Gerusalemme liberata/19

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Gerusalemme liberata
by Domenico Balestrieri
archive

work in progres

Canto XIX.[edit]

Argoment.

Tancred el torna a mettes in duell ,
E el coppa Argani per sco+udegh el petitt.
Imi se incontra, in Vafrin gius* a pennell
Erminia a desquattagji i aitanti.
Scappen insemina, e infin de ceri stradell
Veden Tancred rnezz mori e derelitta
La piang Erminia, e posa in del medegall
La spera*, visi i piagh, de resanalL

vrià per la stragia orrenda o per la Coffa
Reste n senza difesa i bastion;
No gh'è ch'el sol Argam che ancamò el boffa,
E el sta sald com' el fuss on torrion $
Noi gh' ha pu on fil de speranza in gajoffa,
£ anmò el fa el buio per desperazioii;
Serciaa de tane nemis noi pò soffri
De dà indree on pass:, putlost sballa, ma IL

Tra tane mosch ch'el pizzi ghen , de maro»
Riva anch Taucred che l'è pu d'on vespee.
Argant a V armadura. el le cognoss ,
Ai att, a l'aria, ai mazzad de ferree.
£1 se sovven di ses dì de reposs,
Che per giura ch'el fass hin staa pussee;
E el ghe dis ciar: Donca el promett el sta
In sul lo calepin per tavanà ?



453

Te vegnet tard e in bona compagnia
fer no combat t a mostacc per raqstacc;
Ma con tu Ita sta gran stiperei aria
Yen pur scia coi tò macche n e vantacc.
Fa servi i toeu soldaa de battana,
Che i toeu raggir no trovaran pu spaccj
Te ghe see capitaa, te poeù desponn
A resta in di mee man, boja di donn.

£1 rid Tancred , ma Fé on cert rid rabbia a ,
E el respond: Sont staa lard ; ma in quant a quest,
Se te voraree di la veritaa,
Te parira che sia rivaa tropp prest;
E t'avarissel car che ghe fu ss staa
Tra mi e ti mezz el mond con tutt el rest;
Se no vens prima per on contrattemp ,
Te vedaree coi prceuv che vegni a temp.

Yen pur fceura in despart ti che te vantet
Doma boja di buli e di giganti
Te sfida quell di donn, ven pur, descantet,
Costor no gh' in Irai an o tant o quant $
E sta pur iranch , quand ti no te me piantet,
Che saran come statov de Campsant ;
E el ghe. comanda deista quacc, e el dis:
Costà prima che vost l'è me nemis. ^

Sol o con segue t, el repia el Circass,
Ven pur via ; che per mi sont semper quell ;
Siel mò chi in tane , siel mò in despart là abbass,
No vuj lassatt, via de lassagli la peli.
Insci s' invien d' accord e de bon pass
Stizios e resolutt al gran dticll;
E l'è- difes per strada de Tancred
El so- avversari: roba de no eved!



c~-



45ft

Tancred rabbiaa el tra bava come on sciali,
E el lassa d' ona pari tucc i resguard :
£1 ne vceur fa vendetta a tucc i pati 9
E el stima so descapet el veng tarcL
Noi respond coi panzanegh, m^ coi fati)
E el ghe tira anch lu ai ceucc on colp gajard ;
El le repara À.rgant; Tancred ch'el brama
De sbriga»» prest, el ven già a mezza lama*

El ghe ciappa, slongand el pè «mister,
' Con la manzina subet el brasc drizz,
E col ferr poeù el ghe tocca cert register
De fagh vede del beli mezzdì i lumm pizz»
Ecco, el dis, la risposta, scior mais ter,
Del scrimador che noi fa i coss dedrizz*
E) sent Argani el brusor in duu moeud,
E el fremm, e el sbat t,ma el brasc noi le pò sèocud.

Lassand in fin la spada a la cadenna
El s'è ficcaa sólt a Tancred, e lu
El te l'istess, talché con bona lenna
S'hin scanchinaa tucc duu , e s'hin groppi i sa.
Ercol noi ghe de manch de brasc , de s' cernia
Quand el fé col giganl a chi pò pu ;
Come quist che s' ingegnen e se julten
Coi man, coi pee 7 se bulten , se rebutten.

Fènn lant coi gambirceur, cont i bullon,
Ch'en vensen borland giò tucc e duu a vana,
Ghe reste sora a Argani el brasc pu bon,
No soo se per malizia o per fortuna ;
Ma Tancred noi pò dì la soa reson ,
Ch'el l'ha impedii . e per lu no l'è tuttuna,
Sicché per no resta sott a quell manz ,
El se desverf e el solta iu pee de alanz.



457
Intant on' oltra gnocca V è toccala ,

Per no ess staa proht a leva «u , al Circass ;

Ma come ona gran pianta che piegaci a

Del vent la torna de lì a pocch a alzass;

Insci colù dopo quella pestada

£1 torna pesg che prima a infuriass.

Ora hin de cap a dassela ad intend

Con di bastonad d'orb di pu tremend.

A Tancred l'è pocch sangu che glie ven focura,
Ma quell che spina el Turch pceù l'è oltra cossa.
Come on lum con pocch cculi in la cazzatura,
Insci la forza in lu la resta "fi ossa.
Tancred vedendel fiacch ch'el par ch'el moBura >
E ch'el sent ch'el respir el glie s' ingrossa ,
Meltend ina la collera el ghe dis,
Tiraa in d ree on pass , «ti pocch paroll d'amia:

Rendei, omm brav ; e el vant de sta vittoria
Dall , se le vceu , al destin puttost che a mi 5
No partendi bottin, nò en canti gloria,
!Nè me reservi nissun patt con lì.
Inviperii el Pagan sentend st' istoria
£1 torna in d' ona furia de no dì.
Come, el respond, a mi sta sort d'affront?
T'ee ardir de tenta Argani in su sto pont?

Fa quell che te pceu fa , dimm on indegn
Se no te foo muda lenguagg per forza.
Come on moccusc su Tultem el dà segn
Cont on gran ciasmo prima ch'el se smorza-,
Insci el rem et t in lceugh del sangu el sdegn,
E el se rinvigoriss e el se rinforza,
E el vceur, a neh ch'el sia in brusa per sballa,
Fa anmò quejcossa de fass nomina.

