Marco Capitulo 6

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
 1 E Jesus partiva pro vader a su terra natal e su discipulos le sequeva.

 2 E quando veniva le sabbato, ille comenciava a inseniar in le synagoga; e multes, al audir su parolas, se meraviliava e diceva: 
   «De ubi ha recipite ille, iste cognoscentia? Qui le ha date tal sapientia? E que es iste miraculos facite per su mano?

 3 Non es forsan, ille, le carpentero, le filio de Maria, e fratre de Jacopo, Joseph, Juda e Simon? E non sta, forsan, su sorores 
   hic insimul a nos?» E illes se scandalisava

 4 Sed Jesus diceva: «Nemo propheta es sin honor excepte in su ipse patria, inter su parentela e in su casa».

 5 E ille non poteva facer alcun miraculo, excepte per poc malades a qui ille imponeva le manos e les sanava.
 
 6 E Jesus se meraviliava de lor incredulitate. E Jesus vadeva in le villages circumstante, a inseniar.

 7 Post, ille appellava le duo dece e comenciava a mandar les de duo a duo; e les dava poter supra le spiritos immunde.
 
 8 E les commandava de non prender nil pro le viage; ne pan, ne bursa, ne pecunia in le cinctura, sed sol un baston;

 9 e de calcear le sandalias e de vestir un sol tunica.

10 E les diceva: «Quando vos entrera in un casa, remane ibi, usque vos non exira de celle village;

11 e se in qualque loco vos non sara benvenite e nemo vos ascoltara, vos lassera celle village, e dum vos exira, 
   vos succutera le pulvere de vostre pedes como testimonio contra illes».

12 E illes partiva a predicar al populo de repentir se;

13 e illes expelleva multe demonios, ungueva con oleo multe infirmes e les sanava.

14 Le rege Herode audiva parlar de Jesus (perque su fama se era divulgate) e diceva: 
   «Johannes le baptista ha resuscitate ex le mortos; e nunc, ille face tote iste miraculos».

15 Alteres in vice, diceva: «Ille es Helias!» E alteres: «Ille es un propheta como le antique prophetas».

16 Sed Herode, al audir isto, diceva: «Iste es Johannes, qui io faceva decapitar, ille ha resuscitate!»

17 Perque Herode habeva mandate arrestar e incatenar Johannes in prision a causa de Herodias, 
   sponsa de Philippo su fratre, a qui ille, Herode, habeva sponsate.

18 E Johannes le diceva: «Non es licite tener le sponsa de tu fratre!»

19 Per isto, Herodiade odiava Johannes e le voleva occider, sed non poteva.

20 Perque Herode timeva Johannes, sapeva que ille era un homine juste e sancte, e le protegeva; 
   post haber audite su parolas, ille se era meraviliate, e le ascoltava con placer.

21 Sed, in le die del anniversario de Herode, ille faceva un banchetto con le grandes de su corte, 
   le officiales e le princes de Galilea.

22 Le filia de Herodiade entrava e ballava, e placeva a Herode e al convitatos. Le rege diceva al puera: 
   «Pete me lo que tu vole e io te lo dara».

23 E ille jurava: «Io te dara lo que tu me petera; anque le mediate de mi regno».

24 Illa exiva e demandava a su matre: «Que potera io?» Su matre le diceva: «Pete le capite de Johannes le baptista».

25 Illa retornava hastante, e diceva al rege: «Io vole que tu, nunc, me porta, supra un platto, 
   le capite de Johannes le baptista».

26 Le rege multo se contristava; totevia, a causa del juramento que habeva facite ante su convitatos, 
   ille non voleva dicer de no;

27 Herode, dunque, mandava immediatemente un guarda con le ordine de portar le capite de Johannes.

28 Le guarda vadeva, e decapitava Johannes in prision e portava le capite supra un platto; lo dava al puera, 
   qui lo dava a su matre.

29 Le discipulos de Johannes, al audir isto, vadeva a prender le corpore de Johannes e lo depositava in un sepultura.

30 Ora le apostolos se reuniva con Jesus pro referer le toto lo que illes habeva facite e inseniate.

31 E Jesus les diceva: «Veni ora in un loco solitari, e reposa vos un poc». De facto, il habeva tante gente qui vadeva e veniva, 
   que illes ne habeva le tempore pro mangiar.

32 Illes partiva dunque con le barca pro vader in un loco solitari.

33 Multes les videva partir e les recognosceva; e de tote le citates veniva gente a pede, qui arrivava ibi ante de illes.

34 Quando Jesus disbarcava, videva un grande multitude e habeva compassion de illes, perque illes era como oves sin pastor; 
   e comenciava a inseniar les multe cosas.

35 E quando era ja tarde, le discipulos se approximava de Jesus e le diceva: «Iste loco es deserte e il es ja tarde;

36 lassa les vader, a fin que illes pote comprar qualcosa pro mangiar in le villages circumstante».

37 Sed Jesus, respondeva: «Perque vos non les da de mangiar». E illes diceva: «Vadera nos a comprar del pan con 
   duo centos denaros pro dar les de mangiar?»

38 Jesus les demandava: «Quanto pan vos ha? Vade a vider». Illes vadeva a vider e respondeva: «Cinque panes, e duo pisces».

39 Alora Jesus les commandava de facer seder le multitude in gruppos supra le herba verde;

40 e le multitude se sedeva in gruppos de cento e de cinquanta.

41 Post Jesus prendeva le cinque panes e le duo pisces, e, altiava le oculos verso le celo, e benediceva e dispeciava le panes, 
   e los dava al discipulos, a fin que illes los distribueva al multitude; ille divideva anque le duo pisces inter totos.

42 Totos mangiava e esseva satiate,

43 e excedeva duo dece corbes plen de pecias de pan, e anque restos del pisces.

44 E illes qui habeva mangiate, era cinque mille personas.

45 Postea, Jesus faceva imbarcar su discipulos pro vader al altere ripa, verso Betsaida, dum ille congedava le multitude.

46 Post haber les congedate, vadeva supra le monte a orar.

47 Quando arrivava le vespera, le barca era in medio al mar e ille era sol a terra.

48 Al vider que le discipulos fatigava a remar perque le vento era contrari, verso le quarta vigilia del nocte, 
   Jesus se approximava a illes, camminante supra le mar; e voleva passar les avante,

49 sed, illes, al vider Jesus camminar supra le mar, pensava de vider un phantasma e comenciava a critar;

50 perque tote illes le videva e illes era conturbate. Sed, Jesus les diceva: «Corage, es io; non timer!»

51 Jesus, entrava in le barca e le vento se calmava; e illes esseva meraviliate,

52 perque illes non habeva comprendite le miraculo del panes, perque lor corde esseva indurate.

53 Quando illes ja era in le altere ripa, illes vadeva a Gennesareth e ammarrava ibi le barca.

54 E quando illes descendeva ab le barca, immediatemente le gente le recognosceva,

55 e de tote le region, le gente portava le malades supra lor lectos, ubique se audiva dicer que ille stava.

56 E ubique ille entrava, in le villages, in le citates o in le campo, le gente portava le infirmes in le placias 
   e le implorava de  lassar toccar al minus le bordo de su veste. E tote illes qui le toccava era sanate.




1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16


Indice Mat Mar Luc Joh Act Rom 1Co 2Co Gal Eph Php Col 1Th 2Th 1Ti 2Ti Tit Phm Heb Jac 1Pe 2Pe 1Jo 2Jo 3Jo Jud Rev