Gerusalemme liberata/09

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Gerusalemme liberata
by Domenico Balestrieri
archive

work in progres

Canto IX.[edit]

Argomcnt.

Alett franta el Soldati el le fa onda
ji fa ai Frames on soravent de noce.
Dia el manda san Miehee per destanà
Qui/ bargniff che per ariahanfaaelsòaUocc;
E lu je fa tonda subet a cà ,
Menasciand e zoUandegk di bonn strocc
L'è in malora el Soldan, toni pu che riva
On soccors neew ai noster gùut a piva.

JVla quella furia malcontenta e gnecca
Vedend che con tant fa l'ha faa nient,
Che con pn con tra al cìel la ae rebecca, (veni;
L'è on boeucc faa in l'acqua, on spuà in faccia al
La loeu el sceuli , e in passand tuttcoss la secta,
£ al so el par che ghe regna on accidenl
Infin con di olter furi in compagnia
La pensa anmò a quej noeuva scroccarla.

Per mezz di soni rabboj che ognun s'ingegna,
La sa che de Fesercit Cristian
Binald e i olter ratton de colmegna
Compres el brav Tancred hin tnec lontan:
Cossa speccem, la dis: allon , ch'el vegha
A l' improvvista a assalta) Soliman.
Cred ch'el sarà con pocch tutt sqninternaa
On camp già mal d'accord, già decimai



E diti e fati la va a trovali > eh' el s' era
Faa cap d'otta gran squadra de bandii.
Quest l'è on nemis de Crist, e de manera
Ch'el pu fiero e rabbiaa noi trovarii ;
£ tra i gigant tremend de corp , de cera ,
On simel buio no l'è mai sortii.
Quest l'è staa re di Turch, e el comandava
Io Nicea, quaud però Berla filava.

E el comandava a tane! loeugh infira
Che legoeven on mondo de paes.
Leggìi pur' su V ottava chi per mira f
Che m' imbrojen a dij in milanes ;
Ma despoeu che co» tu T han tolt de mira,
E che gh' hin rivaa addoss lanci Franzes ,
In dò battaj gh'han traa el so regnatoceli,
E lu de re che l'èva el reste on sbiocch.

L'ha faa onnia possa per podess remett,
Ma el remettes l'è slaa a dovè scappa.
L'andè in Egitt quand el mene i polpett,
E lk quell re el le fé patron de ca ;
Che l'èva giust d' avegh sto brav soggett
Per tira a segn quell ch'el voreva fa,
E el voreva impegnass a tucc i stee
A destrugg el nost camp e fall dà indrec

Ma che prima però ch'el deciarass
La guerra al scior Goffced , e el fass de boi*,
L'imposte Soliman ch'el recluta»
De quij d'Arabia con danee a monton;
E intant che segui laven a ingrossass
Quij d'Asia e i Mori , e} vena col battajon
1 De sti scavezzacoll , de sti sassin
Capazz de roba al boja el suaforxitu



2o8

Insci lu el fa de cap, e no gh'è strad*
Sicura de costor in Palestina;
Talché i Fraqbes per sto intopp l'han scaccada,
No ponn pu vesinass a la marina.
Pensee a colà se no la gh'è brusada:
Semper Y ha inanz ai ceucc la soa ruma j
£ el ne vorav ben fa de sott e doss,
Sia col grattass in eoo l'ha faa tuttcoss.

Gh* riva in quella AJett, ma come on vece
Con la peli tutta crespa e i oeucc tobis y
Floss, lasiignent, l'è propri on menafrecc,
L'è tutt radàa, e no vanza che i barbis:
L'ha fassaa intorna el eoo fina ai orecc*,
£1 gh' ha on vestii a la barba de Paris,
£ longh e sci oli ; l'ha on arch in man, e el porta
Dedree on turcass e al fianch la sciabla storta.

Bravo, la dis, che bella cossa è questa?
Gira per sti brugher, corr e stracor,
£ infili di f'att se sta chi insci a la festa,
Senza fa on gran guadagn né avenn onor.
Intant Goffred èl fui mena e el tempesta ,
£ el sbatt giò i bastion con quij so tór i
£ ogni pocch che se fermem, vedaremm
Fina a stand chi a brasa Gerusalemme

Cossa sarila donca la toa gloria? '

Dà el fceugh a quej' pajee , roba quej vacch ?
Quest Tè el quistà el lo regn bona memoria,
Reparà el dagn, e vendica el lo smacch?
Alto, fatt anem, e forniss st' istoria,
Va là a assalta) de noce in di baracch ,
Mi sont Arasp, quell che t'ha daa i cornei
In cà e fceura de cà per el pu mej.



Nói ne speccia-Goffred, ne l'ha paura
X)e costor , che per dilla hin timoresg ;
Ne el credarà che gent che no se cura
Che de roba se metta in sto boesg;
Ma ti faj bravi con la toa bravura ,
£ «'hin fiffon , auij indormerit hin pesg ;
Ditt quest , coro è el so geni e el so costumm ,
£1 le inciocchì de furia e l'.indè in r fumro.

Chi set , el sbragia el Turch alzand i man ,
Che te m'ee asquas faa andà fceura de mi?
F ranch te see on spire t vestii d'omm : va a pian ;
Speccfa on fregu] che adess vegni con ti;
Alzaroo di montagn de corp uman,
De lagh f de foss de sangu vuj fann insci.
Stamm pur areni che possa andà sicur
£ falla- fceura | e reussinn al scur.

