Vocabolar dl ladin leterar/Vocabolar/Z

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Vocabolar dl ladin leterar  (2020)  by Paul Videsott
Z
[ 1081 ]

z

zaareà (amp.) ↦ zavareà.

zacá (gad., S. Martin, Badia) ↦ zachel.

zacà (MdR) ↦ zachel.

zacai (gad.) ↦ zacá.

zacan Ⓔ EGO NŌN SAPIO QUANDŌ (Gsell1999b:246) 6 1828 zacan (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. zacan mar. zacan Badia zacan grd. zacan fas. zacan caz. zacan fod. zacan col. zacan LD zacan MdR zacan
avv.
1 in tempi antichi (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ anticamente, un tempo, tempo addietro, una volta Ⓓ einst, einmal, früher, in alter Zeit ◇ a) N om vedl da chi agn se lamentava na ota che tüt s’ê modé, e ch’ël n’ê plü nia sco zacan. ‘Ǹ óm vedl da chi agn se lamentava ‘na óta che tüt s’ê modé, e ch’ël n’ê plü nìa sco zaquaǹ. DeRüM, CossesNöies1833-1995:277 (MdR); b) Vijo Frenes! / Oh ci scenes / ast’mai fat zacan / por n te malan! Vijo Frenes! / Oh ći scênes / ast’mai fat zacan / pur un te’ malan! PiccolruazA, Scassada1848-1978:70 (Badia); c) mo te bones eghes, te bones fontanes / ch’al â bele dé zacan ales ganes, / mësson bëgn reconësce y desson laldé mo te’ bones eghes, te’ bones fontanes / ch’al ava bel’ dè zacan ales ganes, / mëssen bëgn reconësce y déssen laldè PescostaC, BonesEghes1858-1994:228 (Badia)
2 in un futuro prossimo, ma indeterminato (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ prima o poi Ⓓ früher oder später, irgendwann ◇ a) Sarëis bën mo zacan / Mpo giut assé pluan Sarëis bën mo zakan / Mpo giut assè pluan PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.); b) Sides fata osta orenté, y no la mia. Porcí che le patí ará zacan na fin, y al gnará ’ci por me le tëmp, olach’i pó dí cun Os: "Consummatum", döt é finí. Sii fatta osta orentè, e no la mia. Purcicche ‘l patì arà zaccang na fing, e el gnerà ci pur mè ‘l temp, ullac ch’i po dì cung Os. "Consummatum". Dutt è finì. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:36 (Badia); c) ci dejider n’i gnôl inlaota d’odëi zacan le müs de sü geniturs, dl sposo, de val’ amisc, o almanco de val’ atra porsona! ci desiderio n’ignēle illaota d’udei zaccang ‘l mus d’su genitori, d’lo sposo, d’val amizi, o almanco d’val atra p’rsona! DeclaraJM, SantaGenofefa1878:37 (Badia)
3 alla fine, in un certo momento (fas.) Ⓘ ad un certo punto, finalmente Ⓓ schließlich ◇ a) Zacan l’é vegnù d’aisciuda ence en chel an Zacán l’è vegnù da išuda enče n kel an BrunelG, Cianbolpin1866:1 (caz.)
da zacan (gad. Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ antiquato, fuori moda, antico Ⓓ unmodern, altmodisch, altertümlich ◇ a) Aha, mo ponsâi iu, / Cösc sarà pa mio fre Jan / Co vá pa por cösc tru, / Por chë strada da zacan! Aha mo pungsai iú / Cösch sarapa mio Frö Schang! / Co vapa por chōsch trú, / Por che strada da zacang! AgreiterT, ConLizonza1838-1967:130 (mar.).

zacan (gad., mar., Badia, grd., fas., caz., fod., col., LD, MdR) ↦ zacan.

zacar (bra., moe.) ↦ zaché.

zaché Ⓔ ven. trent. zacar(e) ‘mordere, rodere, masticare’ (Gsell 1992a:55) 6 1866 zakea 6 imperf. (BrunelG, Cianbolpin1866:11)
gad. zaché grd. zaché fas. zachèr caz. zachèr bra. zacar moe. zacar fod. zaché LD zaché
v.tr. Ⓜ zaca
addentare con forza, stringere con i denti (gad. A 1879; Ma 1950; Pi 1967, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ masticare, rosicchiare, rodere, mordere Ⓓ nagen, beißen, kauen z [ 1082 ]
se zaché la lenga (fas.) Ⓘ mordersi la lingua Ⓓ sich die Zunge abbeißen ◇ a) Duta chela femenes che l’era aló les zachèa la lenga da la ira, perché ogniuna aessa volù esser la più bela, e che so om l’aessa avent l pegn. Duta kela femenes, ke l era alò les zakea la lenga da la ira, perkè ogniuna aesa volù esser la più bela, e ke so om l aesa avent l pen. BrunelG, Cianbolpin1866:11 (caz.).

zaché (gad., grd., fod., LD) ↦ zaché.

Zachée 6 1852 Zachéo (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
amp. Zacheo
antrop.
(amp.) Ⓘ Zaccheo Ⓓ Zachäus ◇ a) Cuore donca da Zacheo! / No voron restà inaos! / Parché ancuoi ‘l é ‘l Giubileo / E par El, e anche par nos. Cuore donca da Zachéo! / No voron restà in avòs! / Parchè ancuoi l’è ‘l Giubileo / E par El, e anche par nos. ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

zachei (grd.) ↦ zachel.

zachèi (fas.) ↦ zachel.

zachel Ⓔ EGO NŌN SAPIO QUĀLIS (Gsell1999b:246) 6 1833 zaccà m sg. (DeRüM, OhAmico1833-1995:256)
gad. zacá, zacai mar. zacai S. Martin zacá Badia zacá grd. zachel, zachei fas. zachèi caz. zachèl bra. zacai fod. zachel, zachei col. zacai amp. zachel LD zachel, zachei MdR zacà, zacai
pron. Ⓜ zachei, zachela, zacheles
forma pronominale riferita a persona determinata (gad. A 1879; A 1895; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ qualcuno, qualcheduno Ⓓ jemand, irgendjemand ◇ a) Chësta doman m’à aconsié zacà de me fà sanlascè. Questa domaǹ m’ha acconsié zaccà de me fa sanglascè. DeRüM, OhAmico1833-1995:256 (MdR); b) Cianzon che ciantaa n sonador con n orghen da mantech, canche zachèi se à maridà Cianzon che ciantaa un sonador con un orghen da mantech, canche zachei se à maridà ZacchiaGB, CianzonSonador1858-1995:164 (bra.); c) "Và, dì che Dona Chenina vegne sobit." Pech dò zachèi aur l’usc e vegn ite la mascèra "Va di, ke Dona Kenina vegne sobit". Pek dò ʒ̉akei aur l’uš e ven ite la mašera BrunelG, Cianbolpin1866:10 (caz.); d) Mo por gauja, che al i é sté dit da zacá, che söa fadia foss por nia Ma pǫr gaoža, ch’al i è stö dit da zaccà, che söa fadia fǫssa pǫr nia PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); e) Mo por gauja, che al i é sté dit da zacá, che ëra fajess la fadia por nia Ma po̮r gaoža, cho val i è ste dit da zaccà, chẹ várra fažẹssa la fadia po̮r nia PescostaC, DecameronIXLMV1875:651 (S. Martin); f) mo al i é sté dit da zacá, ch’ara fajess la fadia debann ma al i è stę dit da zaccà, ch’alla fašẹssa la fadia de ban PescostaC, DecameronIXBAD1875:652 (Badia).

zachel (grd., fod., amp., LD) ↦ zachel.

zachèl (caz.) ↦ zachel.

Zacheo (amp.) ↦ Zachée.

zachèr (fas., caz.) ↦ zaché.

zacotan (gad., mar., MdR) ↦ zacotant.

zacotant Ⓔ EGO NŌN SAPIO QUŌMODŌ TANTUM (Gsell1999b:246) 6 1833 zaconant (DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254)
gad. zacotan mar. zacotan Badia zacutan fas. sacotant MdR zacotan
agg. Ⓜ zacotanc
indica un numero indeterminato ma solitamente ristretto di cose o persone (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, fas. Mz 1976; DILF 2013, MdR) Ⓘ qualche Ⓓ einige ◇ a) Le tëmp é da zacotagn de dis incà tröp varius. Le tëmp é da zacotagn de dis iǹ quà treup variùs. DeRüM, CiTëmp1833-1995:249 (MdR); b) I avesse inće do marëna da scrì zacotant de lëtres. J’avesse inçhié dò marënna da scri zacotant de lëttres. DeRüM, SëiseMiAmisc1833-1995:254 (MdR); c) i à comprè zacotan de biesces, e na ria asora j’ha comprè zacotaǹ de biesces, e ‘na ria azòra DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); d) Iö n’ó dì nia por zacotanc de rainesc plü o manco Jeu n’ó dì nìa por zacotantg de rëineŝ plü o manco DeRüM, Grosc1833-1995:287 (MdR)
pron. pl. Ⓜ zacotanc, zacotantes
più di uno, certi, per indicare una quantità indeterminata e limitata di persone o cose numerabili (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. Mz 1976; DILF 2013, MdR) Ⓘ alcuni Ⓓ einige ◇ a) Chilò n’él na pëna sora. / Chilò inte le ro da pënes en él zacotantes. Quilò n’él ‘na pënna sora. / Quilò inte le ró da pënnes eǹ él zacotantes. DeRüM, PrëieSföiPapire1833-1995:252 (MdR); b) l’atra che te n n’as bele venü zacotanc a Signur N. che n’avrà mancé de se lì fora i plü bugn l’atra che te ‘ǹ n’has bel[e] vennü zacotantg a Signur N. che n’avrà mançhié de se lì fòra i plü bugn DeRüM, LëtraCataloghLibri1833-1995:286 (MdR); c) "No", dij la uma, "al é pieries", se pliëia a n cöie zacotantes "No", disc’ la uma, "el è pěries", sè plieia a ‘ng couie zaccotantes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:47 (Badia).

zacutan (Badia) ↦ zacotant.

zaisela Ⓔ dtir. zaisεlε (EWD 7, 356) 6 1878 zeisele (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46)
gad. zaisele Badia zaisele fas. zàisela, zàisera
s.f. Ⓜ zaiseles
piccolo passeraceo (carduelis spinus) (gad. P/P 1966, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013) Ⓘ lucherino Ⓓ Zeisig ◇ a) i vicì, che s’é prësc abinà en gran cuantité dal amabl pietcöce ala vërda zaisele, dal stidliz cöce al finch de vigni corú i viccei, chè s’è presc’ abinà in grang quantè d’all’ amabile pietecoucce alla verda zeiſele, dal stidliz coucce al finc d’vigne curù DeclaraJM, SantaGenofefa1878:46 (Badia); b) I vëighi bëgn, ci che t’as insciö demorvëia: al é na coa de zaiseles I veighe ben, cicch’ t’as ingsceou d’morvouia: el è na cō d’zeiſeles DeclaraJM, SantaGenofefa1878:49 (Badia).

zàisela (fas.) ↦ zaisela.

zaisele (gad., Badia) ↦ zaisela.

zàisera (fas.) ↦ zàisela.

