Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1121

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


zelest
1086


zelest Ⓔ nordit. çeleste ‹ CAELESTIS (EWD 7, 368) 6 1865 zelesti m. pl. (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. zelest Badia zeleste grd. zelest fas. celeste fod. zelest, zeleste col. zeleste amp. zeleste LD zelest
agg. Ⓜ zelesć, zelesta, zelestes
relativo al cielo considerato come sede di esseri soprannaturali (gad. A 1879; P/P 1966; DLS 2002, grd. A 1879; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879, fod. A 1879; DLS 2002, amp. A 1879; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ celeste Ⓓ himmlisch ◇ a) Signur Iaco! Mile vives!! / En tal bel solen de! Dötes cantes atratives / De bëgns zelesć en sura Osc ce. Signor Jaco! Mille vives!! / In tal bel solenne dè! / Duttes cantes attrattives / D’beingn’s zelesti in sura Osc’ ciè. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia); b) Sce ne deventëis sciöch’i pici, ne rovarëise al rëgn zelest. Se nè d’venteis sceouc ch’i piccei, nè r’ vereiſe al regno zeleste. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia); c) Osservede les stëres sciöche tan d’edli en cil? Y sot a chisc edli zelesć sarëise capazi de comëte n te delit orendo. Osservede les sterres sceoucche t’angn’ d’oudli in ceìl? e soutt a chisc’ oud’li zelesti sareiſe capazi de commette ‘ng te delitto orrendo. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:42 (Badia).

zelest (gad., grd., fod., LD) ↦ zelest.

zeleste (Badia, fod., col., amp.) ↦ zelest.

zelo Ⓔ it. zelo 6 1865 zelo (DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1)
gad. zelo Badia zelo
s.m. sg.
impegno assiduo (gad.) Ⓘ zelo Ⓓ Eifer ◇ a) Perles vies tla gherlanda: / Don Cortleiter en San Martin, / Plëgn de zelo en süa facenda / De Siur Domëne bel jomelin. Perles vives t’ la gherlanda: / Don Cortleiter in San Marting, / Pleing’n de zelo in su facceinda / D’Sior Domeine bel jom’ling. DeclaraJM, MëssaGrossrubatscher1865:1 (Badia).

zelo (gad., Badia) ↦ zelo.

zelt Ⓔ dt. Zelt 6 1878 zelt (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:80)
Badia zelt
s.m. Ⓜ zelc
piccolo padiglione formato da teli e sostenuto da pali e picchetti, usato come abitazione (Badia) Ⓘ tenda Ⓓ Zelt ◇ a) Canche le conte Sigfrid tla füria dl sënn, impié sö dales calunies de Golo, sotscriô l’indëgna condana de Genofefa êl ponü te so proprio zelt (ütia de drap söl ciamp de vera) amaré por na ferida Cang’ che ‘l conte Sigfrid t’ la fŭria d’l senn, impiè sou dalles calunnies d’Golo, sott’scriō l’indegna condanna d’Genofefa ēle ponù t’ so proprio zelt (ūtia d’drapp soul campo d’verra) amarè pur na firida DeclaraJM, SantaGenofefa1878:82 (Badia).

zelt (Badia) ↦ zelt.

Zen † (gad.) ↦ Zeno.

zena (col., amp.) ↦ ceina.

zenà (col., amp.) ↦ cené.

zendalina Ⓔ deriv. di zendal ‹ CENDATUM (Chiocchetti 2014:188 nota 84, cfr. ivi per la semantica) 6 1856 tzendalina (BrunelG, CianzonJentBona1856:246)
fas. zendalina bra. zendalina
s.f. Ⓜ zendalines
corona a fiori di filigrana con stelle d’oro posta sul capo della sposa (fas. R 1914/99; Mz 1976; DILF 2013) Ⓘ ghirlanda della sposa Ⓓ Blumenkrone der Braut ◇ a) Touse da la zendalina, / Dai ciuzarins da marochin, / Dal camelot ben fat e fin, / Dai bie pie rosc, da la bustina! Touze dalla tzendalina, / Dai tgiutzarinss da maroching, / Dal camelot beng fat e fing, / Dai bie pie ros, dalla bustina! BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:246 (bra.).

zendalina (fas., bra.) ↦ zendalina.

zender (col.) ↦ cender.

zendre (amp.) ↦ cender.

zendro † (amp.) ↦ zendre.

