Page:Vocabolardlladinleterar.pdf/1124

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
This page has not been proofread.


zifra
1089


certamente, sicuramente, indubbiamente (Badia P/P 1966, fas. R 1914/99, fod. P/M 1985; Pz 1989; Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ certo Ⓓ sicher ◇ a) Me pissae, o Dio! l’é certo Salin, / Che à ressolt de jir a vin, / L’é certo chel maladet mat, / Che vegn a tor ades l so musciat. Me pisae, oh Dio! l è čerto Salíng, / Ke ha resólt de žir a vin, / L è čerto kel maledét mat, / Ke veng a tor adés l so mušát. BrunelG, MusciatSalin1845:2 (bra.); b) Te voi ben Maria t’el śuro, / un ben proprio da morì: / oh no zerto, no seguro / no t’in pos voré de pì! Te voi ben Maria t’el zuro, / un ben proprio da marì: / oh no zerto, no seguro / no t’in pos voré de pì! DegasperF, ARaMeNoiza1860*-1975:109 (amp.); c) E ‘l é zerto Chel dessora / Che ‘l aiuta senpre i boi / Sà, saé, v’éi dito ancora / Che el Signor, ‘l à acaro i suoi! È le zerto chel desòra / Chel’ aiuta sempre i boi / Sà, saè, vei dito ancora / Che el Signor, là accaro i suoi! Anonim, PrimaRapresentanza1873*-1973:19 (amp.); d) O ciarede, ch’ëis fermëza, / Fin ch’Üsc dis sará madüs: / Zerto n prou, che vir inozënt, / Dlunch y tres sará contënt. O ciarede, ch’aie Fermezza, / Fin ch’Ousc’ dis sarà madùs: / Zerto ‘ng Prò, che vì innozent, / Dlung e tres sarà content. DeclaraJM, MëssaFreinademez1875:1 (Badia)
per zerto (fod. Ms 2005, amp. C 1986) Ⓘ come cosa sicura Ⓓ mit Bestimmtheit ◇ a) Calchedun sostien par zerto / Che di note, el và in ca e in là. / Che pì otes sun un cuerto / El se sconde là a paissà. Calchedun sostien par zèrto / Che di nόtte, el va, in ca e in là. / Che pi òtes su n’un querto / El se scόnde là a paisà. Anonim, ManageriaComunal1873-1973:37 (amp.).

zerto (gad., Badia, bra., fod., amp.) ↦ zerto.

zertune (amp.) ↦ certuns.

zeruch Ⓔ dtir. zrugg (EWD 7, 396) 6 1833 zuruc (DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287)
gad. zoruch mar. zoruch Badia zeruch grd. zeruch fas. zeruch fod. zeruch amp. zeruch LD zeruch MdR zuruch
avv.
1 indica ritorno al punto di partenza (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998; DLS 2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002; DLS 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. C 1986; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ indietro Ⓓ zurück ◇ a) Pernanche l à abù fat chësta ressoluzion, s’à ël subit metù sun streda, y ie jit da si pere zeruch. Pernàŋchè l’hà abù fàtt chësta resoluzioŋ, s’ hà ël subit mettù suŋ strèda, y jè s̄it da si père zruch. VianUA, FiProdigo1864:192 (grd.)
2 indica restituzione (gad. P/P 1966; Pi 1967; V/P 1998, grd. G 1879; G 1923; L 1933; F 2002, fas. R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DILF 2013, fod. Pe 1973; P/M 1985; Ms 2005, amp. C 1986, MdR) Ⓘ indietro Ⓓ zurück ◇ a) Iö ves prëie dunca de m’en menè diesc urnes d’ater, mo de miù che chëst é, scenò ves le mëni zuruch Jeu ves prëÿe dunca de m’eǹ menè di[e]ŝ urnes d’atr, mó de miù che quëst é, ŝenò ves le mëni zuruc DeRüM, VinChëstAnn1833-1995:287 (MdR); b) Sce, y tröpes (i respogn la uma intan ch’ara tol l’anel zoruch) Sè, e trouppes (i respong la uma intang ch’ella tol l’anell zuruc) DeclaraJM, SantaGenofefa1878:67 (Badia).

zeruch (Badia, grd., fas., fod., amp., LD) ↦ zeruch.

zervel (col., amp.) ↦ cervel.

