Gerusalemme liberata/11

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Gerusalemme liberata
by Domenico Balestrieri
archive

work in progres

Canto XI[edit]

?5a

Canto XL


Àrgoment.



Fan ona prossession e senien messa
Pregand el del i Cristian devoti.
Dan po*à t'assali ai rnur , e l'è insci spessa
Lia bau t aria che bona pari già kin roit}
Ma perchè no véngessen tropp in presse,
Clorinda a ferì el cap I ha faa on bellboit
Guarii de fangipl lu el va anmo a lavo p
Ma ven.la noce a rompegh fordió.

J.Vla Goffred noi fa olter che pensa
A dà l'assali ai mur de la cittaa ; , .
£ el va semper tro&ciand de scià e de là
Perchè luce quanc i ordega sien prepara*,
Peder reaiilta el gbe vens a parjà,
£ el diss, li rande 1 in sit appartaa : '
Tucc sti apparecc hin bon r ma car f radei),
Lassetel dì, t' ee fallaa el prim baselL .

Comenza de lasso, 3 varca nagotta .
Tucc sti trusc se no femm di devorioc
I sant e i angiol bin cert peltabotla.
Che no gh' ban fir de bombe, 1 e cannoli.
Manda i pret cappella n con su la Qollfli
A bescantà di salma in, prossession ;
"Vujolter capp ogni poccb ben che fé*
Quanc peslafauga ye* Jirarii adree?



255
Insci parla el renetta sodameli t
E Goffred el respond: Te parlet ben,
I toeu hin propri confcj de dagh a ment,
E te see on omm de dia s'cett e dabben.
MI intant cercarlo i capp di reggimenti
Ti coi vescov desponn quell cbe conven;
M Di cosa de gesa ven lassi el penser, j

" E in quest me sottoscrìvi al vost parer.

, L'oltra mattina i vesccV hin staa unii

Coi sacerdott a fa on mezz concistori,

Dove per inlerimm han stabilii

f Per digh messa on boccon d* otì oratori.,
t I pret coi so con rizz in sul vestii ,
E i vescov comparino sul sciai di morì,
Coi scen pmviaa ricch e badial ,
Con nutria dora e baston pastoral.

Peder sol el va inanz portand la eros,
E poeti veggion, veggionn, schisciamicchi tt ,
, E el master de cappella a da la vos
t Ai so musegh vestii de oereghilt;
Riva pocù i mazzacronegb cont appos
I ordenari cb'bin tane cardinalitt;
E poeù i dim. vescov, e pceu dopo lor
Riva el master, de cor coi soeu lettor.

Yen poeti adree el general f segond l'usanza
Sol solétt y che nissun pò stagh* impari ;
A duu a duu i capitani con la lanza,
E pceìi tucc i -soldaa coi spad in l'-arir
Marcen fcetira del camp do ordinanza ,
E tra tane fil no.gh'è nissun desvari;
E senza frecassad de sinfonij
Canteo tievotameat i. tetani).



o5C '

Sentcn messa in genopucc i principali
£ i ollcr per vedetta sUo in pee ,
£ pceù , fornii tuttcoss , saraa el messal f
Monscior Guglielm eì se revolla indree;
£ con trii gran croson pontificai
£1 ghe conced el santo giubilee:
Content allora el popol el vens gio
Per la strada de prima a fa el (alt so.

Tornaa giò senza regola van tucc
Con Goffred vers el padiglion pu beli f
£ fan tucc a regatta e van a mucc
Per servili fina a l'as'c con giò el cappella
E la con qua iter borni paroll, ma succ ,
£1 lassa anda la turba a impiss la peli.
Stan con lu i capp a tavola , e là. in food
£1 se ten ginst per mira el cont Baimond.

Fornii el past desbottonen la marsina ,
Cantane! 7 bevend caffè col rosoli.
£1 general pceù el dis : Doman mattina
Boeugna eu pront a l' assai t sul fa del di ;
Incoeu emm daa el sacch ai fiasch e a la cusina,
Ma doman no l'ha minga d'andà insci ;
Via, preparev, dopo ave faa on beli sopn,
C% vost sol daa e con quell che fa besogn.

Se licenzienti, e pceu mandènn in piazza
On bianch e ross a pubblica on decrett,
Che i soldaa d'ogni stat e d'ogni razza
Sien pront e lest al prim son di ciocchelt,
Chi mola el ciod, chi lustra la corazza,
Chi stracch de lavora dorma on sognett-,
Vens pceù. scur, e dormimi tucc come tass,
E sonaven paricc el contrabbass.






