Gerusalemme liberata/10

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Gerusalemme liberata
by Domenico Balestrieri
archive

work in progres

CANTO X.[edit]


Argoment

El dorma Solunan t t è 'dessedaa
Vlsmen cKel le trasporta étAlddin ;
E là el remett Fonema tn corp e el fiaa
Al re cK el se trovava in sanquintin.
Goffréd t ' intend come sten staa salvaa
Quij che s'hìn cercaa i guaj col lanternina
E Peder de Rinald viv e straviv
El loda £ brav nevod e je descriv.

Uitt quest, el te tenti lì arent de trott
On cavali che scappava de per lu,
E , sebben muff e slegned ; in d' on bott
Ciappand i reden el ghe solta su.
El pari va on caldar el moriott ,
Che ornament o pennagg no ghe n* è pu;
E el niant l'è pien de taj e de reffign,
No l'è de re, ma bon de fS lesign.

Come on lòff che se veda descasciaa
D' ona stalla a scappa de sfugatton ,
Cbe avend mangiaa de lòff e scorpacciaa.
Che noi gh'ha asquas pu loengh per on boccon,
Pur el se mostra ingord , fiero , affamaa f
E el scisela el sangu leccandes el muson:
Insci lu ; avend già faa tane maziament,
I/ba >aoja petg cbe prima de dagh dent



a55
£ con Une frize che vegnen vìa de slanz
De tace i part , e sì eh' hin on basgiceu ,
£ con tane spad i n torna > e fon tane lanz
Ohe reussiss d'andà per i fatt sóeit.
Cossa fai lu? de fogn el tira inane
Lassand i strad battuti per i streccioen ;
£ a resolv dove andà V è in gran cuntee ;,
£ el par vnn che fa ver» cuntand i pee,

£ el pensa in fin d'andà dove redatta
£1 re d'Egitt ona tremenda armada,
£ con lu insemina , quell che butta butta ,
Prova se la fortuna l'è voltada.
Senza perd tenip, per via ch'el le sa tutta',
£1 va inanz de bon pass per Ja mej strada :
Né l'ha besogn de cerca al terz o al quart :
Per andà a Gaza se va de sia part?

Anch eh' el se senta on brusor de no dì,
Tutt ferii e sobbattuu la vita e i oss f
Tant e tant el s'ingegna de soffrì
Semper marciand col pes di arma indoss;
£ noi desmonta che sul fin del dì
Per fassà i piagh, e ave on poo de repo$s>
E poeù el scorliss quej palma , e a malapenna
Qnalter dattel hin tutta la sòa scenna.

Miss giò i arma, e mangiaa quell bocconscin ,
£1 se butta giò floss a ciel seren,
£ el fa servì el so seud per on cossi n ,
£ per on lece pocch comod el terren j
Ma quand l'è li per fa quej visoria,
£1 se sentì i ferid a brasa ben,
£ via del corp malsabbadaa eh' el dorar r
£1 gh'ha anch la rabbia 1 che ghe scarpa, el cosar.

Voi VII. if



a34

Infili pttu quand el ciel Ve pnssee scur,

Vers mezza npcc che no se sent on ett ,

Calaa el magon , mortiflcaa i pontur,

El coutenza a senti ss pnssee quiett f

£ anch ch'el fuss buttaa giò sul terren dar,

Per oh poo insci de stracch el fé on sognett;

Quand el sentì a tronass in di oregg

Sto boccon de descors insci a sangu fregg.

Soliman, Soliman, sto ftò ronft
l'è de poltron, né qnest l'è minga el lemp.
Pensa al tò regn scuccaa, pensa a julta
t,a patria che l'ha peri el so bon lemp;
Dove i loeu han lassaa i oss sbattali scià e la
Ai intemperi d'ogni sort de temp;
Dovè t'han strappaa foeura anch el gippon
Te stee chi a speccia l'alba di moscon?

Lu el se desseda , e el ved ona persona
Con barba veneranda e cavi) gris r
Che stanta a sostantass , che se abbandona
Su ona scanscetta , e el ghe se volta e el dis :
Coss'ela sta retorega minciona ,
Quand semm staa a scoeura insemma o semmstaa
Coss'è sto romp ai viandant el sogn? (amis?
Tocca a -ti a vendicatt di mee vergogn?