zalà (amp.) ↦ acialé.

zana Ⓔ it. zanna ‹ langob. * zann (EWD 7, 357) 6 1878 zanes pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56)
gad. zana mar. zana Badia zana grd. zana fas. zana bra. zana fod. zana LD zana
s.f. Ⓜ zanes
ciascuno dei due denti grossi e lunghi che sporgono dalla bocca di alcuni animali (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ zanna Ⓓ Hauer, scharfer Zahn ◇ a) Mo al pinsier, te ci prigo, ch’ara ê, s’ára fat ardimënt, y col mazun en aria vára incuntra al nemich teribl, ti mola n brao colp söl ce, por varenté dales zanes la püra biscia. Mo al pingsir, te ci prigo, ch’ella ē, s’ala fatt ardiment, e col mazzung in aria vala ingcuntra al nemico terribil, t’i mola ‘ng brao colp soul ciè, pur varentè dalles zanes la pura biscea. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:56 (Badia).

zana (gad., mar., Badia, grd., fas., bra., fod., LD) ↦

zana.

zaché [ 1083 ] zanà (col.) ↦ zané.

zanar (bra.) ↦ zané.

zanca1 Ⓔ deriv. di grd. zanché 6 1864 zanca (VianUA, SepulturaFëna1864:196)
grd. zanca
s.f.
diverbio, litigio a parole, di solito breve e per futili motivi (grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002) Ⓘ bega, battibecco, litigio Ⓓ Zank, Streit ◇ a) N uem bradlova ala supeltura de si fëna […]. No bradlé, dij l ujin, che vosta vita no fova pu no auter che zanca y zera. Un’ uem bràdlòva alla sepultura dè si fënna […]. No bràdlè, diŝ l’us̄iŋ, che vòsta vita no foà pu no, auter che zànca e zèra. VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.).

zanca (grd.) ↦ zanca1.

zanca2 Ⓔ ven. trent. zanca ‘Klaue; Haken’ (Gsell 1992a:156) 6 1858 tschentschô (ZacchiaGB, Filamuscia1858*:4)
gad. zanca fas. cencia bra. cencia moe. zanca fod. zánca col. sáncia amp. zanca
s.f. Ⓜ zanches
braccio rigido piegato a una estremità in modo da presentare un’impugnatura, che serve per far girare a mano un congegno (fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ manovella Ⓓ Kurbel ◇ a) I é jic inant e i é rué apede n gran muge de molins. L’era amò n maor mago che i paraa duc co na cencia. I à domanà che che l fasc. L’à dit che per devertiment l para duc chisc molins. I ö schitsch inant ö i ö ruö appedö un grang mugö dö molings. Lerô amô un maor mago ehe i paraô dutsch cun nô tschentschô. I a domanà chö chöl fasch. La dit chö per divertimönt al parô dutsch chis molins. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:4 (bra.).

zanca (gad., moe., amp.) ↦ zanca2.

zánca (fod.) ↦ zanca2.

zanch (col.) ↦ cianch.

zanco (amp.) ↦ cianch.

zané Ⓔ deriv. di zana (EWD 7, 358) 6 1828 zanovel 3 imperf. invers. (PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64)
gad. zané Badia zanè grd. zané fas. zanèr bra. zanar fod. zané col. zanà LD zané
v.tr. Ⓜ zana
mostrare i denti arrotandoli per rabbia o per minaccia; detto dei cani e per estensione dell’uomo (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ digrignare Ⓓ fletschen ◇ a) Di cians i plu valënc / Zanovel bel cui dënz. / Capiva prëst: Wart auf! / Geh, Pimperl, friß(t) und sauf! Dei cians i plu valënc / Zanovel bel kui dënz. / Kapiva prëst: Wart auf! / Geh, Pimperl, frißt und sauf! PlonerM, CuraziansBula1828-1915:64 (grd.).

zané (gad., grd., fod., LD) ↦ zané.

zanè (Badia) ↦ zané.

zanèr (fas.) ↦ zané.

zaol (fod.) ↦ nzaol.

zapà (col., amp.) ↦ ciapé1.

zapé (grd., fod.) ↦ ciapé1.

zaperlé (grd.) ↦ zapolé.

zapola Ⓔ deriv. di zapé ‘calpestare’ (Gsell 1992a:157) x zapolé ‘dimenare, agitare le gambe’ (GsellMM) 6 1852 zapores pl. (ZardiniB, Rudiferia1852:1)
fod. zapola col. zapola amp. zapora
s.f. Ⓜ zapoles
orma, impronta lasciata sul terreno da animali o persone (fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ orma, impronta, traccia Ⓓ Spur, Fußstapfe
jì do les zapoles (fod. Ms 2005, amp.) Ⓘ seguire l’esempio Ⓓ dem Beispiel folgen ◇ a) Ah! śon pu daos ra zapores / Del nosc vecio santo Ah! zon pu davòs ’a zapores / Del nosc’ vec’io santo ZardiniB, Rudiferia1852:1 (amp.).

zapola (fod., col.) ↦ zapola.

zapolà (col.) ↦ zapolé.

zapolar (bra.) ↦ zapolé.

zapolé Ⓔ deriv. di zapé ‘calpestare’ (Gsell 1992a:157) x dtir. zappεln + zappεrn (GsellMM) 6 1878 zaporan gerund. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58)
gad. zaporé mar. zaporé Badia zaporè grd. zaperlé fas. zapolèr bra. zapolar fod. zapolé col. zapolà amp. zapotà LD zapolé
v.intr. Ⓜ zapoleia
dimenare, agitare le gambe in qua e in là, camminando o anche stando fermi (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ sgambettare, pesticciare Ⓓ strampeln, zappeln ◇ a) Ah, ne se l’ái forsc dit, uma, (scraia le pice zaporan dala ligrëza), ch’Idî por l’invern se provedará de na iesta nöia y miú? Ah, nè s’ l ai forsi ditt, uma, (scraia ‘l picce zapporang dalla ligrezza), ch’Iddì pur l’ingvèr sè provvederà d’na iesta nouia e miù? DeclaraJM, SantaGenofefa1878:58 (Badia).

zapolé (fod., LD) ↦ zapolé.

zapolèr (fas.) ↦ zapolé.

zapora (amp.) ↦ zapola.

zaporé (gad., mar.) ↦ zapolé.

zaporè (Badia) ↦ zapolé.

zapotà (amp.) ↦ zapolé.

zarà (col.) ↦ zaré.

zarar (bra.) ↦ zaré.

zarcé (col.) ↦ zercé.

zarcé (col.) ↦ zercé.

zaré Ⓔ mhd. zarren (EWD 7, 362) 6 1864 zèra 3 (VianUA, SepulturaFëna1864:196)
gad. zaré Badia zarè grd. zaré fas. zarèr bra. zarar fod. zaré col. zarà LD zaré
v.tr. Ⓜ zera
staccare con un movimento rapido e violento una parte da un tutto, troncando o lacerando (grd. F 2002, fod. Pz 1989) Ⓘ strappare Ⓓ abreißen ◇ a) L pere à zarà via n per de spies y à dit: Cëla, chësta spia tlo, che se pliova umilmënter, ie plëina di plu biei graniei l pę́rę a tsa̤rá vía̤ m pęr dę špíęs i a dit: txá̤la̤, ká̤sta̤ špía̤ tlo, kę sę pliǫ́a̤ umilmá̤ntę̆r, íe plá̤ina̤ d’i plu bíei gra̤níei RifesserJB, Spies1879:108 (grd.)
zanca y zera (grd.) Ⓘ litigio continuo Ⓓ andauernder Streit ◇ a) N uem bradlova ala supeltura de si fëna […]. No bradlé, dij l ujin, che vosta vita no fova pu no auter che zanca y zera. Un’ uem bràdlòva alla sepultura dè si fënna […]. No bràdlè, diŝ l’us̄iŋ, che vòsta vita no foà pu no, auter che zànca e zèra. VianUA, SepulturaFëna1864:196 (grd.).

zaré (gad., grd., fod., LD) ↦ zaré.

zarè (Badia) ↦ zaré.

zarèr (fas.) ↦ zaré.

zarlatan (grd., col., amp.) ↦ ciarlatan.

zarne (col.) ↦ cerne.

zarvel (amp.) ↦ zervel.

zata (col., amp.) ↦ ciata.

zata [ 1084 ]

zatada (col., amp.) ↦ ciateda.

zaugné (col.) ↦ ciaugné.

zaul (fod.) ↦ nzaol.

zavalí (gad., Badia) ↦ zavalì.

zavalì Ⓔ ? (cfr. Gsell 2008:198-199) 6 1878 zavalì (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25)
gad. zavalí Badia zavalí
s.m. Ⓜ zavalis
fusto di legno resinoso o simile, spalmato di materiale infiammabile, per ardere e illuminare anche all’aperto (gad.) Ⓘ fiaccola, torcia Ⓓ Fackel, Kienfackel ◇ a) y al vëgn ite dui soldas dala coraza - corpet d’acià - coris, un cun n zavalí de füch en man, l’ater cun la spada trata sot al brac e el vengn’ ite dui soldās dalla corazza - corpett d’acceà - corīs, ung cunung zavalì de fuc in mang, l’atr culla spada tratta soutt al bracc’ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:25 (Badia); b) Finalmënter rová a n ater gran üsc de fer, tira fora le pröm na tle y destöda le zavalí Finalment’r r’và a ‘ng n’at’r grang usc’ de ferr, tira fora ‘l prum na tlě e destuda ‘l zavalì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:26 (Badia); c) L’om col zavalí, ch’â cina sëgn tres scuté, se sfrëia ia na legherma y dij: Conrad, ara me rump le cör: Lasciundi vire L’om col zavalì, ch’ā cina ſengn’ très scutè, sè sfreia ia na legrima e disc’: Conrad, ella mè rump ‘l cour: Lasceundi vire DeclaraJM, SantaGenofefa1878:28 (Badia).

zavareà (amp.) ↦ ciaurié.

zavarear (bra.) ↦ ciaurié.

zavareèr (fas.) ↦ ciaurié.

zavarié (col.) ↦ ciaurié.

zece (fod.) ↦ ceze.