L'aurora l'èva anniò a la tavoletta *
A meU i nei , a rizzass i cavij^ '

E el so col caimson e anmò iti barena '

■ #

£1 striggiava i so brace fVegand i zi j ; • *
No gh'era attorta sedia ' né caretta/' '
Ne se insognaven de dervì i botti) ,
Quand dèmi su i Iromb a sona la marci a da,
£ i 6oidaa anch >lorfènn oaa : gran sbragiath.

Crien a l'arma , a l'arma tucc a 011 bottj
Replica a l'arma el mont e la pianura ;
L'è in pee, Goff redine el vceur savemi nagott
De mett su la soa sofela armadura ; - » - '
£1 ne loeù on' oltra , e el par oti miltaiòtt
Cout.on vestii de dant strecc ita zentftra:
Vestii a sta fceusgia l'andava inanz f ranch 7
Quand «I se ved el bon Raimond al nftnch.

Vedend el capitani in quell'arnés '• '
Cli'el somejavà propri al fant de piceli , *
£1 a'accors de la roufa, e el diss: T'hoo-iritefc;
Sti arma coss' hin ? no vare» gn-anch bti zicch.
Dov'et lassa a qui) pn masziss de pes?' *
Te vqcn andk inénz ris'eios a fa el *à spiccn;
Eel fors ebe per vorè fa tropp de vap
Te siet desmenlegaa d'ess'el tiosteap? *

Rcetendet, con*' el mném fantaz&iny
De rampegà sui mar de la cittaa?
Manca omen per fa qnest } ometi che iu fin
A neh che se ris'cen el sarà manchi maa? "
Lassa fa ai oller sii vitt de facchini
£ ti inlant armet come le sée» nsaa*^ '
Tegfiet de cunt La musega. l'è bella -
Fintant che bat£ el master de cappella. « 

Voi. VIL i5



s58

T'eedesavè, el respond, car el me cont,
Che qaand hoo ricevuu de papa Urban
Sta eros là in del coosili de Clarmont,
E el me tacche sta spada coi so man ,
In del me goeur hoo faa vài de \eu pront
Minga doma per falla da sovran,
Ma per rjs'cià coinè soldaa'el hottasc,
Per tramm chi a l'acqua <e lavora de brasc^

Sicché dopo ch'avaro* miss in $es|
Tutta T armala r e rcgelaa tuttcoss ,
Che , pome . general , in tati ei rest
Avaroo peppaa e faa. Cult quell che pass,
L'è. pu che giust ( no sta -a damra tort in quest)
Che anmi me tascia inanz cont sti quattr'oss.
Mi al Signor gh'hoo promiss e ghe vu j tend :
A lu.. poeù tocca. s'el me vceur defeod.

Insci el: concluda e i priora sdori de Franza
E i dnn fradij Buglion fan insci aneli lor,
Insci fan tucc i eappi che gh'è st'usanza,
Che jraparen i hovitt dal ho maggior.
Ma vedend st'apparecc in lontananza
Correa j Turch sui bastie», sai tór
Ch'hin tra. la tramontana e Y occident,
E gh'è al &it pussee debol puasee gent,

Di olter pan la ciitaa Yè tant franca
Ch* el se ne. impipa di sfori di neints?
Ma chi Aladin non spiamene noi: manca
De caaciagh di boa musi coi bar bis,
Ma hiq ciàmaa tucc, tucc jutten, e se ranca
Anch di fiora in sto «ss, di vice pu gris,
Portand lest ai soUaasass e legn pu»,
Jfcolfcr', calcina > pe*a. frega * fri».



  • 5g

E de si' olia , de tue* tti còss cb'hoo din
L'è pien el parapett del mnrajón.
£1 fa pari tucc i olter pi se ini tt
£1 Soldan che Tè propri on dianoti;
£ el ghe' compar anch el guerrier d'Egitt
De lontan via> come tra i bè on cavron. '
Su la tór poeù de fianch' in sui duu péé
La par Clorinda ona torretta* anch Ice.

Giuét come on cacciador coi cairn de vesch ,
L'ha lazzaa el slucc di flizz in su ona spalla \
L'ha già in man l'arch guarnii de bej rebesch,
L'ha già a lceugh eoa tirzza per tiralla.
£1 prim che ghe dà denlt-r el sta fresch,
Che l'ha geni a fa eolp e no la falla ; "
E per teeù el pardon d'ona quej deja; A
Se pò dì l'è Diana 7 e el le someja.