Si, diss el vece, appress a pocch mi vedi
Qaell che t'ee dent come s'el fuss de foeura;
E hpo pu premura de trovagh reinedi,
Che je fuss staa tè amis cempagn de sccenra ;
A fatt canta Tèa «bacch d' on sold, ma credi
Che a fatt desmetft ghe vceubbia ona parpceura
Pejr qnest con sii rimprover t'hoo miss su
fer invia • £k creai la toa verta.



a55
Se no m' inganni t* ee in del eoo la botta
D'andà, e de compagnatt col. re d'Egitt.
Credem a mi , no te faree nagotta ,
Se te ostjnet a scoeudet sto petilt.
Là anch senza ti ghe coir la gent in frotta ,
£ a ingaggiatt là te faree pocch profitt.
Quell no 1' è loeugh de spend el lo valor
Contra i nemis , né de fatt tant onor.

Ma se te slee con mi, là in quij murai
Ch' hin circondaa di arma, di Franzes ,
Del beli mezzdì senza corìtrast ne guai
Franch e sicur te portaroo de pes $
Là r ha d' ess la toa gloria, finamai ,
E i toeu struzi e i toeu ris'c saran ben spesj
Te salvaree la piazza al re Aladin ,
Finche vegna el soccors di Saracin.

Tntant eh' el parla y el Turch el le mi$ura
De cap e pè guardandegh fiss in cera,
£ ghe da giò la collera e el procura
D' insaponali , né l' è pu quell che l' era ;
E el respojjd : Pà , mi veguaroo ad ri t tur a
Coi fatt toeu asquas anch stoo per dì in galera;
Dove s' incontra de tacca garbuj
£ de fa corr *H gnpech, l'è quell che viijw

El le loda el bon vece , e perchè i piagh
Sin inasprii d' on' aria insci tajenta ;
£1 ghe mett sora on balsem de stagnagh
£1 sangu , e fa eh' e] spasma el se pasentà ;
£ ip l' ora eh' el villan lirand sa i bragh
£1 dà anmògio el eoo stracci* ? el s'indonnenta,
Andemm , el diss , eh' el so l'è asquas &assuu,
Andemm presi ; che # fcrjnass Ve temp fwduu.



256

E in d'on birbin 11 appress d'on gran beli mede?
£1 se «etra col Turch in compagnia ,
£ ci fa trotta con furia i duu polleder f
Svargellandegh el 'cuù , smollano 1 la bria;
De ròoHid che se rnàfciassen in sul veder,
Senea gnanch rornpel passaraven via. '
Fumen , e alzand i naris largh al ciel ,
Sbroffen el mors come de lacc e mei.

Sentii mò adess de beli: ghe s'inspessiss
L' aria d* intorna come on nivolon ,
Talché el birbin noi pò minga scovri ss ,
Né mandi compar el nivol che l'è el bon;
Ma el gh'è de mej che l'è insci dur e s'giss
Che noi ponn romp né bombel né cannòn;
E senza ess vist la dent lor veden bea
E la nebbia e de foeura el ciel seren.

No l'ha mai Soliman veduu oìtertant f
£ el resta, e el se slrassecola a guarda
La nivola e el birbin che corre» tant ,
Ch'el va in gloria e ghe par ginst de sgora.
L'olter ch'el ved Peffètt che fa el so intani ,
E no le sent né a moenves né a parla,
Per discantali el le va adree a scorli*
De moéfed eh' el se rcsent e el dis hiscì :

O ti che no soo gnanch come ciamatt,
Ma che a bon cunt te fee tane maravej ' 7
Che in del nost eoo te sqoajct ditt e fatt
Tncc i nostér pensee , i nost idej ;
Se te see On ttrolegh, come credi in fatt,
,]>e induvinà i coss prima de vede),
Dì oa.poo in sta guerra cossa pò sacced?
Baia /ars de fa anace- «'par da cedf.



