Storia d' S. Genofefa/XII

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Storia d' S. Genofefa
12. Ci ch' al i toca ciamó a Genofefa
Capo XII.

Ci ch' al i toca ciamó a Genofefa.

Tan de sajuns é passades öna söl' atra cun les medemes mudaziuns por Genofefa y

so fi; al ê le setim invern, y sc' i atri inverns n' ê nia stá tan crödi, se fajô impó chësta ota sintí le frëit teriblmënter. La munt y la val ê cuertes de na novera tan alta, che les rames plü stersces di lëgns d' aica y de pëc se rumpî sot al pëis. Debann porvâ la bona Genofefa de defëne le büsc dla spelunca dala nëi, ch' orô dlunch ite; porcí che le vënt frëit y sotí n soflâ de trat a trat dagnora tres ite danü y en gran cuantité. Debann porvâra de s' ascogne col pice al mí, ch' ara podô, tl gröm de müstl te chël püre nicio, por se dlacé manco, porcí che le müstl bagné dala nëi dlaciâ. La porta y la rama de pëc, che la curî, ê dagnora cuertes da na crosta blancia, dai parëis dl ander pingolâl dlaciuns sciöche dal vider dlacé de na finestra: le cialt natural dla cerva ne bastâ plü a smorjelé chël ferdun. De nöt urlâ les olps dal frëit, y le bosch ingherdenî dai urli di lus; cuindi pert por le frëit, pert por la pora de gní scarzada col fi, Genofefa ne podô plü mai stlü l' edl por dormí. Le möt, dala nascita insö ausé a püch y a n cröde nudrimënt, a na vita poscibilmënter descomoda, ne n' ê tan zite dal frëit; mo la uma, prinzipëssa de jintil sanch, trata sö tla comodité te beles stanzes, n' ê plü capaze de resiste tl cröde de chëra caverna, y gonot dijôra cun leghermes, che dlaciâ tl degore: "Ah, mi Dî! na tiza de füch

foss por me, dlaciada te chësc bosch, na speziala grazia dal Cil: impó, sides fata osta orenté. Le gran patí i â desfiguré deplëgn so müs jintil, a fosa, ch' al ne n' â plü so corú amabl, y somiâ n mort: Porfin i edli â pordü le vi, y stô sot, sot, y lapró la cira sëcia fora de mosöra â fat de chëra signura le retrat dla soma meseria. A la odëi rovada a n te stat, dijô le pice fi cun leghermes: "Mia bona uma, cotan mudada, che sëis a se ciaré: i se conësci prësc apëna plü. Mi Dî, ci él pa chësc?" "I sun amarada, mi fi, y möri zënzater," dijera portina. "Morí! (dijel) ci ól pa dí morí? I ne n' á ciamó mai aldí dijon chësta parora." Ara respogn sön chësc: Le dormí deventará mi patrun, y i ne me descedará plü; mi edli n' odará plü le lominus de sorëdl, tüa usc n' aldiará plü mia orëdla, y chësc corp restará dagnora destenü ia por tera frëit, zënza se möre, cina ch' al é frat y vá en cënder." A chëstes parores i salta le pice dlun' pitan incër le col y sighita a scraié: "Ah uma, mia bona uma, os dunca morí? ah! no, no le fajede!" Y ëra: "No pité, mi caro fi, ara ne stá en me de vire o de morí: mo al é bëgn Idî,

ch' ó, che sunse, vignun de nos, sotoposć ala mort." "Idî! (scraiel plëgn de morvëia) mo n m' ëis dagnora dit, ch' Idî é tan bun? y sc' ara é insciö, co pól Ël lascé pro che morise? Iö n' ess le cör 'ci de fá morí n pice vicel ne." "Al é vëi, mi bun pice, al é vëi, sciöche tö ne te desses pro a me de morí, y ne te me podesses acopé o fá morí, insciö él pö ince le Signur, che vir eternamënter, che ne fej chësc, y Ël nes á ince a nos conzedü na vita imortala; mo chësc te mëssi splighé. T' as odü, che la iesta vedla, ch' i m' á despié, ái trat en malora, deach' ara ne valô plü nia, canch' Idî m' un â regalé na nöia; bëgn duncue, insciö lasciarái 'ci iö tomé iló chësc corp mortal, che jará en malora, desco la iesta scarzada, mo i jará sö dal Pere en Cil, che me dará col tëmp n ater corp, plü bel y plü nobl de chësc. O! lassö en Cil cotan felize ch' i sará, le frëit ne me dlaciará plü, i n' ará degöna maratia da soporté; iló no leghermes plü, no sospiri en etern, al contrar, söles pënes de chësta vita gnarál ligrëzes de paraisc. Imper la tera é le cil sciöche l' aisciöda al invern; anzi le plü bel de sarëgn da d' aisciöda é, en confrunt ala belëza y ala löm dl paraisc, nia plü co

