De hic: cardinal-cardinalato
cardinal {s} cata uno del prelato, qui compone le sacre collegio e son le electores, le ministros e le consiliatores del papa. Zool. Ave passere de America al plumage rubie scarlatin (Familia del fringillides) collegio del -s, dignitate de —: cappello de -.
cardinalato {s} Dignitate de cardinal.
cardinalicie {adj} Del cardinales: sede -, cappello -, purpura -.
cardine {s} (lat. cardo, cardinis, cardine) Pecia de quincalia, empleate in le armatura de ferro, del portas, fenestras etc: coperculo a —, levar le -s. De hic: cardinal &; discardinar
+cardiogramma {s} Med. Tracia obtenite per medio de un cardiographo.
cardiographia {s} Studio del corde e particularmente de su movimentos per medio del cardiographo
cardiographo {s} Physiol. Apparato registrator del movimentos del corde De hic: cardiographia
cardiologia {s} Porte del medicina que tracta del corde: centro de -.
+ cardiologic {adj} Relative al cardiologia: centro -.
+ cardiologo {s} Specialista de cardiologia: chirurgo -.
cardiopathia {s} Affection del corde qualcunque serea le causas e le manifestationes.
+ cardioplegia {s} Med. Paralysation del corde.
cardiosclerose (—osis) {s} Pathol. Sclerosis del musculo cardiac.
+ cardiotomia {s} Med. Incision in le corde; (ned. operatie van da/maagmond)
+ cardiovascular {adj} Que se reporta al mesme tempore al corde e al vasos: affectiones/maladias -.
+ carditis {s} (lat. carditis, de cardia, corde) Med. Inflammation de un membrana o tunica del corde.
cardo {s} Spina; (parola provens) Bot. Planta de horto (carduus nutans) planta herba de biennal con stirpe ramificato, flores rubie-pur-puree (ned. karde, kardoen) Machina a cardar: lana de -. De hic: cardate; carderia; cardar-cardator, cardatura
cardoide {adj} In forma de corde (nod. hartvormig)
+ cardoide {s} Math (ned. Cardoide, hartkroame)
carduelo {s} Zool. (ned. goudvink)
carduo {s} Bot. cardo (ned. distel)
carentia {s} (del lat. carar, mancar) Absentia do omne objectos mobile potente responder de un debita: - de aqua, - vitaminic, processo verbal de — .
carer {v} Mancar, esser disproviste de: — de conviction De hic: carentia
caressa {s} Attingimento tenere e affectuose; marca de affection, de benevolentia in parolas e in actiones: blandir alcuno per -s, nomine de -; legier attingimento dulce e agradabile: le - del brisa
caressar {v} (ital. Carezzare, arnar) Facer caressas. Per ext. Attinger agreabilemente: le sol caressa le camera. Fig. Intertener con placentia; nutrir: - un sperantia, - le testa/capite de un infante.
+ carex, carice {s} (parola lat.) Bot. Planta monocotyledonate del zonas humide, a folios a folios acute, aspere e attige triangular
carga {s} (de cargar) Fardello, lo que pote portar un nomine, un cavallo, un vehiculo etc., labor, deber; etiam responsabilitate: bestia de -, cavallo de -, asino de -, — de ligno, - explosive, — nuclear currente de —, capacitate de -, teste a/de -, le - de annos, - e discarga; - honorific, - periculose, - de prime ministro, —s fiscal, —s social, - salarial, -s de stato; attacco impetuose.
cargalitteras {s} Peso del littera, peso del papiro,
cargamento {s} Action de cargar: travaliar al - deo un camion; merces cargate: - de un vehiculo, de un nave, de un bestia de fardello; expedir un littera cargate. - de -, apparato de -, - de bombas, -de un arma, , accumulator, apparato photo etc.
cargapapiros {s} -teso del papiro, peso del littera
cargar {v} (del lat. carrus, carro) Mitter un carga sur: - un portator; - un nave; reimpler: — un apparato photographic; accumular electricitate in: - un accumulator; mitter le cartucha in le camera de un arma a foco; attaccar con impetuositate; - se, prender le cura, le responsabilitate de alique; etiam, Mar.: cargo; - un persona de occupar se... De hic: cargo; carga-montacargas etc.; cargamento; discargar-discarga