DI el tò nom iprima> è di come sé possa
Fa de sti bej robett de stremi el mond ;
Che s' el me gran stupor noi se desgvossa ,
Tee pari a dina, m'andaroo adrec acenfbod.
£1 ghigni, el vece, e el diss: Per ona cessa
Son .chi pront che. ¥ è facil a respond : • . *
Mi soncjsmen ,(che i coss stagben tra- ! min);
Sont on slrion che n'ha £1 de lussuri. '• *

Ma gnanch per quest ve .do te dà adintènd
Che sappia queU ch'ha de vegnì ancamò* ì
No va on .poo a cerca lant , che queil tremend
Li ber de l'av vegnì .noi pomm legg nò.
Ognun l'ha de ingegna*, e l'ha de spend •
I soeu sudor e fa tuu q,ue)l eh' el pò :
Ijfo savend ben aojd.à se resta a niceuj, • : >
E queU che noi somena no regoeuj. ..

TI ya pur là., con sti boccon de brasc/
"Va là a défendetj e a fa corr di gnoooh. $.;i'. r
Va, salva la oiltaa, irà) in spettasi :• .» •>
Fagh vede a qui) monsù ch'han tettaa>p*cch.
Con la toa forza porla in salv i strale. • <•
Suda « fadiga, e Tandarà coi fiocch y ■ ' >
Ictant pocch su pocch gjò, se noi soo giust,
Strolegaroo quejcoss tant per datt.gust. •

Poss styravedegh , ma credi de vede .... >
Minga tant tard vun di pu brav soggitt, . ""
Ch* el farà fiori TjAsia co? *e de , , v t ì-'L
E el sarà el dogno di. gran frutt dVEgitt. • ' ••
Tasi che in pas con gloria e con piase • *
L'ha d'ess lodaa. di ricch , di poveritt. : i
Basta a di, che al so temp i Cristian . .•
T$qu soja'ment gh' han de giugà.lon|sin> :•-



2 58

Ma che la isiess l'ha poea de dagh addots f
Fina a strappa) de ramni e de radis 7
Mandand a rosegk qualter baloss
De là del mar in foga i sceu nerais:
L'ha d'ess di tcen qtiell ch'ha de là sti coss-.
E chi él fa pont - e\ véce ; V alter el dìs :
Oh: che vanlagg, podel cerca de pu?
E el n' ha hen geni , ma el vtorav ess ' In*.

E èl seguita: L'ha pari la fortnna
A voremm toeu coi bonn o coi cattiv ;
Mi no me perdi d' anem , Yè tuttuna ,
Saront semper l' isiess fin che soni viv.
Lassaran prima i mail de batt la luna ;
Prima i gajnn impararan a scrìv ,
Che mi veeubbia muAamm ne pn ne manch :
Chi el sbattè i pee , metlend i man sai nancb.

Insci parland de qnell che pu ghe pias,
Hin già appress dovè i nosl hin trinceraa.
O che spettacol fiero! o che bruti cas
A v«dè tanci mort longb e tiraa!
O questa a Sol iman la ghe va al nas.
Che oggiòn torber ! che zij fosch , reftignàa !
Che rabbia el gh'ha' vedend bnttaa per terra
Rolt , bruti de sangu tnec i so insegn de guerra!

Che vista! i soeu pu car solt ai Frames
Che ghe solten addoss per fa boitin,
Per regiustà a la moda del paes
Quij vesionn longh su on meder parigini
Chi dis di requiemm £ortand de pes
£1 corp -di atnìs a son de lamborin ;
£ chi , dopo d' ave spòjaa la vigna ,
Dà el foragli ai Tardi e a qui j d'Arabia in pigna;






  • 5 9

£1 tré on sofpir e el casce a man la meìla ,

£ fceura de la birba el fé on beli soltj

Ma el sbragè el vece ; tegnendel sald in quella :

Fermet, che no l'è questguell ch'emm resoli»

£1 le fa torna denter , e con bella

Manera el le condus al mont pu avolt,

Àndand finché rivènn fceura di pee, "

£ se lassènn el camp franzes dedree.

I duu compagn allora desia on tèmi,
Scompaia la birba, e andènn inani pass pass:
£ in la soleta nivola caténa
À man sinistra in d'ona vali gii a basa;
£ de la part vers el ponent rivènn
Del pè del mont Sionn senza straccass.
Chi el sta guardand el vece, come se ma!
£1 trovass del salnitri in sui murai.

£1 gh' èva ona caverna già scavada
In quij gran sass fina in del iemp autigh,
Ma che l' èva in desns e sotterrada
Tra on gran vivee de Spio, tra miliia ortigh;
£) cerca de fass loeugh per quella strada
Sbassaa giò el vece, e de leva ogni intrigh;
£ tegnend sald con vnna Soliman ,
£1 va inanz a taston' con l'oltra man.

