënt mar. armont Badia armënt grd. armënt fas. arment fod. arment col. armenta amp. armenta LD arment
s.m.f. Ⓜ armenc, armenta, armentes
bovino di sesso maschile, castrato e di età com-presa tra uno e quattro anni (m); vacca giovane (f.) (gad. A 1879; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; Q/K/F 1982; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ manzo, giovenca Ⓓ Rind, Färse ◇ a) Ma de duta chera armentes / tolon fora ‘l Begontina, / che là pede chi segrentes / s’ el pó dì fior de farina. Ma de duta cher’ armentes / tolón fòra ʼl Begontina, / che la pède chi segrèntes / s’ el po di fiór de farina. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:112 (amp.); b) Infinamai un s’à pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vace) fora per piaza fornide con gherlande a uso tirolese. In fin a mai un s’ ha pensà, jà avarà sentì, de menà sue armente (vaĉĉe) fora per piazza fornide con gherlande a uso tirolese. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); c) Ben, i à dà un premio, / E i ‘l à partì fra de lore, / Al ciau ch’ea pì degno / De r’armen-tes e i tore. Ben, i á dá un premio, / E i l’á parti fra de lore, / Al cíau ch’eva pí degno / De r’ armentes e i tore. Anonim, Monumento1873:2 (amp.).

arment (fas., fod., LD) ↦ arment.

armënt (gad., Badia, grd.) ↦ arment.

armenta (col., amp.) ↦ arment.

Armentarora 6 1850 Armantarora (DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266)
gad. Armentarora Badia Armentarora
topon.
frazione del paese di san cassiano in val badia (gad.) Ⓘ Armentarora Ⓓ Armentarora ◇ a) Berba Tita Cazöla: pordërt Jan B. Tasser da Sorega, fre de berba Jandomëne Tina d’Armentarora ê n capo demorvëia da S. Ciascian. Berba Tita Cazzoula: pur dert Jan B. Tasser da Sorega, fre d’Berba Jangdomene Tina d’Armantarora è ǹg capo d’mor-vouia da S. Ciassang. DeclaraJM, TCazöla1850*-2013:266 (Badia).

Armentarora (gad., Badia) ↦ Armentarora.

armer (fas., caz., bra.) ↦ armé1.

armèr (fas.) ↦ armé2.

armonia Ⓔ it. armonia 6 1878 armonia (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122)
gad. armonia Badia armonia grd. armonia, armunia fas. armonìa fod. armonia amp. armonia LD armonia
s.f. Ⓜ armonies
accordo di sentimenti, concordia (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ armonia Ⓓ Eintracht ◇ a) La jënt gnô en verité plü de timur d’Idî, arbandonâ i ri costüms, y tröpes families sotissura en de-scordia, se dê ala pesc, a bel’ armonia y contentëza. La jent gnē in veritè plou d’timor d’Iddì, arbandonā i ri costu-mi, e trouppes families soutt e sura in descordia, s’ dē alla pesc’, a bell armonia e contentezza. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:122 (Badia).

armonia (gad., Badia, grd., fod., amp., LD) ↦ armonia.

armonìa (fas.) ↦ armonia.

armonir (fas., caz.) ↦ amonì.

armont (mar.) ↦ arment.

armunia (grd.) ↦ armonia.

Arnbach 6 1870 Arnbach (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
fod. Arnbach col. Arnbach
topon.
località nel comune di sillian nel tirolo orientale (fod.) Ⓘ Arnbach Ⓓ Arnbach ◇ a) A la domanda, come se ciamassa la sua vila, i m’à dit, che se ciama Arnbach. Alla domanda, come se ciamassa la ʃua villa, i m’ha dit, che ʃe ciama Arnbach. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Arnbach (fod., col.) ↦ Arnbach.

arnica Ⓔ it. arnica / dt. Arnika ‹ πταρμική (EWD 1, 147) 6 1878 arnica (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:45)
gad. arnica mar. arnica Badia arnica grd. arnica fas. àrnica fod. arnica amp. arnica LD arnica