Voi. FU. a5



438

Strengiuu el fcrr a dò man, giò ona «tarlerà,
Che pocch pu sta faccenda' el le decid.
L' incontra quell del so nemis , Y è vera ,
Ma el le sforza col pes, e el se ne rid:
El ghe taja ona spalla, e giò in filerà
Per i cost ona salva de ferid.
Se noi se scaggia el bon Tancred adess,
Tant pò boria giò el mond ch'el sarà istess.

El tira adree al prim Colp anch quell di duo,
E el riva a ciappà el veni, ma Tancred nò;
Che r è sbalzaa de part quand l' ha veduu
El segond compliment in aria anmò.
Ti mò , Àrgant furio» , s'ceppàcazzuu 7
Strascinaa del tò pes te voltet giò.
Magra consolazion ! forniss sia guerra
Che nissun pò vantass d' avett traa a terra.

In del casca i ferid se arvinn pussee,
E sbilzè foeura el sangu de paricc boeucc $
E el sta a defendes, no podend sta in pee,
Con giò la man manzina e sa on genoeucc.
Bendet , el dis Tancred , abbi e q mò assee ,
Con cortesia che la ghe quatta i ceucc,
El le ringrazia el Turch cont ona gnocca
In sul tallon , e pieu ancamò el tarocca.

Oh che tratta ! no te ghen see ona s tra scìa,
El diss Tancred, quest Tè l'nsalt pieUa?
E el ghe cascia la spada e el le recascia
In la visera propri de rabbiaa,
Argant el tnceur, e in del mori el menasela,
Sball and de buio come l' è scampaa.
I ultem mott e i paroll n'hin nient manch
Ferozz , tembel , petulant e f ranch.



43»

£1 remett in del fceuder la manina,
E el ringrazia Tancred noster Signor ;
Ma noi pò gnanch sta in pee che noi dondina^
£ el se sent poca forza e pocch calorj
E l'ha paura, e in quest el l'induvina,
Che ad ree a la strada ghe manca el vigor ;
Pur el se ruzza inanz, ma el par ch'el vaga
A l'ospedaa col pass de la lamaga.

Faa quatter pass, besogna eh' el desmetta ,
Che con pu el fa di sforz tant pu el se stracca.
£1 se lassa anda giò sloffi , e el se setta
Col eoo pondaa a la man convulsa e fiacca.
I coss eh' el ved ghe fan la girometta ,
E de lì a on poo noi pò destingu patacca;
Infin poeù el cress el sveniment de sort
Ch'el par niort .anch el viv tant com' el mórt.

Intani che fn sto lceugh tacit , solitari
Per picca o per desdegn fan sto duell ,
Van conlra i Turcb i nost coi arma in Fari,
Somenand la cittaa d' on gran spuell.
Con che fras anch di pu strasordenari
Se* pò mai dì on spettacol come quell?
JSpettacol verament speltacolos,
De fass, doma a ideassel, segn de eros!

L'è ona furia , ona stragia del diaver ;
Gh'è i mucc di mort, di moribond unii.
Là i ferii stan sora on lece de cadaver,
Chi so ti ai mort hin soppressaa i ferii.
Coi fioeu in braso , con 1' anema sui laver
Scappen i donn smort , scarpignaa > strenui ,
£ i Franzes roben , finche ponn robarm ,
Con la dola e la schirpa anch i tosànn.



44° ,

Ma vers poncnt , dove s' alza la strada 7
~Dov' è el gran tempi , Rinald el fa al face.
Brutt del sangu dì nemis 1' alza la spada ,
Tucc glie fan largo e sbignen picn de scacc.
£1 fa on. macell incontrand gent arraada ,
"Volte n là come mosch propri a bressacc.
Guaja a chi porta el scud te el moriott !
Con lu n'hin salv che quij che gh'han nagolt.

Quij ch'hin armaa, hin armaaper fass coppa;
Ma di pover galupp no ghen importa.
L' è assee on sguard e la vos per fa j trema ,
Van eh 9 el par eh' el dianzen el je porta.
L' è sul sprezza , sul menascià f sul dà :
Segond la gent eli' el troeuva el se deporta ;
E i desarmaa e i armaa gh'han tucc el sfrati,
Ma doma i primm sen caven a bon patt.

S'invien pànce soldaa, come in sicur,
Coi fioeu, e i vice, e i donn a mesturon
Al tempi faa e refaa con tane fattur,
Che anmò el se ciama del re Salomon.
No gh^è vanzaa de] prim ne on trav né on mur,
Del prim che noi gli' ha avuu mai paragòn j
Ma tant e tanl, se no l'è pu insci ricch,.
Con bej lorr, port de ferr el fa el so spicchi

Rivaa Rinald al gran geson, dov'è
Tutta fognada quella gran mestura ,
£1 trovè i port saraa, e l'osservò ;
Pront i difes su la maggior altura.
Con dò oggiad spaventos tjte ca P a P^
El le guarda ; el le squadra , el le mesura ;
E el gira in cerca de quej. boeucc,e el torna
Aumò a giragli on' oltra voeulta intorna.



44»

Come on loff scrocch che usmandt e tanfusgnand
Dov* è intanaa di pegor per taffaj ,
£1 fa la ronda, e per la ghia scrizzand
I denc, el par eh' el vaga ad ree a mora} ;
Insci Rinald el va attorna sborgnand
Se gh'è fencster bonn de scavalca] ;
E poeù el se ferma in piazza, e i Turch de l'alt
D'ora in ora stremii speccen Passali.

Gh'era on trav in desparf, e perchè cosa
El fudess destinaa chi mei sa dì ?
Soo ben che on traver simel e insci grossa
Noi troeuven forsgnanch in cent agn e on du
Rinald robust el ghe f a i cunt addoss
Per batt la porta grauda, e fall servì
Ànch insci grev come ona lanza, e el procura
A drovall subet, e come el le droeuva! -

No gh'è né bronz né marmor de sta a botta
Al gran batt e rebatt , ne i cadenasc
Ponn pu resist né i canchen , e l'è rotta
La sa radura , e i ant van in spettasc.
Fina i ball di cannon gli' hin per nagotta ,
Paragonaa a la furia del so brasc. ~
Per el porton già sbarattaa van tucc
I nost adree a Rinald corrcnd a mticc.