£1 re pu sott irr loefcrgh pussee sictrr
£1 va adrce ai bastìon el notti e je conforta.'
Dove gh'è pu besogn de tigni dur -
£1 cressgenl,arma,eel fatutt qoèll che impòrta*
t dono pceù, pover c^onn , coss'han de fa?
Preghen in gesa chi no ghe dà a tra.

Maomett jutten. conira «ti monsù ,
Faj andà in tan<t« inguent de mislucchin ,
Sconquassi , e quand h*n lì per vegnì sii
Di baalion iann lanci carsenzin.
Ma ha» pari a sbatt-, noi pò gnanch jutlnssli
Là giò a cà del bargniff, quell malandriti.
Se prega insci , e se giusta la cittaa $,
Gollred intant V otdena a«ch la i soldaa.



-*6o

£1 se fa vegnì inali* l'infanteria,
JSè el voeur,\edè nagottade confus.
Part de scià , • pari de là già hin • a la via
Conlra gueU inur, in dov' el voeur fa bus;
In *nezj poeìi: el gite fa raett rarrigliarià ;
Idest i ordegn che allora even inr as)
Come sarav, caf.apult e balist ,
Cert n'aqim de ft« paura a l'Àntecrist. • •

EJ1 xnett in> guardia de quij ch'hin a pè
Quij a .cavali ; e i usser vaa in gir j
ti dà pqeu e) segn de k battaja • e gb'è
Tane fr t izz, ^ncjsass in. l'ari e fan tane «tir
Qui) macehen fier, che sui u*ur se osservè
S rari ss la geqt <#n*e a ,sniorzas$ candir.
Chi mceur , .chi scappa , e per esèmpi appenna
Ghen resta selt ovojtt d'ona donzenna.

I nost impetuos vani detbon trott
Con la soleta fima .aidreera àvanzass,
Vari ban unii i, scftu scud,< e ghe stan sott
Giust come a, tecc, andana 1 coni el eoo bassj
Vari han cert macchen che gjhèn dan nagolt
Anch che d'avoli tempesta gio di sass;
£> ri vaa aj, foss, per inguaia el terren ;
S'ingegneu.a regalia a t fa£h el pien.

El gh'è on gran caverna gnanca paltaacent,
No l'è sjt d'acqua turberà > rò ci ara, ^
Talché con, tea? ,e àsjp ,che,ghe .tran dewt,
£ con plant e jCassùan Jwrest el s'i&guara.
4{irasjL ijrajicqn l'è el paniche se resent
D'alza su el eoo-, d'Appoggia al mur la scara.
Yen giò ( de speqs ( qon di.sa*sad»de lira
Pesa .sbvojcnu ; e^fei j\oi> se retini. .



  • 6i

1/ èva gii in l' ari a mezz del so vince
Sto Svizzer fier e leat senza. stréinizi,
£ benché i frizz fioccassen giò a hresacc,
El seguitava con pocch pregiudizi ;
Ma, on sasson de dea rubb e ancb d'avàntacc
Cascìaa giò, per hoggiaJl, a precipizi ,
Contra soa vceuja el le tra a bass anni?,
E gh'è vqUuu el Gircas* per casciall giò«,. . \

El colp npl ciappa in pien, ma tant e tnpit ;
Se no Pèrestaa mort , Tè stramortii. .
Allora #1 sbragia col so ruzz Argani :

L'è giò el prim: chi è el aegond? vegaii, cowii,»
Anem pur , de&tanev e fee oltertant ;
Sont ohi anmì descovert , come yedii ,
Cossa stec lì come i biss scudeler? ^

No hii d'.e§& salvgnaneh per quesi, mudee .parer.

No*dan a tra i* Frpnzea.a ali reson^
Ma «eguUen ioanz ; e pu che mai , , [

Fan con luce i sfeu scud on* union \ , . »
De podè anda. sicur foeura di guaj f
Ruzzen cejflt trav ferraa ciamaa monton,
E i han già strascinaa sott ai mura j ;
Quist ghe se sbatten coatra, e hi a cert ordegn*
Chfl 4°ve incontren ghe,,lassen ej sega. {

. Intani lassù almanch cent tucc straasudaa
Rololen giò ona. certa bagattella,' . , t

Che quij scud inscj. unjii.s^iiin desgiustaa
Restand sott a ona: botta .come quella» >. .
I scud.eJ oiaien re&ten spetlasciaa
E pussée schise che n£ 9oa brusadella.
El scora, el sangu spremuu tra ; ona mestura
D'oss, d'arma e sxjjniyijj.die fa paura, j.



