Gerusalemme liberata/17

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Gerusalemme liberata
by Domenico Balestrieri
archive

work in progres

Casto XVII[edit]

Argoment. /

L'è present el Califf a la rassegna
Del so camp , e el l invia contra i monsà.
Per vendicass de Rinald la se impegna
Armida anch lee a andà in guerra e fa de pà;
E in premi a chi ghen porta la colmegna
La dà parola de sposass con là.
El s'arma intani Rinald de noeuv, e el gh'hà
Sul scud scolpii i prodezz di vice de cà.

Vjazza Y è sul confili de Palestina ,
Per andà a Damiala , in riva al mar ,
E la gh y ha tanta sabbia lì vesina
De fondagli dentei* mezz i boera col car ;
£ se gbe giuga el vent pceù , giuradina !
L'è ona tempesta che no gh' ha repar:
Pocch viandant se salven, je maltratta
Pesg che a volta l' incioda in l' insalalta.

Sta cittaa tolta ai Tnrch al temp indree
Del re d'Egitt, Y è al con fin del so regn,
É el l'ha stimada comoda pussee
Che né el Gran Cairo per i soeu desscgn f
Però el vens chi con la soa cort adree ,
£ chi hin già concors tane a tocca segn
Di so pio vi nei, che no se regoeuj
l<n del m*s de november tanci fceuj.



38i f
Scia, famm ti, o musa, la, suggeridora',
Dimm su in quij pari cossa ghe iuss de noeuv :
Dimm quanta gent quell gran monarca allora
£ di soeu e poeù anch di amis l' abbia faa mceuv.
De tane re e popol ch'even sott e fiora,
Dì adess el numer, e a so lemp i proeuv;
Giappa la lista e legg senza confond
La patria e i nomm , el roll de mezz el mond.

Despoeù che quij d' £gitt s' hin rcbellaa
Di Gregh , e mudand legg s'hin daa al bargniff,
Vun de la razza de Macon 1' è staa
Pu.lest di olter a pettagh su i sgriff ;
£ l'han ciamaa Caiiff, e han segui taa
Anch ai 6ceu successor a digh Califf.
Insci gh f è 6taa tra i nost resgiò paricc
Di Viscont in del ternp di duca vice,

St' imperi el s' è ingrossaa poeù de mànera
De tane, provinci e regn eh' el n' è slracaregh $
£1 comprend Siria, Libia, Asia in filerà,
Asca Cirene, asca i Confi n Marmaregh.
Quij de Siene e quij. de la ri vera.
Del Nil jutten anch lor a paga i caregh : -
Insci quij de l'Eufrate ma el gran desert
Tutt piensde sabbia, quell noi paga cert.

L' ha a man drizza V Arabia, a man manzina
£1 mar ricch per cert ostrega eh' el gh' ha dent j
£ el se avanza poeù in la de la marina
Di centenee de mja vers 1' orient.
L'è on imperi de vaglia in tan tanna
Che 1' ha on patron tant nobel e potent :
Brav re , brav capitani j in lu se veden
Boa eoo, bon brasc per tegnì drizz i reden.



i



38 ?

Coi Persia n ?| coi Turch el s'è faa onor,
Giugand a tiramolla in di baruff.
L' ha mostraa a veng e a perd el so valor ,
£ pussee a pérd senza ess strenui ne mnff.
Infin trovandes sui vinti tre or,
L' ha miss giò i arma anch quant noi ne f nss staff;
£ el gh' ha la voeuja de soombatl anmò,
£ slargass in di fianch fina eh' el pò.

E se noi ghe pò andà lu come lù,
El dà i orden a vari sosti tu tt.
L'ha el eoo a cà anch ch'el sia recedè el ponn fa su,
Ch'el voeur dà legg in tutt e de per tutL
L' Affrica e F India s' hin dovuu redh
A bassa el eoo per no soffri nn' de brutt.
Tucc el respetten i re confinante
Chi ghe dà gent , e chi danee cuntant.

Ora on re de sia sort 1' ha miss in pee,
Anzi l'invia già ona tremenda armada
Per dà addoss ai Franzes e faj sta indree,
Che han già faa coi vittori ona gran strada.
Riva r ulteraa Armida a temp anch lee,
Che la rassegna no Y è gnanmò fada ;
Ha giust in quella el camp s'ceraa el passe
In d' on gran sit spazios denanz al rè.

1/ è settaa in trono inscima a cent scario
Ch' hin tucc d' avori , e el fa on spicch maestos ;
L' ha de lastra d' argent el balducchin f
E el tappee d' or e cremes ben scialo*.
Sul.mant real gh-'è i perla e gh* è i rabin
R^camaa a rebesch strani 7 ma prezios.
li' ha in eoo on ballon de fass eh* hin greppii in-
Idest on gran turbant per diademma. ( semina.