Lì el le fa meit seni* oltér a la via,
E el fa coragg a tutta la soa gent -,
Vedend in lu tant foeugh , tanta legria ,
Anch el camp el s'infiamma e el se resent.
Sonand la tromba Àlelt , la tocca via.
L'alza è la gira la bandera alvvent.
Marceli tucc insci in pressa, insci lott lott,
Che dove riven nissun sa ntgott.

Àlett la ghe va insemina, e la oompar
De li on poo in forma d'-on correr che girai
£ in l'ora ch'el so el sbigna e calla el ciar,
Tra el di e la noce , idest quand l'è de sira ,
L' intra in Gerusalemmi , e in bon volgar
La cunta al re la gent che ven , la : mira
De Soliman , l' assalt a l' improvvista ,
£ 1' ora e el segn eh' han de tegnì de pista.



dio

Ma già el ciel Tè tutt scjr intorna intorna ,
Vìa d' on ross fosch,d'on ross che scaggia e sbatt;
Vensen giò per rosada in quell contorna
Gotlinn teved de sangu , bava de sciati ;
E el gh* èva in 1' ari ogni stampa de corna ,
Con la comaa sciampana e col carr matt.
Pluton l*ha avert la porta, e hin vegnuu fceura
Qui) sqeu rabboj come i ficeu . de . scontra.

Soliman con l' esercii el cammina
Ver* i trincer e i tend de qnij de Franza;
£ in r ora tra la sira e la mattina ,
Quand 1' è la mezzanocc giust in balanza ?
£1 gh'è già asquas addoss a la sordina,
Ch' el gb* è on miett appenna de distanza ;
Lì el parie, ma el ghe de de mangia ben,
Che on sacch noi pò sta in pee se no l'è pien.

Yedii là giò qnij lader malandrin ,
Ch'hin famos, ma che in fatt gh'è calaa i bragb,
Cli'han robaa in Asia dobbel e zecchin,
E n'han impienii i cass fin ch'en pò stagh;
Ora guardee mò là che beli botti n,
Guardee s' el pò ess pu facil a rivagh.
Tane bej arma, cava), gualdrapp e sell,
Serviven pur eh hin là doma per quell.

UT hin minga pu sti pover miserabel
Quij che in Nicea, che in Persia han faa delbrav;
Part hin in la crosera di incurabel,
£ part de quij i forasse n vera e rav ;
£ anch qnand ghe fossen tucc, hin come inabel
Perchè hin ligaa del sogn pesg chenès'ciav;
Se ghe fa fa on sogn longh, dormen tant s'eiasser,
Che T è beli inspedaj giust come i ^passec



Prest,doQGayaademni} mi perei prim voo iuan&
A fav ,giò la calada io sui cadaver - f
Tee quell che faroo mi, tajee de slatta,
Coppee cont.ona furia del diaver.
Toh incotu a. quij monsit luce i sperane,
Liberaa l'Asta , hicoronev de laver.
Insci el ghe parla, pi voeur pceù metti ai prown%
£ el va inanz quacc come l'andass sui oeuv.

Ecco ehe in raecz * on pocch barlum el ved
I 9eatin*ll, e el sent el chi va là,
£ el troeuva a V erta e dessedaa Goffred
In lerap eh' el le credeva adree a ronfi ♦
£ quij , succeda quell che sa succed >
Vedepd tant popol dan iudree a sbragià , .
Talché la prima guardia dessedada
La se mett a la raej su la parada.

Allora dan su fort timball e tromb ,
Che noi var pu el sta zilt, l'andà con flemma.
Fan tnanch frecass crepand hi furia i bomb,
Che tane cavaj e tanta gent insemina.
Grott, vali, collimi, montagli a quell rebomb
Muggissen tucc , fina V abiss el tremma.
Alett intant l'alza on torcion de vent
Per dà el sega concertaa con quij de dent.

Soliman subet furios Y è addoss
A quij guardi confus, e lippa toppa.
On torrent slrappacà eh' el ven giò gross
B' on mont a precipizi , e noi s' intoppa ,
Ma el passa inane e el supera lultcoss,
On fulmen , ona mina quand la s'eioppa ,
E el terremolt, che l'è posù el terremoti,
Miss inguaa al so furor resten desoli.



312

Noi dà mainissan ctfp che aia de piatta
£ dove el riva el sbusa o por el taj&;'
£ ogni botta la manda al cagaratt:
I>irev de pu se tool pariss de'baja.
Al contrari i nemis han pari a batt,
Ch' el Sem immocea de quella marmaja ;
Sebben l' è el moriott in quell rumor '
Tutt battaggioa , e ei tra foeagh, e el sona i or.

Ora quand se pò dì la de per la
L'ha faa scappa e desfaa quell prim tquadron ,
Tucc quij olter de sefguet solten su,
£ ghe va adree on; delùvi de ladro n j
Toeujen el duuiFranzes che n* en-ponn pu,
E £hi «cappa e chi veng van a monton •« 
E tucc a on bott stravanzgn i repar,
E no gh'è che ruinn, spavent e sgar.

