Gerusalemme liberata/18

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Gerusalemme liberata
by Domenico Balestrieri
archive

work in progres

Canto XVIII[edit]

Argoment

Rinald el se confessa e el s* incammina
Al bosch , e el veng fincant senza fadiga.
Se seni eh' el camp d'Egitt el se v esina ,
E per spia ghe va on furh de prima riga.
Sott a Gerusalemm se fa tonnina
Tra i nost e i Turch; ma el del el le destriga A
E i nost pienten sui mar la santa eros,
E van dent in cittaa vittoriosa



Kivaa Rinald tutt umel e palpa*.
Ì)e Goffred ch'el s'è most per incontrali, -
Scior, el ghe diss, V omicidi che bop faa
Son sua per pont d'onor obbligaa a fall.
N'hoo avuu desgust d'avelt pceù desgustaa,
E ch'el sia vera son proht a emendali;
Son chi a fann penitenza,, è, purché possa
Torna in toa^ grazia anmò , faroo ogni e ossa.

£1 ghe butta Goffred i brasc al coli
Vedendel in queir att , e el se s'eessiss.
De quell eh' è andaa no fenunen pu paroll %
E no pensemmegh d%lter, el ghe disa.
Per da ajutt al nost camp e pe* tracoll
Di nemis^veng l'incant ch'el ne siremis&j
Fa in somma queli che te farisset senza
Che t'aves*et de fall per penitenza.



4o6

Quell gran boschdove gh'ètancpiantonvicc>
Dov' erara tajaa el legnaia di nost ordega ,
Adess (come )a sia) l'han tolt a ficc,
E n'han faa i spiret la soa ca de legn.
Gh'hin andaa sì , ma hin tornaa indree pari ce :
L'è a terra el so , l'è a terra el itosi impegn >
Ne pomra batt la ciltaa manca nd i tór ;
Per quest (a ti mò quell che no han faa lor.

Insci el ghe parla, e quell gioven bizzar
£1 s'esebiss, ma senza guasconad :
E de ceri alt capissen coss'el var,
Ch'el farà assossenn face e pocch bravad;
E poeti el se volta ai soeu amison pu car,
E je ricev segond porta el so grad.
I maggiorengh eh' hin luce in torna a hi ,
Masscm Guelf e Tancred, la toceben su.

Despoeù che l'ha avnu faa cinqu e cinqu des,
E -brasciad e basilt coi principal ;
El se fa vede affabel e cortes
Con tutta la marma ja in general.
Iti tuit el camp no se sarav intes,
E plaus e legrii pu badial ,
Se vengiuu >mezz el mond almanch che sia,
Sora on carr trionfant el vegniss via.

El sen va a la soa tenda insci beli bel] ,
E la el se setta coi soeu camarada ,
E el respond ; e el domanda a quest e a quell
Di incantesem del bosch, e de 1* armada j
El bon re mi ita, quell \%r santarell,
El ghe diss quand de lceugh poeu la bregada t
Ah ; fioeti car , inanz de riva in port
Tv n' ee vist e passaa de tucc i sort !



4°?

Ringrazia del ver cestir Dia benedett
Ch' el t'ha salvaa di striozz de còlee:
Te sevet sbandaa e pers, e el te remett
In tra i so pegor in sul bon sentee;
E per mezz de Goffred el te promett,
Dopo el prim grad ; el post subet adrce;
Ma inanz arra alt , e prima de tuttcòss y
Mett giò el sacch di peccaa che tegh'eeaddoss.

Te see impiastraa de fanga e de sporchizi
Del mond e de la carna ; e per lava
E resenta dedrizz tane immòndizi ,
1/ acqua del mar no k porrav scusa.
Doma el ciel el pò fatt sto benefizi
Con la soa grazia , e tornatt a sbianca.
Donca pregne! ; e pentet, é confesset,
E desfa el coeur col piang se te podesset.

Seni end quest, el se tira in d' on canton
Rinald per fa 1* esam de la soa vitta ;
E el va a fagh poeù in gè noe 11 gg la confession
Giara e distinta come la fu ss scritta.
Sentii ch* el l'ha, el gbe dà l'assoluzion,
E adree la penitenza el bon remitta:
Va a prega ; el dis , doniatlina abonora
In 3u quell mont che guarda invers l'aurora.

Vatten poeù al bosch, soo che qilij piant hin
T)e spire! 7 -de fantasma e slriarij j (pienn
Ma noi fa cas, a neh che ghen sia assossenn,
Ten ridaree, e el tò ris'c no*P è per quij.
Ouardet de cert lament e cantileno ,
De cert bej musi e di so smorfiarij ;
Abtn'en pur di dianzen pu paura,
Quand paren d*nn , die ne in la soa figura.



4og

Insci ci dissye el brav giovèn spiri los'
Noi ved r ora de mettes al cinient,
E el passa el dì e la noce lutt penserò» ,
Curand che sponta l'alba: e in quell moment
£1 s'arma , e sora el gh' ha on mani curios ;
Ohe i olter mant gli' ha n a che fa nientj
E lassane! la soa tenda e i ca ma rada ,
Sol, mut ; a pè el s'invia per la soa strada.