385
L'ha in pugn el scettro , V oltra man sul fianch,
£ el gh' ha ona barba gii sa e veneranda 5
L'è vecc ; ma el gh'h a duu ceucc vi v i mpuuemanch ,
£ el «a legni ss su drizz quand el comanda 5
Ogni atl cb'el faga, Tè posaa, ma franch,
L' è in lutt splended ; magnii'egh e a la granda;
De servì al Bonarotta o a Tizian .
Per fa on Giove col fulmen a la man.

£1 gh' ha on satrap de scià, l'olter. de la-
Qnell a mau drizza el ten la spada in l'ari,
£ senza fceuder comoda a tajà ;
L'olter el gh'ha el sigili de segretari.
Quest leggi si a e politegh per giusta
I lid civili e per fa cress l' erari $
£ quell Tè capitani geneial, .
Giudes despotegh in del criminal.

I guardi sviz/er poeu resten ptt abbass ,
Pezz d' omcn grand scemi i de bona razza $
Coi limbard pestapee curcn el pass,
Porten di sciablonn stort e la corazza.
De là el re el ved l' esercit a a\anzass ,
Che i guardi lì denanz ghe fan fa piazza ;
£ i squadro n tucc, quand ch'hin per mira, sbassen
Arma e bander de maniman che passen.

Quell d'Egitt l'è el prim popol a vegnl
Con quatler capitani a governali:
Duu de l'alt, duu del bass, e quist ponn dì
D' ave del NiJ i campagu per regali.
Strengeud e) lece al mar, l'ha casciaa H
On fondusc grass eh' el frutta a colti valL
A sta f ceusgia 1' Egitt l' è cressuu tant ,
Che indent di mja dov'era inavgh' è i piant.



584

  • La {prima squadra l'è de Lissan<!rin


Che goden in soa part bona pianura;

Stan invers l'occident tant sul confìn

Di Affrican che ghen entra quej mesi tira.

Àrasp 1' è el cap , no l'è gran spadazzin ,

Ma el suppliss coi malizi a la bravura;

' L' è inventor d' imboscad , de tir morcsch :

Per brio , chi ghe dà dcnter el sta fresch !

De quij vera 1' orient Y è la sego rida
De la costa de l'Asia, e l'ha ArQntee
Per capitani, ou vappo de fass spenda
Doma a reson de titol e danee.
Amor , spass , dormì , tavola redonda
Hin staa in lceugh de la guerra el so mestee;
£ ci muda vita adess pei* Famb.izion
De sta a la testa d' on gran battajon.

Che gran sit ten la terza ! se pò dilla,
Pu che ona squadra, on'arrnada che riva j
,Nol par gnanch ch'ej sia asscc per mantcgnilla
Tutt quant l'Egitt, per quant el se coltiva.
La ven d' ona citlaa che fa per mi! la :
L'è el Cajro, e l'è ona provincia effettiva.
Campson i' è el cap che per forza el strascina
Tutta quella canaja bar et ti na.

Yegncn in seguet poeù sott a Gazell
Quij ch'han segaa la biada lì d'intorna;
/ E quij d' insù , dove con tant spuell

Sbalza giò el fium che fa vegnì el capstorna.
Fina 1' arch e la spada l' è tutt quell
Che gh'han, né vceuren porta oltr'armaattorna.
Coi vestii ricch no metten , a guarda) ,
Minga spagfeett, ma vceuja de robaj.



38&
Yen pc&ù Alarcon de Barca , e hin tane moni}
E scuma.de birbant qui) ch'el gh'ha sott ;
8' hin tegnuu in pee a reson de ladrarij
Sii mort de fam e pover balabiott.
I soldaa de Zumara hin' mej de quij,
Ma in di batta) d' impegn varen nagott ;
£1 so re e quell de Tripoli puttost
San fa di colp de scrocca e toeù i me j posti

Dopo ven quij de l'Arabia Fetreja,
£ de la part pu bona de Y Arabia ,
Bove no gh' è (se 1* è vera st' ideja )
Ne el frecc ne el cold eh' el ne fa tanta rabbia.
La el sa on de bon che Y è ona maraveja :
Là gh'è l' usell che no Tè mai staa ingabbia, -
Che sa on foeugh de cannella e nos moscaa
£1 torna a nass appenna l'è brusaa.

Yan, quant ai arma, come quij d'Egitt,
Ma no fan tanti squarci* in del ves li ss.
Ecco. poeù i olter che van derelitt
D' on losugh a l' oller senza stabiliss ;
Gh'han la cà in spalla , e dove han el petit!
Pienten giò di cittaa che n hin mai fiss;
Gh'han vos de donna, statura de nan ;
Cavi) negher e longh, volt de magna n.