£1 porta Soliman per pennaggera
On dragh ch'el slonga el coli e ch'el spaventa,
E el gh'ha la cova in arch', la vista fiera,
Dò alasc largh ; e coi sgriff el se sostenta ,
E el par eh' el traga bava , e el par de vera
Con tre lengu, e ch'el ziffola e el se senta;
E in del maggior garbuj el fa quell gioeugh
Di mangiastoppa de tra fum e foeugh.

Con quell lum fiero Soliman l'è tant
Terribel , e l'è tant el scagg ch'el mett,
Com' el mar in tempesta ai navigane
Vist de noce al s'eiarò di gran saett.
Chi s' arma e sta 11 al post salde costant,
Chi scappa , e la ghe scappa adree ai cokett.
Atea poeto, eh', el rumor de noce el cress,
Se veden manch i priguer, e hin pu spesi.



21 3

Tra qui) però che s'hinmostraapu franchj,
L'è staa Latin de Roma e brav Roman;
No l'è mai stracch né per l'etaa, né manch
Per i fadigh ; l'è vece, ma fort e san:
E in del combatt el gh'ha semper al fianch
Cinqu so fioeu che d' agn hin pocch lonlan :
Hin cinqu gioven de farin on orghenin,
Porten arma eh' hin caregh de facchin.

Cossa no fa l' esempi ? adree a so pader
Combatten anca lor de bona lenna :
Alto, el ghe dis , andemm conferà quell lader
Ch'el feriss qui] che scappen in la s'eenna ;
Con tutt che l'abbia scònquassaà sti squader
Quel! temerari noi ve daga penna;
Fioeuj ; l'onor noi se guadagna a off,
fa de besogn de mostra i denc al lóff-

La lionessa insci coi lionscitt
Che n' han gnanmò la cioma sora el coli ,
Che gh'han i ottg curt e i denc tropp pisci ni tt,
£ i sciamp hin anmò fiacch e i gengiv froll 9
La je menna a ciappà legor, beritt
Pu con T esempi , che cont i paroll ;
£ la ghe' insegna con ira i cacciaci or
A fass i busch foeura di ceucc anch lor.

Sti pover gioven adree al pà se metten
tntorna al Turdh, e ognun fa quell ch'el pò ,
£ con ses lanz tucc in d' on bott ghe pelten
Ses colp , ma lu l' è franch in sella anmò j
£ intani che i olter fradij se remetten,
£1 cerca già el maggior de buttali giòj
Lassand la lanza el tira ona stoccada
Per mazzagh sott el brucc se la ven fada.



Ma giust come on gran scoeuj dessoravia
Di ond che ghe van conlra e mai noi quatten,
Ch'el sia 11 dur, e han pari a vegnì via
El vent, e i fulmen, e i lem pesi ch'el batten j
Insci el resist come nienl en sia
El Turch conlra tane arma ch'el combalten,
E a quell ch'ha daa al cavali el gh'ha reudua
Asee per vin lajandegh el eoo in dutu

Àramant so fradell vedend ch'el casca,
Prest el ghe slonga el brasc e el le sosteo.
Pover meschin ! eh' el s 9 è tiraa sta brasca
Sui pee 9 e l' ha avuu del maa per fa del ben ;
Che , come a romp el coli d' ona quej fiasca,
El Turch el spezza el brasc ch'el le tralten;
Borlen giò insemina, e quest e quell sospira,
E mes'ciaa el sangu se dan la bona sira.

A Sabin poeù el ghe irà lalanza in tocch,
Ch'el ghe seccava de lonlan la pippa,
E el le tra a terra col cavali quell scrocch ,
E H soppedel , mandel a la lippa :
1/ anema la ven foeura a pocch a poccb ,
Sforzada e con fadiga : oh che d eslippa !
Insci gioven sul fior de primavera ,
Credi rum a mi ch'el moeur mal volontera.

Reslaven anmò viv Picch e Laurent,
Tucc duu gemi] , idest nassuu in d'on pàrter.
Hin staa tolt vun per 1' olter de la gent ,
Pu inguaa de dò cioncad e de do tarler * T
Ma. hin simel per natura, e hin defferent
In dèi moeud de morì sii poyer marter :
Che a vun ghe tran el eoo dove l'ha i pee,
L' olter ferii in del coeur el ghe va adrec v



«i5

Sòpader (ab che adess senza i soea ramm
No T è pu pader , Tè parent d' on acepp ! )
Yedend tajaa i fioeu come salamoi,,
£1 s'accorg ben ch'el sona anch la de crepp.
No soo in d' on vece tant derelitt e gramm
Com' el coeur el resista a qui j gran slrepp \
Anmò el combatta ah che besogna dì
Che no i ha vist a storges e a morì !

E el pò dass che la noce l 9 abbia covert
Quell gran speltacol , quella gran tragedia.
La però el se dà pers, e in quell sconcert
Noi brama che la mort che ghe remedia.
£1 vorav de- quell camp fann on desert,
Via de mazza o morì , tuttcoss ghe tedia ;
El dà la mort ai olter e el le speocia,
E asquas di dò,pol savarav toeìi leccia.

E el sbragia a Soliman.: Coni' eia mò,
Eia sia man de «eira, eia imbottida,
Che con tutt che la fa quell che la pò 7
No te descanfet a accetta la sfida?
Noi dis olter, ma, tonfete, el dà giò
In su on fianch fina al biott ona ferida \
E quella botta masfeeca e pienna,,
Tei soo dì mi, la gb'ha .soraala venna.