na nöt crödia y foscia d' invern. Iló pó rové n de chi ch' é bugn y fedei a Idî. "Uma, i gnará cun os; i n' ó resté iö inanter i bur lus, che ne dá degöna resposta sc' an i baia ados: i ó 'ci iö morí, y lascé chësc corp mortal." "No, mi caro fi (respogn Genofefa) a te te tochel de sté plü dî sön chësta tera, y sce t' aras mené na vita religiosa y da bëgn, gnaraste n de cun me a paraisc, porcí che te mësses pa pö ci tö morí. Sëgn dá amënt, ci ch' i á ciamó da te dí: canch' i ará pordü la favela, y n' ará plü degun fle, canche le lominus di edli sará sparí, i slefs ará n corú bröm, les mans sará stares, inlaota speta ciamó trëi dis, spo, sigü de mia mort, dal ri tof da frat, che se spann por chësta grota, inlaota spo arbandonëia pö ma chësc desert, y ojete de chël vers, olach' al dá sëgn sorëdl: te dui o trëi dis, rovaraste fora de chësc bosch y t' aras dan dai edli na gran planöra fertila, popolada da plü mile uomini." "Miliaia d' uomini! (salta fora le möt plëgn de morvëia); mo iö á dagnora cherdü, che sunse nos dui susc al monn; deache ne m' ëis mai dit nia en tan de tëmp: Ah! sce fosses bona de gní, jisson atira a i ciafé. " Ah! mi fi, mefodër chi él sté, che nes á bandí te chësc bosch, sot ala crudelté di

lus, porcí ch' ëi nes orô fá morí me y te deboriada." "Sc' ara é insciö, ne vái plü da chi (dijô le fi) iö minâ, ch' ëi foss düc bugn, sciöche os mia bona uma: mo mëss pa 'ci chësta jënt morí sciöche nos?" "Zënzater, (ê la resposta de Genofefa) porcí che la mort toca a düc." Ai ne le sá pa forsc nia, desch' iö ne le savô denant; de fat! i ó jí inanter ëi, y scraié: "Uomini, recordesse, che messëis düc morí; armendesse, scenó ne godarëise le rëgn dl paraisc. Me cherdarái mo spo?" "Ai le sá, mi fi (dijera) da dî incá le sái, mo impone s' ói armendé. Ai s' la vir tla comodité, porcí che iló i porta la tera bi früc delicac, che ne n' é da ciafé te chësc bosch; iló ái derzades y boandes dër bones, guant en ciüf de vigni corú, y fornimënc i plü ric y preziusc, che slomina sciöche les stëres. Ai vir t' abitaziuns alingrana, ch' i ne sun bona de te fá intëne; iló vál ite le cialt ince d' invern, y ai ne patësc mai frëit, y ai sá da ilominé de nöt les ciases oramai sciöche de de. Impó n' él püc, che rengraziëia a Idî de tan de benefizi, atri ne pënsa a Idî, se porta gonot odio, se ofënn un l' ater y se critichëia cun gran marizia. Al nen mör prësc vigni de un o l' ater, mo i atri

ne dá amënt, y vir, desch' ai ess da vire na eternité söla tera." "Ah! duncue iö n' oress pa plü jí inanter chëra jënt, deach' ai é da peso co le lu, y á manco ciorvel co nosta cerva, che n' intënn nosc rajoné; sü bugn bocuns ne m' imbratará, plütosc ói mangé en compagnia di lus, che chisc, (tolon fora val' furius) s' la vir en pesc tra de se, y se mangia l' erba bel chitamënter deboriada. Chiló restarái duncue, por ne rové tles mans d' uomini mariziusc." "Y porimpó cun döt chësc mësseste jí, (dijô Genofefa) y i ne te fajará nia de mal. Ascólteme: cina a sëgn ái rajoné cun te solamënter de nosc Pere en Cil; sëgn te mëssi dí, che desche t' as na uma, aste pa ince n pere sön chësta tera." "N pere sön chësta tera?" scraia de gusto le möt. "Pói 'ci l' odëi y le tó por la man sciöche os? o él invisibl,sciöche le Pere en Cil?" Sce, mi caro fi, te podaras l' odëi, y baié impara." "L' odëi y rajoné cun ël," dijel cun edli, che vardô de ligrëza; y spo plü chît: Mo por ci ne vëgnel pa a nes ciafé, y nes lascia susc t' chësc bosch? I speri ch' al ne sará ri sciöche l' atra jënt," "No, al é n om da bëgn, ne sá nia, che sun te chësc bosch, al nes tëgn por morc, crëi, che sunse gnüs acopá, y la