I so arma hin carin grand d'India continfond
Di pont de ferr pu curt di bajonett;
Ma gh'han cavaj che i bàrber se ponn scond,
E el vent e el turben el pu marcadett*
Sifaz coi primm, Aldin Tè coi segond,
E coi terz Albiazar, che a parla s'eett
L'ha on saugu de scunes, l'ha otta brutta cera,
Cavalle fa|s, lader sassln de vera.*



m

Gh'è Orindegli'è Arimon, Pirga, Brimart,
E Sifant brav per regola cava) ;
Brìmart in di assedi el fa la soa part ;
Gh'è Aridamant che in lotta noi perd mai;
E quell che trincia i socu nemis in quart ,
E che strame oiia de ponta e de taj ,
Digh Tisaferna; el pn tremepd noi gh'è
Con la spada o la lanza , in sella o a pè.

El prim de quist l'è on cert prencip Armen,
Benegaa fin de qqand l'èva fioeuj
JVIudaa el nom de Clement in Emiren,
L* ha trovaa eh' el diavol jutta i seeu ;
Per olter el Califf el ghe vceur ben,
Per la gran fedeltaa l'è el so carecu:
L'ha costanza, coraggi forza e prudenza,
E noi se abusa de la soa potenza.

La rassegna con quest l'èva forni da,
Quand,ecco veden a végnì via drizza
De botta salda su on gran carr Armida;
A l'amazonn con l'arch e con qnej frizaa.
L'ha on beli cerin ch'el par asquas ch'el rida,
Ma gh'è mes'ciaa al grazi os on poo de stizza ,
Pur col aò menasela la fa galitt;»
L'è on dolz, e brusch in (in che. mett pelitL

De sti carr barin sent, de sti bej niaccheii
Noi n'ha oltertant ch'el so. L'ha sott a Ice
Dò cobbi , senza el ris'c che la stravacchen ,
De Honcorna e on gran brav caroccee ;
Cent pagg e cent donzell, che nq se tacche»
La rocca , ma el turcaas , ghe van adree 5
Gh'han cavaj bianch ch'hin bon de corr la posta,
E per sali , caraeoll paren faa apposta.



58g
Cont Aradin yen la squadra impostada
Fina in Sona de so barba Idraott;
£ come quand se fa quej mascarada,
O gb* è quej maraveja in d' on casott;
O pur in occasion de quej intrada
Che corren tucc, e stan come gasgiott
Àlzaa in ponta de pè drizzandola testa
Per osserva i gran sciali e la gran festa:

Insci coslee la passa , e la tra locch
Col volt, col garb, coi ornament pu ricch.
Per dur che possen ess , tncc resten tocch ,
E in mezz al coeur se senlen di gran piceli.
Senza scombatt la veng olter che pocch,
Che anch seria, anch in passandola fa on gran
Se adess, anch no savcndel, l'innamora, (spicebj
Tentahd poeù Ice come andarala allora?

Despoeù che l'è passada, el re adrittura
El fa doma 1 Eniiren , per consegnagli f
El baston de coraand, che l'ha premura
D'alzali su tucc e dagh qnell ch'el pò daglu
Lu el mostra andand ? e già el se le figura ^
Ch'el riva a on post che l'è degn de rivagh.
Fan ala i lombardee, lu el va pacifegh
Con pass pqstaa sul gran scalon màgnifegh.

Su inscima el s'ingenccuggia e el bassa el eoo
Coni ona man sul stomegh ; e el re el dis:
Tceù sto baston, va in pè de mi: te foo
Generalìssem, sappia alza i barbisj
Julta Aladin, te see T impegn che gh*hoo^
E coppa i sceu eh' h in anch i mee hemis.;
Va, squinterni in d*on colp: liitt el quarte*
Cip t*eè de laghi, l'è © mort o presone*.



"\



~>9°

Insci el parla el Califf, e lu 7 ciappand

Quell baston, senza esordi el gh'ha respost:

Per amor tò e in tò noni foo anmi de grand,

Pien de speranz men'voo a esercì sto post;

Anima a de V onor d' on tò coni and

Voo a vendicatt ; voo a dà ai Franzes sui erosi

Tel giuri , o toxnaroo cantand -vittoria ,

O ; s' hoo de pei d , restaroo mort con gloria.

Preghi el ciel del ver cceur, oh quest poeùsì!
Che se gh'è quej desgrazi pareggiaa,
Che noi vu j crec* , che tocchen tucc a mi 7
E a cost de la mia peli -sia el camp salvai;
Anzi ch'el vengia, e che me porten chi
Su la bara in trionf insci stringaa.
Chi el tas , e in tult V esercit se sentiva
A sbragià al son de pu strumenta evviva!