zeche Ⓔ EGO NŌN SAPIO QUID (Gsell1999b:246) 6 1833 çhiéze (DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258)
gad. cizé mar. cizé Badia ćeze grd. zeche fas. zeche caz. zeche bra. zeche fod. ceze, zece col. zece LD zeche MdR ćeze, ćize, ćizé
pron. Ⓜ inv.
forma pronominale, riferita a cosa indeterminata, e concordata di regola come maschile (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; Pz 1989; Ms 2005; DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ qualcosa Ⓓ etwas, irgendetwas ◇ a) B. Ëi dij, ch’ël abe tochè a jì soldà a le fi de le gran patrun da C. S. / S. I à aldì ćizé. Déssel pa ester vëi? B. Ëi diŝ, ch’ël abbe tocchè a ĝì soldà a le fi de le graǹ patruǹ da C. S. / S. J’ha aldì çhizé. Dessl pa estr vëi? DeRüM, AldìNiaSignurCurat1833-1995:260 (MdR); b) VI. Zeche fora de mia vita VI. Zöcö fora dö mia vita. ZacchiaGB, ZecheVita1858*:1 (bra.); c) Sce la tira do si pere no truep; ma sce la tira do si oma dala lat, y brama, y nida, y ciot, y sieres, y smauz, y zigher, y ciajuel, y mo zeche! Ŝe la tira dò si père no truep; ma ŝe la tira dò si òma dàla làtt, y bràma, y nida, y ĉot, y siëres, y smauz, y zigher, y tgës̄uel, y mò zöchë! VianUA, JanTone1864:198 (grd.); d) doi veies, che i se recordèa zeche, che chi egn i contèa che l’é jit n pèster perdù doi vejes, ke i se recordea zeke, ke ki egn i kontea ke l è ʒ̉it un pester perdù BrunelG, Cianbolpin1866:8 (caz.); e) ara sintî cez de desgrazia, ch’i drucâ le cör adöm, zënza savëi ci ella sintì ciezze de desgrazia, ch’i druccā ‘l cour adum, zenza savei ci DeclaraJM, SantaGenofefa1878:8 (Badia)
agg. Ⓜ inv.
1 un certo, per indicare una piccola quantità imprecisata di una cosa astratta (gad. P/P 1966; V/P 1998, fod. Pe 1973; Ms 2005) Ⓘ qualche Ⓓ etwas ◇ a) Ma chëst fi plu joven davò ceze temp l à tout el fatossuo, e l se n é jù nte n paisc forestier dalonc. Ma cast fì plu ŝoven duò cieze temp l’à tòut el fatto suo, e ‘l sen’ è giù ‘nt’ un païs forestièr da loncc. DebertoM, FiProdigoFOD1841-1986:258 (fod.)
2 più di uno, certi, per indicare una quantità indeterminata e limitata di persone o cose numerabili (grd., fas. DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ alcuni Ⓓ einige ◇ a) Iö à vadagné sies da vint e ćize grosc. Jeu ha vadagné sies da viǹt e çhize groŝ. DeRüM, InciamòInteLet1833-1995:248 (MdR); b) E coscì chest fi più jon dò zeche dis l’à tout sù la sia robes, e l’é se n jit, e l’é ruà te n paìsc forestier lontan. E così chest fì plu jong doò seche dis l’ha tout su la sia robes, e l’è sin git, e l’è ruà te ung paìs forestier lontang. SoraperraA, FiProdigoCAZ1841-1986:245 (caz.); c) Dantier m’à l dutor dat zeche bales, dij Jan, y ie miene, che les fova cruves, percie les m’à fat mel de vënter, y da ntlëuta nca no n dé plu nia. Dàntjern m’hà ‘l dottor dàtt zöchë bàlles, diŝ S̄àŋ, y jö miëne, che les foà cruves, pertgë les m’hà fàtt mèl de vënter, y dàŋlouta ’ŋcà no’n dè plu nia. VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.)
3 un certo, per indicare una piccola quantità imprecisata di una cosa concreta (gad. P/P 1966; V/P 1998, grd. L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, MdR) Ⓘ qualche Ⓓ irgendein ◇ a) Chi verc i disc che l’é zeche apatit, e chel auter coscì grisc i vel che sie vesuvian. Chi vertg i disch che le zeche Appatit, e chell’ auter cossì grisch i vell che sie Vesuviang. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.); b) B. Ći cùnten derest da nü? A. Oh, an cunta, che ël dess ester ćeze veres. B. Çhi cunta’ǹ derest da nü? A. O, aǹ cunta, ch’ël dess estr çhiéze verres. DeRüM, BunDéBerbaTone1833-1995:258 (MdR); c) N dé che un se lamentava pro chëst vedl de ćeze ingiüria ch’i ê stada fata da chël müt ‘Ǹ dé ch’uǹ se lamentava prò quest vedl de çheze ingiüria ch’i ê stada fatta da quël mütt DeRüM, Nu1833-1995:278 (MdR); d) infinamai chisc proi ne pò se parè de mëte sö ćize cosses nöies. Ëi à metü sö ćizé burć pićià mortai; ći che chisc é ne sài pa iö por ater infinamai quiŝ prói ne pò se parè de mëtte seu çhiz[e] cosses neujes. Ëi ha mettü seu çhizé burtg pichià mortai; çhi che quiŝ é ne sai pa jeu por atr DeRüM, CossesNöies1833-1995:278 (MdR)
nossecie.

zeche (grd., fas., caz., bra., LD) ↦ zeche.

zechin Ⓔ venez./it. zecchin(o) (dal venez./it. zecca ‹  arab. dār assikka) (EWD 7, 365) 6 1833 zecchiǹs pl. (DeRüM, Mercadant1833-1995:286)
gad. zechin mar. zechin Badia zechin grd. zechin fas. zechin fod. zechin amp. zechin MdR zechin
s.m.
ducato d’oro in uso nel cinquecento a venezia; in seguito ogni moneta d’oro di valore pari o simile (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; L 1933, fas. A 1879, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985, amp. A 1879, MdR) Ⓘ zecchino Ⓓ Zechine ◇ a) Sce calëis de trëi zechins, sce le salvi, sce nò ves le mëni cola prüma ocajiun. Ŝe callëis de trëi zecchiǹs, ŝe le salvi, ŝe nò ves le mëni colla prüma occaŝiuǹ. DeRüM, Mercadant1833-1995:286 (MdR).

zechin (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., MdR) ↦

zechin.

zede Ⓔ nordit. çede(r) CĒDERE (EWD 7, 366) 6 1763 tzede ‘cedo’ (Bartolomei1763-1976:104)
gad. zede mar. zeder Badia zede grd. zeder fas. zeder moe. zeder fod. ziede col. zede, ziede amp. zede LD zede
v.intr. Ⓜ zed, zedon, zedù
1 cessare, tralasciare di fare qualcosa (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1950; F 2002; DLS [ 1085 ] 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cessare Ⓓ aufhören ◇ a) I no la zedëva de l damané, dël s’à auzé su, e dij a dëi: Chi de vos, ch’é zenza picé, i tire l prum de sasc I no la cedava del damané, el s’ ha auzé su, e diss ad ai: Chi de vos, ch’é cénza pitgié, i tiré ‘l prum de sass HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); b) De dí breviare ál zedü / Porcí insciö á le vësco orü, / Mo te dlijia él ël le pröm, / An se god ch’al á n te slöm. Dë di breviario Al cedü / Purgì insö ha ël Vasco orü, / Mo të Dlisia ël Al ël Prüm, / Ang se god ch’Al ha en te slüm. PescostaC, SonëtCoratBadia1852:2 (Badia); c) A odëi tan de cosses nöies por ël, ne zedôl d’orëi savëi, y de damané A udei tang de coses nouies pur el, nè zedōle d’urei savei, e d’damanè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:100 (Badia)
2 darsi vinto, consegnarsi al nemico (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ desistere, arrendersi Ⓓ aufgeben, sich ergeben ◇ a) Chi trëi dis ei for strità, / Nfin che tu m’es desturbà. / Ie ne ulove pa mo zeder, / Ie te ulove pa fé veder. Ki trëi dis ei for strità, / Nfin ke tu m’es desturbà. / Ie ne ulova pa mo zeder, / Ie te ulove pa fe veder. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.); b) Sce mei la dij per finta: no! / Ne muesses tu prëst zeder, / Damanda po: percie pa no? She mei la dish per finta: no! / Ne muesses tu prëst zeder, / Damanda po: percie pa no? PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:58 (grd.); c) Śon donca dute incontra e fajon vede / ch’i no ra zede / Chi d’Anpezo / a negun canch’i se bete Zon donca dute incontra e fason vede / ch’i no ra cede / Chi d’Ampezzo / a negun can ch’i se bette DegasperF, AgostinoCostantini1860:1 (amp.)
v.tr. Ⓜ zed, zedon, zedù
lasciare qualcosa di proprio ad altri (grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ cedere, acconsentire, accondiscendere Ⓓ überlassen, abtreten, erlauben, gewähren ◇ a) cotant volentiera che te la zederìa a ti cotant volentiera che te la zederìa a ti SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.)
i la zede (gad. P/P 1966; V/P 1998) Ⓘ darsi per vinto Ⓓ aufgeben ◇ a) y canche la meseria de tüa uma ê rovada al somo, en fosa da i la messëi prësc zede e cang che la m’ſeria d’tua uma ē r’vada al sommo, in foſa da i la m’ssei presc’ zede DeclaraJM, SantaGenofefa1878:97 (Badia).

zede (gad., Badia, col., amp., LD) ↦ zede.

zeder (mar., grd., fas., moe.) ↦ zede.

zedola Ⓔ nordit. çedola ‹ SCHEDULA (EWD 7, 374) x dtir. zettl 6 1833 zettola (DeRüM, OnurReverì1833-1995:234)
gad. zetola mar. zetola Badia zetula grd. zedula fas. zédola fod. zedola, zetola, zetela amp. zedola LD zedola MdR zetola
s.f. Ⓜ zedoles
1 rettangolo di cartone o carta stampata che dà diritto a usufruire di pubblici servizi (gad. V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002, MdR) Ⓘ biglietto Ⓓ Karte, Ticket ◇ a) Ći àn pa raprejentè inier? / An à raprejentè na tragedia; chilò él ćiamò la zetola. Çhi haǹ pa rapreŝentè inier? / Aǹ ha rapreŝentè ‘na tragédia; quilò él çhiamò la zettola. DeRüM, OnurReverì1833-1995:234 (MdR)
2 biglietto di banca emesso dalla banca centrale (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ banconota Ⓓ Banknote ◇ a) Chera spiuma, co Ventura / ‘l é śù in ciasa col bilieto, / ‘l à sapù fei ra fegura / da conosce, se ‘l é dreto: / Tol ra zedola e fesc finta / d’esse duto ingramazà Chera spiuma, co Ventura / l’e zu in ciaza col biglieto, / l’a sapù fei ra fegura / da conosce, se l e dreto: / Tòl ra zédola e fèsc finta / d’èse duto ingramaz̄à DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.).

zedola (fod., amp., LD) ↦ zedola.

zédola (fas.) ↦ zedola.

zedula (grd.) ↦ zedola.

zefir Ⓔ it. zefiro / dt. Zephir 6 1878 zeffir (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96)
gad. zefir Badia zefir
s.m.
vento di ponente (gad.) Ⓘ zefiro Ⓓ Zephir ◇ a) la fia de n düca ausada a mangé fora de massaries d’or y d’arjënt, trata sö en porpora y sëda, che stentâ a sofrì n zefir (vënt jintil) che sofla. la fia deng duca auſada a mangiè fora d’massaries d’or e d’arjent, tratta sou in purpura e seda, ch’stentā a soffri ‘ng zeffir (vent jintìl) ch’soffla. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:96 (Badia).

zefir (gad., Badia) ↦ zefir.

zela Ⓔ nordit. çela x dt. Zelle (GsellMM) 6 1844 z̄èla (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113)
gad. zela grd. zela fas. zela fod. zela amp. zela LD zela
s.f. Ⓜ zeles
nei conventi o nelle carceri, stanza piccola e nuda (gad. DLS 2002, grd. DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cella Ⓓ Zelle ◇ a) Co ‘l é pasto, par mesora / chel scritorio par na zela; no se sente a stà defora, / ch’el cuciaro e ra forzela. Co l’e pasto, par mèz’ ora / chel scritòrio parna z̄èla; / no se sènte a sta defòra, / ch’el cuciaro e ra forz̄èla. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:113 (amp.).