Ghe miseria a vede pienna là gesa
Del sangu de qui) marran ch'el fa onlavcsg!
La giustizia del ciel la sta sospesa,
Ma quanto pu la va specciand l'è pesg.
Dio V ha movuu i Cattolegh a st' impresa ,
E l'è castigh de Dio sto gran boesg.
Han profanaa .quell tempi, adess ef laven
Col so iatess sangu: eoco el beli frut ch'en caven.

a5 *



44 a , .,

Ma Soliman intant el s* è già most
Invers la tór de David, e l'uniss
Qui) pocch soldaa vanzaa di gran battost,
E el sbara i si rad ,' e mai noi se avviliss.
Ànch Aladin el riva in V istess post ,
E el y ghe dis el Soldati : No te stremiss,
"Ven t ranch chi sora, e fidet d' on par me,
Che anmò ìn sta rocca te slaree de ré.

A, despecc di nemis infuriaa
Chi te mettaree in saly la vita e el regn.
Oimè , el respond , sta povera cittaa
La manden in sconquass quij birbi indegn ;
La mia vita l' è persa , el regn l' e andaa ,
Là mia desgrazia adess la passa el segn $
Hill fornii i nost grandezz , i noster glori,
E se redusein in confortatori.

Oh cossa senti ! el tò coragg dov* eel ?
El dis el Turch sorpres, e el se fa bruti.
Quell carattcr de re eh' el n' ha daa el ciel ,
L'emm con mm semper, quant al resi, ajutt;
Ma intant va dent , dà a tra al tò amis fedel,
Ta a repossa che gh* è reraedi a tutt.
Insci el parla, imballandcl in la tór,
E lu el resta de fceura a fass onor.

Dopo ave miss la spada al fianch , el ciappa
Ona mazza a dò man , che sciora mazza f
E el sta a defend quell pass, e a chi no scappa
El ghe da addoss, e el ten netta la piazza.
Chi el tasta o su la vita o su la crappa ,
O ch'el le butta in terra o ch'el le mazza.
Cerchen luce de tirass foeura di fopp ,
Che quella zira no la ghe pias tropp.



445

Intani che tane dan lceugb y Raimond el vcn
Con gran segnet de gent del so paes,
E el se avanza , eh' el ris'c uol le tratten ,
Ne la paura de qui} gnocch de pes.
La el falla el tir col Turch, ma el riva ben
El Turch a sbattei là longh e destes;
L'è colpii in front, Tè sbalordii el bon vece,
Cont i pee in su tutt sgarattaa, e asquas frecc.

Finalment pceù ghe torna anch ai Pagan
In corp on poo de fisa ch'even perduti;
E a V inconter i pover Cristian
Ghe rtslen , e han de grazia de toeù el duu:
Ma quand tra i mori che l'ha del pè el Soldati,
El ved Baimond sbasii e sobbattnu ,
El sbragia aisoeu: Ciappell, sarell pur denter,
Resta vun manch de sti dolor de >enler.

Se mceuven subet quij per fall preson,
Ma no l^è, on poni tant facil de decid,
Perchè i nost per defend quell bon veggfon
Corren tuce , cress la gaia , e csess i sfid.
Lì gh' è la furia , e chi la compassion
Che fan. conlrast, e no l'è impegn de rid.
De tucc dò i part se scolden, che se tratta
D' inguanta o perd on omm de quella fatta.

Fur saraven i nost reslaa de sott ,
Ch'el Turch se noi le veng noi se pasenta;
E i scud auch doppi e i pu bon moriott
Con quella mazza paren de polenta ;
Ma el ved a on tratt spartida in duù complott
A riva gent die a l'aria la spaventa.
He scià sponta Goffred coi seeu compagn,
De là Rinald , e el fan streng su in di pagu.



444 - .

Figurev on pastor a ciel scowt '
€h' el senta el tron , eh' el veda la scalmana
Tra i nivol tene e spese , chejn quell sconcert
Coi so pegor el tonda a la lontana j
£ per tiraj con premura al covert
El cerca quej cassi na o quej gabana,
E el droeuva per cascia), marciand appos ;
Coi pu darensc e bacchettad e vos.

Insci el Pagan ch'el ved a vesinass
I nivolon tremend e la tempesta ,
E eh' el sent cert carnpann a fa f reca ss 7
Che i; per brìo ! sonen d' olter che de festa ;
£1 cascia inanz la soa gent a salvass
In la tór, e l'è lu rnltem che resta:
L'ultem lu el se retira , e anch i pu critegh
Noi ponn dì spagure&g, ma bon politegh.

Noi gh'eva temp de perd. Appenna el pò
Sbalza. dent in la porta e sarass su,
Che rott i sbarr Rinald e buttaa giò
Ogni contrast, el le voeur toeu con la.
£1 voeur fa azion mirabel de par so,
Che , asca st' impegn , gh'è el giuramènl de pu^
O èia ci vót faa de tira giò di spes
Pu prest ch'el pò quell ch'ha coppaa el Danes.

£ r avara v lu senza pensagh sora
Tentaa l'assalt de quell tcrribel mur ;
£ Soliman Tavarav vist allora
Se con sto gran nemis 1' èva sicur ;
Ma el ghe fa intend Goffred che .l'era vora
De retirass perchè el se fava scur $
£ el fa loggia lì intorna la soa gent
Per renovà l'assalt el dì veguent.



445

Cont otta cera piena de legna
£1 ghe dis : £1 Signor Y è staa con min ;
In. grazia sova el pu Y è faa, e faa sia,
Dopo i trenta, doman raremra trentun.
In quella tòr gh' è i Turch in agonia ,
La tujaremm senza prigner nissun ;
lntant gh'è i noster de re medi a gh
In la crosera dì ferii e di piagh.

Curee quij ch'han qui staa Gerusalemm
Cont el so sangu, eh' hin vosi compagn infin»
Quest se sii Cristian el v' ha de premm
Pu che né a vendicav e 4 fa botti n.
Incoeu el coppa e el roba l'è andaa a l'estremm;
Pariven quejghedun tanci assassin.
Bott lì mò , e che al loeugh soiet ghe se metta
Sta grida, e la se leggia d'ou trombetta.

£1 tas, e el vadov'el sta in lece Rai mond
Tornaa anm& in so sentor, ma sbalordii;
E anch lu el Soldan con faccia franca el scond
L' ai fa ri n del ceeur , disend ai Turch stremi i ;
Fin che gh'è fiaa, gh'è vita. £ coss del mond
"Van su , van giò , e el nost cas no Tè spedii ;
Anzi incoeu, afkel ennt giust con penna e carta,
L'è on brazz lafoffa, e el dagn gnancn ona quarta.