Tra el sona e tra el frecass de tucc i part,
Serciaa di prencipal el re el scn va j
E in la soa tenda , anch ch'el cjisna in despart,
L' invida tutt el segue t a disnà ;
Chi el guarda , chi el saluda , a chi el dà part
Pi so pitanz, con tucc quejcoss el fa.
Tra i scherz e tra i legrj la brava golp,
Idest Armida, la vanir fa el so colp.

Toeussen via la tovaja, Intantafina,
Yedend che tucc la vceuren bev coi sguardj
£ con la soa malizia sorafi na
Scavand che vegnen come gatt al lard,
La s' alza del so scagn e la se inchina
Al re, ma in aria de bolla gajard;
£ insci la parla , procurand per£
IV imboliseli! e cejra <e yos pu che Ufi.



Arimi son chi a impiegatimi, son chi a scombatt
Per la fed , per la patria arimi , o gran rè ;
Sont donna , ma no sta a formai izzatt ;
L'è sangu real , sangu de soldaa anch el me :
Chi vóeur regna l'ha de regna coi fatt,
Scetter e spada unii fan beli vede:
No lVè sta man ne pigra ne inranghida,
La cavarà anch lee sangil de quej ferida.

No ,te credesse t mai che. doma incocu
Me vceubbia loeh st'irapegn de viri sella j
Che per .la nosla legg, per i fatt toeu
Me sont già trada a V acqua che V è ajbella.
Te pocù ben regordatten se te voen,
Che in guerra hoo faa ancami quej bagattella :
Come sarav de quand ho faa preson
Tane Cristian di pu caporion.

L'è on fatt che ti mandava tace color
Ligaa de galiott . in donativ ;
Staraven saraa al scur in fond de lòr
Se te tornava a cunt a lassaj viv. * '

Senza fa i toeu nemis i bej umor
Se rendaraveti prest al nost arriv;
Ma l'è vegnuu Rinald a libera) y
E el s'è desfaa di guardi col coppa j.

Se sa chi l' è Rinald , e de costuu
Sen cunta di libebbi minga pocch:
El m'ha faa on gran brutt tir , e n'hoo podun
Gnancamò vendicamen de sto scrocch.
«Quanci voeulteola resort me sont morduu
I làvor \ e m* andava él ccenr in tocch !
Ve diroo peeu cossa hi sia st' ingiuria;
Ma adess no eerchi che vendetta e farla.



59*

E la faroo, eh' en va paricc in fai),

Ma poeu on quej colp el riva a tocca sega.

1/ ha on dì o T olter el ciel de castigali ,

Ck'el sa a temp dà quej proeuv del so desdegn;

Pur el, me farav propri on gran regali

Chi me portass el eoo de queir indegn,

Benché a fa sta vendetta mi in persona

La me spmejarav molto pu bona.

Yorev da a chi me fass on simel don
De bona man tutt quell che mai po<fess.
Ohe daroo in dota ricchezz a montoii ,
E pqeù anmìis tessa ; qu and el me voress.
Chi in presenza de tucc disi de bon y
Giuri de tend quell che prometti adess.
Donca se on quejghedun l'ha di sperane
De reussinn, prest ch'else faga inani.

Intant che lee la parla in su sto gust,
El l'ha già Adra&t sposada cont i oeucc.
Guarda el ciel, el glie dis, noi sarav giust .
£he i tò man, che i tò frizz ghe fassen baeuccj
Noi farav per quell tangher on desgusl.
Anzi el porrav pregatten in genceucc.
Mi cont on colp de sciabla el smocciaroo:
"Vuj servili mì ; vuj portatt mi el so eoo.

Mi strapparoo quell cceur ; daroo de scenna
Ccn la soa carri a ai sparavee , ai scorbatL
Insci el bajava Adrast j ma soltè in seenni
Anch Tisaferna , repiand : O catt !
Guardee mò li che ruzz , chebuliacl menna,
Present al re , present tucc min 2 set matt ?
Fors gli' è quejghedun chi de fa in sto cas
Pu fall che ti par oli, e pur el t#s» •



3 9 3
Di fatt en foo ancamì, respond À ci rasi,
B i mee pareli n'hin che on ihostrin del drapp.
Se te toccavet via de chi sto last,
Favarisset fornii de cuntà lapp. '
El re e) se me ti de niezz in sti contrasta
Se no saraven ancamò de capp 5
E el dispoeù a Armida: Brava , oh spiritosa!
Te gh' ee on coeur verarijent pn che de tosa.

Te see degna che mostren a regatta •
Qnij dmi per amor tò quell sdegn , quell fccugh;
Ma faghel cascia fceuia quand se. tratta
De tornila con Rinald a temp e Iceugh.
Là ponn drovall, là no porran fa patta,
Che o vun o l'olter l'ha de veng sto giceugh.
Chi el tas, e quij a gara hin anmò pront
A promelt a la gnocca e mar e moni.

