Storia d' S. Genofefa/XI

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Storia d' S. Genofefa
11. Olá tó val' da vistí tl desert?
Capo XI.
Olá tó val' da vistí tl desert?

L' aisciöda y l' isté é passá inanter chëstes ligrëzes inozëntes, y al ê l' altonn davijin, cun sorëdl torbido, che leva tert y florësc abonora, cun sü ciarüs scürs, che stopa oramai tres le bel cil ble y sarëgn. La tera ne portâ plü nia danü, la val n' ingherdenî plü dal sciblamënt di vicí,

ch' en gran pert l' â arbandonada; i ciüfs smaris o daldöt sparis, les fëies pingolâ gheles dai lëgns y dales trognores, che se pliâ al sofl di vënc frëic y insolënc. Plëna de fistidi por pora dal invern ê Genofefa sentada söla porta dla caverna, y conscidrâ cun les leghermes ai edli chël tëmp da incrësce, intan ch' al vëgn le pice a damané: "Ne nes ól plü bun Chël Bel Dî, ch' al nes tol döt, o vëgnel prësc la fin dl monn?" Sön chësc la uma: "No mi bun möt, cina ch' i sun fedei y da bëgn, Idî nes ama dagnora anfat; söla tera é döt incostant, y passa, l' amur d' Idî é imutabl etern. Al vëgn l' invern y sciöch' al solit, gnarál lassura l' aisciöda, porcí che vign' ann porta les medemes mudaziuns: consolete cuindi da sëgn inant, che do l' invern vëgnel atira l' aisciöda. Mi fi (sighitera a rajoné) chësc é le pröm invern, che te proes, dopo che tüa rajun s' á stlarí; nia morvëia duncue sce te stëntes a crëie, ch' al vëgnes indô la bela sajun. Iö, tüa uma, baii en chësc cunt plü da scëmpla, co tö; scemia ch' i sá dessigü dal' esperiënza, ch' al vëgn consolaziun söl' afliziun, stënti impó dagnora a le crëie. Intan m' ói rassegné y ponsé ales ligrëzes che vëgn, canche les pënes m' drüca, y porvé de me mantigní en pesc y contënta sciöche tö". Tra chësc tëmp êra afacendada ad abiné

sö por l' invern poms y përs salvari, fajöi, nojeles, paromores, pomacian, y düc i früc da podëi mangé; y deboriada col fi ára ince trat fora de tera na bona cuantité de raisc; le fëgn por la cerva ê bele metü ite. Porater plü fistide, co por le nudrimënt, i fajô le pinsier por na iesta da se curí y se defëne l' invern dal frëit; porcí che chëra, ch' ara â tan d' agn indos, de y nöt, ê deslissia y scarzada; ara porvâ gonot sön limo sentada cun les leghermes ai edli, de taché adöm i toc, che pingolâ, cun fis d' erba o de raisc plü stranciusc, y na spina, en forma d'aodla; mo da sëgn inant ê vigni taconamënt inutil. "Ahimé, (sospirâra te so cör) sc' i podess pö ma avëi na aodla y n stlop de fi! O la jënt, che vir deboriada, á tan de benefizi dal Cil, y cotan dainré se recordi da rengrazié por chësc." Le möt s' un ascorjô pö massa de chësta crusc dla uma, y n de vëgnel y dij: "Recordesse, uma, ci che m' ëis respognü, canch' i se damanâ, porcí che la cerva perdô le polan? — Vigni isté, dijôse, Dî i dá na iesta plü lisiera de corú scür cöce, y a vigni invern na plü pesocia de corú dl cënder. — Le Signur s' un dará pö 'ci os öna, cherdëise d' i ester manco a cör de na cerva?" Genofefa s' l' abracia cun ligrëza, y: "T' as rajun" dijera: "i ó confidé en Dî, Ël provedará.

Ël vist i animai, Ël me scincará 'ci a me na iesta." Valgügn dis do, racomanera al pice, de resté bel chit tla ütia, y ëra cun na gran maza grossa en man, da na pert jö na cücia plëna de lat tacada, vá fora por le bosch a chirí ca y lá bugn früc da mangé. Rovada amesa la röa dla munt, olach' ara é por jí, s' éra sentada jö, por palsé y se solevé cun n pü' de lat, y en chësc momënt vëgnel n lu debota sö por la costa cun na biscia tra i dënz, y se ferma cui edli fic sön chëra porsona, tan ardis y lominusc, ch' ara tremorâ döt adöm. Mo al pinsier, te ci prigo, ch' ara ê, s' ára fat ardimënt, y col mazun en aria vára incuntra al nemich teribl, ti mola n brau colp söl ce, por varenté dales zanes la püra biscia. Le lu inciorní á lascé tomé le bocun, y é brodoré colunc jö por la para, cina ch' i frignuns i l' á tut de vista. Genofefa pliada sura l' animal por tera, i á dé ite valgünes gotes de lat, por le trá a vita, mo inutil. A conscidré chëra bestia, se descedâl fora te süa anima reflesciuns malinconiches. "Püra biscia (baiâra tra de se) forsc nasciüda te mi proprio paisc, sce te fosses ciamó via, t' oressi inzertié y nudrí sö, ci ligrëza, ch' ël ess mi fi a t' odëi! Forsc, che t' aldîs ai gragn pastorëc de mi sposo... Ahi! sce che te