O beli! gh'e't olter che 4 sta tanabusa?
£1 dis colu: dove fet cunt d'andà?
Senza sta strada de fa toccabusa >
Ghe n'eva on' oltra col spadon de fi*
Sta strecci oeur a , el respond , adess la scusa ;
Fa on poo a me raoeud e lasset regola,
Che gh'e andaa in sta spelonca anch el re Erod
Ch'el 6e nomina anmò con tanta Iod.



/



Lu Fé sua quell ch'ha faa scava sta grotta f
Perchè el popol el stass con suggizion.
De chi per quella torr che sta aiimò a hotta 7
Ciamada Togna ? noni <T on so amison ,
Senza che mai nissun vedess nagotta
L'andava al tempi del re Salomon;
£ T ha segui taa seraper con sta scceura
A fa passa gent, arma e dent e foeura,

E no gh' è barba d' omm , nò , de savi
Dov'è sto boeucc r via de mi sol solett.
Per sto boeucc rivaremm in dove el rè
Coi maggi orengh el ten consej secret t;
£ t'ee giust de rivagh in temp che Tè
On poo tropp pien de foffa e de sospett.
Seni quell che disen senza comparì ,
£ come gh'è on beli fra dà foeura anch tu

Allora Soliman tutt sgobbiggent
£1 va per quella streccia bassa e scura ,
£1 va franch perchè el va semper arent
A ^ soa guida in quella sepoltura.
Van col eoo bass , ma con pu van in dent
La strada l'è pu larga e pu sicura ,
£ segui ten via drizz mudand l'andana
Finché riven in mezz de quella tana.

Dervii allora on us'cett, el vece el menila
£1 camarada giò d' ona scare ita
Dove el gh'è on poo de ciar a malapenna,
Ch' el ne farav pussee ona candìrelta.
Passen dove resplend l'aria serenna
A on gran salon dopo ona camaretta ,
£ latrai compagn muff el re el someja
Fcttivament al Convidaa de preja»



Hi

El Sol Jan. senza. ess vist. l'è lì sul- fa 11 .
Squajand de la soa. nivola, tuttcoss ;
E el ved el re eh' el se cantore e sbatt ,
ET è el prira de) so trono a vojk.el goss: •
Veraxp^nt n'han daa jer.el foj de gatt ,
E el nost imperi Te tiraa su V oss;
S'el re. d' Egitt noi riva e noi ne jutta.
Ai nosler dì , , vceurein pa$salla brutta»

E se, ycgnjssen a fesja, fornida ,
L'ha pari a ,speccià el. bò che l'erba creasa.
Quest chi .l'è ,el pqnt che yuj ch'ej se decida,
E l'è per que$t che v'hoo ciamaa chi m pressa*
Chi el tas, e. i oìler parlen iniyida ,
Fan quej bibbili, e quell. bis bili el cessa,../
Che Argaftt , algandes; su.de la soa banca,
El dis quell . eh' el se sent con. faccia i'raaca.

O sran re, degù d'ess re pu de centagn,
Perche j ino cerche t cinqu rceud in d'on, cari
Coss' Jjóo de respoqd ,inl e; i mee compagn f \
Se quell, che te domandet.l'è insci ciar?. .
Pur diroo, s* el valor noi pò. fa dagh 7
Sostaùtepmel pur nun per quell. ch'el v*r $
E se quest a defenden, noi .fijss abel ,
Daf ar lanche t de v}v,de n^sc^el ? , n ». :

Gnanch per quest ,tìp, d^fperi di p*oin06s
Pél ,ije d' Egitt .(guarda *, mandi,* pisjun,); ,
El vegnara, en sont franca, e.spgh'jayessr.;/.
DunjjCoo^ per, hrip, ? ,V0rev scoipuie^a, y*n»
S'et digni, èl (fighi perchè yx\$ x %} ncress, M { n :
A . \e t àp , del strenmi in quejghedun ; . Al , LI < <[
Vorevch'an^assen tucc r c/in, stqn^h. ,foyt g j/;
Tajrijt grout a da. fòip^.^fif^r J^im^knuol

r " * ' ' ' *4*



ufo

Chi Àrgant noi seguite gnanch pu a descor
Come el luss on negozi già cordaa. * • *

Solte su allora Orcan , che V èva on scior
De gran presenza e de gran nobillaa.
Quest solt e sora in guerra el s'è faa onpr,
Prima peri che noi se fuss sposaa;
Incocciaa adr** % la grioccà é ai ' sceu bagaj
Noi voreva dopò sa ven n de guaj.