Anzi tnec i olter buli, via de quij ,
D' csebizion no ghen lassen manca.
A avegh Rinald tane eoo come cavij,,
Saraven pocch per tane boja eh* el gh' ha.
Quest l'è el gran ben, fidev mò de sti.strii!
Qnist i grazi che Armida la ghe fa ;
Ma intani Rinald <Jel lid el se slontana
Iu lesi che i ball d'i>na sciarabattana.

La va la barca per 1* istess viacc
De prima, e el ne sa teeù giust el riveli;
E la god, anch tornar) d, I* istess vantaci
Col vent in poppa, e con destes i veli.
El giovenett Rinald semina el sta quacc ,
Guardano el busser , la lenguella e i steli ;
E sera ma i fìumm, semmai i montagn ch'el par
Che cascen feenra el eoo per guarda in mar.



O cb' el domanda e el sene 1 novitaa
Del camp , o i mod eh' usen pai ice paes $
£ loccand via con gran velocilaa
In quatter dì fan el viagg d'on mes,
Defatt la sira del quart dì hin rivaa
A tocca terra, e ponn canta franzes.
La dis la donna allora : La mia gent 7
Questa l'è Palestina; sii coment?

Stracontent, ghe responde n desmontand :
£ lee allora in d'on atem la spariss.
Intani la sira la se va avanzand ,
Ch'el vceur pceii di eh' el ciel el se scurissi
£ in quel! desert han pari a sta osservami.
Ne gent né cà ne tecc no sen sguisiss:
No gh' è sentee, no gh'è pedann, riè manch
Ol ter segn o barlum per andà f ranch.

Stènn per on poo sospes, e pceù voltènn
D' accord i spali al mar per tira drizz $
£ faa pocch pass, de lontan osservèun
On cert lusor senza toeull via de drizz :
Semma e\ stimènn argent, semma el stimano
Or del pu luster , semma on torcion pizz.
Lor s' incamminen vers quell ium y e riven
A déslingu quell che prima no capiven.

Teden con tra la luna taccaa su
A on tronch di arma tempestaa de gemm.
Gh'è on pettabotta ch'el var on Perù,
£ on moriott lusent ricch a 1' estremai*
Teden pceù on scud che no s'pò fa de pù,
Ma nun poetta senza spesa i femm:
L'è on scud pien de figur, e lì de post
Gh'è on vece che al vedej suhet el s'è roost



5 9 5
Carle e UbsJd adritlura Than tolt vifr

  • er quell bon vece de no «pace i a fandonia

rhiny daa e renduu el salud eoa cortesia,
la senza affettazion de zerimoni ;
Z poeù a Rinaldi che in, quella compagnia
£1 stava quacc come per testimoni ,
foltandes quell brày omm el diss: L'è 'chi
-he te specciava in st'ora doma ti.

Tei sont amis , se no tei see , e costor
Popn ditt quell eh' hoo pensaa per amor tò.
L'è staa tutt me dessegn quell ch'han faa lor,
Senza, el me ajutt te stavet frescli anmò.
Xceìi mò el contravvelen del maa d'amor,
Sent quell che dighi e no teffignet nò;
Tegnel present .finché te senti ree
On missionari eh' el ne sa pùssee.

Fìoeu ; la vertù vera no la regna
Tra i delizi e el bon temp e la cuccagna ,
Strusand a terra come la gremegna,
Ma sui briccol insci ma a oua montagna.
Chi no fadiga e suda, e no s'ingegna
De rampa su , ficea , noi le guadagna \
E ,te vorree abbassatt su ona carogna
In lceugh de sgorà. avolt? oh che vergogna!

L'è vers el ciel che la t'ha alzaa la front,
La t'ha daa on gran mercuri la natura :
Guarda in su donch, sia pur fogos e pront,
Fa spicca al maggior segn la toa bravura 5
Ma no fa conlra i nost el Rodomonti
Stramenna a temp e loeugh e con mesurà.
Drceuva el lo spi re t , fatt onor con quell >
Ma ciappa per el manegh el cortell*



596

Se fan bonn i passion ch'eren catti v,

Basta a savè tegnigh la musirceura:

E se te see impastaa tult d' argent viv ,

Te gh'ee insci di nemis de falla foeura.

Te gh'ee on brav general de impara a viv:

Passa maister solt a la soa scceura ,

£ no fa on pass de manch né on pass de pu,

Ne inanz né indree de quell ch'el voenbbia io.