portes söl spiné nosta merscia. O sce te viesses, y t' intenesses le baié de jënt, o cotan y de cotan de cosses, ch' i t' oress damané! Le conte, él gnü dala vera? Pënsel ciamó a süa Genofefa? Él dessené impara, o él rové a conësce süa inozënza? Él tres benestant, intan ch' iö me consümi tla meseria?" A chëstes parores i él tomé ite n gran pinsier. — Ara messâ ester daimpró da so paisc; zënza ne rovâ la biscia te chi lüsc: porcí ne dessera ëra y so fi fá ritorno en patria? — A chësc pinsier i él gnü n dejider fulminant d' odëi indô sü paisc da ciasa; en modo che les leghermes degorô indolater jö por les massëdles. Do lunch ponsé finalmënter dijera: "Chiló ói resté, deach' i sun obliada por joramënt. Bëgn vëi ch' i podess afermé, ch' i sun stada sforzada a le dé por tëma dala mort, mo chësc n' é rajun sufiziënta por le rumpe: y spo na te ressoluziun desperada n' i podessera porté la mort a chi dui galantomi, che m' á salvé a me la vita? Mai plü: i m' un restará chiló, cina, ch' al é l' orenté d' Idî: forsc ch' Ël fej rové alerch val' porsona, ch' á compasciun y me delibrëia. Trö' manco mal soporté vigni desgrazia, che s' agravé la propria cosciënza. Do chëstes conscidraziuns s' ára chirí tl rü, che jô jö por la munt, na pera da ciajó

taiënta, por trá jö la pel dal corp dla biscia, la porcöra t' ega dal sanch y dala tera, l' á metüda ad assuié te sorëdl, spo s' l' ára trata indos, y te chël, ch' al gnô scür ára fat ota verso ciasa. Schmerzenreich gnô incuntra cun gran ligrëza, y scraiâ da lunc: "O uma, gnëise, gnëise ala finada; iö gnô gram por os iö. Olache sëis stada cina sëgn?" Mo te na ota él resté spordü: porcí che la pelicia nöia n' i lascia reconësce la uma; cuindi plëgn de tëma s' él ôt incërch, y jü te tana a s' ascogne: "No te temëi, i sun iö," scraia la uma. Canch' al conesciô süa usc, ál ciafé coraje, y: "Sides lode a Idî; mo coche sëis mudada? y chësc me plej: osta iesta somëia oramai la mia: co mai sëise rovada a la ciafé?" "I l' á ciafada dal bun Idî" é la resposta dla uma. "Ah, ne se l' ái forsc dit, uma, (scraia le pice zaporan dala ligrëza), ch' Idî por l' invern se provedará de na iesta nöia y miú? Y chësta é morjela grëta, blancia, ch' ara somëia chi niui dl cil da d' aisciöda: an vëiga, ch' ara é na scincunda dal Cil." Ai vá intramidui tla grota; Schmerzenreich i presënta ala uma na picera cücia de lat y n cëst cun früc, intan ch' ara cuntâ ca por menü, coch' ara ê rovada a s' injigné chël guant de pel. La sajun crödia i tignî sará te ciasa, mo impone tan a rigor, ch' ai ne podess val'

bel de la vaghé a jí fora por la val. "Vëigheste (dijô Genofefa) coche la bunté d' Idî se desmostra ince en chësta sajun, sëgn él döt bel blanch, nët y liciorënt. Les brüsces y les trognores é vistides de broja, che lomina, sciöch' ares foss en plëgn fornimënt; la nëi lomina te sorëdl y fej slominé tizes vërdes, blees y cöcenes. Y deach' i lëgns á pordü les fëies, á le Signur lascé i pecios vërc, por i lascé n rifugio ai animai de bosch. Les spinoses trognores de jenier á ince d' invern sües bromores börnes, acioch' i vicí ciafes da mangé, y afinch' al ne mances da bëre, nosta fontana sarëna ne dlacia mai. Por chësta medema gauja crëscel tan d' erbes stersces y frësches, por nudrí püres besties. En chësta manira proved Idî a sües creatöres, insciö fejel odëi so amur benefich cina ch' al döra la sajun crödia, ch' un sëgn." Canch' al ê bur tëmp, o ri vënc sbörâ somenâ Schmerzenreich val' graní da finestra fora, y fora dan porta gnôl le pietcöce, l'asvelta mosena de bosch y la bela mosena börna a s' i mangé sö. Insciö tirâl 'ci fora sëgn, ch' i rehli o i loi gnô tan mesti, ch' ai i tolô le mangé fora de süa man, y conesciüs en manira, ch' ai saltâ y sogâ cun ël. Insciö s'un passâ l' invern por Genofefa nia zënza val' ligrëza, mo ci lapró cun nia püc fistidi.

Deache le möt se ponô adora y dormî tres döta nöt, restâ ëra solitara tla caverna a scür. Ah! (dijôra gonot tra se) podessi avëi na lincerna, che cun süa löm amabla me fajess chëst' abitaziun scöra manco inchersciora y al me paress d' ester felize, sc' i ess n bun liber, lin y roda da firé! Y te mia contea él pö vigni aplëta la plü püra y stleta, ch' á döt chëst, y en chëstes ores dla sëra éra pro sües compagnes te na stüa cialda a firé, o dlungia füch a passé ia le tëmp en cuntamënc dala aurela cörta." Impó i passâ chisc pinsiers dal incherscimun, canch' ara ôta al Signur Idî dijô: "Ci fortüna pó ester compagna a chëra, de se conësce Os, o mi bun Dî! Y en verité zënza d' Os, ne me podessi oje a degügn, zënza d' Os fossi dadî andata te chësc ander zënza val' confort. Mo Os, o Signur, soministrëis al uomo aiüt o consolaziun te vigni zircostanza dla vita." — Püri chi che ne chir süa consolaziun pro Idî. Ëi se mët en tëmp de desgrazia ala desperaziun, y se fej gonot la mort. — Ahi püri desgraziá, por avëi arbandoné Idî ési da Ël eternamënter arbandoná. —