Coss' han quistaa i nemis ? sass e quadri]
Con quatter s'eiupp \ ma la cittaa maidè.
L' è la ci tua dov' è* el vicari , e qui}
Ch' hin di sessanta, e la milizia, e el rè*
Chi hin tucc in salv, e se fa presi a nnij,
Chi semm a tecc e in loeugh franch de so pè;
Che goden pur jquij cà ch'emmlassaa indreè,
Purché vegna fmch per lor «1 san Mìchee*



44<*

E infin pceu han de spazza , ghen farevguaja,
Che avend el so sul baltreschin, faran
Di azion de scrocch, de lader, de canaja,
£ a chi en daran, a chi en promettaran ;
E no pensand pu a mettes in battaja
Sti ingord d' or e de donn ghe resiaran ,
Perchè el soccors che speccem de dì in dì
El pò , mi credi f doma sta a vegnì.

Intant pomin spassasi via con di sassad
À tceuj de mira stand in su la tór ;
E a impedì coi nost macchen luce i slrad
D' andà al Sepolcher a quij traditor.
Insci cuntand ai soeu sti palaziad,
Quell ch'el vorav el le fa cred a lor.
In sto de mezz Yafrin noi se teeù affann
Che de gira tra i squader persiann.

Destinaa a fa la spia sto ganivell
Invers 1' ora brunenga el s' incammina ,
E el marcia in pressa al scur per di atradeU
Fceura di pee solett e a la sordina ;
L' ha già passaa Ascalona e gb'è anmò i steli,
E el seguita a trotta tutta mattina j
E el trotta in moeud che in sul mezzdì pceù el riva
À scovrì el camp d' Egitt in prospettiva*

El ved tane padiglion e tane bander
Con tanci bej color eh' hin on incaot ;
E el sent tane lenguagg strani e forester,
E tromb , ti m ball , e islrument stravagant ;
Asca el strepei, tra tane ingarbier
De cavaj , de camej e de elefant ,
Ch'el di s: El mond l'è grand, ma con tntt quest
Si* de l'Europa ehi gh'è tute el resi.



447

El guarda in toma, e insci sott'acqua el sluscia
£1 sit del camp , e coni' el se trincera.
De cert resguard no ghen importa sbluscia r
E el passa franch in mezz a la calcherà,
Tra i maggiorengh dov'è la maggior troscia;*
L' interroga e el respond , né el muda cera.
L'haitermen pussee pront che on dizionari , ,
£ el gh'ha ona lolla de confessionari.

De scià, de la, de baracca in baracca,
Per i strad , per i piazz semper 1' è in gir:
£1 sborgna arma e cavaj , mai noi se stracca ,
E el nota cacc, nom, orden e raggir.
Dove gh' è quej gh emina el ghe se tacca ,
So Tè content se noi pò fa on beli tir;
£ el fa tant col' fa d' oca e gì ronzando
Ch' el se vesina al padiglion pu grand.

E per sguisì e sentì tutt (ina on ett
£1 ved on scàrp eh* el serv de busirceura ; .
£ propri el correspond al gabinett
Dov'hin del cap i principal a scoeuraj
Talché noi len nagotta de secreti
Per chi sta attent a dagh a tra de feeura.
£1 ghe da d'ceucc \afrin , ma col partii
De conscià on tocch de tenda descusii.

£1 stava el general cont el eoo biott,
Ma el resi armaa con sora on mant ponsò.
Duu pagg gh' even el scud e el moriolt,
£~ lu l' é appoggiaa a on v asta e el sta sul so.
£1 gh* èva appress on zuff de galiotj
Grand , ruigen, largh de spali; gross come on bò.
Taf r in l'è a tem^ de fa ona gran scoverta,
IVominen giusé Goffred , e lu el sta a l'erta.



448

Donch , el dia Emiren voltaa a coluu ,
Te see insci f ranch de dà Goff red per mort?
£ quelle Sibbeo, dimm on beccocornou
Se no en riessi quand nie metti al fort.
Tra tace i congiuraa eh* hin prevegnuu,
Vuj ess in) el piim a fa on colp de sia sort,
Con patt che possa alza on trofeo ben beli
Di so arma là. a cà mia con sto cartell.

Sti arma hin staa tolt quand l'è staa toh del
Quell tremendissem -general de Franza, (mond
Spavent de l'Asia; e gh'bin staa toltde Ormond.
Insci eternaa «lo fatt mi u'hoo abbastanza.
No te d ubi Ila , Tolter el respond,
No T ingannarli el re la toa speranza ;
Ma a datt quell che te cerche t l'è nagotta,
L'ha de vess pu la schirpa che la dotta.

Mett pur a l'orden i arma immascaraa,
Ch' el dì bon per drovaj V è chi vesin 5
£1 respond: Hin già bej e pareggiaa.
Chi fan pont , e no spieghen slo latin.
£1 resta lì sospes , mortificaa
A mastegà sta pinola Vafrin;
No ghe pias sta borlanda impastizzada ,
Né el pò intend cossa sia sta mascarada.

£1 se retira, e quella noce intrega
Noi sarà on ceucc pensand a sta hoitriga;
Ma quand l'è in mott l'esercii, e se spiega
I bander el . dì adree ; l'è pront in riga :
Se l'olirà gent l'è in marcia, anch lù el spessega,
E dove la se ferma anch lu el se triga ,
E per savè quejcoss de mej, el ginga
De screcch , e no gh' è sit che upì le ruga.



449

Chi eercà troeuva. £1 ved su eh canapè
Armida in mezz a damm e a cavalieri.
Lia gh'ha el eoo in man, Vb* on beli cerio, ma l'è
Bruschetl , patetegh , penseros e *eru
La bassa i ceacc , la fa cert att come
Quand el fa vera de motra el Balestrerà ;
No se pò dì la piang, ma se pò di •
Che r ha i lacreni in brasa per sbotti.

El fier Adràst el gh'è settaa per mira,
E el tira d'oeucc tant fiss a la soa bella ,
Che nolmceuv gnandh palperà, né el respira,
Come s'el fuss in èsles a vedellaj
Ma Tisaferna el tea tucc duu de mira ,
Rivai con quest , innamoraa< con quella;
Mudand color , tra i gelosi] ; tra i rabbi
£1 sent el frecc e el cold per quell beli babbi:

In mezz ai damigell ebe stan lì intorna ,
Vafrin T osserva Altamor in despart,
Che noi lassa anda i'sguard liber intorna ,
Ma ol dà vistad sott'acqua e el ten su i cart.
Semma el guarda i mani un, e semmael torna
A. guarda el volt, e pcek anch quej olirà part;
£ el mira drizz , com' el tirass de s'eiopp ,
Al beli sen che no l' è ne pocch ne tropp.