Rinald , qnacc , vergo^nos a sta fraterna
De bon pes de fagh mett el eoo a partii,
Ben persuas de quij veritaa eterna,
£1 bassa i oeucc tutt umel e pentii ;
£ quell brav mago eh' el ghe ved l' interna,
£1 ghe dis : Dopo quell che t' ee sentii ,
Guarda sto scud mò, se te voeu vede
I oper di tesa maggior quant mai ghe n'è.

Te vedaree che onor s'bin faa a regatta,
Cora* hi n rivaa su avoli, com'hin fainos;
£ ti mò no t' ingegnet de fa. patta,
£ te veau resta indree pigher e ozios?
Cerca anch ti con sti esempi a spada tratta
D'ess lest tant come lor e valoros.
£1 guarda el scud Rinald, e el sta lì zitt.
Ma el sent che sii paroll ghe fau galitu

L'è scolpii el scud inguaà d'on carnaio,
Hin a miara i 6gur ch'el gh' ha dent.
Del gran sangu d'Azzi gh'hin defatt in fin
Miss per regola tucc i descéndent*
Deriven come tanci fontanm ,
Senza el minem intopp, de sta sorgent.
£1 mostra a did quij prencip ci barbon ,
Ch'han in eoo el Javor, e i sògnerr e azion.



397
£1 ghe fa vede Cajo in temp che V era

L' Italia s'ciava de cari bori? a. r

Quest l'è el priin prencip d'Est brav de manera

Che. no gh' è el mej per tceù i reden in man 5

E sott a lu concoiTen volontera,

Per fass juttà, quij popol pocch lontan:

E poeù quand.quij de Scandia repassènn

De scià y spongiuu de Onori , e el ruzz che fènn.

£ quand là per V Italia in mezz ai guaj ;
Tra tane perni s pu grama e derelitta ;
£ quand Roma la par pussee in travaj
Col cabbi al coli , vesina a perd la villa 5
£1 fa vede che Aureli no 1' ha mai
Pers on fil con la gent eh' el le seguitta; '
£ Forestch'el se opponn a quell brutt omm f
Ciamaa flagell de Dia per soranomm.

Quell l'è el t erri bel Attila , e el se squaja
Cont el muson de can y coi truce de -dragh.
Besogna dì eh' el scrizza i dent, ch'el baja
Pesg che né on can mastin doma a guardagh j
£ poeù el se salva tra la soa canaja >
Scappand, vengiuu in duell, con calaa ibragh.
Foresi pceu Y è in difesa d' Aquileja ,
Forest tra i brav l'ottava maraveja.

In olter loeugh gh'è la soa mort, se ved
Come la» piangen i soeu patriott.
Ecco el ficeu Acarin, l'è on ver ered
D' on simel pader , ne el sfalza in nagott.
Ecco poeà Altin ch'el se retira, e el ecd
A la desgrazia per no restagli- sott ;
E in Vali de Po de vari caseggiaa
£1 riva a trans, insemina ona cituuu



39*

La se vd alzami Ferrara in faccia ài Pi,
E a forza d' argen la le fa sta in sest :
Ferrara , che paricc secol dopò
L' ha d* ess reggia e cittaa di duca d 9 Est.
El par ch'el manda i Alan a fa el fati so,
Ma poeu con tra Odoacro el sballa prest;
E el sbaila per l' Italia , e l' ha la sort
D' imita el so gran pader anch in morL

Con lu moeur Alfonsi , e van bandii
Fceura d' Italia Azz e el fradell Costane $
Ma , voltaa là Odoacro , tucc duu unii
Tornen de valoros a fass inanz ;
E Bonìfazi anch lu el va giò ferii
Al zi] drizz y e niorend el n' ha d' avanz
Ch'el ved el fiero Totila vengiau,
E salvaa el scud che gh' è semper premuu.

■ Valerian, quand l'era in sul prim fior,
L' era già tutt so pader per bravura ;
L'andava inanz tant franch, con tant valor.
Che cent squader nemis n' even paura.
Gh' è Ernest ferozz in volt de fa terror ,
Ma ch'el fa in del soombatt bella figura;
E inanz a lu de Montselz Aldoard
El fa sloggia Agilulf re di Lombard.

Gh' è Enrigh e Berengari ; e in del regista
De qui] che serven sott a Carlo M; »;n ,
El pò vantass, se pò dì, el prim ministeri
E on capitani che no gh'c el compagn.
Gh'è Luduvigh mandaa del brar maiatcr
Con tra el nevod ch'el s'è slargaa in di pago,
E el le veng in Italia , e el l'incadenna;
E Ottonnecb coi ficea l'entra anch la in scenoa.



  • - . ^99


El gh'è Àlmerigh , sebbf n che noi ghe aspira,

7 aa marches de Ferrara, e tucc n'han gust.

inalza el eoo in su de\ott,nèel gh'haol tra mira

"he de fonda di ges, de fa i cosa giust.