L'era ancamò l'aurora in soriceura
Al specc , come se dis , adree a fass bella $
L' aria Y èva del ross , ma gh' era fceura
Ancamò tant e tanl ona quej stella:
Quand el s'è most col pass a la spagnceura,
£ col eoo alzaa vers Y Olivett , e in quella
El se sentiva a consola guardand
La tinta e. i lumm del ciel tant beli , tant grand.

. Che bej coss , el diseva in tra de la ,
Oh che beli fabbricass lassa on palazi!
So y luna e steli , che no s pò fa de pu ,
Fan resplend nolt e di tutt quell gran spasi ;
E pur nun bacol senza guarda in su,
Taccaa a sia vali de lacrem e desgrazi,
Se perdem con la vista e cont el coeur
Adree a on sguard, a. on ghignin ch'hin lusiroeuc.

Insci pensand el riva inscima, e 11
Col eoo bass , e ' la ment in paradis ,
"Voltaa a la part in dove nass el di,
£1 se balt prima el stomegh, e pceu el dis:
Signor , no guarda a quell che hoo faa. fin chi ,
Sont staa rebell, ingrat e tè> nemis ;
O guardegh minga, o se te vceu guardagli,
Abbieja pietaa , Signor , salda i raee piagh.



•4 G ò

Là ghe spontava intani Falba de front
A indoragli l'armadura, e lì Vesìn
La fava oa beli cangiant insci ma al moni
De color de naranz col verdesin-
£ el se sentiva a restorà la front
De r aria che menava on beli freschin , - '
£ on tantin de rosada ben leggera
La ghe spruzzava la soa cavellera.

L' era el mant zenerin. Sont persnas
Ch' el Tass V ha toh gì usi sto color per dina
Ch'el deventa a qui) spruzz, gttardee che casi
Pu luster e color di rceus marinn.
Insci on fior pass el se remett, e el pias
Molto pu ravvivaa de qui) gottinn i
Insci se ved a reno va la bissa
La soa peli pu lusenta e pussee lissa.

Gir and in torna i sguard el se remira,
£ el se stupiss anch lu vedend quell bianch ;
£ poeù, lassaud la montagna, el se tira
Inveì s el bosch con spire t e pass f ranch,
£1 rive dovè el noeus , dove l' inspira
Ona gran foffa a quij che varen manch j
Pur lu noi sa*trovagh nient de brutt,
Ma sit ombros de «passeggiagli per tutti

£1 passa inaùz e el se sent a intona
On son d' ona dolcezza che l'incanta;
On fontanin che piang in de 1' andà y
E l'aria a trk tospir tra pianta e pianta;
La melodia d' on zign eh' ha de sballa ,
E on rossignceu che per sfoga ss el canta;
E «1 sent orghen, ghitarr, duetl, canzon,
E a forma tucc sii son no l'è che on son»



i 10 . \

£1 credeva Binald, come ban cnntaa,
De vede in V ari od gran brutt tempora ;
Ma ci sent acqua 7 usi) ; vent 7 vos d elica?
A fa d' accord on concert musical j
Talcbè per maraveja el s'è fermaa,
E pceù el va inanz con pass de curia! ;
Nè v el trceuva intopp , via che ghe se presenta
Ona rosgia quielta e trasparenta.

L' ha miss la primavera in sui dò spond
Tutt in comparsa quell cbe l'ha de beli.
La forma al bosch sta rosgia on gir redond ,
Come sarav la fossa del Castell ;
£ el le traversa de prenci pi in fond
On ronsgiuche l'hai piani a fagh d' ombrell.
Quest el refresca el bosch , e el bosch inscambi
£1 ghe repara el so per contraccambi.

Intant che quell brav gioven l' immattiss
Cerca od de sguazza 1' acqua', e el sta sospcs,
£1 ved a alzass on gran pont d' or mazziss
De passagh sora coni on tir de ses,
Binald l'ha fornii appenna de serviss
De quell beli pont, ch'el boria gio de pes:
£ l'acqua el le trasporta in cVon moment ;
Che pò Tè pu ona rosgia, ma on torre nt.

Guarda nd indree el le ved tant a sgonfiasi >
£ a fass torber ch'el resta come lu;
£ el ved cert girivolt de tira a ha ss
Ogni pu gran barcon che ghe ftiss su ;
Ma con tutt quest el va inanz de boa pass,
Bramo* de contempla quejcoss de pU:
£ .el va sguajtand de scià e de la , e in sostai»*
£1 ved semper quej noeuva stravaganza.



La terra subet dóVel mett i pee
La sortuma e la cascia di fioritt:
Chi tponta on gili e lì ona roeusa adree,
Chi sorg l'acqua, lì correo i. ronsgitt.
£1 par che la stagion la torna indree,
E i scorza di piant hi ti bonn per ziffolitt ^
Pareti i foeuj qui j su la fin d' aprii ,
E anch i trohch inveggii paren gentil.