. Infin l'alza i palper la bella Armida,
E- 1' inserenna el volt insci via là;
U è on ragg de so , noi par gnanch ebe la rida ,
Ma V è on ghignin eh' el nàss tra el sospira.
La mia penna per ti l' ha d' ess fornida ,
La dis a Adraat, te m'ee de consola,
Speri d' ess vendicada , e me contenti
Per sto gust de la collera che senti.

Voi riL a6



45o

Colti el respond ; Sta al egra, de chi a on poo
Te daroo gust , n' hoo tutta 1" ambi zi on ;
Te \ceu el eoo de Rinald? mi tei faroo
Sol tu denan* ai pee come on ballon*
Parla y é ubberiissi e tant tei menaroo
Denaaz Jigaa, se te vcfcu avell preson 7
Già n' hoo faa vòt, Chi Tisaferna el tas
E el sta qtiacc, maghe ven la mosca al nas.

Voltand allora el cerin mossateli ,
La domanda arich a lu: Diset nient?
E lu el respoud x A on vappo come quell,
A 011 simel buio chi pò stagh arent?
No faroo pocch a amdajgh adree beli beli;
E el le spong eoa Ha solfa , e el se ressent.
L' è vera, Adrast el replica, l'è assee '
Che te siet boti de podemm tend adree.

Dondand de sbergna el eoo, l'olter el dis:
Oh insci me' podess scceud el me caprili ;
Che te ia farev franch in sui barbis,
Mostrand chi de nun duu sia pu novizi !
£1 ciel sìei temmi, e Amor eh' el m'ènemis,
Ma ti coi tò sparad t'hoo in quell servizi.
Adrast fogo* già el dava foeugh al pezz,
Ma pronta Armida la se melt de mea».

Come, la di», hin quist i noster patt?
Mantegnii insci quell che m* àvii promiss ?
Sii pur tace mee campion ? nt> stee a fa i matt,
Quietev el cervell , sangua d'on bissi
Se ve tacchee , me tacchee mi ; Ve on fatt
Ch'el s'inrabbiss con mi chi s'inrabbiss.
Insci la corda on 'ldff cont on can cor*
4 tira ej carr, ma roseghen ej mors.



45t
Vafrin Fé li presènte e el setit tuttcoss,
E capida l'istoria el volta via.
L'è la congiura che ghe sta sul goss,
Ma noi pò penetra come la sia;
Per quest ghe cress la voetija , e el solta el foss
A cercano, cunt col ris'c d'ess tolt per spia.
Che serva! o el voeur Bavella giusta , o pur
Prova on quej pai s'el sia ben guzz e dur*

1/ èfblfer, Tè maHgn f e fors tant abel
Come on nodee ; ma noi pò ave senior
Cot», tucc i suggestione raggir, fogn, cabel
Del gran secrett de quij franch murador.
Per on cert càs poeù ; eh* el par manch probabél,
£1 squaja i trappol e i trappol ad or:
E el le sa tutta insci ciara e sicura,
Come s' el fuss staa insemina a la congiura.

El toma al post d'Armida ; e già el le ved
Settada dove 4 anch prima el l' ha veduda.
In tant popol el speccia per Goffred
D' ave quej laxn del tradiment de Giuda. -•
El se accosta a ona tosa ; e el ghe fa cred
Ch' el sia già on pezz eh' el l' abbia cognossuda^
E lì el ghe parla con franchezza est rem ma
Come fussen stàa a baila ó a scoeura insemina.

' El diseva scherzand ! Anmì vorev
Ess campion d' ona bella giovenolta;
E a Rinald e al Buglion ghe sballarev
El eoo lóntan mezz mja come nagotta.
Guarda chi te voeu mort, che mi andarev
Anch in del foeugh pet'tì 7 purché noi scolla.
Insci el sntorbia in £rencipi, e el voeur pceiiinfin
Fa el sodo* e tira l' acqua al so moìin,.

\



4&*

£1 ghigne .in quella e el fé on alt con la bocca T

On cert att naturai solet a fall.

On' oltra allora la note de scrocca

La caccia, e rivand lì l'andè a bordali*

Vuj ess mi sola ; la diss, la toa gnocca,

Te foo on partii de ~no tarda a accettali ;

Semm intes, slontanemmes de sto croeocc,

Che vuj che la .descorrem in qualtr'ceucc

Vafrin « la dis , t* hoo cogfiossuu : sont franca
Che te m' ee de cognoss in d' on* oggiada.
Ln el resta , e pceù el fa coeur , e a tutta manca
Insci ridend el volta la fertada:
No t' hoo mai vista , sebben no te manca
Grazia e bellezza degna d' ess guardada;
Te poss ben segurà de galantomm
Che quell. nom che t' ee ditt no. l'è elmè nomai.

Sont ÀJmanzor. e sont nassuu in Biaerta,
L'è staa Lesbin me pader: Oh che raccol!
Lee la respond, che serva sta coverta?
Soo tutta la toa vita e i tceu miracol.
No vorev gnanch tradì tt > anch che fusa certa
De morì, guarda mò se te see on bacai.
Mi sont Erminia , e sont stada ancamì
In cà del tò patron tant come ti.

Sont stada presonera per duu mes
Che m' hin pars gnanch dò settimann 9 ti ialess
Te m'ee servii morever e cortes:
Sont quella, en voeutt de pu ? guardem mò adess.
Con sti gran contrassegn ciar.edestes
Lu el sarav orb se noi le cognossess.
Fidet, lee la repia, che ten seguii:
Con mi sta franch ; seno l'è asste, tei giuri.



4* 5

Anzi te prèghi , el me Vafrin dabben ,
Tornand via, de raenamm del tò patron,
Che no gh'hoo pu ona noce ne on di sere a
Lontana de la mìa cara preson.
Se te see spia , te see capitaa ben ;
£1 formaj el te pioeuv sui maccaron.
Gii* hoo mi congiur , mahegg de cuntatt su ;
Che in olter loeugh no ti savevel pu.

Insci la parlar El tas lu, e el se regorda
Di bonn paroll d' Armida e di folcell .
£1 vcear , noi voeur , el sta on pezz su la Corda,
E el sa che i donn gh? han ben tajaa el 61ett*
£1 se resolv su 1' ultem, e el glie accorda*
De fagh de guida, ma con quej sospett.
Enim d'andà insemma,el diss, son pront ih quest,
Con comojd pcEÙ descorraremm del rest.