K\ nemis Berengari gh'è per mira

\zz segond, eh' han ira lor rogn e desgust ;

Scocchen tra el veng e el perd , ma el resta *u

Azz , e el dogno d' Italia infin V è lu.

Guarda Albert el fioeu tra i Aleman
Ch' el se quista ona gran reputazion
In giostra e in guerra , e el teeù ai Danes la man,
E con gran dota 1' è gener d'Otton.
Guarda dedree queir ol ter che ai Roman
El ghe sa romp i corna, quell l'è Ugonj
1/ ha d'ess marches d'Italia, e el ri vara
Aneli tu Ila la Toscana a falla sta.

E poeù Tebald e Bonifazi al fianch
De la soa Beatriz, soa cara sposa;
E pur on mas'eiott sol no ghe l'han'gnanch
Cont on' eredilaa tant vantaggiosa ;
Ma avend Matilda, gh'han impunirmanch
Tutt quell che bramen , con sia brava tosa.
D' on gran coeur , d* on gran eoo la fa vede
Che la pò tegn) sefèura a par ice rè.

Al nobel portameli t , al volt , ai alt
La gh'ha on spiret viri! , e pu in di sguard.
Là la tra giò i Ntrmand , e l'ha on bon palt
De trotta via ben prest el bfav Guiscard.
Chi la veng Enrigh quart , e in segn del fatt
L'ha taccaa in Domm l'imperiai stendardi
E chi la jutta el f>apa<, e la dà man
A fall reinelt «ul trono in Vaticaa.



4oo

Giiàrdegh lì appress Azz qtunt, che se pò di
Noi pen^i che a onorai la e andagh adree;
Ma intani Azz quart pceù del so scepp 7 queU sì
Gh'el ne ved tane germej d'avenn assee.
Guelf el se va in Germania a stabilì 7
Fkbu de Cunegonda e degn de lee ;
E con reson Bavera el se ne vanta
D'ave de Roma on ram de sta gran pianta.

La pianta anliga di Guelfon la torna
Pussee bella con si' inscd insci beli ;
£ in di soeu Guelf V ha tahei frutt intorna
De scelter, coronn d* or ; eh* hiu on sfrageL
La quatta con l'ombria tutt el contorna,
£ l'è alta in ( mceud che asquas la tocca i steli ;
£ hin tane i ramm fruttifer che la butta,
Che la Germania la gh' è asquas sott tutta.

Ma gnanch el tronch d' Italia noi ghe ced,
£ per grandezza anch lu el pò stagh inguaa.
Se ved Bertold per mira a Guelf , se ved
Azz sest, on specc fettiv di soeu av lodaa;
£ in queU scud sii soggitt besogna cred
Che gh' abbien tucc in corp l'anema e ci fiat.
Binald in del guardagli 1' è già tutt fceugh,
£ asquas ghe sbalza el coeur fceura de lceugh.

£1 gh' ha tanta la vceuja de mostrass
.Degn de lor, e el n' è.graved de m anera,
Che tutt quel! mai ch'el riva a immagina»
De quislà la cittaa , d' alzagh bandera ,
De manda on mezz esercit in sconquass ,
El T ha denanz ai oeucc com' el fuss vera ,
£ el s'arma in pressa, e el mett com'el fudess
Quell eh' ha annxò de succed. .fiamò success.



4°V

Ma Carlo, che già l'èva al boa Rinald
Cuntaa la mort del so Prenci p Danes,
£1 ghe poggia la spada, e el dis: Tea sald,
Che questa l'è per ti, <?ome t'ee intes: .
Droeuvela coalra i Turch birbi e ribald ,
£ in noni de Dia dagh giò starter de pesj .
Fann la vendetta , com' el te conyen ,
Del so patron ch'el t'ha volsuu tant ben.

Lu el respond : Piasa al ciel ch'en reùssissa
De sbudella quel 1 vappo con sia spada j
E con pe Maghe n vana fratta e s'gissa,
Possa- fa in moeud d* avella meritada.
Carlo el ghigna , e el da segn ch'el le capissa ,
Ringraziaudel come per cossa fada;
Ma gh'è lì. in quella el mago , e el dis : Andemm,
Che tant e tant per strada en parlareinm.

Andemm al camp che Tè già oramai temp :
& offre d e tucc te speccen , andemm pur , " 9
Glie rivaremm là propri in d'on bpn temp A
E te guidaroo mi , sebben l' è scur.
Ditt quest, compar ona Carocci a a temp
Per andà prest, e comod, e sicurj
E appenna con tucc trii Y è settaa dent ,
ZHh-el fa galoppa i brucc vers Torient.