I «con gh' han mèi per gomma e per rosada ;
Gh' è sui frasch la conserva de vioeur.
Intant el sent anmò la mattinada
D' on son patetegh eh' el ghe tocca el coeur ;
E l'è otìa certa musega incantada
Ch' el pò ben guarda attornà fin eh 9 el voeur^
Che noi ved né istrument ne chi je sonnà,
De se sien canzonett d'omm o de donna.

Intani cV el resta attonet e dubbios ,
Anzi noi cred a quell eh 1 el Ved lu istess ;
"Vollaa a on mirt là in despart in sit *pazios,
£1 tesa la curta per rivagh pu appress.
Sto mirt el cascia di ramm macchi nos ,
L'è pu avoli d' ona palma e d'on eipress.
L* è lu el resgiò del bosch , e el porta el vafnt
De mangia i fasoeu in eoo di olter piant.

Fermaa Rinald in mieli piazzaa , Y ossei va
Quejcoss de mej, e el ved a partirci
♦Olia rogherà/ e el ved che la se derva/"
E poeù ona bella giovena a sortì ;
E de qui) piant ghe n'è ona gran catena,
Che sénz' oltra comaa fan tucc insci :
Tanci piant, tane tosann calzaa e vestii,
£ qbe n'han bèsogu minga d'ess bajiiL



4i*

Figurev su 00 teater o in pioemia
Di ninf coi rizz sbanda* , coi bej scarpetta
Coi som busti U cavez* strecc in zentara,
I manegh re^olzaa, ctirt i socchelt.
Propriament su slo ta), in sta figura
Sbottissen de Ja scorza sti smorfett;
Ma in lceugh d* arcb e de frizz gb' han -viorin,
Zimbel, ghitarr, liutt, armandolin.

. £ lì 8' bin miss alegrament in ball 7
Girand intoma asquas a rompiceli.
Fan la festa a Binald per circondali
Insemina al mirt cont i soeu caracoll •>
E intant ebe ballen , canten in sul sciali
Su on' aria noeu\ a y e quist bin i paroil :
Sia el ben vegnuu 7 te see P oeuecdrizz , e in st'ora
T' ee d' ess la gioja de la nosta sciora.

Ghe voreva tutt' oltra med esina*
A refrescagh el sangu , che la bettonega.
£ssend muffa la nostra patronscina ,
Chi dent l'èva ogni cossa malinconega.
Adess la fioriss tutta la boschi uà,
L'è alegra pu che mai la nosta cronega.
Ditt quest, gh'è. ona sonada che yen fceura
Del mirt eh' el sta per mettes in pajoeura.

Come se ved de slanz on gran splendor
Al derviss tutt a on bolt d' ona lanterna ,
Insci al squarciasi del mirt , con gran stnpor
Se ved coss' hin i so bellezz interna. •
L'è ona tosa bizzarra in sul prim fior^
É Tè on augiol fettiv quant a l'esterna.
Rinaid el guarda f e boeugna cb'el decida
, Che, se no l'è, la par la betta Annida.



4«3
Cont on ^guard mezza alégra e metta nò

La spiega pu de quell che poss spiegamru.

La dis pceii: Car tesor, te vedi anmò

Dopo che l' ee avuu coeur d' abbandonami^ ,

Quanc dì > quanc noce te specci ! vegnet xnb

Per stamm appresa , per famm smolla i ligamm?

O set chi a mettem in maggior sconcert

Coi arma in mostra e el beli cerin covert ?

Set moros o nemis? ah che quell pont,
Quell pont ricch , qui j bej fior, quij bej fontana
Nohin staafaa avunch'el voeubbìa famm di af-
Nè giuslaa per chi cerca el me malanni (front,
Via e) moriott, d esquatta quella front,
Inconlremmes coiceucc, toeumm de sto affann ;
Scià on segn d' amor, o scia a la cà di can
Yuri de messizia $ locchem su la man.

Con sti par oli , con cert oggi ad in gir ,
Oggiad pietos col cerin che desven,
Coi lacrem , coi sajutter , coi sospir
Compagnaa del sbanta de quell beli sen :
A resistegh , via d' ess pesg d' on can tir
O d' on termen de sa ss , gli' è de fa ben ;
ila el bon Rinald, che adess l'ha averti oeucc,
£1 cascia a man la spada e el voeur fa boeucc.

£1 coir ul nìirt, e lee el le ten brasciaa,
E voltandes col eoo: Noi sia mai vera,
La sbragia , che Con lauta crudeltaa
Te traitet la mia pianta a sta manera.
Mett giò la spada , o pur de. desperaa
Dà prima a Armida , o birbo, ona «tarlerà 3
Prima del me car mirt l'ha d'est ferii
Sto &en ? «,to cceur dove te see scolpii*



Lu tanl e tant, inscarabi de fennass,
Ciò ooa botta , e el sen rid de sti scongiura
E in quella el le ved snbet a 'mndass ,
Come muden i sogn pance figur;
La se ingrossiss, yan i bellezz a spass ,
L' ha on color olivasler e ben senr ;
La deventa in d' on atem on oniasc 7
Anzi on gigant terribel con cent brasc.