Se corderà tucc e duu de monta in sella
E prevegni la marcia. £1 volta ina
Vafrin de slaaz , e , senza par) quella ,
Lee la torna al post solet a smorbià.
Zia vanta el so acquisi nceuv, e la t appella ,
Ma la cura, per fessela, on beli tra;
L»a sbigna, e al loeugh postaa la* se compagna
Con la soa guida, e hin subet in campagna.

Rivaa in loeugh che no veden pu Farmacia,
Sh a .propose t per fisca) izzalla,
£1 dis Vafrin: Sta congiara insci fada
Adess mo, cara t), te £oen cuntalla.
Allora quella brava camarada
La'comeuza adrìttura a dezifralla:
Hin volt soldaa de cor t, la ghe respond,
£ el cap eel pu ferozz l'è on ceri Ormond.



4^4

Quist han pensaa (chi sa clic diavol gh'ban!)
On stratagemma propri mali/ios.
Quell dì che i dui* gran camp s* incontraran.
Tucc duu impegnaa per «ss vittorios,
Portaran indoss arma che saran
A la franzesa con sor* la eros.
La guardia de Goffred l'è in or e in biatch,
Lor saran vestii istess, ne pù ne manch

Ma sora el moriott gh'avaran tucc
On segn de fass cognoss tra lor Pagan;
Quand poeù saran tucc dò «ti armad a mucc,
Cercaran de casciass tra i Cristian;
£ curaran Goffred quij eoo de. brace ,
Anzi quij lòff col mant de guardian.
Cont i arma velenaa basta eh' el sbusen ,
L'è subet mort, cont on colp sol tant scusen.

E savend che &on> stada in di vost part ,
Che soo in tult e per. tutt che moda gh'è,
Hoo dovuu dà per sti pagn fiat al sa rt
L'i de) a e el meder giust con despiase.
Scappi , e quest Y è el motiv per no ess a part
De coss che no poss gnanch senti e vede ;
No vuj pu sti seccad, massimament
Dove gh' entra quej fogn o tradiment.

Qqest l'è el motiv,, e no l'è so:, e fors....
Chi la veus rossa e la fé pont de slanz;
£ hassand i ceucc a terra , la se accora
Che T era giamo andada tropp inans.
Per toeugh tutt el rossor, tutt el remora,
£ savè el rest con tutt i circostanz .
Parla , el ghe dis Tafrin ; che dubbi gh' et ?
Sont galqntamn?, sont pur fedel ; noi set?



455
La tire su on sospir fin <$i calcagli,
E poeti là diss con vos fiacca e stremjda;
Va pur vergogna, chi no gh'è guadagn.
"Per i fatt tceu ; va via che 1' è fornida.
ìenset fors col tò fosngh de tra de scagn*
Il foeugh d'amor ch'el m'ha già brustolila?
Prima even a propose* sti resguard, .
Mix adess che foo la zinghena l' è tard.

la seguite poeti : Quella npcq fata}»
Che la mia patria Y è restada oppressa ,
La perdita eh' hoo faa pa essenzjala
JNa T aoo capida allora „ né insci in pressa.
Hoo pers el regn , la grandezza reala ,
Ma soct rivada a perderà antnì istessa j
Gh'hoooiontaa el cceur, la ment, e no gh'è veti
De recupera] pu dopo eh' hin jpers*

Vafrin, tei see che in mezz a tant rebell,
Tant robameot e tanta beccarla ,
Cors scagguda a Tancred, che l'è staa quell
Che ha mi» prima de tucc el pè incà mia.
Scior, ghe ài ss in genceucc, tra sto sfrageU,
Pietaa, misericordia, cortesia ;
No vuj la vita in don, salve m el fior
De la vergini taa, salyem 1' onor.

La el me sporg la man sufeet, e noi speccia
D' ess pregaa tant e in aria ben cortesa.
Bella daxnina, t'ee savuu tceu leccia,
31 ? el me diss , saront mi la toa difesa.
Allora el coeur, che 1' èva Insci a la streccia,
£1 me se slarga , e i paroll dolz fan presa ;
E senti on cert socchè che no l' intendi ,
Ma a poccha pocchel se fa piaga e incendi.



4*6

El venspoeà a consolamm propri in persami*
Coti paroll tender d" ona gran lusinga.
£1 me diss : Voeutt andà ? te see patronna ,
No vuj del tò gnanch on pontal de stringa
La libérlaa ; . la roba et me le donna >
•Ma el coeur, ah queH no poss portali via min^t!
I così manch car e manch prézios el voeu:
Lassammi tìiec-j ma noi me lassa el ceeu..

L' amor el se toeù via eome la toss.
Quanc vo&ult t'hoo ciamaa cunt del car Taicred,
£ ti t* ee dflt: Erminia ,/soo luttcoss,
L x è sotterraa el tò foeugh , pur el se ved.
'Hò 7 ho» respost, ma onsospir 1* ha faaoognoss
QueH che no te vorera lassa credj
E inscambi de la lengua el te diserà
On sguard appassionaa quell che ttseva.

Ah quant mai hoo fasuu ! avess almanch
Parlaa in temp de sentinn qnej refrigeri,
Se doveva dà feeura impunumanch ,
Meschina, adess che né ghe Thoo ne el speri ì
Yegnend posù via cerche de mostra manch
Ch' el fuss possi bel el me desideri.
Infili Y amor 1' è staa tant incpiett ,
Ch* el m'ha faa mett de pari tace i respetu

JMe resols a cndà in troscia per trova
£1 remedi de quell che m'ha faa el xnaa;
Ma trovè on bratt intopp de famm muda
De pensef; e che priguer hoo passaa!
Scappand di ong de chi me voeuss ciappà >
Me sont persa in d*on boseh eh' el m'ha salvaa;
E hoo avuu fortuna de trova recover
la d f on tuguri solitari e payer*.



4*7
Ma appenna fornii e! scagg, quej dì dopo

di' el lornè in scenna 1' amor ponlual,

Con T istess fin me miss in strada airmò,

E hoo avuu anmò on brutt inconter tal e qual.

Scappè aneli allora, ma n' hoo poduu nò

Del me cavali fann Y istess capital ;

M' han serciadà in bon namer, e ligada

M' han menaa a Gazza di sassin de strada.

M'han donaa poeù a Emiren, che persuas
Del me slat 1' ha volsuu che fa ss servida ,
E onorada , e tegnuda in del bombas ,
E el m,' ha lassaa per compagnia d' Armida.
T' ee sentii la mia vita, e in che brntt cas
Me .sont trovada , coni* en sont sorti da ;
Pur libera tane voeult o in s' ci a vi tu ;
De romp el prim ligamm no gh'hoo el loeugh pù.