Zeno 6 1878 Zen (DeclaraJM, MaringSopplà1878:4)
gad. Zeno, Zen † Badia Zeno
antrop.
(gad.) Ⓘ Zeno Ⓓ Zeno ◇ a) Le gote en alt sëgn tutti quanti, / Vignun scraies alt, sö, sö! / Siur, eviva! Zen Maring, / Viva Don! Sopplá vijin. ‘L gott’ inalt sengn’ tutti quanti, / Vignung scraie alt, sou, sou! / Sior, evviva! Zen Maring, / Viva Don! Sopplà vijing. DeclaraJM, MaringSopplà1878:4 (Badia).

Zeno (gad., Badia) ↦ Zeno.

zent (col.) ↦ cent.

zenta (fod., amp.) ↦ centa.

zento (amp.) ↦ cent.

Zenz (grd., fod.) ↦ Vinzenz.

zenza Ⓔ ABSENTIĀ (EWD 7, 370); come avv.: calco del dt. sonst, dtir. sunscht, sinscht (Gsell 1999b:249) 6 1445 cenza (WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104)
gad. zënza mar. zonza Badia zënza grd. zënza fas. zenza caz. zenza bra. zenza moe. zenza fod. zenza amp. zenza LD zenza
prep.
privo di (gad. B 1763; A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005; DLS 2002, amp. A 1879; C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ senza Ⓓ ohne ◇ a) Zënza befa Cenza befiu WolkensteinO, DoFraigAmorß1445*-1979:104 (grd.); b) Dëssi dì? - L dije: ne sé. / Pudëis bën zënza ve l pensé, / L ie saurì da ndeviné. Dëssi di? - L diʃhe: ne se. / Pudeis bën zënza vel pensè, / L’ie sauri da ndevinè. PlonerM, BepoMahlknecht1821*-1915:59 (grd.); c) Chël de os, che é zonza picé, i tiri la pröma pera Cal de os, che é zonza pitgiö, i tire la prüma péra HallerJTh, MadalenaMAR1832:155 (mar.); d) Chi de vos, ch’é zenza picé, i tire l prum de sasc Chi de vos, ch’é cénza pitgié, i tiré ‘l prum de sass HallerJTh, MadalenaFOD1832:160 (fod.); e) i les à troèdes zenza pèster, e che i les se à pissà che chesta feides cogn esser de Cianacei o Gries i les à troedes zenza pester e ke i les se à pisà, ke kesta feides kon esser da Čanačei o Gries BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.)
congiunz.
indica il mancato verificarsi di una circostanza (gad. P/P 1966; V/P 1998, fas. R 1914/99; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ senza Ⓓ ohne zu ◇ a) Ence chest piovan l vel la pasc / Del bon Gejù, duc la volon; / Mo fosc se la mantegnaron / Zenza ciapar del Crist sui nasc ’Ntge chest Piovang ‘l vel la pas / Del bong Gesu, dutg la volong; / Mo fos se la mantegnaron / Tzentza tgiapar del Crist sui nas BrunelG, CianzonJentBona1856-2008:250 (bra.); b) gé mane fora mia mascèra e chela les pèra dutes ja Cianacei zenza che n mencia una ğe mane fora mia mašera e kela les pera dutes ʒ̉a Čanačei ʒenʒa ke n menčia una BrunelG, Cianbolpin1866:5 (caz.); c) la é stata da valgugn bricogn vilanamente enjuriada: e per chest ela zenza poder più troar pasc seghitando a lamentarse, l’à pensà de jirsene a portar le sove proteste davant dal Re la è stata da valgugn bricogn villanamente enzuriada: e per chest ella zenza poter più troàr pas seghitando a lamentarze, l’ha penzà de sirzene a portar le zoe proteste d’avant dal Re SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.); d) en na moda, che vignönn co â val’ mëia, se la parâ ia zonza s’al lascé conëscer in na mǫda, cho vignun che ǫva vàl möja, se la parǫva ia zǫnza sel lassè conęsser PescostaC, DecameronIXMAR1875:650 (mar.); e) intan che le vedl vicel svata saurí inanter ite,