L'ha in pugn cinquanta scud , cinquanta spad,
£ la menasela e la je trinca insemina;
E i ofter ninf in att de dà stoccad
Se fan gigant ancb lor: lu noi gbe trentina.
El troncb el par eh' el piangi a , ai s'eiappinad
Ch' el ghe redpbbia addoss con forza estremma.
In V aria gb' è fceugh , moster , temporal :
L' è on invit di diavol general.

L' ha tron > fulmen de sora, e appress al rest
Sott ai pee el sent on fiero terremota
Fan guerra i vent sbattendegh i tempest
In del roostacc pn gross di belegott;
Ma Rinald noi se ferma gnanch per quest,
Né el falla on colp con tucc sti barilotL
La nós, che no l'è on mirt come l'è pars,
La casca , el' incantesem V è scompara.

L' aria la torna placida e serenna
E el torna al stàt che l'èva prima el bosch.
No ph' è pu iucant ne bej ne brutt inscenna,
Se gh'è quej fosch, l'è naturai quell fosch.
Per veda se nagolt pu ghe dà penna ,
A neh a quej olter piant el fa via i mosch;
E , rintanaa el spadon con santa pas ,
Gùardee mò f el dis, s' bin robb de faon tant cas !



4*5

£1 s'invia pceù vers i baraceli, e in t a ut
£1 criava el Remi t la : Bona noeuva ,
El bosch l'è liber, Pe veftgiuu Pincant,
Guardee cbi ba saviiu dilla in sta gran proeuva.
Veden defalt ch'el ven con bianch el mant,
E cont on brio ch'el simel noi se t ree uva 5
Veden i penn de 1' aquila d' argent
Pu Ulster contra el so , pu barlusent.

Evviva! sbragen tnec , l'è el ben vegnuu,
Evviva ! e fan on mondo de legria.
Senza ess invidiaa, Pè ricevun
Cont onor de Goff'red e cortesia.
El gbe dis subet: A quell boscb nosuu
Ghe £nt andaa, Phoo vist , i incanì bin via,
T" boo servii , i strad bin liber , e già pono
Servissen ogni razza de personn.

Van al boscb , s'eeppen , tajcn e rese'ghen
A ss e cantir, paron, traver e bòr ;
E benché per mancanza de saveghen
En sien.reussii pocch a fa i primm (òr;
Lavoren molto mej quìj ebe s'impieghen
Adess solt a on gran bravo diretto?:
Li' è Gugl^elm, capii ahi gcnoves,
Che stand in mar l' ba faa scorta ai Franzes.,

Sforzaa pceù a retirass e a renonzià
A g*nt pu forta el domini del mar,
E' è vegnuu a uniss al camp, e a desbarca
Tutt r armament di nav e i marinar.
Per ingegn, per industria in sul so fa
JNo gb* è operari de podegb sta al par ;
JE el gb'ha de pu di brav soggi tt adree
Oh' hi» almanch ceni tra legnamee e ferree.



4i6

Costà servii insci ben non sol el {è
E calapull, e balist, e monton
Per' tceù ai Turch i difes , e per podè
Sconquassa coi trussad i bastion;
Ma el fé anch. ona gran tòr , e el le franche
Coi trav pu fort, coi pu treraend asson:
£ el le fodrè de fceura de coramm ,
Ch'ha n pari a sbattegh contra e foeugh e fiamm

Sta tdr l'è fada con disinvoltura
D' unilla e desumila in cento pezz ;
Sul fond la gh'ha on monton de testa dora
De batt muraj , e la gh'ha on pont in meiz.
£1 sbottiss fceura sto pont , e adrittura
£1 branca i irmr e el se tacca ai for£zz.
La sbalza inscima pceù a reson de moli
Ona torretta, come a slongà el coli.

Sora on basgiceu de rceud la va e la gira
Tant sceulia che la par che la scarliga.
Piena d' arma, e de gent , pur la se tira
Bove se \ceur senza fa gran fadiga.
Mezz' incantaa l' esercit el remira
Quij manual tant 1 est luce d' ona Hga$
£ el \ed a fann in su l'istess modell
t)ò d' olter torr che paren dò gemell.

Ma in tant squajen in part i Saracin
Sii gran faccend , e tra de lor tontonen,
Perchè sui mur ai post pussee vesin
Gh'è i scntinell che di garett spionen*
Vede» a rasporta rogher e pin,
£ i macchen stranxenaa che se desponen;
£ guarden e reguarden e immattissen
Per capì gius! coss'hin, ma noi capissen.



4*7
Anch lor no pèrca figh f van rinforzando .

In dove gh'è el besogn, torr e muraj $

E i van pussee de quella pari' alzami

Do v' cren ha ss e debol finamai:

De moBud che creden d'éss sicur , aneli quand

Per ruinaghi fassen qnant e mai ;

Ma «ora el tutt el ghe pareggia Ismen

Ona razza de fonigli infama ben.

El mes'eia zolfer e bìtumm scernii
Del lagh dove brusenti qui) cinqu ctytaa,
Con polvera de s'eiopp, e in quest credii
Pu a mi che al Tass che noi se n'è inforni aa ;
Con sto pastrugn ch'el morba l'ha pceù unii
Come sarav di granad impestaa,
De* tra in del muso ai nost e brusaltaghel
A cunt del bosch ch'hin pceii rivaa a lajaghel.