Quest el diss : Scior, el soo ancamì che Àrgant
Noi fa chi di sparad come on Guascon;
Clr'anzi Y-è de stiipiss eh' el sia staa tant
Inanz dà fcéura a dì la soa réson.
S' el parla insci ; 1* è bon de fa oltertant,
No se canta de in che sta canzon ;
E lu noi baja come tane che infin
fiajen sott a là cappa del cammin.

Ma ti mi che le sete gain a veggia ,
Che t'ee di coss'del mona ona granpratega,
Smorza quell fceugh ediit dn poo d'acqua fileggia;
Che la prudenza V è' pnttòlt flemma tega*
Te gh'ee minga j>otech purès in V oreggia,
E el remedi el pò gss tard per sta siatega.
Se quell boccon d' esercii él sé inceuv, '
Saran assee mò i 'Vépar 1 véce e i nceuv?

Sta tfttaa, a ÉhV eT ; ccetir. ; noi poss nefca,
V è in d'*n bon'sk, 1*6 ; ben fortiflcada; * f
Maygfuràdiria, l' to' de contrasta
A di gran rtìaccheh ; à cria glossa antiàcidi
Mi no soo -mitiga come' Y andarà : ' ' '
Pomm resti a- tècc j r e ptfmm ess miss in strada:
Ma ò-^i^bécli é!fe sta bibbi}* la durasse '
Pomm "*i*à ! a od terroen de mangia ài tks.



243

Coss'hin mai quii pocch biad, quell bestiamiu

Che per fortuna jer t'ee tiraa dent ;

Intantafìua che qui) pover graram

S' andaven sbuseccand al egra meni ?

Hi a assee in sta cittaa de scceud la famm,

S' el dura anmò 1' assedi ; a tanta gentf ?

£1 durarà lù in n osta gran malora

Anch eh' el soccors el ne rivass su Y ora.

E in cas che noi rivass? ma, via, concedi
Ch'el vègna anzi pù prest del lerap ch'han ditt;
Tengiaran mi? se levairà l'assedi?
Strapparan i Franzes? chi te Pha scritt?
L' emm de dì con di musi che no credi
Che ghe sia i pesg se fussen ciaffólitt.
A so malcost i han già provaa in Turchia,
In F Arabia , in la Persia , in la Sona.

E tei see Argani ahch ti se digh fandonia
Che in pu d' ori cas te see restaa imperfett.
£ , afeda , senza fa tane zerimonL
T'ee avuu de grazia de mena i polpett.
Clorinda e tane con mi n'hin testimoni,
Ch'han avuu paricc vceùìt del gran spaghett :
Sebhen tutt quant, per dànn quell che ne ven f
A on besogn se semm semper portaa ben. ;

Se 1' odia Argant la veritaa, l'ha pari
A menasciamm, el pi stoppa i orecc;
L' è la fortuna per i nost contrari ,
E el vedi se pò dì come in cVon specc.
I nost soldaa e i forlezz han d'andà a l'ari,
£ lor chi han de regnagli a nòsl despecc;
E quell che dighi el le sa el eie! the l'è
Premur* per la patri* e per «4 rè.



Q 44

V ha savuu el re de Tripoli el fan so
Col petta on. oss in bocca a quij monsù;
Ma quell muli del Soldan, pover gog6,
O elmarsdss in griera q noi gn' è pù.;
CX el va come on bandii , giacché noi pò
Jùllass in alter mceud a cerca su;
E pur con quatter «old l'èva anch lu in cas
De faj tasè, e de god el regn in pas v

Insci per lemma de quej farabutt
£1 Vpitava ia latin el so volgar,
Perchè a parponegh de p^gà el tribntt
Per fa la pas l'èva on parla tropp ciar*
Pensee mi* a' el Soldan noi se fé frrutt
A qui] taffiad sul $ò particolar.
Allora el mago el dia: E te stee lì,
jE te gh'ee tanta flemma a lassali dì?

