Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/70

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


anzi
35


col. anter LD anter
prep.
1 dati due limiti di luogo o di tempo, indica una posizione intermedia (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, col. Pz 1989, LD DLS 2002) Ⓘ tra Ⓓ zwischen ◇ a) min vae a ciasa, canche son a mesa strada anter Poza e Pera sente dir l Paternoster min vaö a tschiasa, chan chö son a meza strada anter Pozza e Perô sentö dir al Paterno-ster ZacchiaGB, ZecheVita1858*:2 (bra.); b) Na pert tumova anter i spinacians, y univa safuieda. Unà pèrt tumòva anter i spinaĉàŋs, y univa saffujèda. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); c) l vèrda fora da nascousc fora de sot letiera fat te anter al mantel e l veit che la mascèra jìa ite e fora scialdi de sbalz el verda fora da nascous fora de sot letiera fat te anter al mantel e l veit, ke la mašera ʒ̉ia ite e fora saldi de sbalʒ BrunelG, Cianbolpin1866:22 (caz.); d) Corvara y Calfosch anter crodes y munts / Pé n tëmpl fat: bel vërt él le funz Corvara e Calfosc anter crodes e munts / Pè ng tempio fatt: bell vart elle l’funz PescostaC, MëssaPescosta1879:4 (Badia)
2 fuori dall’immagine rigida della ‘posizione intermedia’, la prep. può indicare ‘immersione’ in una glo-balità o pluralità di elementi (gad. B 1763; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ tra Ⓓ unter ◇ a) Y ël à partì i bëns anter ëi. Y el ha parti i bein anter ei (öi). HallerJTh, FigliolProdigoGRD1832:141 (grd.); b) Doi ore dalafora da Vich l’é le mont da Vich. Anter un muge de prees l’é le ciajae. Doi orö dalla fora da Vic lö lö mont da Vic. Anter un muge dö pröes lö lö tschaschaö. ZacchiaGB, DescrizionFascia1858*:3 (bra.).

anter (gad., Badia, grd., fas., caz., bra., col., LD) ↦ an-

ter.

anter † (gad.) ↦ ander.

antigoi (amp.) ↦ outigoi.

Antone 6 1828 (Sant) Antone (PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141)
grd. Antone fas. Antone fod. Antone amp. Antone MdR Antone
antrop.
(grd. L 1933; F 2002, fas. R 1914/99, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986, MdR) Ⓘ Antonio Ⓓ Anton, Antonius ◇ a) Sant Antone n’à judà, / duc i sanc m’à tralascià! Sant Antone n’a schudà, / dutg i Santg ma tralascha! PlonerM, VedlaMuta1828*-2013:141 (grd.); b) Co àl inom? / So inom é Iaco Antone Schwarz. Cò hal innom? / Sò innom é Jaco Antone S[ch]warz. DeRüM, NozaSignuraSo1833-1995:238 (MdR); c) Prearon po Sènt Antone, / Che l ne lasce maridèr. Prearon po’ Sent Antone, / Ke l ne laše marider. ZacchiaGB, GardeneraE1858*-1995:175 (caz.); d) na pitura sul mur […] che reprejentova Sant Antone, che perdicova ai uciei y ai pësc na pittura sul mur […] chë rappresën-tòva Sànt Antone, chë perdicòva ai uĉöi y ai pèŝ VianUA, JëntCunvënt1864:195 (grd.).

Antone (grd., fas., fod., amp., MdR) ↦ Antone.

anulà (amp.) ↦ anulé.

anulé Ⓔ it. annullare 6 1873 annullá (Anonim, Monumento1873:3)
gad. anulé grd. anulé fas. anulèr fod. anulé amp. anulà LD anulé
v.tr. Ⓜ anuleia
dichiarare nullo, cioè invalido e senza effetti (gad. DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, amp., LD DLS 2002) Ⓘ annullare Ⓓ annullieren ◇ a) E i à alolo ordinà: / Che li torne a ra Cassa, / Che viene ra sescion anulà, / Che sta robes no passa… E i á allollo ordiná: / Che li torne ara Cassa, / Che enne a Ses-sion annullá, / Che sta robes no passa… Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

anulé (gad., grd., fod., LD) ↦ anulé.