Yan insci al fosch e no se sent on zitt ;
Juand el boa vece yoltaa a Rinald el dis:
Ldess t' ee vist mò in tucc qui) brav soggi U

ramni del tò gian scepp e la radis $
Z se in quij primm germej che t' hoo descritt
Ja fa tanta comparsa, l'è decis
"he l'ha de casciaun fceura anmò on basgioau r
,"ecc sì , ma> vigovoi .sen^a cairceu»

Voi VIL 23



4*>a

E siccome i bisav di tara bisav
1 hoo pescaa foeura do tane Secol prima,
Insci in di biadegh chenohan d'ess manch brat
Podess scovrì tane omenon de zima $
Che inanz che sien al mond me piasarav
De des'ciaraj con la dovuta stima:
E sì eh* han de fa anch lor la soa comparsa
Ne in quantitaa ne in quali taa manch . scarsa.

Ma in quest no posscavann né invera riè indrizx,
Che T avvegnì Y è tropp foeura de man }
Via d' on barlum come d f on scirin pi ut
Ch' el sia tra la strigherà e ben lontan ;
E se in quejcoss sont franch e el soo dedrizz,
In quant a mi voreva sa veli ban $
li' è ch'én son staa informaa de vira ch'el tk
In dove stan i coss futur de cà.

Vuj soddisfa al tò nobel desideri
E dì sta cossa in ciel già stabilida.
No gh' è staa regn , né monarchia , né imperì
Ch* abbien avuii ona razza insci florida
Come i toeu vice e i toeu biadegh, che speri
Anzi faran del franch gran reussida;
E rivaran a fa lassa de part
Di poetta el nom d'Ereol e de Mari.

Ma l*ha scernii tra tnec Àlfons, segond
In quant al titol , ma prim per vertù ;
Che propri allora el vegnarà a Slo mond
Che d'omen brav no gnen sarà ascjuas pi.
L'avara on gran valor cont on gran fond
Anch de prudenza de no andà pu insù:
Sostegn di arma, onor del diaaemma,
Degn d' est lodaa dtj^ Tass gol so poemma.



4°*

Comenzand de fioeu, come per scherz « 
£1 mostrare a la caccia, cossa el var ;
Ma pceu el sarà el modell de Franzesch terz
Per valor, per talent parti colar.
O Apoll, car ti , volla on poo 9cià el tò steri,
Manda giò on ragg , e scoldem , e famm ciar,
Che in del parla d'Alfons pensi a. descor
Anca del noster amministra tot,

Rivaa a l'anta, el sarà tult el so impegn
De god pas e quiett, e falla goti,
£ el fissala tra i stat lì appress e i regn
In di som slat a la fortuna el ciod.
Col protegg i art, l'industria, i bej ingegn,
E aneli col da i spass el qnistark gran lod,
Pront a premia i vertù, castiga i vizi,
A prevede e a^proved tult con giudizi.

Oh insci avess de succed ch'el desti nasseu
Incontra • ai Tnrch comandant general:
Incontra ai Turch che dove riven lassen
Segn miserabel d' on gran temporal !
Che de tane tort i nost se vendicasse!*
Sott a sto cap de fann tant capital!
1 ver aitar e i ges lornand in pee,
Toccarav a la Mecca a andk giò lee.

Nò , no porraven minga contrastagli
Mori e* Turch col di&vql che je scova ;
Che in barba a lor noi* rivass a picntagh ,
E dove regna el frecc e i tremacova,
E dove hin ars e van anch senza i bragh ,
lid santa eros con l' arma de ci sova ,
E a battezza col Nil , dov' el comenza ,
Color eh* hin tene de corp e de conscenzà.



4<4

ÌLI se beveva sa tace sti reson
Rinald fettivament col bon prò fazza y
E el sentiva ona gran consoiazion
Pensand ai descendent de la soa razza.
J7 aurora intani l'ha avert fceura el balcen,
E già i ruee han scovaa tatla la piazza - t
Talché lor de lontan poden comprend
Pance bander a sventolass sui tend.

Allora quell bon vece trigandes 11 :
Beco el so, el diss , eh* el ve sbarlus in front ;
L'è beli vede mò adess che l'è già di
La pianura , i baracch 7 la cittaa e el mont
Per strad incognet v' hoo menaa fin chi ,
V'hoofaa scorta, e ai besognni'hii trova a pronta
Mi torni indr?e, che adess no ve occorr olter,
E podii tira drizz de per vujolter.

I bon compagn allora desmontènn ,
Che quell zeremonial 1' han ben capii 7
£ andand cont el so in faccia segui tènn
Yers i baracch quell tocch a pè tucc trii.
L' ha £aa el correr la fama , e quand rivènn
£1 n' èva on quejghedun già staa avvertii ?
Massem Goffred eh' el leva su del scagn ;
Ma chi foo pont , s* el resta in pee , so dagn.



4o5