Intant che i nost s'andaven desponend
A dà l'assalt, e i Turch in sui difes,
Gh'è on' imbassada in aria , e se comprend
Ona colomba sora al camp franzes;
Che lesta e drizza la ven via corre nd
Per strada soeulia coi so ài destes.
Già la se sbassa, e stoo per dì la piomba
Yers la cittaa si' imbassatriz colomba.

Ch*eel,ehenon eel,in quella el va a incontrai la
Coi sgriffon barbaresch on sparavee ;
Lee, che la ved che no la pò cuntalla
Col tremend usellasc, la volta indree;
E quand l'è àsquas in procint de brancalla >
La va in brasc de Goftred, e la n'ha assee:
Giust come chi è in captura e che Tè a tir
De scappa in gesa e falla in barba ai sbir.



\uj savev di , asca el popol , cossa el tratta
Quell general e co&sa.el gli' ha in l'ideja.
"Vuj div cossa ghe buj in la pignatta,
Come se fusa vun de la soa fame] a.
Dilt quest , Vafrin noi perd temp , e el baratta
In d' on vestii . turchesch la soa livreja :
E sbiottaa el coli , e inscambi del cappell
Miss in eoo on beli turbant , noi par pu quell.

£1 sa mett come van e Farcii e i frizz,
E el par on Turch nativ a l'aria, ai gesl.
El sa parla pance lenguagg dedrizz,
Come mi el milanes, e fors pu prest.
Salvaa el battesem, no gbe cala'on sgrizz

  • A vess on Pagan ver in tnlt el rest 5

'Emo) va su on cavali d'esser tant bizzar
Ct* el Pegasee noi pò asquas slagh al par.

N'hin gnanch trii dì,ei Franzes han già spianaa
Tucc i slrad scalossent e pienn de fopp;
E han fornii i macchen ch'even coinenzaa,
Che no han avuu nissuna sort d' intopp ;
E han lavoraa dì e noce, e s' hin casciaa
Tane cruzi che per brio l'è staa asquas tropp.
Tutt quell che fa besogn l'è desponuu;
Ponn mò dagh denter a s'eeppacazzua.

El bon Goffred ci di inanz che assaltassen
La cittaa el stè on gran pezz io orazion,
Comandand che i soldaa se confessasse!!
Per fa poeù in seguet la comunione
E el voeuss che in maggior numer pareggiassen
Di macchen , dove han manch de fa fonzion j
E i Turch gabbaa se rallegrènn vedendes
Impostaa in loeugh dove ponn mej defende*



4'^ T

£1 fé gira, quand vens pceu el scura stona
Tue e i soeu fogn, la soa tòr pu lontan,
Dov'el mur tant inscima come in fond
£1 ven giò sosuli senza barbacan.
Su la collina el meli la soa Raimbnd '
Pu insù che la cittaa de duu o trii pian;
E con la terza tòr Gamill l'è a post
"Vers r occidènte e el tutt l'è ben despost.

Ma al prim ciar i Pagan subet sqnajènn
La scenna del. d) indree tutta ihudada,
E restènn mufT, quand la tòr la trovèrtft
Via del sit dove l'èva già logada;
£ molto pu quand per gionta osservènn
Chi ona tòr noeti va e là anch la terza alzada:
£ che i Franzes s' even tant ben provvist
De monton , catapult ? gatt e oalist.

I Pagan però anch lor prima che i tacchen }
Hin pront a teeù de chi per mett de In
Dove i Franzes de noce gh 1 han fissaa i m acche n,
Lor ghe pareggen i repar del dì 5
Ma el Buglion , per no fa che ghe la fiacche»
t)edrevia quij d'Egitt eh' han de vegnì,
£1 sarà i strad , e a Guelf e ai duu Robert ,
Stee insella, el dis, e stegh coi ceucc avert.

Curee sii pass dedrizz e tegnii slrecc 7
Ghe intant che voo per batt quell mur pu fiacch ?
I nemis no rivassen a sangu frecc
Ài spali di mee soldaa già in truscia e stracch.
Chi el tas, e a proporzion di appafecc
De tre part se comenza on fiero attacch;
£ quell dì armandes l'istess re con tutta
Lia soa gent , de tre part el le rebutta.



4? 2

La istess el se melt sa, benché el sentiss
£1 pes di carnevaa che Fé on gran pes y
I arma che de gran temp l'èva desmiss,
E el fa contra Raimond i so difes;
Contra Cam ili V ha miss Argant , l' ha mi sa
El Soldan contra el general "franzes ♦
Ma el Circass el sta fresch , che con Cantili
Gh'è anch Tancred, quell che adess l'ha de fornii!*

Comenzen già frizz velenaa a fiocca
Come di ni voi 7 de la pari contraria;
Talché el ciel l'è pu scur che quand se fa
L'ecliss o gh'è quej tempora! in aria;
Ma i nost coi macchen sen san impatta
Con furia e forza pu slrasordenaria.
Con di gran ball de sass ghe dan addoss ,
E con di trav col ferr in ponta e gross.