zela (gad., grd., fas., fod., amp., LD) ↦ zela.

zelebrà (col.) ↦ zelebré.

zelebrant Ⓔ nordit. çelebrante x dt. Zelebrant (GsellMM) 6 1879 celebrant (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. zelebrant Badia zelebrant fas. zelebrant fod. zelebránt
s.m. Ⓜ zelebranc
sacerdote che celebra la messa o altra funzione sacra (gad., fas. DILF 2013) Ⓘ celebrante Ⓓ Zelebrant ◇ a) "Veni Creator Spiritus" / Intonëia le zelebrant cun magnifica usc "Veni Creator Spiritus" / Intonája l’Celebrant cong magnifica uss PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

zelebrant (gad., Badia, fas.) ↦ zelebrant.

zelebránt (fod.) ↦ zelebrant.

zelebré Ⓔ nordit. çelebrar ‹ CELEBRĀRE (EWD 7, 367) 6 1878 zelebrè (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113)
gad. zelebré Badia zelebrè grd. zelebré fas. zelebrèr fod. zelebré col. zelebrà LD zelebré
v.tr. Ⓜ zelebreia
rendere solenne, mediante una cerimonia, un avvenimento (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ celebrare Ⓓ feiern ◇ a) y an n’aspetâ plü degügn ater, co le vësco, che vign’ann gnô invié a zelebré la recordanza dla mort de Genofefa e ang n’asp’ttāva plou d’gungn’ at’r, che ‘l vesco, che vign’an gnē inviè a zelebrè la r’cordanza d’la mort d’Genofefa DeclaraJM, SantaGenofefa1878:113 (Badia).

zelebré (gad., grd., fod., LD) ↦ zelebré.

zelebrè (Badia) ↦ zelebré.

zelebrèr (fas.) ↦ zelebré. [ 1086 ]

zelest Ⓔ nordit. çeleste ‹ CAELESTIS (EWD 7, 368) 6 1865 zelesti m. pl. (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. zelest Badia zeleste grd. zelest fas. celeste fod. zelest, zeleste col. zeleste amp. zeleste LD zelest
agg. Ⓜ zelesć, zelesta, zelestes
relativo al cielo considerato come sede di esseri soprannaturali (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ celeste Ⓓ himmlisch ◇ a) Signur Iaco! Mile vives!! / En tal bel solen de! Dötes cantes atratives / De bëgns zelesć en sura Osc ce. Signor Jaco! Mille vives!! / In tal bel solenne dè! / Duttes cantes attrattives / D’beingn’s zelesti in sura Osc’ ciè. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Sce ne deventëis sciöch’i pici, ne rovarëise al rëgn zelest. Se nè d’venteis sceouc ch’i piccei, nè r’ vereiſe al regno zeleste. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia); c) Osservede les stëres sciöche tan d’edli en cil? Y sot a chisc edli zelesć sarëise capazi de comëte n te delit orendo. Osservede les sterres sceoucche t’angn’ d’oudli in ceìl? e soutt a chisc’ oud’li zelesti sareiſe capazi de commette ‘ng te delitto orrendo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia).

zelest (gad., grd., fod., LD) ↦ zelest.

zeleste (Badia, fod., col., amp.) ↦ zelest.

zelo Ⓔ it. zelo 6 1865 zelo (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. zelo Badia zelo
s.m. sg.
impegno assiduo (gad.) Ⓘ zelo Ⓓ Eifer ◇ a) Perles vies tla gherlanda: / Don Cortleiter en San Martin, / Plëgn de zelo en süa facenda / De Siur Domëne bel jomelin. Perles vives t’ la gherlanda: / Don Cortleiter in San Marting, / Pleing’n de zelo in su facceinda / D’Sior Domeine bel jom’ling. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

zelo (gad., Badia) ↦ zelo.

zelt Ⓔ dt. Zelt 6 1878 zelt (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80)
Badia zelt
s.m. Ⓜ zelc
piccolo padiglione formato da teli e sostenuto da pali e picchetti, usato come abitazione (Badia) Ⓘ tenda Ⓓ Zelt ◇ a) Canche le conte Sigfrid tla füria dl sënn, impié sö dales calunies de Golo, sotscriô l’indëgna condana de Genofefa êl ponü te so proprio zelt (ütia de drap söl ciamp de vera) amaré por na ferida Cang’ che ‘l conte Sigfrid t’ la fŭria d’l senn, impiè sou dalles calunnies d’Golo, sott’scriō l’indegna condanna d’Genofefa ēle ponù t’ so proprio zelt (ūtia d’drapp soul campo d’verra) amarè pur na firida DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

zelt (Badia) ↦ zelt.

Zen † (gad.) ↦ Zeno.

zena (col., amp.) ↦ ceina.

zenà (col., amp.) ↦ cené.

zendalina Ⓔ deriv. di zendal ‹ CENDATUM (Chiocchetti 2014:188 nota 84, cfr. ivi per la semantica) 6 1856 tzendalina (BrunelG, CianzonJentBona1856:246)
fas. zendalina bra. zendalina
s.f. Ⓜ zendalines
corona a fiori di filigrana con stelle d’oro posta sul capo della sposa (fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ ghirlanda della sposa Ⓓ Blumenkrone der Braut ◇ a) Touse da la zendalina, / Dai ciuzarins da marochin, / Dal camelot ben fat e fin, / Dai bie pie rosc, da la bustina! Touze dalla tzendalina, / Dai tgiutzarinss da maroching, / Dal camelot beng fat e fing, / Dai bie pie ros, dalla bustina! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

zendalina (fas., bra.) ↦ zendalina.

zender (col.) ↦ cender.

zendre (amp.) ↦ cender.

zendro † (amp.) ↦ zendre.

Zeno 6 1878 Zen (DeclaraJM, MaringSopplà1878:4)
gad. Zeno, Zen † Badia Zeno
antrop.
(gad.) Ⓘ Zeno Ⓓ Zeno ◇ a) Le gote en alt sëgn tutti quanti, / Vignun scraies alt, sö, sö! / Siur, eviva! Zen Maring, / Viva Don! Sopplá vijin. ‘L gott’ inalt sengn’ tutti quanti, / Vignung scraie alt, sou, sou! / Sior, evviva! Zen Maring, / Viva Don! Sopplà vijing. DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia).

Zeno (gad., Badia) ↦ Zeno.

zent (col.) ↦ cent.

zenta (fod., amp.) ↦ centa.

zento (amp.) ↦ cent.

Zenz (grd., fod.) ↦ Vinzenz.

zenza Ⓔ ABSENTIĀ (EWD 7, 370); come avv.: calco del dt. sonst, dtir. sunscht, sinscht (Gsell 1999b:249) 6 1445 cenza (WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104)
gad. zënza mar. zonza Badia zënza grd. zënza fas. zenza caz. zenza bra. zenza moe. zenza fod. zenza amp. zenza LD zenza
prep.
privo di (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005; DLS 2002, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ senza Ⓓ ohne ◇ a) Zënza befa Cenza befiu WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104 (grd.); b) Dëssi dì? - L dije: ne sé. / Pudëis bën zënza ve l pensé, / L ie saurì da ndeviné. Dëssi di? - L diʃhe: ne se. / Pudeis bën zënza vel pensè, / L’ie sauri da ndevinè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); c) Chël de os, che é zonza picé, i tiri la pröma pera Cal de os, che é zonza pitgiö, i tire la prüma péra HallerJTh, MadalenaMAR1832:155 (mar.); d) Chi de vos, ch’é zenza picé, i tire l prum de sasc Chi de vos, ch’é cénza pitgié, i tiré ‘l prum de sass HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) i les à troèdes zenza pèster, e che i les se à pissà che chesta feides cogn esser de Cianacei o Gries i les à troedes zenza pester e ke i les se à pisà, ke kesta feides kon esser da Čanačei o Gries BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.)
congiunz.
indica il mancato verificarsi di una circostanza (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ senza Ⓓ ohne zu ◇ a) Ence chest piovan l vel la pasc / Del bon Gejù, duc la volon; / Mo fosc se la mantegnaron / Zenza ciapar del Crist sui nasc ’Ntge chest Piovang ‘l vel la pas / Del bong Gesu, dutg la volong; / Mo fos se la mantegnaron / Tzentza tgiapar del Crist sui nas BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); b) gé mane fora mia mascèra e chela les pèra dutes ja Cianacei zenza che n mencia una ğe mane fora mia mašera e kela les pera dutes ʒ̉a Čanačei ʒenʒa ke n menčia una BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.); c) la é stata da valgugn bricogn vilanamente enjuriada: e per chest ela zenza poder più troar pasc seghitando a lamentarse, l’à pensà de jirsene a portar le sove proteste davant dal Re la è stata da valgugn bricogn villanamente enzuriada: e per chest ella zenza poter più troàr pas seghitando a lamentarze, l’ha penzà de sirzene a portar le zoe proteste d’avant dal Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); d) en na moda, che vignönn co â val’ mëia, se la parâ ia zonza s’al lascé conëscer in na mǫda, cho vignun che ǫva vàl möja, se la parǫva ia zǫnza sel lassè conęsser PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); e) intan che le vedl vicel svata saurí inanter ite, [ 1087 ] zënza urté in tang ch’l ved’l vicell svuata sauri inant’r ite, zenza urtè DeclaraJM, SantaGenofefa1878:50 (Badia)
avv.
1 in caso contrario (gad. P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DLS 2002, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ se no, altrimenti Ⓓ ansonsten, sonst, anderenfalls ◇ a) Per l amor de Die! dij la fëna duta spriguleda, co es mei fat? No son plu bon de jì su, dij Jan, zënza messësses unì cun me, y te mustrësse coche é fat Per l’amor di Die! diŝ la fënna dutta sprigulèda, co hès mèi fatt? No soŋ plu boŋ de s̄i su, diŝ S̄àŋ, zenza muesseses uni con më, y të mustrësse coche hè fàtt VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.); b) y chësc messâ ester, zënza ne podô jí degun uomo a Paraisc, no iö, no tö e chesc’ m’ssā est’r, zenza nè podō jì d’gung uomo a Paraisc’, no iou, no tou DeclaraJM, SantaGenofefa1878:74 (Badia)
2 abitualmente (gad., grd. DLS 2002, fas. Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ di solito, normalmente Ⓓ gewöhnlich, normalerweise ◇ a) Ara s’á duncue metü a conscidré les operes d’Idî cun maiú atenziun, ch’ara ne le fajô zënza Ella ’s à dunque m’tù a considerè les operes d’Iddì cung maiù attenziung, ch’ella nel fajō zenza DeclaraJM, SantaGenofefa1878:39 (Badia)
3 a parte questo (gad.) Ⓘ oltre a ció Ⓓ sonst ◇ a) Sc’ al se resta ciamó val’ comando, o zënza val’ da me confidé, descurime döt S’ el sè resta ciamò val comando, o zenza val da me confidè, descurimme dutt DeclaraJM, SantaGenofefa1878:21 (Badia); b) O! desfantëiete amabl segnal da mi edli, la cosciënza me crüzia zënza assá O! desfanteiete amabil signal da mi oudli, la cosceienza m’cruzieia zenza aſsà DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia)
senza.