  • 5 *


«4 •• —



a64
» Tiren contra i nemis e frizz e lanz, .
E n'hin.mai straccli qurj de la ck de legn.
Semper procurea.de portass inanz-
£ de taccass al mur con tuli l'impegn;
Ma no vceuren i Tardi sii vcsinanz
£ cerchen de .impedigh. el so dessegn ;
Coi lanz e i frizz reaponden anca- lox ,
Né sparmissen sassad jconlj;a la tòr.

Sgoreo de scià , de la tane frizz ; tane sass,
Come duu ni voi* n, qu^nd s'incontraven ,
£ ghe n'è fina $taa che in del truccasa
S'hin revoltaa a. colpì qui) che i tiraven.
In V istess mce/ufl de quand se pertegass
Di nòs e di qaslegn, i risei, ci odaven »
Ferii giò di muraj j Saractn';
Anzi eroda manch fceuj a san Martin.

Fan prest.a volta là, perchè no gh' ha»
Che pel,anc} eturfrant per soa difesa.
Vedend pceù sto fcoeqg-, , par ice sen \an
Per la pu curia a «nette» su la gesa ;
Ma quejgheduq pu spirito* g he stan
Col Soldan chjej met| spiret in at* impresa;
E Argani , per. anda contra a quell torrazz
El corr cont on somee de quinaes braza.

E el le vebutla e ^ej le fa staindjree tant
Quant Vi longh el gran t«av e elbrasc gajard.
La *£ jpef t anch ,lee a HKci4 per la ojAerUnt,
Clorinda j che jnjdi m!c no l'ha ?e*gitard. "
Tajand i cord < àf .matarazat intant , . »

I riptt fan restà : bipt£ j bajuard jn.'. • •
E "perché^l sii Vi } tr^pp -rjs'cios, txopp «rtegh,
Se , senesi, flif^q^jrtcwna.. ai» periojh. .



a63
Insci latte la: guasta el parapett,
E el. raonlon pussee sott el romp la scarpa,
Che.no 1' ha pu nagotta de secrelt ,
Tanbl?è el gran bau ch'ai le sconquassa e scarpa..
Goffired el ven per vede a auda giù ia feit *
I. f,o£ch<de mur >corae. aavav raaacarpa, . i
El vea covert d' on gran scud badia!,
Bona ombrella insta sort de tempora]. i

• E lì quacc el qpiòna, e «1 ved che ven
Giò debass Soliman* che Tè. despost . •
A cur^el gira* boggiatter, e sehben
El priguer ì\è tremend , l' è sald al poat ;
E el ved Clorinda , che la se manten
Franca sul murcont el Circa» ai cost:
E insci guardandi e,:mesurand tuttcoss ,
El se sent propriau&ent el fceugh addo».

Talché et se volta, e el dis/al bon Sigier
Gli* el ghe portava ,al soiet V arnjadura :
Dà scik, queir arch e quell scud pu legger ,
Ghe insci pari oa , facezia ,can la portura \
Pu spedii per el prim hoo faa penser
De sormonta qui) . sass , quella rottura,
Ghe adess l' £ giu&t el tenap -de i\ vede %

Quej azioa spiritosa e de -par me.

Mu^aa el scud, l'èva anmò la bocca averta
Quand.gb'è rjvaa con furia ona saetta
In d'orba gamba; e come la sconcerta
I acou dessegu sta frizza, malar.betla?
Se l'è come, el.se dis. per cossa certa, ,
Ti t' ee,. sajvaa, Clorinda , la toa fetta ;
Se la rit^aa l'è stada a botta anmò,
ISè io, grazia toa, e. tutt l'onor l'è tò.



a66

Noi se stremi» Goffrai gnatica per quest ,
Se yceur dori la schinca , che la dceura - 9
E el passa su qttij briccol franch e Icst f ' -
Che l'esempi ai soldaa Ve la me) scceura..
Ut lu de spiret, ma el ghe manca prest
Per el spasero e el saoga che ghe ven foenta:
£1 va dojos, e el stanata anch a sia in pee,
Se mceud che l'ha de grafia a torna indree.