anulèr (fas.) ↦ anulé.

anunziar (bra.) ↦ anunzié.

anunzié Ⓔ it. annunziare ‹  ANNŪNTIĀRE (EWD 1, 117) 6 1878 anunzié (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20)
gad. anunzié mar. anunzié Badia anunzié grd. anunzië, nunzië fas. anunzièr bra. anunziar fod. anunzié, nunzié LD anunzié
v.tr. Ⓜ anunzieia
comunicare una notizia cui di solito si attribuisce notevole importanza (gad. A 1895; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ annunciare Ⓓ verkünden, ankündigen ◇ a) Ah, ch’i s’ames tres, y i s’oress desmostré mi rengraziamënt, mo, baldi, sunsi sforzada a s’anun-zié na cossa teribla. Ah, ch’i s’ ame tres, e i s’ oress’ desmo-strè mi ringraziament, mo, baldi, sungſi sforzada a s’ an-nunziè na cosa terribile. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:20 (Badia); b) Y chël che pordica, ah ci bela stola! / Por anunzié cun garbo la divina parora E cal che perdica, ah tgi bella stola! / Per annonciè cong garbo la divina parola PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

anunzié (gad., mar., Badia, fod., LD) ↦ anunzié.

anunzië (grd.) ↦ anunzié.

anunzièr (fas.) ↦ anunzié.

anzi Ⓔ it. anzi ‹  ANTEA (EWD 1, 118) 6 1833 anzi (DeRüM, Grosc1833-1995:287)
gad. anzi Badia anzi grd. anzi fas. anzi caz. anzi bra. anzi moe. anzi fod. ánzi col. anzi amp. anzi LD anzi MdR anzi
avv.
o meglio, o piuttosto, per modificare quanto s’è già detto (gad. A 1879; Ma 1953; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879, MdR) Ⓘ anzi Ⓓ vielmehr ◇ a) I dinà e tütes les richëzes é demà n gran bëin, sc’ an en fej n bun ujo, sce nò ne vêles nia, anzi tröc dinà inte les mans de n caprizius é n gran mal I dinnà e tüttes les ric-chëzzes é demà ‘ǹ graǹ bëiǹ, ŝ’ aǹ eǹ feŝ ‘ǹ buǹ uŝo, ŝe nò ne vèles nìa, anzi treućh dinnà inte les maǹs de ‘ǹ capri-ciús [é] ‘ǹ graǹ mal DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR); b) Te somees una stela, / anzi mile se te vos…! Te some-es una stela, / anzi mile se te vos…! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); c) Oh, per chel no é po nia paura, anzi la volesse po veder bolintiera Oh! per kel no e pò nia paura, anʒi la volese po vedér bolentiera BrunelG, Cianbolpin1866:4 (caz.); d) Avè rejon, anzi me par che encia tra de lori un o l auter cugnesse, che la novità non à por-tà i fruti che i sperava. Avè reson, anzi me par che enĉia tra de lori un o l’auter cognese, che la novità non ha por-tà i frutti che i sperava. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.); e) e che anzi chiunque aeva ricevù calche tort, con calche enjuria e svergognada, el se lo sfogava sora del Re e che anzi chiunque avea ricevù calche tort, con calche in-giuria e svergognada, el ze lo sfogava zora del Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); f) no solamenter no vendicaa con giustizia le ofeje di etres, ma anzi infinite con dejonorevol viltà fate a el ne soportaa no̬ so̬lamenter no̬ vendicaa con justizia le offese dei etres, ma anzi infinite co̬n diso̬no̬revo̬l viltà fatte a öl nę sopportaa RifesserJB, DecameronIXBRA1875:649 (bra.); g) che no medrë l ne castigova cun giustizia l’ufejes fates ai autri, ma n sufriva anzi nfinides fates ad ël chę no̬ medrà ‘l nę cåstigo̱a cun giusti-zia l’ufföžęs fattęs åi autri, man suffriva anzi infinites fat-