A la vos e a quell colp che pù ghe brasa
El 4 ghe se volta attorna quell rogant , i

E el ghe fa on bceucc in la corazza, e el sbusa
El scud doppi sett vceult de peli de dant;
E passaa i viscer j el , ghe. fa la scusa ,
Se a dagh gu#t e a coppali l'ha specciaa tant;
De mceud ch'el bop veggjon boeugna ch'el vaga,
Sgo^aitf sangu de lg. tocca e de la piaga.



2i6 . v

Giust come sui montagli on gran pianton,
Che a despecc de lane vent el sia slaa a botta,
Se on straveri t el ghe sbarba i radison,
Andand a terra el ne tra giò ona fròtta:
Insci el se tira adree con di strappon
Cìostu i yesin che no ghen ponn nagotta 5
£ anch in l'ultem nfoment ch'el volta là
£1 fa vede cossa 1' è bon de fa.

Intant che pesg che on lòfi quell farabutt
£1 mangia viv i pover Cristian,
I soeu ladron ghe van adree per tutt,
£ tran foeura el germej ; e hin lest de man.
Ferii Oliferno e Enrigh del fier Dcagult
In duu colp han fornii de mangia pan y
Insci han fornii de bev el vi n del Ren
Perii Gilbert , Felipp d' Arjfuìen.

D' Al bazar colpii Ernest , e d* AJgazell
Engerlan , quest de spada e quel! de mazza,
Resten destes sul camp e qùes^ e quell }
E i mort hin pocch e spess, e d'ogni razza.
Appenna el sent Goffred quell gran bórdell,
Che per savella giusta el cori- in piazza,
£ el va armaa per provved a quell che importa
Con la guardia del corp che ghe fa scorta.

• Lei cW el senti* a dà su la sinfonia ,

E poeÌL el repien del ruzz, di sbragiament,

Hit ha pensaa che la fuss quej scorreria

De qui j ladron , quej piccol soravent ;

Che già el saveva de pu d'ona spia

Che s' even miss a batti stfad 11 arentj

Ala noi s' èva creduu che sia canaja

L ardìss anch d' assaltali , <te intra m battaja.



217

Imam eh' el s' incammina , tutt a on bott
À ]' arma ; a)' arma el sent de la cittaa ,
E el sent on gran terrine] barilotti
Che pareri tucc dianzen scadenaa.
Com' eia? l'è Clorinda che l'ha sott
La gent del re, e gh'è Argani sora marcaaV
Goffred allora in mezz a duu nemis ,
£1 dama Guelf so loeughtenent , e el dis:

Sentet là quella furia e quell frecass
Ver* la cittaa dov'è quell montesell?
Corr là ti , e inanz che riven a avanzass
Faj sta in riga, e fa ced quell gran rebell;
Spartimm sta gent , con quist cura quell pass,
Finlaul che fan el ball. del retornell :
Mi intant col rest , vohand de si' oltra strada,
AndaTOo là a suga quella bugada.

Io sci d'accoxd tra lor van tucc e duu
Per strad divers con la fortuna in groppa;
Guelf vers el mont, Goffred dov'è coluti,
Quell fiev Soldan, né el gh'ha on fil che l'intoppa?
£ andand Goffred coi soeu, ch'hin già cressuu
Adree a la strada e van cressend, in troppa,
Ben rinforzaa de maniman ch'el passa,
El riva dov'el Turch el fa a man bassa.

Insci el Po quand el nass là tra i montagn
L' è on scoladizz e poeji el deventa on foss ,
£ poeù vegnend giò abbass per i campagn
Ghe cress acqua a tutf cress e el se fa gross ,
£ Tè pceu quell gran fium che fa tant dagn,
Che dov'el riva el porta via tuttcoss:
£ gnanmò staff de tane ruinn, el par
Ch'el \oe ubbia acquai andalla a tosti col mar.



ai 8

Vedenti Goffred che scappen luce strenui
£1 sbragia ai sodu soldaa come on strascee:
Coss' eel mò sto gran scagg? dove comi?
Guardev almanco , fiffon , chi ve da adree 5
Hin caga-in-1'oìla, hin bon, se noi savii,
Doma de cattann su, de dann dedree:
Basta a voltàgh el muso, e senza fall
Lor ban de grazia de voltav i spali.

Lì spronand el cavali el va de siane
Dov'è el Soldan ch'el sona a campano doppi,
Tra la polvera e el sangu , e i spad e i lanz ,
Tra i gran ris'c, tra i ferii, tra i mort e i stroppi ,
Coi button, con la spada el se fa inanz
Dov'hin pu strecc, dov'hin i fil stradoppi:
£ giò de tucc dò i part a mefturon
Soldaa coi sceu cavaj, arma e pedon.

Su qui) gran rnucc de brasc, de gamb, de crani
£1 sbalza a soh a solt fogo* e lesi;
On assalt de sta sort noi glie par strani ,
Né el ghe trema el Soldan gnanca per quest j
£ el va con tra a qnell bravo capitani
Al z and la spada per rivagh pu prest.
Oh che duu grafi soggi tt rivaa in sto post
D'on cooaVolter delmond per dass sui crosti

Chi l'è in guerra el furor con la vertiu
Su sti do cart se ris'eia tutt el gioeugh.
Che duell! chi è capazz de cuntall su?
Sem per qntj spad se gim^ e tran foetigh :
Tasi qui] colp tremend-daa a tu per tu
Quarciaa del scur,e sfrangimi là in pocch ltieughv
Noce traditore, cossa vet a scond
On fdtt d'ess vis; del di de tutt el moad?