E er di$ a G r ueh° ; ' dopo er* avegh faa segn
Cont ona man: Già m' è toccata lamia/
JVIì voo: tratta nt confidi a ti e! me impegn,
Dà on poo d'ceucc lì «hi ( p£* amor de dia;
Yoo on bott al me (piarter a tocca segn ,
Voo ; e torni, e disend «piest el >veìtè viaj
Montaa a cavali el va lott loft groppii ,
Ala pur ghe n' è pari ce che l'irati sguisii.

Via Goffred, la fortuna tradì torà '
La revolta «1 preteret ai montò, ;
£ i Turch inscambi eh' even già in : malora ,
Tornen anmò sui ari a fa de pù.
Resten i nost confus e sott e sora ,
£ han paura doma de catta su;
£ no se cascen vohra pu che lant,
Fina i tromb sonetti de venerdì sant.

Sui bastion già vah adree a inspessii
Quij ghe per la gran foffa ev«*n scapìpaa , '
£ glie van fina i donn, corpo d* on biss!
Ch'el gran coeur de Clorinda i ha impe^naa^
Corren luce a regàlia) e già s'hin miss
In guardia coni i socch mezz regolzaa,
£ tiren frizz , e moslren che 1' amor'
De la patria el mett spiret ànch in lafc



  • 6*)

Ma quel] che fa stremi posse* i Pranzes,
E che mett pu eoragg a quij de dent,
L'è che Guelf el va là longh e» deste*,
E tant i nost cornei Tnrch gh'han fila a mentj
Che de lontap riva on ' galdin de pe»
Levandel d* P impegn de leroghtcnent ;
E in quella eh riva on olter a Rahftend
Che gh'è calaa ben pocch a tosali del moitd.

E per el cerz anch la 1' è staa godau
In su Y orla del foss el brav Busta» ;
Che quij colp spess^ qui) colp becchicornuu
Porten deagrazi tace sora desgrazi :
Chi è ferii, chi è bollaa, chi è sobbatluu,
Chi sballa, e ilol pò dì gnanch te ringrazi.
Vedend Argani- che la gbe va coi fiocch ,
Sgonfiaa , 1' alta i - barbi* olter che pocch* -

Nò Tè Antiochia , el sbragia, questa chi,
No r è la noce che quatta i vosi nlaitgagé ,
Adesa Ve ciar , l'è già sonaa el metzcfì ;
Chi ghe se ved , chi catta sa so dago. '
Via lev inani , no sii vegnuu fin chi
Per quistav de 1' onor e del guadagli ?
Cornee, sii giamo sAracch , sii già stremi* ?
Sii mossa, sii naadamm, o cosaa sii?

El stadia infuria» con sii iterai!
I pesg diavolari j per tafana la 'leccia f
Gfae par lì deot d'tss ligaa per el coli,
l* cittaa al so furor larghe par ; streccia ;
E el sfealaa gii de slam a rompicolli
In su T imboccadura de la breccia,
E col so gran corpose el V impiss tutta,
E el dia a Soliman con cera brulla:



a68

Solititeli, qftsesvl'ètltemp eqoest Pè"el locagli
l3e fk vede, cassa seram boa de fa.
Àueni > et fer* .timer d*entra in sto gioengn?
Yedemmi on poo quell che sa mej giugà. *
Insci el ghe djs, e tace dnu pien de fccugh
Van fjqsura come i ball io del spara»
Vuu tagliai /e Polter spirito»
jtpongiuu sul viv de «t* aria e* de sta vos.

Riven , tucc. duu imprevvis «ai ! Cristian 7
E 4 ghe dan denter a la desperada;
Tajen eoo , spali , vht,garab, pee , brasc e man
Moriott,. scud, e en fan ona fertada ;
Anzi eti fan de *to mucc on barbacan
A la muraja mezza deroccada,
E. rompenti scar e scoh^tìassànd mpaion,
L'alzen asquas pussee del bastion.

Qui) che speraven de riva de slam, -
A pienti i ci?os inscima a la murala,
A dea* non sol no cercfcen id'andà inani,
A^a no san gnanch defendes in sta guaja.
A st' assai t nceuv dan keugh , lassand i avanz
.De c|uij_ gran maòchen a qui) dnu canaja 7
Ohe coi. gran batti i han già redutt a sega
De faj s'ceppà per fann di.carr.de legti.