El ghe respoud: L'è vera che hoo tasuu,
Ma con che rahbia? ma hoo tasuu per l'orza.
In quella el nivolon, dov'ha sconduu,
El va in fum, e Y incan* el perd la forza >
E tutj a pel hot* al ciar el s'è veduu
A spqnlà fceurq come d'ona scorza;
E con possessi con ^orberà la vista,
El ghe compars lì in mezz a l' improvvista.

Parlee pocch , parlee. mej de Sol iman ;
L'è viv, l'è chi, minga bandii o in griera,
E sto galupp bosaid eh' el cascia a man ,
Che vedarem.ni se quell ch'el ctis l'è vera;
Mi, ch'hoq faa pn lagh del sangu di Cristian,
Ch'hoo alzaa de coo t e de brasc onapeltrera.
C%e ; SQnt restaa in del camp s,ol e ferii,
MI in griera > mi mjorji.c mi. Jmu^Iìì ? .



»45
Ma se sto basger o quej olter matt,
E tradilor de la carna salada,
£1 disess de giuslalla e fa quej patt, •
Scusem , o Re, T insfilzi con sta spada.
Prima starali iusemma i gali e i ralt,
£ i cari coi legor sarai} e amara da ,
Che nun possem ialendes coi Franzes,
£ vess insci mincion de fagh i spes.

Farland insci el ten sald la durlindana
Come s* el disess guarda che te doou
A quell gran ruzz stan tucc a la lontana
Con del scagg, del stupor olter che 09 pop;
£ lu con vista pu cortesa e umana
£1 se porta del re bassand el eoo:
Soni chi mi, el diss, e sont vegnuu chi apposta,
£ on Soliman l'è on beli' ajutl de costa.

Respond el re, che l'èva giamo in pe*:
Oh ben rivaa 7 t ee pur avuu giudizi !
Stava maa, e se\a per sta maa pussee,
Ma adess no en senti el miqem pregiudizi;
Te pceu qui sta i lo stai e salva i mee ,
£ fa' ona strada sola e duu servizi,
£ chi el tasj e el ghe butta i brasc al coli,
£ i basitt hin inscambi de paroll.

Finida l'accoglienza, el re el fa andà .
£1 brav Soldan sora el so trono istess , .
£ lu el va 4 man sinistra, e el {a seltjt, .
Per des correla insemina , Ismen 11 appress $
E intant che lu el domanda , e cji'el daa;trfc
A tutt quel] che s'è faa, che gh'é success,
Clorinda la va a da la bona sua
O el^bon dì al Turchj insci fai) tucc in flray



  • 46


£1 se fé' inani tra i olter anch Ormuss A .
Gh'el guide i sceu ladron foeura di armad;
Giust in temp del maggior iluss e refluss
£1 sbignè via per di raggi r de strad ,
Finché quacc quacc al scur el se reduss
Salv in cittaa con paricc besti e biad.
A quella provision quij mort de ghia
Pensee se no voreven fa legria. ■

Ma Argant con quella brusca aria minciona
Noi se mceuv gnanch, guardandegh in cagnesch,
£ Té giust come on gatt ch'el s'incantona,
E èl guarda inlorna peluccand i resch.
Orcan pòeu col eoo basa no l'abbandona
£1 so post , accorgendes eh' el sta frese b.
Insci là el sent vari parer confus
£1 re Aladin per spremmen foeura el gius.

Casqiaa in cà i Turch vanzaa ; liberaa i pai?,
Fornida la vittoria , el gran Buglion
Él voeuss che i seppellissen , e se fass
I onor sòlet coi soeu movt in fazion ;
£ poeìi el comande a luce de pareggiasi
De lì a dùu dì per dà on assalt di bon.
Ghe cress a lu el coraggi ma a quij de dent
£1 ghe fa streng el coeur con pu spavent

E perché 1' èva cognossuu color
Che gh'aveven daa ajult in la battaja,
Ch'even qui] giovenott che per amor
De l'amor s'éven pers in quella guajaj
E Tancred menaa a trappola con lor
Andand in seguet a on correr de baja ;
El voeuss senti) , ma retìraa in pocch ceucc
"Codi el remitu e quejgheduu del creucc



  • 47


E el ghe diss: Cuntee su coss' hii passaa,
Confesse* el frut cavaa di vost caprizi,
Femm strrè in che manera sii rivaa
Jer giust a piva, e ni' hii faa lant servizi;
Ma tace restaven lì mortificaa,
E el rossor gol el gh' èva on gran supplizi;
Infili soltè sa ci prcncip d' Inghilterra ,
E el tré on Sospir e V alzè i ceucc de 'terra.