jënt i á dé a crëie chësc cun baujies." "Ci él pa chësc, i ne s' intëne?" La uma continuëia: "Mintí é dí na cossa diferënta, da chël ch' an pënsa y sá, por ingiané valgügn. I uomini dij p. e. ch' ai s' ó bun, intan ne se pói odëi: chësta é na baujia." "E pón pa fá chësc? Al ne me foss pa mai gnü en mënt, (dijô le pice y scassâ so bel pice ce) Oh, uomini! os messëis veramënter ester creatöres corioses y bisares os! "Intan to pere é sté ingiané," scomëncia indô Genofefa; y i cunta sö por menü döta süa storia, tan inant, ch' al la podô capí, spo: "Vëigheste chësc anel d' or, ch' i porti tl dëit? Al é apunto na scincunda de to pere." "De mi pere? Ah lascemel mo, ch' i le pois na ota conscidré indertöra. I á odü tröpes beles cosses de mi Pere en Cil: sorëdl, la löna, les stëres, les flus; mo mai ciamó n' ái odü val' de mi pere söla tera." — Y spo che Genofefa s' l' â trat dal dëit, y i l' â dé, sighitel: "O cotan bel, ch' al é! á forsc mi pere ciamó val' atra bela cossa, da me fá n regal ince a me?" "Sce, y tröpes (i respogn la uma intan ch' ara tol l' anel zoruch;) canch' i sará morta, te tolaraste tö chësc anel, che denant ne l' ói tó fora dl dëit, y en chëra manira,

ch' i ami iö chësta süa recordanza, i desste 'ci tö mantigní amur y fedelté a to pere cina ala mort. Ah! zerto mi amur ad ël é pur interminabl desche l' or de chësc anel, che ne se finësc ignó, y é le vero simbol dl' eternité. Dá amënt fi: tantosc che te saras rové inanter jënt, damana do le conte Sigfrid (ch' é l' inom de to pere) prëia, ch' ai te mënes da ël, mo ne dí pa a degügn, che, che t' es, o da olache te vëgnes, y ci che t' os dal conte, y n' i mostré l' anel a degügn. Rové che te saras ala presënza dl conte, sporji l' anel, y dí: Pere mia uma m' á mené da os cun chësc anel por se fá odëi, ch' i sun osc fi: dan püc dis ára stlüt i edli por dagnora: ëra se mëna ciamó n adio, y se fej a savëi por bocia mia, ch' ara é inozënta, mo se pordona, cola speranza de s' odëi indô en Cil, deach' al ne i é sté conzedü cajö: desses mené na bona vita en pesc, no pité por ëra, mo avëi cura de me. — Ne te desmentié, mi fi, mo ditial, ch' i ê inozënta, y ad ël fedela, che tale m' essi mantigní a cost dla vita; anzi por chësc l' ái 'ci pordüda. Assigurëiel, che al momënt de mia mort tan ch' i t' ami te, ami 'ci ël; cunti mia vita te chësc desert; prëia, ch' al leves da chiló mi corp mort por le sopolí tl sepolcher de mi antenac, porcí ch' i le sun tres dëgna, scemia, che i uomini m' á tigní por dejonorada."

"Ciamó na cossa: i á pö ci iö, sciöche tö, pere y uma söla tera, mo, o gran Dî! ...i ne sá sce ai á tigní fora le colp dles crusc, ch' iö i á fat zënza mia colpa. Porater sce ai foss ciamó en vita, prëia to pere a te condü da d' ëi, ch' ai te vëiga sigü cun ligrëza y se desmentiará les afliziuns, ch' ai á albü set agn por me, porcí ch', oh mi Dî! pere, os me l' ëis sigü pordenada; mia cara uma, os m' amëis ciamó, dopo ch' ëis dé tan de leghermes por osta fia. Ah! sce i se podess ciamó na ota abracé denanche morí; sce savesses mia esistënza, esses pö le medem dejider de me; mo os tignîse, che mi corp sides bele valgó frat te val' büsc te chësc bosch ascognü. Impó me consolëia imensamënter la speranza, de s' odëi indô en Cil, lüch de ligrëza zënza fin; zënza chësc confort foss les pënes de chësta vita insofribles por nos, y la desperaziun nosta arpejun. Tö te pites, fi, pites'? Pordona, sce mies parores te fej me; mo sce te perdes na uma, che t' ó bun, le Cil te dará impede me n bun pere, che t' ama teneramënter zënza dübe, te strenjará a so cör, te bajará, te nominará so fi, te damanará scrupolosamënter cunt de me, y se desfajará en leghermes de ligrëza y crusc, döt adöm." Le sodlot y les leghermes i sofoia la usc, y ara se lascia ia söl plomac de müstl indeblida dal scomovimënt, dala rebeliun interna, y dala maratia, ch' ëra â al col.