No yorev mò che quell che m'ha groppii
1/ anema e el coeur de no desgroppiss mai f
El me disess: Va a cerca olter partii,
No vuj donn vagabond in sul tò taj j
Ma preghi el ciel eh' el possa ess aggradii
Sto pass ehe foo; che sien fornii i mee guaj.
Insci la parla Erminia, e fasènd Vari
Descors consimel, van dì e noce in pari.

El toeu Vafrin, lassand i pu battuu,
lua strada pussee curta' e pu sicura ,
E hin giamo appress a la citlaa tucc dna,
Quand la comenza a ess l'aria on tantin scura.
Trceuven del sangu, e pceu s* hin imbaltuu
A vede on soldaa mort ch'el metl paura ,
E el te» tutta la strada, e col mismaffi
Voltaa insù el par anmò ch'el drizza i baffi.

26 *



458

Ài arma el ved Vafrin che Tè Pagati,
£ el va per la soa si rada e el ne fa on tocch ;
E poeti el ne ved on olter pocch lontan,
£ el se seut in del cceur a fk licch tocch.
Catterà , el dis,-quest chi l'è Cristian!
£ el vestii negher noi le stremisi pocch.
Soltand giò de cavali, quand el s'è accort
Chi l'èva , Ohimè , el da su , Tancred l'è mort !

La s'eva Erminia giust fermada indree
A guarda Argant, ma quand la sent stavo*,
Oh che fiera stoccada! ajutt, asee,
Povera Erminia , oh che, colp spaventosi
Tutta, al nom de Tancred, foeura de lee
La sbalza 11 coni impet furios.
Yist quell beli volt sbiavaa , per ess pu pronta
La precipita giò, no la desmonta.

La tra sospir e sgarr de fa s'cessì,
£ lacrem de sia posta, e hin pocch e spesi
Ah perchè mai sont capi t ad a chi?
Dopo lant temp insci te vedi adess?
Insci te vedi? o fiera vista! e ti
No te me vedet quand son tant appress?
E le perdi per semper quand te troeuvi ?
£ pò dass pesg dolor de quell che prosavi?

Nò mi credeva d'ave tant torment
In del vedelt, torment de famm crepi.
Vorev piatosi ess orba eternamente
Nò, no gb'hoo anem de podett guarda.
Dov'hin qui) oeucc tant doli, furb e lusent?
Quell feugh, quell spiret dove stan de ci?
Dove i ganass vermecc, dove la cem
De mett tanta legria? l'è a sta numera!



4h

Ma che? anch a sta manera te me piaset.
Ànema bella 1 , se te stee a scollamm,
Se chi dent dì mee lacrem te compiaset,
Scusera, se sont tropp faciJa a slongaram.
Cara bocca amorosa che te taset,
Lasset basa se no te poeu basammo
Sui lavar smort e fregg damai loeugh che possa
Boba a la mori col basorgnaj quejcossa

Té m'ee già consolaa, bocca pietosa,
Tane voeult in vita quand te me parlaveU
Scià , inanz che moeura no me sia retrosa y
Toeù sti basiti che già ti meritavet.
Se ti cercava in temp de ardimentosa,
Senza robaj*, Tancred, fors te mi davet:
Yuj brascialt su mò, e poeu sui toeu lavritt
Spira l'anema a forza de basitL

Ciappela ti, che no la pò sta ben
Via che a god con la toa l' istess desti n.
Insci Erminia la parla., e la desven
Fiangend tant che la £ar on fontani n.
Sentend quij riann. teved , lu el reven
E el mceuv defatt i làvor on tanti n.
I/ha saraa i oeucc ; ma el mes'eia a bocca a bocca
On so sospir con quij de sta soa gnocca.

A quell sospir lee no la pò de manch
Che no la senta a restorass on poo.
Erva i «eucc, la ghe dis, e guarda almanch
I mee lacrem, i esequi che te fooj
Guardem , che mceuri , e che te maturi al fianch,
E vuj vegni con ti dove no soo;
Damm on sguard sol , no volta via insci prest,
Che Tultem doti che poss cercati l'è quest,



/fio

Tancred V alza i palper e poeù jc sbassa ^
E lee ancamò la luccia in del guardali.
L'è viv, el dis Vafrin,ma el temp el passa;
Che serva a piang? él mej Tè a raedegall.
El le desarma , e gnanch lee do la lassa ,
Per trema che la trema, de j ut tali.
La ved, la palpa i pìagh e la considera
Ch' hin tucc sanabel come la desidera. .

El maggior maa la se n' accorg eh' el nass
Del tropp sangn pera e de la gran stracchezza;
JVla in quell sii derelitt, via d' ingegnass
A drovk el veli, no gh' è gnanch ona pezza.
L' amor pero el gh' insegna i bind e i fass ,
Ch' el riva a tult V amor con gran prontezza;
La s' imbertona, tajand giò' i cavi) ,
E la ghe suga e imbinda i piagh con qui}.

Del resi quell veli P è curt , stfttil e rari ,
E a' tane piagh ghe voeur oller che qnell veli.
No la gh' ha halsem , ma la sa ben vari
Parolinn de magia eh' hin mej de quel}.
Già desranghii lu el gira i sguard in l*ari,
Che ghe stan su i palper senza pontell ;
,E el se ved sora insemma al so staffer
Anch. quella donna in abet forester.

El dis: Set chi Vafrin ? come set chi?
E ti chi set, o cara medeghessa?
Lee, rossa coni' el fceugh , V è alegra sì,
Ma la sospira, e P è ancamò perplessa.
Tas, età quieti, fa quell che disi mi,
Per el resty la respond, no gh' è sta pressa;
T'ee de guari, te savaree tuttcoss,
Pareggia el premi, e el eoo el le appoggia in scùssì



s« 



46i
Intaut V è «ira > e Yafrin 1' hti m attiva

Pensand al comod de menali a cà :

Ecco ona troppa de soldaa che riva ,

E hin giust di sceu, e in me} temp no ponti riva.

Eren col so resgió quand la bujva

Tra lu e el Circass , e i ha fea sfontana.

\ 7 edend che 1' è insci fard e che noi torna ,

Adess per cercano cunt giren 11 attorna.