2 in
Allora i nost casciand fceura él germe)
Con sto boccon d' ajutt se fan onor ;
Ma do ghe manca ai Turch el so besej y
E serciand el Soldan fan alto anch lor.
No se sa intant chi staga pesg né racj ;
£ stan inguaa i balanz in quell bullor,
I strogg hin assossenn , ma s 9 i baratten y '
£ con pu el gioeughl'è gross, tant pu l'impatten.

Come fan qui) che giù ghe n. a la balla ;
£ che fan tucc i sforz tra lor contrari;
Semper pront a mandalla e a remandalla.
De moeud tal che la sta semper in 1' ari ;
Insci uè i Turch né i nost poden cuntalla y
Tucc dun i camp fan on ruzz del trenta pari;
Trucchen i spad coi spad tucc in d'on bott,
Scud con scud, moriott con morioll.

Anca vers la cittaa gh'è de fa ben,
£1 furugozz no l'è ne pu ne manch.
Giren in ciel di niveron tucc pien
De datoliti 7 e hin mi] Ha per el manch ;
£ i Turch sian sald al post, che je traitcn
Quij dianzen che gh' han semper al fianch.
Pensee mò Argant , eh' el tra fiamm de so pè,
Con sto foeugh diabolegh cossa Tè.

De la soa part anch lu l'ha faa scappa
I guardi ; e scavalcaa trincer e foss ,
£ je impiss d' omen tajaa in toccb ,e el fa
La strada ai soeu che veguen giò a lingross;
£ lì ferid e sangu de scià e de là:
I primm baracch hin già strollaa de rosa.
L'ha in pari o adfee Clorinda ,ca vess segonda
La ghe patiss, % la ten- giò la gronda.



210

Già i Frames davenloeugh , quand ecco arriva
Sforzand la marcia Guelf con la soa geni,
E el fa recala i nost, rivand a piva y
E el mett spiret dov' era on gran spavent.
Insci se combatteva ; e intani se univa
De tucc dò i part el sangu a fa on torrent;
Allora el ré del ciel voltaa a la terra
Del so gran trono el contempla sta guerra.

L'èva settaa là su dov'el produs
E el manlen con giustizia e con bontaa
Tutt quell che gh' è. in sti nosler tanabus,
Ma inmoeud ch'en semm pur ancb mal informaa.
L'è in tre lumm ona lum cbe la sbarlus
Su quell gran trono de V eternità a.
L'ha el lemp e la natura col destin
Sott ai pee scrusciaa giò come scari n.

Là poeù gh'è ancb quella cbe segond la butta ;
O come pias al ciel, l'alza o tra abbass,
La toeu o dà, la fa cera ola rebutta 7
E del nost moccoJJà la se toeù spass;
Ma dov'è quell gran ciar, per vista acutta
Che ghe sia no l'ha forza de speggiass ;
Là gh'è a miara i sant, chi su, chi giò:
Hin vari i grad, ma hin tucc content del so.

Là canten semper senza e$$ pregaa tant
Qui] brav musegh fettiv de paradis.
Là a san Michee guarnii de diamant
El re del ciel ciamandel el ghe dia:
Guarda là quell diavol petulant
A.rm,aa con tane compagn contra i mee amis,
Scappaa su, de l'inforna e pjen de smania,
Tegnuu .in del mond a somfoà zizzania.



Va, digh ch'hin i soldaach'hande combatta
Che noi gh' entra, ch'el tenda al so mestee,
Che noi staga in di nivol a i'à ci malt,
E eh' el se ruzza prest fceura di pee ;
Ch'el torna a ck con luce i soeu scorbatt
À fa sott foeùgh, quell brutto coldiree;
Là coi. dannaa eh' el morda la cadenna :
Comandi mi , la vuj insci , eh' el crenna.

Chi «1 tas , e queir arcangeiv el se sbassa
E el s' ingenoeuggia del pè del Signor 9 v
E poeù, el va con tant impet ch'el se. lassa
Indree , asca i sguard , fina i penser anch Lor y
E el passa el paiadis, idest el passa i. ••.♦.♦
Bove noi scotta el foeugh, ma el dà splendor;
E el passa el ciel faa de crislall pu beli
De quell de rocca, e dove stan i steli. .* „

El sgora a man sinistra , dove fan *
Giove e Saturna semper de contrari.
Sii moviment, sii influss di steli i san
E i ponn dì i strolegh, mi n'hoo minga pari.
De quij bej strad el riva dove stan .
Acqua, tron , vent, scalmano , nivol in 1' ari * r .
Dov'el m.ond el se muda e el torna istess,
. E el moeur e poeù el renass , e el cala e el cress.