zenza (fas., caz., bra., moe., fod., amp., LD) ↦ zenza.

zënza (gad., Badia, grd.) ↦ zenza.

zenza de outro (amp.) ↦ zenzauter.

zënzater (gad., Badia) ↦ zenzauter.

zenzauter Ⓔ it. senz’ altro (GsellMM) 6 1841 senz’ auter (SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252)
gad. zënzater mar. zonzater Badia zënzater grd. zënzauter fas. zenz’auter fod. zenzauter col. senzauter amp. zenza de outro, senzoutro
avv.
1 sicuramente (gad., grd. F 2002, fas. DILF 2013, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ certamente Ⓓ gewiss ◇ a) I sun amarada, mi fi, y möri zënzater, dijera portina. I sung amarada, mi fì, e moure zenz’ at’r, disc’la pŏrtina. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:62 (Badia); b) L fossa stat via zënzauter, ma l polver fova unì tume dala plueia y l stlop a scrucà. l fósa̤ šta’ vía̤ tsa̤nts’ áutę̆r, ma̤ l pólvę̆r fǫ́a̤ uní túmę da̤ la̤ plúeia̤ i l štlǫp a škruká. RifesserJB, Plueia1879:107 (grd.)
2 senza creare difficoltà (gad. V/P 1998, grd. F 2002, fas. DILF 2013, amp.) Ⓘ senz’altro Ⓓ ohne Weiteres ◇ a) Y ël ie levà su, y s’à metù zënzauter sun streda per jì a cësa. I el iè levà su, i s’ ha mettù senz’ auter sun streda per gì a ciäsa. SenonerA, FiProdigoGRD1841-1986:252 (grd.); b) E par chi che patisce / E che à biśoign de conprà, / I ciapa e istituisce / Senzoutro el marcà. E par chí che patisce / E che á bisogn de comprá, / I ciappa e istituisce / Senz’autro el marcá. Anonim, Monumento1873:2 (amp.); c) á dé comando a Guelfo de tigní guardia söles portes de ciastel, acioche degügn pois fora, ordinëia n bun past a sü soldas stanc, y zënzater dál sëgn, da le lascé su à dè comando a Guelfo d’tignì guardia soulles portes d’ciastell, acceocche d’gungn’ posse fora, ordineia ‘ng bung past a su soldās stanc’, e zenz at’r dale sengn’, d’l lascè sŭ DeclaraJM, SantaGenofefa1878:85 (Badia).

zenzauter (fas., fod.) ↦ zenzauter.

zënzauter (grd.) ↦ zenzauter.

Zenzenie 6 1870 Zenzenie (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431)
col. Zenzenie
topon.
paese e comune dell’agordino in provincia di belluno (col.) Ⓘ Cencenighe Ⓓ Cencenighe ◇ a) Me pensave: Bela diferenza da chis e chi dei nuos visign a Caprile, Alie e Zenzenie, che par tanc de sbiri e fioi de Belial. Me pensave: Bella differenza da chis e chi dei nuos vising a Caprile, Allie e Zenzenie, che par tantg de sbirri e fioi de Belial. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.).

Zenzenie (col.) ↦ Zenzenie.

Zenzo (amp.) ↦ Vinzenz.

zeola (col., amp.) ↦ ciola.

zeolit Ⓔ it. zeolite / dt. Zeolith 6 1812 Zeolitg pl. (GiulianiGB, Gespräch1812:1)
fas. zeolit bra. zeolit
s.m. Ⓜ zeolic
ogni appartenente a una famiglia di minerali corrispondenti a silicati idrati (fas.) Ⓘ zeolite Ⓓ Zeolith ◇ a) Chi zeolic i é da Dò le Pale. Chi Zeolitg i è da do le palle. GiulianiGB, Gespräch1812-2014:57 (bra.).

zeolit (fas., bra.) ↦ zeolit.

zerca Ⓔ nordit. çerca 6 1873 zerca (Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22)
fod. zerca col. zercia amp. zerca
s.f. Ⓜ zerches
attività diretta a trovare qualcuno o qualcosa (fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ cerca Ⓓ Suche ◇ a) Ma con zerte ‘l é da ride / R’esperienza pì ra no val / E vosoutre el par che sede / Propio in zerca del vero mal. Ma con zèrte le da ride / Resperiènza pi ra no val / E vos’ autre el par che sede / Propio in zerca, del vero mal’. Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:22 (amp.).

zerca (fod., amp.) ↦ zerca.

zercà (amp.) ↦ ciarcé.

zercà (amp.) ↦ zerché.

zercé (col.) ↦ ciarcé.

zercé (col.) ↦ zerché.

zerché Ⓔ nordit. çercar ‹ CIRCĀRE, 1938 (Q/K/F 1988:394) 6 1828 cercà p.p. m. sg. (PlonerM, VedlMut1828:345)
gad. zerché mar. zerché Badia zerchè grd. zerché fod. zerché col. zercé, zarcé amp. zercà
v.tr. Ⓜ zerca
impegnarsi, adoperarsi per trovare qualcuno o qualcosa (gad. Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. G 1923; L 1933; Ma 1953, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ ricercare, cercare Ⓓ suchen ◇ a) Ësse giapà, bën 100 per una; / Ma scusà - ne m’à deguna. / Mé na bona ei zercà: / Ma na tela n’ei giapà. Œês giapà, bên 100 per ùna; / Ma scusà - nê m’a deguna. / Me n’a bona ei cercà: / Ma na tella n’ei giappa. PlonerM, VedlMut1828:345 (grd.); b) Ma co i và fora di suoi, / d’aga de ita un carantan, / gnanche brodo de fajoi / el no zerca in duto l’an. Ma co i va fòra di suoi, / d’agadeìta un carantàn, / gnanche brodo de fagioi / El no z̄erca in duto l’an. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:115 (amp.); c) I nos prees, ma i badiote / dute i mode i à zercà / parché el "Saio" sti galiote / no i l vorea piovan ca. I nos prèves, ma i badiote / dute i mode i à zercà / parché el "Saio" ’sti gagliotte / no il voréa Piovan cà. DegasperF, CodaBadiote1860-2013:471 (amp.)
zerché de (grd. G 1923; Ma 1953, fod. Pz 1989; Ms 2005, amp.) Ⓘ cercare, provare Ⓓ versuchen ◇ a) Chi [ 1088 ] outre, che i ea bona śente / Che i v’à dà pì che i à podù / Che i zercava fei contente / Dute cuante ci che i à abù! Chi outre, che iea bóna zente / Che i vadà, pi che ià podù / Che i zercava fei contente / dute quante ci che ià abù! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:21 (amp.).

zerché (gad., mar., grd., fod.) ↦ zerché.

zerchè (Badia) ↦ zerché.

zercia (col.) ↦ cercia.

zercia (col.) ↦ zerca.

zeremonia (Badia) ↦ zerimonia.

zerimonia Ⓔ nordit. çerimonia ‹ CAEREMŌNIA (EWD 7, 371) 6 1833 ceremonies pl. (DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236)
gad. zerimonia Badia zeremonia grd. zerimonia fas. zerimonia fod. zerimonia MdR ceremonia
s.f. Ⓜ zerimonies
qualsiasi manifestazione (sacra o profana) che si svolge secondo una formula o un programma prestabiliti e con l’intervento di un pubblico (gad. A 1895; Ma 1950, grd. L 1933; F 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005) Ⓘ cerimonia Ⓓ Zeremonie ◇ a) Sonan y ciantan fin sö dan calonia, / Por tigní iló la gran zeremonia Sonang e tgiantang fing sö dang calonia, / Per tignì illò la grang ceremonia PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (gad.)
zerimonies (grd. DLS 2002, fas. DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Ms 2005, MdR) Ⓘ cerimonie, smanceria Ⓓ Umstände, Getue ◇ a) Me darëis dunca l’onor de bëire na copa (chichera) de cafè? / M’oblighëis tant che… / Sënza ceremonies! Iö sà, che bevëis gën le cafè. Me darëis dunca l’onor de bëire ‘na coppa (chicchera) de caffè? / M’obblighëis tant che… / Sënza ceremonies! Jeu sa, che bevëis giaǹ le caffè. DeRüM, AvëiseVöiaBëire1833-1995:236 (MdR).

zerimonia (gad., grd., fas., fod.) ↦ zerimonia.

zerimonier Ⓔ nordit. çerimonier 6 1879 ceremoníer (PescostaC, MëssaPescosta1879:5)
gad. zerimonier Badia zerimonier
s.m.f.
chi si occupa del cerimoniale presso corti, capi di stato, enti pubblici o religiosi (gad.) Ⓘ cerimoniere Ⓓ Zeremonienmeister ◇ a) Le signur zerimonier fej chiló da patrun / Y tëgn en regola la sacra funziun L’signur ceremoníer fess chilo da patrung / E tagn in regola la sacra fonziung PescostaC, MëssaPescosta1879:5 (Badia).

zerimonier (gad., Badia) ↦ zerimonier.

zerne (amp.) ↦ cerne.

zert (mar.) ↦ zerte.

zertamente (amp.) ↦ zertamenter.

zertamenter Ⓔ nordit. çertamenter 6 1763 certamaent ‘certe’ (Bartolomei1763-1976:72)
gad. zertamënter Badia zertamënter amp. zertamente MdR certamënter
avv.
senza dubbio, di certo (gad., amp., MdR) Ⓘ certamente, sicuramente Ⓓ gewiss, sicher ◇ a) la sanité, che nos stimarun certamënter de plü, spo ch’avun a nostes spëises inće imparè a conësce la süa perdita la sanité, che nos stimaruǹ certamëntr de plü, spo ch’avuǹ a nostes spëises inçhié imparè a connësce la süa perdita DeRüM, Poste BëinDormì1833-1995:257 (MdR); b) Ma dal ispeziente / Non arà mia mancià? / Oh! no zertamente / Ma da feise pagà!… Ma dall’ispeziente / Non avará mia manciá? / Oh! nó certamente / Ma da feise pagá!… Anonim, Monumento1873:4 (amp.); c) O, sce zertamënter (incuntra Schmerzenreich) chël bun amabl Signur m’á custodí, porcí ch’al m’á dé na uma plëna d’amur, che sëis os O, scě zertament’r (incuntra Schmerzenreich) chel bung amabil Signur m’à custodì, purcic ch’el m’à dè na uma plena d’amur, che seis os DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia) ☝ dessegur.

zertamënter (gad., Badia) ↦ zertamenter.

zerte Ⓔ mhd. * zartec ‘zärtlich, weichlich’ (Gsell 1992a:158) 6 1878 zerties f. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6)
gad. zerte mar. zert Badia zerte grd. zerte
agg. Ⓜ zerti, zertia, zerties
che denota intimità, familiarità (gad., grd. F 2002) Ⓘ docile Ⓓ zutraulich ◇ a) Gnüda jö dal ciaval jôra a saludé düc cun bela grazia, i dijô a vignun parores umiles zerties plënes d’amur Gnuda jou dal ciaval jēla a saludè duttg’ cung bella grazia, i dijō a vignung parores umiles zerties plenes d’amur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:6 (Badia).