N'hin tocedus gnanm* stufi 1 , anzi s v ìmpegnen
A dà prceuv pu tremend del so furor;
Cerchen del fpeugh ai cittadina e vegnen -
Con duu pio che tranfìamiB inveri la totv
Insci i ire furi marcadett che regnen
Giò con bargniff* mette* l'irte*» terror, .
Quand scappcn fatua coi serpent per rizz'
A tra «ottsora el mend coi tizzon j>izz.



a6£
L'èva lontan Tancred ch'el confortava
t soeti a dh la scalada a òn rivellinj
Ma vederi d el spnell che là se fava,
£ i fiamtn in l'aria de quij duu gran pin,
£1 taja su ! resoli eh 1 el ghe cunlava ,
Corrend a fa on macell di Saraci n ;
Talché quij che vengeven dan indree :
Tccuromel e dammel Y è on gran beli mestee.

lutamene la fortuna insci scocca nd
La pend in niezz de sti popol nemis,
Rivaa Goffred al padiglion pu grand ,
L'è in mezz a on móndo de parent , de amis ;
Sigier, Ralduin muff el stan guardahd,
Chi sospira , chi piang e chi ven gris ;
hu el voetir toeù foeura el dard , e el fa tanl prest
Ch'el ronip la canna e el lassa d^nt el rest.

Ma sto rest do l'ha minga de sta dent ,
Via , el dis , strappell , fornimmela in d'on botf.
El mej remedi l'è el pu spedient,
Ta jee , scavee , fee pur de resegott ;
Vuj «orna in guerra, e pur ch'abbfa el content
De tornagh si 1 istess di , tutt è nagott ;
E pondaa a on' asta senza guarda via
£1' sporg la gamba a fann fa notomia.

E già Erolem V è lì per medegall ,
El vece Erotem nassùu in riva al Po.
JNo Tè de quij de indovina,' e insci in fall
Scrivend giò i so rizzett sien bonn ò nò.
Col fa vers l'ha avuu i viva per regali,
Coi cur de medegh l'ha trovaa el fatt so:
L'èva anch lu bon de immortala Goffred,
Ma in lai cas no. vorev ess mi el so ered--

Fot. VII. 16



3 7°

Tntant ch'el general insci pondaa
El sta sald , né el dis aj , e noi se sbalt
La cont on scossano de tint inguaa ,
Hegolzaa i manegh come on lavapiatti
£1 glie mett su i sugh d'erb , e el ten toccaa
£1 i'err eh' è dent, e ci ghe deventa matt;
£ lì voltia , xnesseda ; e tocca e daj ,
TSoì le pò destanà gnanch coi tenaj.

Benché el fudess tane prategb e intendever,
Sta cura la gh'è minga reussida,
Anzi el par eh 1 el ghe metta su del pever,
Tant l'è el spasem che cress in la ferida;
Ma el so angiol custod compassionever
El sgora a scernì on' erba in sul mont Ida ,
Che la gh'ha el fior pu ross de la scarlatta,
Che tra i nost spez'iee no ghe sen catta.

£ sta soa gran vertù Té staa insegnada
Ai cerv e ai cavriceu de la natura ,
Che per cavagh ona frizza incaslrada
Dent in d^on fianch l'è l'erba pu, sicura.
Benché ghe sia de fa de la gran strada,
V angiol el ghe le porta lì adrittura,
£ in del bagn cb'é lì pront el n'ha spremua
Cinqu o ses gott de sugh senza ess veduu.

E con la panazea el mes'eia insemina
Ona cert' acqua ch'ha ona gran vertù.
£1 le medega el vece , e inanz ch'el «presunta,
£1 ferr el solfa fceura de per lù;
Se stagna el sangu 7 no ghe dceur pu # né tremma
La gamba , e come prima el ghe sta su.
Erotem dis: Per mi ve soni- on bacol.
Te peak (a & on quadrett , ,<juest Ve on miracoJ.



a 7*
MI me foo i segn de eros , noi pò ess de ma neh
Che on angiol noi sia queli che f ha guarii ,
Quest Tè staa el ciel ch'el t'ha juttaa del franch :
Armet , va in guerra pur lest e spedii.
El tira su Goffi ed i calzelt bianch >
£ poeù i ponsò, e l'è tutt ringiovenii ;
fha già in eoo el moriott , e già el s'avanza
Col scud sul brasc e maneggiand la lanza.