In, mezz a tutt quell' umed el destend
E el sbatt i ài, e el taja la seighera, *
E in quella noce tant scura se cojftprend
Quant el sia el gran lusor de la soa cera.
S'el slarga el so el brutt temp , e el fa resplend
L' arch balen coi sceu ragg , le a sta manera:
Insci qua$d l' aria l'è serena e bella ,
Tea giò di vceujt cojne oomoccusc desidia*

Voi VII. i3 .... •



/



Hivaa pesi al sit dov* ereto tucc unii
A intizzà i Turch tane ciaffolitt in frotta,
£1 dis, fermaa sui ài: Cossa vorii?
£ el ghe dà iutant con Tasta ona gran botta;
Savii por anch cossa el sa fa, savii
Ghe contra Dia no, podii veng nagotta,
£ in mezz a tane torment e con tant scorna
Avii anmò tant orgceuj d'alta su i corna?

L'è scritt in ciel , e quell ch'è scritt è sciìti ,
Che in fin Gerusalemra l'ha de eroda;
Cosila conlrastce al ciel coi vost sciaritt,
Cercand de Poltra rogna de gratta?
A l'inferna, a l'inferna, o marcaditt,
In quel! gran fonigli che noi se pò smorza;
Là tee guerra , là dev botta e resposta ; *
Quell l'è el vost ìoeugh , e quell l'è on Ìoeugh faa a

Là tra quij anem negher fegh senti (posta.
Pentì sora penn , torment sora torment,
Là sfoghee Todi e lasse) pur sgarì,
Sbatt cadenn, mordi gnass e seri zza i dent.
Ditt quest , con T asta el fava scomparì
Anca quij pu darensc spacciadament.
Talché stremii , rabbiaa , tran urli , e lassen
Libera l'aria, e han tucc de grazia a andassen»

Per refass del magon de la vergogna,
E sbotti la soa rabbia coi dannaa,
Borlen giò tuec a p'omb in quella fogna
Pu prest , pu in furia di tempest de staa.
No van tane mosch intorna a ona carogna,
Né gh'è al november tanci frasch Crodaa;
Spazzada Paria, el mond già fosch e negher
£1 muda «ubai Caccia • al terna sdegnar.



aa3
Ma gnanch per quesjfc Argant noi se qtiietta,
L'ha l'istess ruzz e spiret tant e tant,
E, anch senza qqella furia maladetta
Che ghe pizzava el fceugh, l'è ancamb Argant.
In mezz ai nost, dov'hin pu spesa, ei petta
Pu colp che on s'ceppalegna a tajà i piant;
Sien sdori o poveritt no ponn salvass,
\an tace a terra, e el fa d'ogni erba fass.

Gh' è poeti anch Clorinda che l'è lì vesina ,
E la fa minga poca beccarìa.
La tira on colp a Berlioger, per dina,
Che noi gh' ha temp de dì Jesus Maria j
E el 1* insfilza de moeud che la martina
La pà*ssa sanguanenta dedree via.
La taja in feti el muso a Gali ; a Albin
La slarga pussee el borace del bomboli n.

Gemer el le feriss ; ma che ? Y è stada '
La soa man drizza altacch al brasc tropp poceh $
L'è in terra a on colp sguinzand insci tajada,
£ la par l'ass de spad in di tarocch.
Fignrev ona bissa tapellada,
Che anmo cerchen tra lor d'uniss qurj tocch\
£1 le lassa in quell stai senza fornill,
Revoltandes Clorinda addoss a Achill.

Pnssee lesta del boja de Lugan
La mira al coli senza falla d'on sgrizz;
Che brava lama ! el sbalza el eoo lonlan
Tajaa nett come on porr a fass fa i rizz.
Pur el corp de quell pover Cristian ,
Che bruti casi l'è anmò in sella e el sta sa drizz ;
Ma el cavali sciolt, descaregand la somma ,
El folta, el dk scalzad e el fa la totnma.



    • 4


' Iotant che sta tremenda soldaronna
La f a el diavol cont i pee dedree ,
Onanch Gildippa coi Turch no la mincionna,
E no la monda nespol gnatica lee ; '

Mostreri luce dò cossa sa fk ona donna,
E luce dò en fan a chi en pò fa pussee $
Ma de provass tjralorgh'han minga el patt,
Ch'hin destinaa per'duu soggi tt pu- frati.

Chi vtinà, e Poltra là dent per la folla
San di button, ma el popol l'è tropp spesi.
Guelf che l'è spiritos e de la bolla,
Vedend Clorinda à tir el ghe va appress;
£ pceù giò ona stadera ; e 11 el ghe zolla
In del fianch on botf taj eh' el ghe rincress \
Talché anch lee zòllegh pronta ona ferida
Tra. costa e costa , e salda la partida.

Guelf el replica el colp senza riappalta,
Ghe in quella on cert Qsmida , on pover omm
De Palestina, el vens a fetevalla,
Bestand 11 in mezz col eoo spartii in duu tomm ;
Ma in difesa de Guelf, e per fagh spalla
Cors pu soldaa che né erosili in Dómìm:
De Poltra part anch là cress la calcherà,
£ la battaja la se fa pu fiera.

Intant cont ona scuffia de pajceura
L'aurora la soltè fceura del lece,
E in quell frecass l'èva scappaa la scceura
Queir Argillan eh' era staa miss ai strecc $
E el teeù quej arma senza scernij fceura,
Sien mo honn o catti v, sien nceuv o veccj
E pi va con furia , e el vceur per tucc i vers
Torna a rescoeud el credet che l'ha pers.