zerte (gad., Badia, grd.) ↦ zerte.

zerto Ⓔ nordit. çerto 6 1832 tsert (HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139)
gad. zerto Badia zerto fas. certo bra. zerto fod. zerto amp. zerto
agg. Ⓜ zerti, zerta, zertes
1 rispondente a verità e quindi indubitabile (Badia, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ certo Ⓓ sicher ◇ a) i sun zerto, che dopo che l’ëis lita na ota, la liarëise ciamó cënc otes i sung zerto, che dopo che l’ais litta naota, la liareise ciamò ceìng ŏtes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:III (Badia); b) Ti edli desturbá se depenjô la ria cosciënza, y la verité stô zerta sciöche scrita a gran lëtres söl müs T’ i oudli desturbà sè d’pengjō la ria coscienza, e la veritè stē zerta sceocche scritta a grang lettres soul mūs DeclaraJM, SantaGenofefa1878:84 (Badia) ☝

segur
2 che è diverso dal consueto e dal normale (Badia, amp. C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ strano Ⓓ komisch, sonderbar, merkwürdig ◇ a) i sënti tres n zerto tremoroz i sente tres ‘ng zerto tromoroz DeclaraJM, SantaGenofefa1878:111 (Badia) ☝ cert
3 con valore indefinito indica un grado intermedio di sviluppo, o anche voluta o generica indeterminatezza (Badia P/P 1966, fod., amp.) Ⓘ certo Ⓓ gewiss ◇ a) N zerto om â dui fis: / Y le plü jonn de chi dij al pere ’N tsert om avóa dui fis: / E ‘l plö schòn de chi disch al père HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia); b) N zerto om â dui fis, y le plü jonn de chisc dij a so pere Ung zert om àa dui fiis, e ‘l pleù jon de chisc diss a so père FlatscherGV, FiProdigoBAD1841-1986:248 (Badia); c) ma parbìo sun zerte afare / no me fido de tocià. ma parbìo sun z̄èrte afare / no me fido de tocià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.); d) parcé se sente ca, che ‘l é un gran pezo / zerte afare da fei proprio ribrezo? parcé se sente ca, che l’é un gran pežo / žerte afare da fei proprio ribrežo? DegasperF, TenpeAdes1862-1974:473 (amp.); e) La picola zità é bela e monda, no miga come nte zerte zità de l’Italia e masima in zerti vilagi. La piccola zittà è bella e monda, no miga come ‘nte zerte zittà dell’Italia e massima in zerti villaggi. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); f) Sà sarà chesto gatato / Calche femena i vó ben / Ce oreo? ‘L à un gusto mato / Zerta femenes in pien. Za sarà chesto gattato / Calche femmena i vo ben / Ce òrèo? La un gusto matto / Zerta femmenes in pien. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.) ☝ cert
pron. pl.
utilizzato esclusivamente al plurale, indica una quantità indefinita (fod.) Ⓘ taluni, alcuni, certuni Ⓓ einige, manche ◇ a) I se l’à meritada, ma zerti e forsa la maor part à falà per ignoranza, l ’ è stà un ingan ordì dai siori, che prometteva (impermeteva) un paradiso in terra. I se l’ha meritada, ma zerti e forsa la maor part ha fallà per ignoranza, l ’ è stà un inganno ordì dai Siori, che prometteva (impermetteva) un paradiso in terra. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:432 (col.) ☝ cert
avv. [ 1089 ]
certamente, sicuramente, indubbiamente (Badia P/P 1966, fas. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ certo Ⓓ sicher ◇ a) Me pissae, o Dio! l’é certo Salin, / Che à ressolt de jir a vin, / L’é certo chel maladet mat, / Che vegn a tor ades l so musciat. Me pisae, oh Dio! l è čerto Salíng, / Ke ha resólt de žir a vin, / L è čerto kel maledét mat, / Ke veng a tor adés l so mušát. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); b) Te voi ben Maria t’el śuro, / un ben proprio da morì: / oh no zerto, no seguro / no t’in pos voré de pì! Te voi ben Maria t’el zuro, / un ben proprio da marì: / oh no zerto, no seguro / no t’in pos voré de pì! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); c) E ‘l é zerto Chel dessora / Che ‘l aiuta senpre i boi / Sà, saé, v’éi dito ancora / Che el Signor, ‘l à acaro i suoi! È le zerto chel desòra / Chel’ aiuta sempre i boi / Sà, saè, vei dito ancora / Che el Signor, là accaro i suoi! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.); d) O ciarede, ch’ëis fermëza, / Fin ch’Üsc dis sará madüs: / Zerto n prou, che vir inozënt, / Dlunch y tres sará contënt. O ciarede, ch’aie Fermezza, / Fin ch’Ousc’ dis sarà madùs: / Zerto ‘ng Prò, che vì innozent, / Dlung e tres sarà content. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
per zerto (fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ come cosa sicura Ⓓ mit Bestimmtheit ◇ a) Calchedun sostien par zerto / Che di note, el và in ca e in là. / Che pì otes sun un cuerto / El se sconde là a paissà. Calchedun sostien par zèrto / Che di nόtte, el va, in ca e in là. / Che pi òtes su n’un querto / El se scόnde là a paisà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.).

zerto (gad., Badia, bra., fod., amp.) ↦ zerto.

zertune (amp.) ↦ certuns.

zeruch Ⓔ dtir. zrugg (EWD 7, 396) 6 1833 zuruc (DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287)
gad. zoruch mar. zoruch Badia zeruch grd. zeruch fas. zeruch fod. zeruch amp. zeruch LD zeruch MdR zuruch
avv.
1 indica ritorno al punto di partenza (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ indietro Ⓓ zurück ◇ a) Pernanche l à abù fat chësta ressoluzion, s’à ël subit metù sun streda, y ie jit da si pere zeruch. Pernàŋchè l’hà abù fàtt chësta resoluzioŋ, s’ hà ël subit mettù suŋ strèda, y jè s̄it da si père zruch. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.)
2 indica restituzione (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986, MdR) Ⓘ indietro Ⓓ zurück ◇ a) Iö ves prëie dunca de m’en menè diesc urnes d’ater, mo de miù che chëst é, scenò ves le mëni zuruch Jeu ves prëÿe dunca de m’eǹ menè di[e]ŝ urnes d’atr, mó de miù che quëst é, ŝenò ves le mëni zuruc DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR); b) Sce, y tröpes (i respogn la uma intan ch’ara tol l’anel zoruch) Sè, e trouppes (i respong la uma intang ch’ella tol l’anell zuruc) DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia).

zeruch (Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ zeruch.

zervel (col., amp.) ↦ cervel.

zervo (amp.) ↦ cerf.

zes (grd.) ↦ rezes.

zessà (amp.) ↦ zessé.

zessar (bra., moe.) ↦ zessé.

zessé Ⓔ nordit. çessàr ‹ CESSĀRE (EWD 7, 372) 6 1763 sessè ‘cessor’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. zessé mar. zessé Badia zessè grd. zessé fas. zessèr bra. zessar moe. zessar fod. zessé amp. zessà LD zessé
v.intr. Ⓜ zessa
tornare indietro, indietreggiare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ retrocedere Ⓓ zurückweichen ◇ a) Che este tö? y co este rovada chiló? damana le conte, intan ch’al zessa intimorí Che este tou? e cō este r’vada chilò? damana ‘l conte, intang ch’el zessa intimorì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

zessé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ zessé.

zessè (Badia) ↦ zessé.

zessèr (fas.) ↦ zessé.

zest (col.) ↦ cest.

zesta (col., amp.) ↦ cesta.

zesto (amp.) ↦ cest.

zetela (fod.) ↦ zedola.

zetola (gad., mar., fod., MdR) ↦ zedola.

zetula (Badia) ↦ zedola.

zevil Ⓔ nordit. çivil ‹ CĪVĪLIS (EWD 7, 388) 6 1873 civile (Anonim, Monumento1873:4)
gad. zevil Badia zivil grd. zevil fas. zevil fod. zevil amp. zivil LD zevil
agg. Ⓜ zevii, zevila, zeviles
che tiene al decoro e alla correttezza nel modo di vivere e nel comportamento; ben educato, cortese (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ cortese, gentile Ⓓ höflich ◇ a) Apò gnanche ben scrito, / E ‘l é parsona zivila; / Che ‘l fesc meo un coscrito / E un artejan anche vile. Appó gnanche ben scritto, / E l’é persona civile; / Che ‘l fesc méo un coscritto / E un artesan anche vile. Anonim, Monumento1873:4 (amp.); b) l’é suzedù che na fémena zevila de Guascogna la é jita per devozion al Sepolcro l’è succedù che una femena civile de Guascogna la è sita per devozion al Sepolcro SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

zevil (gad., grd., fas., fod., LD) ↦ zevil.

zevil (grd., fod.) ↦ zivil.

zià (amp.) ↦ cighé.

zicà (col.) ↦ aziché.

zich (col.) ↦ cighe.

ziché (fod.) ↦ aziché.

zicuta Ⓔ nordit. zicuta ‹ CICŪTA, 1909 (Q/K/F 1988:396) 6 1878 zicuta (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53)
gad. zicüta Badia zicüta
s.f. sg.
erba contenente alcuni alcaloidi che la rendono, in certe specie, velenosa (gad.) Ⓘ cicuta Ⓓ Schierling ◇ a) Cuindi canch’ara i mostrâ les chersces lominoses fosces dla laurs, le cameleo simile al früt d’aurer, la melarosa, o pom vërt, la zicüta, y le fongun cöce da tac blanc Quindi cang ch’ella i mostrā les chersces luminoſes fosces d’la laurz, ‘l cameleo simile al frutt d’aurēr, la melarosa, o pom vert, la zicuta, e ‘l fungung coucce da tac’ blanc’, DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

zicüta (gad., Badia) ↦ zicuta.

ziede (fod., col.) ↦ zede.

ziel (caz., col.) ↦ ciel.

zielo (amp.) ↦ ciel.

ziera (col., amp.) ↦ ciera.

ziermo (amp.) ↦ zirm.

zifra Ⓔ nordit. çifra ‹ arab. ṣifr (EWD 7, 377) 6 1873 zifres pl. (Anonim, Monumento1873:4) [ 1090 ]
gad. zifra mar. zifra Badia zifra grd. zifra fas. zifra fod. zifra amp. zifra LD zifra
s.f. Ⓜ zifres
somma di denaro (amp.) Ⓘ cifra Ⓓ Summe ◇ a) E parché co ra zifres / El s’aea tegnù su, / ‘L à fato da ra pizores / Co ’es scrive, a śì in su E parché cora zifres / El s’avea tegnú sú, / L’á fatto dara pizores / Có ’s scrive, a zí in sú Anonim, Monumento1873:4 (amp.).

zifra (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ zi-

fra.

zigà (col.) ↦ cighé.

zigar (amp.) ↦ zigher.