zervo (amp.) ↦ cerf.

zes (grd.) ↦ rezes.

zessà (amp.) ↦ zessé.

zessar (bra., moe.) ↦ zessé.

zessé Ⓔ nordit. çessàr ‹ CESSĀRE (EWD 7, 372) 6 1763 sessè ‘cessor’ (Bartolomei1763-1976:98)
gad. zessé mar. zessé Badia zessè grd. zessé fas. zessèr bra. zessar moe. zessar fod. zessé amp. zessà LD zessé
v.intr. Ⓜ zessa
tornare indietro, indietreggiare (gad. B 1763; A 1879; A 1895; P/P 1966; Pi 1967; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, amp. A 1879; C 1986; Q/K/F 1988; DLS 2002, LD DLS 2002) Ⓘ retrocedere Ⓓ zurückweichen ◇ a) Che este tö? y co este rovada chiló? damana le conte, intan ch’al zessa intimorí Che este tou? e cō este r’vada chilò? damana ‘l conte, intang ch’el zessa intimorì DeclaraJM, SantaGenofefa1878:91 (Badia).

zessé (gad., mar., grd., fod., LD) ↦ zessé.

zessè (Badia) ↦ zessé.

zessèr (fas.) ↦ zessé.

zest (col.) ↦ cest.

zesta (col., amp.) ↦ cesta.

zesto (amp.) ↦ cest.

zetela (fod.) ↦ zedola.

zetola (gad., mar., fod., MdR) ↦ zedola.

zetula (Badia) ↦ zedola.

zevil Ⓔ nordit. çivil ‹ CĪVĪLIS (EWD 7, 388) 6 1873 civile (Anonim, Monumento1873:4)
gad. zevil Badia zivil grd. zevil fas. zevil fod. zevil amp. zivil LD zevil
agg. Ⓜ zevii, zevila, zeviles
che tiene al decoro e alla correttezza nel modo di vivere e nel comportamento; ben educato, cortese (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; Pe 1973; DLS 2002, amp. C 1986, LD DLS 2002) Ⓘ cortese, gentile Ⓓ höflich ◇ a) Apò gnanche ben scrito, / E ‘l é parsona zivila; / Che ‘l fesc meo un coscrito / E un artejan anche vile. Appó gnanche ben scritto, / E l’é persona civile; / Che ‘l fesc méo un coscritto / E un artesan anche vile. Anonim, Monumento1873:4 (amp.); b) l’é suzedù che na fémena zevila de Guascogna la é jita per devozion al Sepolcro l’è succedù che una femena civile de Guascogna la è sita per devozion al Sepolcro SommavillaA, DecameronIXMOE1875:639 (moe.).

zevil (gad., grd., fas., fod., LD) ↦ zevil.

zevil (grd., fod.) ↦ zivil.

zià (amp.) ↦ cighé.

zicà (col.) ↦ aziché.

zich (col.) ↦ cighe.

ziché (fod.) ↦ aziché.

zicuta Ⓔ nordit. zicuta ‹ CICŪTA, 1909 (Q/K/F 1988:396) 6 1878 zicuta (DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53)
gad. zicüta Badia zicüta
s.f. sg.
erba contenente alcuni alcaloidi che la rendono, in certe specie, velenosa (gad.) Ⓘ cicuta Ⓓ Schierling ◇ a) Cuindi canch’ara i mostrâ les chersces lominoses fosces dla laurs, le cameleo simile al früt d’aurer, la melarosa, o pom vërt, la zicüta, y le fongun cöce da tac blanc Quindi cang ch’ella i mostrā les chersces luminoſes fosces d’la laurz, ‘l cameleo simile al frutt d’aurēr, la melarosa, o pom vert, la zicuta, e ‘l fungung coucce da tac’ blanc’, DeclaraJM, SantaGenofefa1878:53 (Badia).

zicüta (gad., Badia) ↦ zicuta.

ziede (fod., col.) ↦ zede.

ziel (caz., col.) ↦ ciel.

zielo (amp.) ↦ ciel.

ziera (col., amp.) ↦ ciera.

ziermo (amp.) ↦ zirm.

zifra Ⓔ nordit. çifra ‹ arab. ṣifr (EWD 7, 377) 6 1873 zifres pl. (Anonim, Monumento1873:4)