El &' incammina pien de desideri
De toi^nà in ball con millia omen adree $
Dessoravia gbe s' alza on polvereri ,
E ghe trema la terra sott ai pee.
"Vedend i Turch di mur quell tributari,
Resten Jocch , e cercaven de T asee ,
Tucc scaggiaa e del color di pover mort;
E lu el sbragè tre voeult semper pu fort.

Doma a sentì la vos del general
Che je desseda luce e je rinforza,
Come se avessen toh on cordial
Tornen anniò a scombatt con maggior forza;
Ma già per cura, el post pu essenzial
I duu fier Turch s'hin retiraa per forza,
E ostinaa cerohen de tegnì lontan
De la breccia Tancred e i som Italian.

Chi pien de sdegn e menasciand vendetta
"Ven Goffred tutt armaa , tutt ben* difes ,
E el toeù de mira Argant, taff, el ghepelta
Cont la lanza ona botta, ma de pesj
No va con tanta furia ona saetta
Con tra i gran torr e i campanin di gei»
Quel) tfav pvssand el ziffola, e se iatant
No l'avess alaaa ei/cud, pover Àigaut!



El sctid con la corazza Y andè in tocch
Perchè hin staa i primm a porla via la botta,
Ma tutt 8(0 sfrecasseri l'è aniriò pocch,
Ch'el ferr el riva a neh a la carna biotta, (scrocca
Ven foeura el sangu, ma che? el sta sald quell
Strappano quell trav coree el fndess nagotta;
E poeù el ghe le remanda y e el dis: L'è tò,
Godetel pnr, a ognun ghe va el fatt so.

L' asta la torna indree pontualment
Per la strada de prima, e nò la falla,
O se la falla Tè per accident,
Che noi sta 11 Goffred col eoo, a speccialla;
La colpiss in so pè Sigier lì arent
Giust in la gora , e el poverett el sballa ;
Ma in del sballa 1' ha sta consolazion
Ch'el moeur inscambi del so car patron.

In quel] proci nt el da el Soldan de festa
Cont on gran sass al Cavai ier Normand;
A sta gran botta el se scorliss, e el resta •
Tramortii e locch, e el va gio tomboland.
Ora vedend Goffred sta gran tempesta
El va sul romcnteri, e fulmina nd
Con la soa durlindana che mett seacc,
El voeur vedella a muson per mostacc.

. El n'avarav per brio faa lu di sceu,
E eo vorera • succed de cott e cruff ,
Ma vens fceura la noce a fa bordoeu
Col so gran xandalon tinta sul boIY ;
E el pars che la disess: L'è assee mò incoeu :
L'è ora e mai temp de quieta i baruff;
Talché el fa batt Goffred la re rirada f
£ insci fornì st'orribala gvorn^da.



Ma el fa pòrta denanz de retirass
I ferii a salvamcut -e i stroppiaa ;
E benché fussen già mezz in sconquassi
Noi lassa ai Turch i macchen ch'hin vanzaa.
Torna indree la gran torr insci pass pass,
Che di nemis el n' ha insci spaventaa ,
Ma , poverascia , V ha toh su tane bott ,
Che a guarilla ghe va del gran scirolt.

La se redns a salvament beli beli -
Àvend paasaa de pu cV ona borrasca ,
Ma che ? sul bon la fa parent de quell
Che, rivaa a ca, su per la scara el casca
Scappusciand per . desgrazìa in d'on basell, k
E lì el spantega et vin rompend fa fiasca - y *
O come el se redus stracch on asnin
A boria giò del pè del so stallin.

Insci cont on gran croll da giò la tor <
De quella part che l'ha avuu là battosta,
£ rolt dò rcoud ch'eveh mdstransc anch lor',
La pend e la se ferma li de posta; -

Ma pance, lesi, la vegnén a soccor f

Con di pontij e con di ajirtt ,ÓV costa , t
Finatant che rivènn i legnamee,
Gent che a guarì sti piagh Tè el so mesteer

QueslPèel comand del sci or Goff red, elvoeur
Che la se giusta inanz che vegna di , ' \
£ perchè sta gran torr la ghe sta* al coeur, f
£1 desponn sentinell de chi e de 11. ' '
Già i operari al dar de ceflt cazzceuf /

Col batt e col descorr se fan semi > )

I Turch san Jutt , che ghe serven de spij
Tanci lumin , lanci voi e tane marti].