zigher Ⓔ dtir. zîgεr (EWD 7, 378) 6 1844 z̄igaràsc (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
gad. zigher mar. zigher Badia zigher grd. zigher fas. zigher fod. zigher amp. zigar
s.m. Ⓜ zigri
formaggio di ricotta acida seccato all’aria (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. A 1879; R 1914/99; Mz 1976, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ zigher Ⓓ Zieger ◇ a) Sce la tira do si pere no truep; ma sce la tira do si oma dala lat, y brama, y nida, y ciot, y sieres, y smauz, y zigher, y ciajuel, y mo zeche! Ŝe la tira dò si père no truep; ma ŝe la tira dò si òma dàla làtt, y bràma, y nida, y ĉot, y siëres, y smauz, y zigher, y tgës̄uel, y mò zöchë! VianUA, JanTone1864:198 (grd.)
zigher aje (amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ zigher fermentato Ⓓ gegorener Zieger ◇ a) Non é cajo, ch’i ghe tome / chi lanpantes da ra mas, / el sodisfa i porome / con boldoi e zigar asc. Non e cagio, ch’i ghe tome / chi lanpantes dara mas, / el sodisfa i poeròme / con boldói e z̄igaràsc. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

zigher (gad., mar., Badia, grd., fas., fod.) ↦ zigher.

zigné (col.) ↦ cigné.

zijidé (gad.) ↦ cijidé.

zil Ⓔ ted. Ziel 6 1878 zìl (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32)
Badia zil grd. zil fas. zil fod. zil
s.m.
punto d’arrivo (Badia, grd. F 2002, fas. R 1914/99; DILF 2013) Ⓘ traguardo Ⓓ Ziel ◇ a) Debla duncue y fiaca, le bambin al col, sirâra sot nëi y plöia por chël desert spaventus, zënza direziun y zil Debla dunque e fiacca, ‘l bambing al cōl, ſirāla soutt nei e plouia pur chel deſert spaventùs, zeinza direziung e zìl DeclaraJM, SantaGenofefa1878:32 (Badia).

zil (Badia, grd., fas., fod.) ↦ zil.

ziloré (gad., mar., Badia) ↦ zirolé.

zimada (amp.) ↦ zimeda.

zimeda Ⓔ ? in relazione con aciomé ? (GsellMM) 6 1844 z̄imada (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116)
col. zimèda amp. zimada
p.p. come agg.
la porté zimeda (col. Pz 1989, amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ fare il gradasso ad onta d’aver sbagliato Ⓓ um jeden Preis prahlen ◇ a) Chel ra porta ben zimada, / parché l’à ra cassa in man, / ma s’el pó fei n’asenada, / el no speta mai doman. Chel ra pòrta ben z̄imada, / parché l’a ra casa in man, / ma s’el po fei n’azenada, / el no spèta mai domàn. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:116 (amp.).

zimèda (col.) ↦ zimeda.

zinch (col., amp.) ↦ cinch.

zinch Ⓔ ahd. * zink- ‘gezackt, gefleckt’ (Gsell 1992a:159) 6 1878 zincies f. pl. (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52)
gad. zinch mar. zinch Badia zinch grd. zinch fas. zinch fod. zinch
agg. Ⓜ zinc, zincia, zinces
colorato a varie tinte (gad. A 1879; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933, fas. R 1914/99, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005) Ⓘ variopinto Ⓓ bunt ◇ a) O ch’al fornî fora la grota cun scüsces zinces de sgnec o cun müstl y peres liciorëntes O ch’el fornì fora la grotta cung scūsces zincies de sgněcc’ o cung mūst’l e pěres liceorantes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:52 (Badia).

zinch (gad., mar., Badia, grd., fas., fod.) ↦ zinch.

zinch’ (amp.) ↦ zinche.

zinche (amp.) ↦ cinch.

zinchezento (amp.) ↦ cincent.

zinchzent (col.) ↦ cincent.

zincuanta (col., amp.) ↦ cincanta.

zintura (amp.) ↦ centuna.

Ziper (grd.) ↦ Cipri.

zirca Ⓔ it. circa 6 1873 circa (Anonim, Monumento1873:3)
gad. zirca mar. zirca Badia zirca grd. zirca fas. zirca fod. zirca amp. zirca LD zirca
avv.
press’a poco, preposto o posposto in genere a numeri (gad. Ma 1950; V/P 1998; DLS 2002, grd. Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ circa, approssimativamente Ⓓ ungefähr, annähernd ◇ a) Ra à abù da stà drio / Cuaji zirca sié mesc R’ á abú da stá drio / Quagi circa sié mesc Anonim, Monumento1873:3 (amp.).

zirca (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ zir-

ca.

zircostanza Ⓔ it. circostanza 6 1811 circunstanzes (CostadedoiJM, InomReBaira1811-2013:158)
gad. zircostanza Badia zircostanza fas. circostanza fod. zircostánza LD zircostanza
s.f. Ⓜ zircostanzes
ognuna delle condizioni oggettive che concorrono a determinare un evento e che lo caratterizzano (gad. DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ circostanza Ⓓ Umstand ◇ a) Mo Os, o Signur, soministrëis al uomo aiüt o consolaziun te vigni zircostanza dla vita. Mo Os, o Signur, somministreis all’ uomo aiut o consolaziung te vigne zircostanza d’la vita. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:60 (Badia); b) Dá amënt, sce nosc bun grof mör, ne n’él dübe, che Golo te chëstes zircostanzes ne röies a so dessëgn, y devëntes nosc signur Da ament, se nosc’ bung grof mour, nen elle dubbio, che Golo te chestes zircostanzes nè ruve a so desengn’, e d’vente nosc’ signur DeclaraJM, SantaGenofefa1878:83 (Badia).

zircostanza (gad., Badia, LD) ↦ zircostanza.

zircostánza (fod.) ↦ zircostanza.

Zirene 6 1813 Zirene (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
gad. Zirene grd. Zirene
topon.
antica città greca nella libia (grd.) Ⓘ Cirene Ⓓ Zyrene ◇ a) Scimon de Zirene mi chël pëis dajëme; / Da giut l’ei merità, me druche pu, ne trëme. Schimon de Zirene mi chèl peis daschame; / Da giut lei merità, mè druche pu, ne treme. RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.).

Zirene (gad., grd.) ↦ Zirene.

zirené (grd.) ↦ zirenée.

zirenée Ⓔ deriv. di Zirene 6 1813 Zirene (RungaudieP, LaStacions1813-1878:90)
grd. zirené
agg.
di cirene (grd.) Ⓘ cireneo Ⓓ zyrenäus ◇ b) V’adore pra chësta cuinta Stazion, salvator amabl, judà dal Zirené a [ 1091 ] purté la crëusc V’adore pra chasta quinta Stazion, salvator amabl, schudà dal Zirene a purtè la crousch RungaudieP, LaStacions1813-1878:90 (grd.).

zirlé (grd.) ↦ zirolé.

zirm Ⓔ etimo discusso (prelatino) (GsellMM) 6 1878 ciĕr (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV)
gad. cier mar. cier Badia cier grd. zirm fas. zirm fod. cirum col. zirum amp. ziermo LD zirm
s.m. Ⓜ zirms
conifera (pinus cembra) diffusa nelle alpi tra i 1400 e i 2300 m di altezza (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cirmolo, pino cembro Ⓓ Zirbelkiefer ◇ a) y n sonn ladin mëss avëi les lëtres, spezialmënter i vocai plü adöm p. e. en ceuíra; le e y l’i dan n vocal col c dant, n’aldon gonot püch y nia, p.e. picei, cier e ‘ng son lading mess avei les lettres, spezialmentr i vocai plou adum p. e. in ceuìra; l’e. e l’i dang ‘ng vocal col c dant, nen aldung gonot puc e nia., p. e. piccei, ciĕr DeclaraJM, SantaGenofefa1878:IV (Badia).

zirm (grd., fas., LD) ↦ zirm.

zirolar (bra.) ↦ zirolé.

zirolé Ⓔ deriv. da dtir. ziεr (EWD 7, 381) 6 1856 tsirolave 5 imp. (BrunelG, CianzonJentBona1856:246)
gad. ziloré mar. ziloré Badia ziloré grd. zirlé fas. zirolèr bra. zirolar
v.tr.
rendere più bello mediante ornamenti (grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976) Ⓘ abbellire, ornare Ⓓ schmücken, zieren ◇ a) Mo zirolave! Voi velgiac / Troà mo cà la ciamejela / Bruna o verda; prest, metéla; / Lascià ch’i grigne i joegn mac. Mo tzirolave! Voi velgiatg / Troà mo cà la tgiameṡela / Bruna o verda; prest, mettela; / Lassà ch’i grigne i xoegn matg. BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

zirolèr (fas.) ↦ zirolé.

zirum (col.) ↦ zirm.

zis (fas., fod.) ↦ cis.

zità (grd., fas., bra., col., amp.) ↦ zité.

zitadin Ⓔ nordit. zitadin (cfr. EWD 2, 206) 6 1832 citadin (HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:144)
gad. zitadin grd. zitadin fas. zitadin bra. zitadin fod. zitadin amp. zitadin LD zitadin
s.m.f. Ⓜ zitadins, zitadina, zitadines
abitante di una città o di un paese (gad. A 1879; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002, fod. DLS 2002; Ms 2005, amp. DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ cittadino Ⓓ Bürger ◇ a) E l’é jit, e se à metù apede n zitadin de chel lech, e chest l’à manà sun so mèsc a fèr l pèster di porcìe. E l’é shid, e se a metú appede un citadin de chel leg, e chest l’a maná sun so mesh a fer ‘l pester dei porzhié. HallerJTh, FigliolProdigoBRA1832:144 (bra.).

zitadin (gad., grd., fas., bra., fod., amp., LD) ↦ zitadin.

zite Ⓔ mhd. ze sittec ‘zu sittsam’ (Gsell 1999b:251) 6 1878 zite (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61)
gad. zite mar. zite Badia zite grd. zite fod. zite LD zite
agg. Ⓜ ziti, zitia, zities
che si guasta, si deteriora, si rompe facilmente; gracile, debole (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; A 1895; L 1933; Ma 1953 F 2002; DLS 2002, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ delicato, sensibile Ⓓ empfindlich, heikel ◇ a) Le möt, dala nascita insö ausé a püch y a n cröde nudrimënt, a na vita poscibilmënter descomoda, ne n’ê tan zite dal frëit L mutt, dalla nascita ingsou auſè a puc e a ‘ng crude nutriment, ana vita possibilment’r descomoda, nen ē tang zite dal freit DeclaraJM, SantaGenofefa1878:61 (Badia).

zite (gad., mar., Badia, grd., fod., LD) ↦ zite.