A neh quatti el nostér non? noi vegniss focura f
Scappessem taci 'de logn a vun per un,
E andessem sott a óna cattiva scoeura
Tradii de Armida a ptort,' tradii in cornuti.
D' on streccila in V olter quella biridoeura
La ne fé andà gelos, nemls tra nun.
Cognossi adess , ddpo eh* è rott el càbbi y
Coss'hin staa i nost amor, i noster rabbi.

Infin rivessem : dov'è piovuu foeugh,
Ne a reparall serviva et fariceu f
Per desrazzà qui) birbi , é s per déstceugh
Quell vizi intani che se condanna al Broeu;
L'èva on lcaogh deliaios, on gran beli lceugh,
Ma Ve c*n paftan sbtojent al dì d' incanì,
E sto -quella pestifera scisterna
Gh'è l'aria fosca ; gh'è on spuzzor d'infero a.

Sbattigli pur dent in quella gran poltia
E sass e ball de s'dopp e quant è mai,
L' è spessa in mceud che i coss pu grev che sia
Resten a galla coinè 1 Une* 1 buscali.
Là gh'o on castell, he gh 7 è olfra strada, via
De passa on pontesdl' strèccfriamar.'
Vedera ; tnenaa là ilent , no fcoò coinè , '
El pU bett tefagh che tepvàm vede; '



Gh'è oncielserenjgh'èon' aria che innamora,
Gh'è di praa, di giovigli d'acqua, e oa beli bo»
Gh/è'ona fontana ciara che la scora (schett,
Intorna ai carpanell in d' on fossett,
£ a sentì el cant d' on usellin che sgora
E al sbatt di frascU L'è bell,cjappaghronchett.
D'intaj d'or pqeù e de slatov ghen'è tant
Che pareo nassuu là giust come i piane

La fa mett giò ona tavola florida
A 1' ombra fresca arent a la fontana ;
£ che pitanz! e come l'è guarnida - _
De gran pian d'or , , d'argent , ,d« porcellana!
Gh'è d' ogni ìoeugh e, temp roba scemi da,
Gh'è de mangia per ona, settimana;
Daven de bey. in torna a chi en voreva
Cent bej tosann; e sì che, $e beveva.

E parlami e jridjend col, mei in bocca
La ne forniva Armida d' imporà ;
'Talché ciappessem, tucc on poo de ciocca,
Andand giò per la melga a tutt andà.
Torni f la dis, e la sghembi è sta scrocca,
Tornand , ma cent pp volt su on olter fiu
La gh'ha ona bacche ttioa in d' ona man,
In 1' oltra on liber che la legg appian.

La legg quella slriascia , e mi in -quel! metter
Mudi la vitale el lGsugh^nmdi l' idejaj
Vedi V acqua j e ghe sojti e nodi denter.
GuardeQ on poo. che petitt, che maraveja!
Casciaa in di spali i brasc, cascia a in del venter
I gamb, la, peli la. resta fada a scheja.
Infin ^ senza sayè, el perchè o el percpmm,
Me scorti, e san* on pe*s qu*ii)4 .jjeya on empi*



Insci chi in In se, chi \n tenca echi ininguilla
Se sguazzen tucc là de n ter per on poo.
Mi el me par anmò on sogn, sevoress dilla ,
Come fudess allora mi noi soo. « 

Baita, la se resols poeù 4* foratila,
Tornessem omcn, ma con locch el eoo $
Tornessem omen , ma restessem mutt , •
Che la ne menasciava. anmò de brutt.

Orsù, avii visi cossa soo fa, la dia,
Che avii de grazia a depend tucc de mi;
Poss, quand v ce ubbia, trattav come nemis,
Sarav su in Iceugh de no vede pu el dì;
Chi fa alza in piant, chi sotterra in radis,
Chi poss fa pess, chi usijj poss fann insci.
Quell poss modali in sass o in acqua, e quest
O in manz o in becch, e s' el vuj fa foo pre&t.