Yun de quij sass in dòv'el riva el tria
£ i arma e el corp ; e el fa on gran spettasele*
Chi en resta mort no se sa pu chi ej sia ,
No se destingu ne el denane ne el dedree.
Insci el trav el feriss e el passa via,
£ el par che a coppa un vun noi n'abbia assee ;
£ el ferii noi gh' ha temp de toeuss el spass
De vede dov' el vaga inane fermass.

Afa gnatica per sta fùria e sti gran gnocch
No perden el coragg i Saràcin.
Lana e bomba* n'en droeuven minga pocch
Contra quij colp tremend coni el so fin;
Ch'el dur dand contra el dur elle tra in tocche
Ma el perd la forza contra el moresinj
£ el tempesta di frizz asquas el cress
Contra i Frames, massem dov' hin pu



4*3

De tutt tre i part hin toh de mira, e pur
In st' assai t no se trighen gnanch per quest.
Chi sott ai gatt lavora e va sicur,
Ch' han pari a vegoì i f'rizz come tempest.
Chi cascia iironz i torr, e i Turch di raur
I tran indree fasend a chi è pu Jestj
Ma già i torr hin a segn de mett el pont ,
E già el trussa el monton tant dar de front.

Intant no l'è Rinald minga content
D' on simel ris'c dove van lanci a mucc ;
Noi voeur insemma a tutta sort de geni
Fass on onor de s'ciupp, de eoo de brucc.
£1 guarda intorna per cerca on eiment
De par so , e scernì on pass schivaa de tucc ,
E el voeur ess sol, distint, e el s' è resole
De tacca el mur pu lort e pussee avolr.

E voltaa a quij soggi ti brav e f.mos
Già guidaa de Dudon bona memòria,
Guardee quell mur, el, dis, com'el sta ozios?
Vergogna ! andemm là nun , forni min s t'istori a.
No gh'è mai ris'c per i omen valoros,

s'el gh'è, in del passali gh'è maggior gloria.
Andemm là franch del denl e regolecc,

E coi nost scud unii femmes on tecc.

Defatt a sti parol) tucc de concert
Alzen in l' ari i scud su la colmegna ;

1 han laccaa in moeud de stagli sott al cover t ,
E se di colp en voeur vegnì eh'en vegna.
Van coi pass regolaa , ma longh e spert ,

E andand no gh'han intopp che je iraltegoa^
Che con quell test no gh'han pagura nò
De tutt quell mai che possen sbattegh giò.



4*4

Già hin soli ai mur,* Rinald l'alza ona scara
De quij del Doram , alta dusenl basij,
£ el le maneggia come ona pampara,
O come el fass balla di magattij.
Tran g\o dì macchen, lu el ghe dj la tara,
£ el stima i coss pu grev zagatrarijj
£ el stimarav el sa&s de Cavai lasca
Pocch pu d' on,a pajocca e d' ona frasca.

L'ha addoss pu frizz d' on san Sebastian,
£ el scud V è corner de quadri) , de sass.
£1 se repara el eoo coni ona man,
Cqn T oltra el branca el rour per segurast,
Con st' esempi i compagn de man iman
Se. fan inanz, e aneli lor \02uren ris'eiass,
£ van sui scar, ma che? no l'i tuttuna,
No l'è inguaa né el valor né la fortuna.

Chi va giò mort e chi ferii, ma Ih
£1 va inanz, e chi l'julta, e chi el menasela,
L'è i.nscinia ai mur, l'è lì per rampagli sa,
E per rivagli el sp sfadiga e sbrascia.
Impegnaa i Turch pò poden fa de pu
Per trall indree, lu noi ghen dà ona stralcia,
Con tanci sforz , con tanta gcnt contraria ,
Gran che ! el resjsl vun sol sospes in aria.

E el resist, e el se avanza, e el se rinforza
Taccaa pu franch al mur che con la colla.
Con tane contrast l'acquista maggior forza,
E el sbalza propriament come ona molla.
£1 veng in fin stlnaa el so poni, e el sforza
Tjicc i lanz , luce i intopp , tutta la folla ;
Tf fi glie melt pè lassane spazzaa el sente*,
E el pass aicur a chi ghe vegna adrce %



4^5

El fradell de Goffred, eh' el stava asquus

Per dà giò on squass, intant el s'è redult
£1 segond in sui mur con tutta pas ,
Perchè l'istess Rinato el gh' ha daa ajutl.
In stp de mezz V è pu dubbios el cas
Del generai, e el priguer l'è pu bruti,
Che là non sol gh'è i omen che combat (en ,
Ma fina i macchen tra de lor se sbatten.

I Turch sul mur even alzaa on paron
Che l'era &taa on trernend arbor de nav,
E su la scima in travers gh'è on boccon
J)e trav ferraa, cheanch qucli no l'è poccb travj
E el fan scoccà coi cord, e el dà coppon,
Che dov' el riva n' occorr fa de brav ;
I/ha on eoo de ferr che semina el se retira ,
Semma.el ven foeura e el poggia bott de lira»

£1 dava sto gran Iray bott sora bott
Tant s'giss in su la tór de traila in focch;
Hin slogaa i giont, i ass part crepa a , part ròtt „
E a sconquassalla ghe calava poccb,
J^a va tra marinar e galiott ,
Ch'hin folfer anch i nost, sèi Turch hin scrocch j
Coi fole che gh'even pront han tiraa al segri,
E tajandegh i cord guasten l'ordegn.