zité Ⓔ anordit. zitad(e) ‹ CĪVITĀS (GsellMM) 6 1632 Citté (di Bornech) (Proclama1632-1991:161)
gad. cité mar. ciüté Badia cité grd. zità fas. zità bra. zità fod. zité col. zità amp. zità LD zité
s.f. Ⓜ zités
centro abitato esteso territorialmente (gad. B 1763; A 1879; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 200, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005; DLS 2002, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ città Ⓓ Stadt ◇ a) E ch’i see pur in cuestion / o de gueres o zitàs, / el no disc ra so pugnon / ma ‘l gramora in santa pasc. E ch’i see pur in questión / o de guères o z̄itàs, / el no disc ra so pugnón / ma ‘l gramora in santa pasc. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.); b) L’é jit te cità e al se à prejentà al re. Lö schit tö tschittà ö al sö a prösentà al rö. ZacchiaGB, Filamuscia1858*:11 (bra.); c) N di, che fova truepa jënt un pra l auter, ch’ie unida dala zità a scuté su Gejù, i à ël racuntà chësta parabula. Uŋ di, che fòa truepa s̄ënt uŋ pra l’àuter, chë unida dalla zittà a scutè su Ges̄ù, j’hà ël raccuntà chësta paràbola. VianUA, SumënzaSëna1864:195 (grd.); d) La picola zità é bela e monda, no miga come nte zerte zità de l’Italia e masima in zerti vilagi. La piccola zittà è bella e monda, no miga come ‘nte zerte zittà dell’Italia e massima in zerti villaggi. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:431 (col.); e) Franz, n mut dla zità, ova abinà ampomes tl bosch. frants, ŋ mut d’la̤ tsitá, ǫv’ a̤biŋá a̤mpómęs t’ l bǫšk. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.)
un dla zité (gad.) Ⓘ cittadino Ⓓ Bürger ◇ a) Al s’un é jü y s’ mët pro un dla cité de chël lüch, y chësc l’á metü sö en süa vila a ciaré di porcí. E s’ en è schü, e s’ mat pro un d’latschité de chal lüc, e chast l’ha mettü sü in süa villa a tgiare di portschi. HallerJTh, FigliolProdigoBAD1832:139 (Badia).

zité (fod., LD) ↦ zité.

zitrar (bra.) ↦ zitré.

zitré Ⓔ dtir. zittεrn (EWD 7, 388) 6 1879 tsitrǫ́a̤ 3 imperf. (RifesserJB, Tëune1879:108)
gad. zitré Badia zitrè grd. zitré fas. zitrèr bra. zitrar LD zitré
v.intr. Ⓜ zitreia
vibrare a causa di sollecitazioni esterne o di scosse sismiche, oscillare (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, LD DLS 2002) Ⓘ tremare Ⓓ beben ◇ a) La tiera zitrova sot i piesc dl mut spaurì, y l i à parù de sté dut n fuech. la̤ tiá̤ra̤ tsitrǫ́a̤ sot i píeš d’l mut špourí, i l i a pa̤rú dę štę dut ŋ fúek. RifesserJB, Tëune1879:108 (grd.) ☝ tremolé.

zitré (gad., grd., LD) ↦ zitré.

zitrè (Badia) ↦ zitré.

zitrèr (fas.) ↦ zitré.

ziviera (col., amp.) ↦ ceviera.

zivil (Badia, amp.) ↦ zevil.

zivil Ⓔ it. civile ‹ CĪVĪLIS (EWD 7, 388) 6 1870 civile (AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433)
gad. zivil grd. zevil fas. zivil fod. zevil col. zivil amp. zivil LD zivil
agg. Ⓜ zivii, zivila, ziviles
di ente o persona o usanza non inquadrati nella casta militare né in quella ecclesiastica (fas. R 1914/99; [ 1092 ] DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod.) Ⓘ civile Ⓓ zivil ◇ a) No credaron mai, che l matrimonio zivil paghe i debiti, e strope i bus de la cassa erariale. No credaròn mai, che ‘l matrimonio civile paghe i debiti, e stroppe i buss della cassa erariale. AgostiniM, Dialogo1870*-2013:433 (col.).

zivil (gad., fas., col., amp., LD) ↦ zivil.

zizidà (amp.) ↦ cijidé.

zoco (gad., Badia, amp., MdR) ↦ zocul.

zòcol (fas., fod.) ↦ zocul.

zocul Ⓔ nordit. zócol ‹ SOCCULUS (GsellMM) 6 1828 zocchi pl. (PlonerM, VedlMut1828:349)
gad. zoco Badia zoco grd. zocul fas. zòcol fod. zòcol amp. zoco MdR zoco
s.m. Ⓜ zocui
calzatura con la suola di legno (gad., grd. G 1879; G 1923; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988, MdR) Ⓘ zoccolo Ⓓ Holzschuh, Holzschlappe ◇ a) Sce te ne stes bel sot mi zochi, / Cul sciadas, ares ti cochi! S’ tê ne stès, bœll sott’ mi zocchi, / Col schadàs, aurès ti cocchi! PlonerM, VedlMut1828:349 (grd.); b) Olà él mi zochi? Chilò éi. Olà él mi zocchi? Quilò éi. DeRüM, EhJan1833-1995:250 (MdR).

zocul (grd.) ↦ zocul.

zogà (col.) ↦ soghé.

zoleta (col., amp.) ↦ cioleta.

zoleton (amp.) ↦ cioleton.

zonza (mar.) ↦ zenza.

zonzater (mar.) ↦ zenzauter.

zoruch (gad., mar.) ↦ zeruch.

zot Ⓔ variante fonetica di zop(po) (Gsell 1999b:251) 6 1763 zot ‘claudus’ (Bartolomei1763-1976:106)
gad. zot mar. zot Badia zot grd. zot fas. zot fod. zot amp. zoto LD zot
agg. Ⓜ zoc, zota, zotes
che cammina in modo difettoso (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; Pz 1989; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; Mj 1929; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ zoppo, claudicante, sciancato Ⓓ hinkend, lahm ◇ a) Ce ben che ‘l é stà eśoudì, / vede ci che non é zote, / che ‘l magnà ‘l lo fesc sparì / come chi dai bussolote. Ce ben che l’e sta ezoudì, / vede ci che non e z̄òte, / che ‘l magnà ‘l lo fèsc sparì / come chi dai busolòte. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:114 (amp.).

zot (gad., mar., Badia, grd., fas., fod., LD) ↦ zot.

zoto (amp.) ↦ zot.

zoza (amp.) ↦ ciouza.

zubiera (amp.) ↦ ziviera.

zuca Ⓔ nordit. zuca / it. zucca 6 1856 zucca (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268)
gad. zuca Badia züca fas. zuca fod. zuca amp. zuca
s.f. Ⓜ zuches
1 frutto di diverse piante appartenenti alla famiglia delle cucurbitaceae (fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ zucca Ⓓ Kürbis
2 testa, capoccia (fas., amp. Q/K/F 1988; DLS 2002) Ⓘ zucca scherz.Ⓓ Kürbis scherz. ◇ a) Se i rua a Sèn Jan / Ge oute la zuca / Verscio sèn Luca / L nef Piovan. Se i rua a Sen San / Gie oute la zucca / Verso sen Lucca / El nef Piovan. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:268 (bra.)
zucia.

zuca (gad., fas., fod., amp.) ↦ zuca.

züca (Badia) ↦ zuca.

zuch (col.) ↦ ciuch.

zuchelada (Badia) ↦ cicolata.

zucia Ⓔ adattam. di nordit. zuca (GsellMM) 6 1763 zuccia ‘cucurbita’ (Bartolomei1763-1976:106)
gad. zücia mar. zücia Badia zücia grd. zucia fod. zucia, sucia LD zucia
s.f. Ⓜ zuces
frutto di diverse piante appartenenti alla famiglia delle cucurbitaceae (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fod. Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ zucca Ⓓ Kürbis ◇ a) Ara vá fora, y abina sö les züces ca y là por tera, les taia amez jö, tol fora le miol, y les lava pro la fontana. Ella va fora, e abina sou les zūcches ca e là pur terra, les taia a mezz jou, tol fora ‘l miŏll, e les lava pro la fontana. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:34 (Badia)
zuca.

zucia (grd., fod., LD) ↦ zucia.

zücia (gad., mar., Badia) ↦ zucia.

zucon Ⓔ it. zuccone 6 1856 zucon (PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265)
gad. zucun Badia zucun fas. zucon bra. zucon fod. zucon amp. zucon
s.m.f. Ⓜ zucons, zucona, zucones
persona dura di comprendonio, ottusa (gad. A 1895; P/P 1966, fas. DILF 2013, fod. Ms 2005, amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ zuccone Ⓓ Dummkopf ◇ a) A no saer Sepon / Ne scriver ne lejer per fascian / Ben che l sapie per talian / Cogn esser ampò n gran zucon. A no saer Sepon / Ne scriver ne leser per Fassang / Ben ch’el sapie per Talian / Con esser ampò un gran zucon. PollamV, VivaSagraMoena1856-2008:265 (bra.).

zucon (fas., bra., fod., amp.) ↦ zucon.

zucun (gad., Badia) ↦ zucon.

zumpradëur (grd.) ↦ zumpradour.

zumpradour Ⓔ deriv. di zumpré (EWD 7, 404) 6 1813 zumpradëur (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. zumpradú mar. zumpradú Badia zumpradú grd. zumpradëur LD zumpradour
s.m. Ⓜ zumpradours
chi esegue lavori di carpenteria (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ carpentiere Ⓓ Zimmermann ◇ a) A Gejù al dat la spëisa, / Che l maiova pra si mëisa. / Tost pulënta, tost na jufa; / Percie n puere zumpradëur / Ne po maië do l miëur. A Geſhù al dat la spëisa, / Ke l majova pra si mëisa. / Tost pulënta, tost na ſhufa; / Percie n puere zumpradëur / Ne po majë do l miëur. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.).

zumpradour (LD) ↦ zumpradour.

zumpradú (gad., mar., Badia) ↦ zumpradour.

zumpré Ⓔ mhd. zimpern (EWD 7, 404) 6 1813 zumprè (PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61)
gad. zumpré mar. zumpré Badia zumprè grd. zumpré LD zumpré
v.intr.
lavorare da carpentiere (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ lavorare da carpentiere Ⓓ zimmern ◇ a) Finamei l bon bambin / i amulova l manarin / Y judova a zumpré. Finamei l bon bambin! / I amulova l manarin / I ſhudova a zumprè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:61 (grd.); b) Ulache l fova da zumpré / L tulovi a lauré. Ulà ke l fova da zumprè / L tulovi a laurè. PlonerM, GratulazionMahlknecht1813-1915:62 (grd.). [ 1093 ] zumpré (gad., mar., grd., LD) ↦ zumpré.

zumprè (Badia) ↦ zumpré.

zurlo (fod.) ↦ ciorlo †.

zuruch (MdR) ↦ zeruch.

zusc Ⓔ  ? 6 1873 zusc pl. (Anonim, ManageriaComunal1873:35)
amp. zusc
s.m. Ⓜ zusc
1 conifera che ha smesso di crescere per mancanza di acqua o altre ragioni (amp. Mj 1929; C 1986; Q/K/F 1988) Ⓘ conifera che non cresce Ⓓ Nadelbaum der nicht wächst
2 fig. persona priva o scarsamente dotata di intelligenza, avvedutezza e buonsenso (amp. Mj 1929; C 1986) Ⓘ sciocco Ⓓ Dummkopf ◇ a) ‘L é anche un brao dromedario / ‘L é doi zusc, via par inpò / Un capron straordinario Le anche un brao dromedario / Le doi zusc, via par in pò / Un capròn straordinario Anonim, ManageriaComunal1873-1973:35 (amp.).

zusc (amp.) ↦ zusc.

zuviera (amp.) ↦ ziviera.

zuzà (col., amp.) ↦ ciucé.