Paricc d' olter cercaven con premura
Tucc de trovali , lor V han trovaa de fatt.
El fan setta con gran disinvoltura '
Su on scagnell dì soeu brasc comod e piatt.
Tancred allora el diss: Che s' abbia cura
Che Argani noi resta li per i scerbati ;
Che no l' ha on pezza d' oram de tant valor
De sta senza sepolcher, senza onor.

Con vun che l'è già mort no foo pu guerra,
Xi'è mort de spiritos e de par so;
Sicché l*è giust ch'el se metta sott terra
Con V onor eh' el merita e che se pò.
Insci levandel tra paricc de terra
Porten inanz el viv, e el mort dopò.
"Vafrin l'è al fianch d'Erminia , e boeugna dilla,
No gh'è el mej per curalla e per servilla.

El replica Tancred: No stee a menamm
A la mia tenda , ma a Gerusalemm ;
Che se piasess al Signor de ciaraamm
Appress a lu , diroo content , andemm.
Che beli confort, che grazia de trovamm
Al so sepolcher in sul pont estremm?
Se giust sul fin del me pellegrinagg (tagg.
Poss compì èivótch'hoofaa, n'hooanch d'awan-



46a

Portaa in cittaa da slanz segond han orden f
Jf 1 su oq bon lece el dorma on sogn quieti ;
~ Vafrin pontnal V ha miss a l'ordeu

  • er Erminia lì appress on casi ne tt ;

E poeù el va de Goffred , ne i guardi el borden ;
Con tute che dent glie sia consej secrett;
Che fin d' allora el privileg el gh' era
Che per i spij no ghe fndess porterà.

In dov'el sta Raimond inferma in lece,
Goffred l'è su la sponda, e i principal
Hin lì attorna anca lor raccolt e slrecc,
Per dà parer sui coss pu essenzial -,
Ma tucc stan zitt , e guzzen i orecc
Quand el parla Vafrin col general.
Scior, el ghe dis, per ubbeditt son staa
Al camp nemis, sent mò quell ch'hoo scava*-

Besognarav che fuss on fornasee
Per numera a mi ara tanta gent ;
Per quant disess ,, hin a ricamò pussee ;
Tegnen tane vali, mout, pian, che l'è on spavent.
Ko gh'è acqu per dagh de bev che sien assee ,
E i provvidi on ghe locchen gnanch ondent;
Riva el deluvi rivand lor, deslrnghen
Tutl quell che trauven, tucc i fiumni i sogheo.

Ma tant quij a cavali come i pedon
Mangen, per dilla, a tradiment el pan;
Hin strapellaa, infinscisc, gabeutt , fiffon,
Che al pu butlen quej frizz, ma de lontan;
Ma disi ben poeù ch'el ghe n'è anch de bon,
E hin in di reggiment di Persian j
E tra tane squader la resgiora 1' è
Quella che ciamen immortai del rè.



465
È l'ha sto Dom perchè in quell numer fisa
No gh' è mai priguer che ghen cala vun.
Subei che gli' è on post vceuj ; el se supplirò
£ ghe se remetl denter quejghedun.
General l'è Emiren, eh' el sa e el capiss
£1 so mestee , né l' ha fir de nissnn j
£ in battaja campai el voeur là prest :

fceura o dent , Y orden del re l' è quest.

Tutt st'esercit che hoo ditt mi credaroo
Che in dò giornad el sarà chi al pu tard ;
Ma ti , Rinald , ve , ten de cani el eoo ;
L' han miss in riffa -, e insci fndess bosard.
Tace ghe partenden, e el perchè mi el soo,

1 pu famos in guerra e i pu gajard ;

£1 perchè l'è, che a chi ' ghen fa on regali
I/ha giuraa Armida che la voeur sposaM.

Tra tane rivai che s'hin metluu in sl'impegn
Gh' è Altamor che l' è re de Sarmacant ;
Gh'è Adrast el furios, che l'ha el so regn
Ters l' orient , e el passa per gìgant ;
Li' è on omm brutal e d'umor strani a segn
De drovà per cavali on elefant ; '
£ per diti poeu anch el lerz , e per fa on terna
Tutt de l'istess tenor, gh'è anch Tisaferna*

Insci el parla : e Rinald l'èpien de foeugh,
£ el tri lugher di oeucc e de la faccia $
Voi pò sta pn in la peli , noi troeuva loeugh ,
Già el vorav ess ira qui) bruti besti a caccia.
Vafrin poeu el dis : Noi forniss chi sto giceugh f
Per ti hoo notaa, Goffred, on'oltra caccia:
Chi r è el gran priguer, salvet se te poeu ,
Gh'è On tradiment infamm eontra i fatt tocu.



< 6 *

Lì el recita l'istoria molto ben,
Giust ,comè i collegial in di aecademi 7
Di pagn, e di arma fiat, e del velen,
Del vant terribel, di promestf, di premi $
E el dà vari respost segond ch'el ven
Interrogaa, ma de pocch sugh a spremi.
Tucc pceù stan «Ut, e el general el dis,
Voltaa a Raimondi Damm on consej d'amia

£ lu: Per domattina credàrev
Ch'el fudess mej a no assalta la tòr
Come gh'è l'orden, ma la bloccarer
Per tegnigh dent , conie in prcson , color j
Intanlafina i nost i lassarev
Restorà on poo fina a on impegn maggior.
Pensa poeu. ti se contra quij desasi
Te vcbu andà a panscia averta o tceulla adasi.

Mi credi sora el tutt ebe te convegna
De curati ben ti istess, che in fin st'annada
La veng per amor tò ; per ti la regna,
L'andarav senza ti foeura de strada.
Vceuren traditt cont ona finta insegna?
Fa che quella di Iceu la sia mudada;
Insci andaran quij congiura a a fornì
In T istess trabucchell despost per ti.

£1 ghe respond Goffred : Già t'ee in usanza
De parla de brav omm e de amis ver;
Ma andemmegh contra pur, quest l'è in sostanza
Per s'eiodà sto pocch dubbi el me penser.
Che no l'ha el camp tant nominaa de Franta
De sjtà chi denter reliraa a quarter ;
Ma foeura in longh e in largh l'ha de mostra
A quij taiapattan cossa el sa fa.



Doma al rebomb di nost vittori, e a vista
Di nost musi y e al laser di spad , di sciabel*
No ghe sarà coragg che ghe resista,
E el nost imperi el sarà insci pu stabel.
Quant a la tór, con comod la se quista,
O che se rendaran qui] mi sera bel.
Chi el tas, e el va a dormi dov'è el si allocc
Dent in Gerusalemm la prima ttocc*



466