Avii mai visi on quej biztarr cavali
Ch'eJ sia staa on'pew in stalla saraa su?
S'el scappa, a revedes inani ciappall,
El va che in d'on moment noi se ved pu;.
Ghe sventola la cioma scura i spali ,
Col eoo avolt , i oregg guzz el fa de pix ;
El sbatt i pee, el tra solt, el se scorliss,
E el se sent per mesa mja quand el nitriss.

Insci Argillan fogos V alza el mazzucch ,
El solta e el corr tant lest e infoilarmaa,
Ch'el va pu soeuii che ne i ball sul trucch,
Ne el lassa el minem aegu 4e v*s* pasSaa;
E rivand tra i nemìs , con hadalucch
El sbragia de boffant e de^sfàeciaa:
O fescia , o face proibet faa a la pesg ,
Coss' è st' aria minciona , sto bovesg ?

No sii cossa sia scud ne moriott,
Gh'hii di vestii legger per ess pu lest,
Sii soldaa de la pissa o miliziott,
Voliee ina el eoo, tree el colp e tondee prest;
Ve iuttee con ia nóce per fa fagott,
Sii tane sassin, ne gh'hii olter vant che quesr ;
Ma adess mfc ch'el ven di T avii écuccada,
E la mattina brusca Tè rivada*

Intant con sto smargiass el riva sora
A Algazell già despost per di quejcess ,
E col tajagh i canneli de la gora,
El le manda a respond al duca Boss.
Quel* che no l'èva mai prima d'allora
Sentii a,inciodass i paroll in del goss,
El reste tant camuiff foeura de lu,
€h' el borie in terra e noi leve vx p».

i5 *



uj6

Chi el trincia in vari mceud e in vari P^ 2
Agricalt, Muleass e Saladin,
E d'ona pan a l'okra el taja in mezz
Àldiazill per desgrazia 1) vesin;
£ poeìi el feriss, per gionta a ali prodezz,
E el tra a terra , e el mi nei ona Àriadin $
Quell, giustaa de pettpolla insci mezz mort,
El ghe dà ona resposta de sta sort:

O ti cbe te demostret tant content
De sta mia mort , t' ee de savemmel dì;
St'orgoeuj, sto ruzz noi varira nient
Con vun pu fort , te specci appresa a mi.
Lu el rid con rabbia, e el dis: Poss vegnigh de ni,
Ma in sta mojascia intani te ghe see ti :
Chi speccia i can , «peccia i scorbatt ; e in quella
Slràppegh del slomegh P anema e la niella*

On paggelt del Soldan , beli de stupor,
L* è in mezz a quella turba saraci na ;
No l'è mai staa radaa, Tè sul prim fior
Cont ona faccia seeulia e tenderina ;
El resplend tutt de gottinn de sud or y
Come on ceuv frescb o Y erba giazzadina ;
L' ba inzipriaa de polvera i cavi) ,
E el par pu beli con pu l'increspa i zi),

El gh'ha sott on cavali cbe a vorell mett
Con la nev stoo per di Ve anmò pu biancb j
. Vaehel in* bissa o drizz l' è on sareselt ,
L'è come ona sajetta e nient mandi.
Cercati d de fa anca lu quej beli col peli ,
L'ha in man la mazza e on sciablin stort al fiancb,
L'ha ona vesta ponsò con su on recamnx
Tutt quant a rebesch d'or «he la tra fiamn*.



Iotant eh* el cerca de fa la eoa pan
Sto scior bardagna per fass nomina,
E eh' e) va destnrband e] terz e ei quarl,
Ma che ghe dan ia tara e «1 lassen stàj
£1 cura Argillan scrocch tiraa de pai*
Per sballegh conerà V asta on quej beli tra ,
£ el ghe coppa el cavali, e amalastant
I/èin pee, el gh'è addoss per fa con la ohertanl.

E a quell meschin che con cera pietosa
El ghe stava cercand la vita in don,
£1 ghe tira ona botta furiosa
Contra quell volt pu beli del volt à'Àdon,
La se mostre la spada giudiziosa,
E la de giò de piatt per compassione
Ma che ? rivand on olter colp de gionta ,
Se ha fallaa el taj, no l'ha fallaa la ponta.

Soliman , pocch lontan , che l' immaltiva
Per toeulla con Goffred , uè el pò lassali,
Vedend mo adess el ris'c del so car piva,
El se desbroja, e el volta indree el cavali ;
E con la spada el se fa largo e el riva
Minga a temp de juttall , ma a vendicali ,
Perchè el ved mort in terra (oh che peccaa!)
Lesbin ch'el par on gessumin crodaa,

Vedend quij ceucc a palpignà mezz pis,
E sjortaa indree sora ona spalla el coli,
E quell beli cerin smort che gh'è duvis
Ch'el ciama i lacrem senza dì paroll;
Per la rabbia strappandes i barbis
El piang, e quell coeur dur adess l'è moli,
T'ee pers el regn senza luccià, e in sto cas
Te'luccet Soliman?..*. via, bocca tas.j



Ma poeu vedend in Pari quella spada
Che fuma anmò del sangu del so Lesbin,
Hill fornii i lacrem, la pietaa Ve andada,
Noi gh'ha che foeugh , desdegn, stizza e venin.
Gii ona botta , e che botta slremenada !
Xa passa el scud e el moriott ; e infili
La spacca el eoo e la gora d' Argillan }
E se ved che, la ven de Soliman.