On sass strappaa d' on mont* o destaccaa
Per V antigaja o la furia del vent ,
Rotolanti giò , pensee , s' el fa on gran maar
In doy'el passa no l'è salv nient ;
Insci cascand sto trav l'ha squmternaa
Èl cornison, sfracassand arma e gent.
La tór la se scori i ss , la se scanchinaì
Trema el mur e rebomba la collina.



4i6

Èl se fa inanz Goffred , e el crcd <T andì
Sul mur senza contras t ? superaa quel],
Ma rincontra on foeugh tòrber de morbà
Col gran spuzzor e scotta ben la peli.
Hin fìamm che fan on fum de tossegà,
Noi .ne tra foeura tant el Mongibell ;
Né l'ha mcttuu el Tealer tant spaghett
Quand l'è brusaa, o l'incendi là al Laghett.

Hin fiamm de pu figur, de pn color 7
Che brusand manden on odor infamai;
Inlocchissen col funi e col rumor
Che fan quand s'cioppen quij marcadett fiamm;
E l'è anch assee che no brusa la tór
Heparada con l'umed del coramm.
Già el suda e el se rcsci'a: s'el tarda anmo
L'ajutt del ciel, la tòr la fa on falò.

£1 Buglioli spiritos , anch a despecc
Se tant priguer, Tè sald denanz de tucc,
E el ghe fa anem a tra Y acqua a secc
Incontra al foeugh in sul coramm già sqcc
Già asquas senz' acqua even redutt ai strecc,
E se trovaven strimed in di gucc;
Quand s'alza on vent che inanz ch'el faga afiacc
£1 volta el foeugh ai Turch in del mostacc.

El sbatt indree la fiamma de manera
Che in d' on atem sui mur l' è sparpajada ,
Dov' hin lend e repar , ròba che V era
Tutta a propose t per cbs prest brusada.
Ah che a sta ami* con Dia l'è poeìi ia vera!
El n'è aasisiii Goffred con la soa arraada,
E T è ubbedii del vent ; come el ghe daga
Inguaa ai soldaa, la tappa eoa la paga.



4*7
Ma quand ci ved quella mestura pizza

A revoltassegh conlra Ismen birbant,

Per salvass de sta brutta paccaguizza,

£1 fa penser de reno va i sceu incant:

E cordaa con do siri) tutt pienn de stizza,

£1 se fa inanz fosch, rabbuffaa e roganl.

Tra quij dò stri j 7 se in tutt noi ghe someja

Al quindes de larocch, el n'ha P ideja.

Coi aò solet bestemm già el comenzava
A dessedà i diavol mezz strenui :
Già l'aria a quij scongSur la se quatlava
De nivolon , già el so F èva sbasii $
Ma on gran sass , che de lor noi se specciava,
Sbattuu gio de la tòr contra tucc trii,
Je colpì de inanera giust in quella
De squattaraj come ona brusadella.

L'èva tant spettasciaa quell malandrina
Des£guraa , desfaa coi so dò stri j ,
Ch' el gran sott a ona preja de molin
L' è sminuzzaa pocch pu , l'è pocch pu trij.
Andènn i anem a ca del so ciappin
A god el fruì de- tane forfantarij ,
Tornè l'aria serenila , e el so el vens foeura :
Bifbi , st' esempi el pò serviv de scocura.

In sto de mezz ch'el foeugh el se sparpaja
Vers la cittaa, la tór, che l'è sicura,
Vesinandes la mett su la rouraja
£1 so pont con tutt comod adi il tura;
Ma Soliman spirilo* già el le taja,
O , per di mej , el n' ha ona gran premura^
£ el l'avarav tajaa, ma solta su
k V improvvista on' oltra t&r de pu*



4*8

La domina sta tòr a la lontana ,
Pu avolla di palazx e di baiti escb.
Vedend che la cittaa la par pu nana,
I Turch resten estategh, e stan frcsch.
Fiocchen giò intant i sass, e, per diana >
A Soliman ghen tocca on bon refresch;
Pnr el voeur tajà el pont a tucc i stee,
Spongend i Turch sbasii che dan indree.

Al bon Goffrai, allora gh' è comparo
San Michee arcangiol armaa e barlusent.
El parirav el lum del so pu scars y
Pu sbiavaa impari a on lum tant respleudent
Goffred , el diss , i tò preghi er t' hin vars ,
L'è toa Gerusalemme 7 sta alegrament j
Alza su i ceucc 9 e guarda , asca i tò fori ,
Che ajutt el te da el.ciel, e che rinforz.

Anem, alza i palpar,. e guarda on poo
Lassù per aria on esercit lerribel.
Tolta la nebbia, mi te sguraroo
La vista a on segn , de \edè 1* itivisibel $
Talché te 4*ivaree coi ceucc del .eoo
A soffri on lum eh' el sarav impossibel ;
E osservand sptret, angiol tra on abiss
ì)e lus , te slaree ,a botta a guardagh fisa.