Ma basta che vorii gh' è la manera 1
Col fa a me moeud , de,no. vess pu nosuu;
Hii de fav Turch, hii de volta bandera
Contra Goffred , se nò già sii perduu.
Soltènn su tucc ; JJò , noi sarà mai vera ,
"\ ia de Rambald ( che infamia de coluu ! )•
E nun, che serva? senza fa reson
Semni staa ligaa de s'eiav in camuscion.

Tancred a cas el de in quell trabucchell,
£ anch lu l'andè col muso a la feirada;
Ma vensem foeura prest de quel) caslejl
(Se l'è però segond me 1' han cuntada )
Che rive on meta a t return giust a pennell,
Portandegh de Damaseli on' imbassada ,
E el uè conduss al, re d' Egitt ligaa
Come tane galiott tra cent sòldaa;



« 
s



&5»

Hoo diti giu*t a pennell, uè Y è slaa in fall-
Siccome lutt depend de quell lassù 7
El boa Rinald , che s' ha pari a lodali ,
Che ogni di, ogn' of a el merita de pù',
£1 n'incontra, e lì, daj ; sprona el cavali
Contra i nost guardi ; e lasséll fa de lù -,
In pocch colp je sbatt giò , mazza e desarma,
E fann vestì di soeu eh' hin slaa i nost arma.

L' hoo vist , e F emra vist tace ? e per bon sega
Se semm parlaa, gh'emm toccaa su la man,
E l'è ona bosia marscia ; e l'è on indegn '
Chi el le spaccia per mori: l'è viv e san:
Tri dì fa el ne lasse cont el dessegn
D' anda a Antiochia , e el renonziè a Vulcan
I arma roti , bruti de sangu de quij sassin 7
£ el loeuss adree per guida on pellcgrin.

Insci el parlava , e el bon remitta iti tant,
Guardand 'al ciel r V èva mudaa color -,
1/ andava in estes e el pariva on sant ,
Tuli infiamraaa e serri àa d' on gran splendor ^
Sebben col corp 1* è in terra, tant e tant
La soa rtìent 1* è coi angiol e el Signor ;
£ in mezz a quell gran lum el ved de slanz
Quell ch'ha de nass per on gran temp inani.

£ pceu dand su cont on gran tori de vos
£1 dis tutt quell eh' ha de succed del franch ;
E a quell parta, a quij att tucc curios
Dan a tra in moeud che no se moeuven gnanch:
X* 9 è viv Rinald , el dis , 1' è on malizios
Iogann de donna el dà el negh'er per bianch.
Rinald Tè viv, e in pu d' ona battaja
L' ha d' eat tremend col temp e con la paja.



25l

Quist se ponn dì ginghitt de poca etaa,
Sti fatt ch'hin slimaa in" Asia onagrancossa;
Ma già mi el vedi in temp che l'è riyaa
A fa sta in riga e veng el Barbarossa.
La gesa e Roma in santa libcrtaa
Con sto boccon d' ajutt la se repòssa.
Han de vess sol so taj, i ab ficea, ■• *■•
Ne in sta gran pianta, ha- de regnagb cajroju.

. l 'fancilt pceù e i fancftt di sceu fancitt
N' han d'are de sti esempi olter che pocchj
E a .certi imperate* , cert niarcaditt
Eretegh marsc hàn de zollagli di gnocch.
Lor b&n d'ess èi sòlfev di poveritt, v ,
Lor el sfragelt di petulant e sctocch. '
Infin l'aquila bianca, senza fall,
L'ha d' andà ingnaa del so, de stravanzaH.

E se la ghe ved J tant, la va tant drizz. ^
L'ha coi so sgriff de liberà la gesa. '
L' ha d' ess sr* aquila bianca- el so brasc drizz
Pronta in tucc i óccorrenz ih soa delesa j
E no F ha de sfalzà gn aneli in d' on sgrizz,
E F ha d' avi on gran vant anch in st' impresa •
Ma infin per maggior vant la s' ha de unì
Con l'aquila a dò test: beat qtiell di!

Parland insci el boti Peder el fa cred '
Rinald in cas de 'pódè annoiò torna.
N'hin tnec contcfnt e alegher, ma Goffred '
L'è astra tt, e el gb'ha di pont de medita. '
Intani el ven la noce, quand nò se ved
On' anema ; e eh' hin tnec a repossà ;
Ma fregand i lenzoeu', f>ensand tane coss,
Gòffred noi gsd un'ora de reposs. '