E smontand de cavali tant per sfogass
El le folla e el le pesta coi strivai ;
Come on mastin rabbia* ch'ei mora el sass
Ch'el l'ha colpii , e el s'infuria pesg che mai.
Che desperaa f che bestia I rebeccass
Contra on corp che 1' e già foeura di gnai ;
Ma i n tant Goff red ; eh' el sa mej elmestee,
El le tceu contra i viv e el ghe dà adree. *

Gh' èva lì millia Turch tucc ben guarnii
Con bòn scud , moriott e pettabotta ,
Darasc , robust e spirito* e ardii ,
Ghe sia che ris'c se sia noi fa nagolta:
Di pu vice del Soldan eh' ban già servii
Per ì desèrt sott a la soa condotta j
Gh'hin staa fedel, ghe stan semper insemina
Anch in mezz ai desgrasi, e no se trentina.

Tace costor abinaa s'hin 11 redutt
In d' on croeucc, e no ceden ai Franzes.
Goftred 11 el dà a Rosten, dopo a Corcutt
El ghe fa in faccia on sett ciar e destea ;
A Selin mò el ghe rasa el eoo del.tutt,
E eltrà a terra a Rossen i brasc de pes,
E poeu, per. no cuuiaj a vun la voeufta,
El ne coppa e feriss ona



^9
In tant eh* el mostra la soa gran bravura , '
E el poggia via Goffred e el se defend,
£ che la guerra tane e tant la dura,
E no gh'è casebe i Turch se vceubbien rend ;
Ghe se vesìna ona nivola. scura
De porvera e on gropp d'arma chcresplend,
Talché ai Turch a quellciasmo, a. quell harlum
Ghe caja i ari e el spiret el va. in fura.

Hin cinquanta eh' hin' aott a ona bandera
Color d* argent con la eros cremesì ; .
Se avess cent bocch f cent leugu tucc infilerà ,
Anzi cent campanon Ae iamra sentì ^
Mi no porre v minga cuntk de vera
Quanc Turch de slan& mandasse n a dormi $
Borlen gioì tucc stringaa, l'è tutta fava
Tant el rose di pohron qnant la gin t brava.

L'è squinternaa quell camp foeura di ganghe*,
E el par che sia rivaa la. fin de mond ;
No gira ch'el spavent ;. in di pozzangher
De.sangu noden i mort e i moribonda .
Yen foeura el re con quatter di.sceu taugher,
E stand jn alt el guarda giò là in fou4>
Là giò in la vali dav' hin adree a combat,
E l'ha on sospett ch'el . va d'accord col (a tu

E vedend giust dove l'è ti camp pu spesi
Tant tributari, el fa sona a raccolta j
E el fa prega mandand mess sor a mess %
E Clorinda e el Circa** a dà la volta:
Ma hin duu che no ghe senten per adess ,
E con pu el ris'c l'è bruti pu la ghe solla;
Dan maree in fin ; ma cerche n con tutt quest
Che i sceu in del retirass slaghen in sesi.



&3o

Mai pù voeuren sta in *e*t quij brav fiffon $
No tenden che a salvass e che a scappa.
Fan a chi coir pussee, van a monton,
Tran via scud, spad, che serven a impaccia.
Tra la cittaa « tra el camp el gh'è on vallon,
Che se sprofonda 7 e tace se cascen là.
1/ è tant el polvereri che s' è alzaa 7
Che no gh' è insegna pu de la cittaa.

Intant che van giò a precipizi al bass,
H.assee fa ai nost a batti , a decima) ;
Ma quand rampeghen per di cattiv pass,
Dove gh' è el re coi olter per juttaj ,
Guelf noi stima a proposet de ris'eiass
Su per qui) bricol a perseguita);
Talché el ferma la gent, e el salva e) rè
Quell bon numer di sceu che ghe vanzè.

L'ha faa el Soldan pocch manch de l'impossi-
Ma noi pò pu ; l'è grazia che noi moeuraj (bel,
L'è tutt a sangu, el gh'ha on cold insofTribel,
E el suda, e el sbanfa, e el tra la lengua in foeura :
Ghe pesa el scud , e quell gran brasc terribel
JSol serva a dà gnanch mezza ona taloeuraj
E el sb spadon noi sbusa pu né el scarpa,
E el tajarav appenna la mascarpa.

  • Vedendes in quell stat , cont ona man

El ciappa el gombet ; con l' oltra la front ,
E %ì pensa de tceu el vant ai Cristian
De la soa mort ; e già a coppass ¥ è pront ;
Ma pceù el pensa a salvass e andà lontan,
Mandand con quest el <prim penser a mont:
Defatt , Scappemm , eldis . e in sta vittoria
Ch' abbien color per compiment sta gloria,



a3i
Si, che me veden a scappa ancamòj
E auda anmò vagabond e derelilt;
Ma che goden mai pas, oh questo no,
Tuj torna a armamm, gh'hoo dar anmò i scianti;
Fintant che no sont mort i sort hin dò,
JPorrev anch resentaj qui) marcaditt ;
E pceu anca mort n'avaroo minga asse*,
£ vuj andagh de noce a tiri i pee.