Guarda i anem de . qui) eh' han combattali
Con ti , e che stan godend la santa gloria.
Rin la anmò che combattevi, e hin veglimi
A compagnatt sul fin de sta vittoria.
Quell la in mezz a quell fum l'e't cognossuu?
L* è quell del sogn che t' avaree a memoria :
L v è Ugon eh' el fa alza polyera , e ci mina
I fondament di torr come ona mina»

t



Quell là con ferr e namm a quella porta 9
Qucll Tè Dudon: te vedet cossa el \ar?
£1 brusa , el batt ; el sporg arma , l' esorta
1 soldaa a monta su fìssane! i scar.
Guarda su la collina quell che porta
Puviaa e nùtria, el vescov Ademar:
Guarda quell bon pastor anmò in foniion
À dav la santa soa benedizion.

Guarda pu avolt mò se te vceu vede
Tucc i angio) insemina in tò favor.
Defalt , guardano in aria el n' osservo
On numcr senza numer con stupor*
Din tre squajder , e anch quej hin spartii in tre
Cont on órden mirabel tra de lor.
Paren pu grand i fil eh' hin pu vesinn ,
Ma con pu van indent hin pìscininn.

£1 bassa i oeucc , e pam tomandi a alza
Noi god pu ona vision de quella sort;
Ma el ved i sceu soldaa de scià e de la
Che se fan largo , e ch'hin rivaa a bon port.
\an su paricc adree a Rinald, che già
£1 slroggia i Turch sul mur , e el netta Fort.
Noi speccia pu Goffred , ma el toeù de slanz
La band era al so alfer, .e el passa inanz.

£1 passa el prira sul pone, ma a mezza strada
L'incontra Soìimau ch'el ghe s'è oppost.
Su on pontesell el gh'è el fior de l'arni ada ,
Fan con pocch colp trasecola in quell post.
£1 sbragia el Soldan fiero ai carnai ada:
Me doo per mort , fioenj , per amor vost ,
Tajerrnn el pont dedree 7 pientemm pur chi ,
Che avaran de descorrela con mi*



/



45o

Ma el ved Rinald con valt che mett spngheu,
E che tucc dan a gamb doma a vedcll.
Come hoo de falla ; el <}is } ra' hoja de mett
A giontagh chi senza vantagg la peli?
L' ha anmò speranza de podess remelt ,
E el ced el pass, ma reculand beli beli \
E el l'incalza Goff red vittorios
Pientand sul mar V insegna con la eros.

Bell vede quel]' insegna gloriosa
À sventola su quell mur eminenti
L' aria in torna la par pu respettosa ,
Pu Viv i ragg del so che ghe dan dent.
!No gli' è nissuna frizza ardimentósa

- Che la se ris'eia de passagh arent ;

E el par che la cittaa e el moni vesin,
Rallegrandes, ghe faghen on inchin.

I Monsu allora a quanta vos gh' aveven ,
Viva, sbragènn, la vittoria Tè nosta!
£ i mortt faven anch lor quell che podeven ,
Replicando ultem silleb in resposta.
Fina Argant in sto mezz Tè a cà de Steven ,

- Che Tancred el ghe dà la soa battosta j
£ buttaa el pont, 1' è lest a passagh sa
£ a pientà sui mura) la eros anch- lu.

Yers el mezzdì però 7 dov'hin postaa
Baimond e el re Aladin per rebultass,
Coi S03U sforz i Guascon , che n'han pur fa* ,
No ponn tra el pont, né gh'han mceud d^ anzass,
Ch'el rè el gh'ha atlorna el fior di soeu soldaa
Pro ut a mori puttost che a da indree on pass ;
E con luit che là el mur el sia pu nacch ,
Gh'è tant rapar e macchen ch'hin a sbacch.



43 1
Qaant a la tòt , la gli' ha peak de niaross
Dna strada che l'è pocch a la via,
Che la ghe fa toeù su pari ce scaloss,
Per giustada e spiaoada che la sia.
[ntant rivandegh la gran noeuva addoss,
N'hin stremii i Turch , n'hau i Guascon legria ;
Senten a dì Àladin.e e) Tolosan
Che la ciltaa l'è tolta vers el pian.

La ciltaa l' è già resa , el crìa Raimond ,
E pur l'ha faccia de resist annuo?
E nnn senza tirass quej part snl tond
Staremm chi a bocca succia de gogò?
Ma el re el ced , e el fa cunt d'andass a scond ,
Che de defendes II noi gh'ha el loéugh nò;
E el cred d'ess franch in d'ona soa fortezza f
Ma l'è in del credei tutta la franchezza.

Allora e per i mur e per i port
L' esercii el va dent a la rinfusa;
Rott , sconquassaa luce i con ira st pu fort,
Dove no basta el ferr gh'è el focugh che brusa.
[n mezz al scagg< ; ai sgarr gira la mort ,
No gh' è ona botta che la vaga busa ;
Scora el sangu per i strad e èl fa pozzangher,
Stringaa e ferir hin a mucc quij pover tangher.