Gerusalemme liberata/08

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Gerusalemme liberata
by Domenico Balestrieri
archive

work in progres

i84

Canto VIII[edit]

Àrgoment.

On mess vanzaa per grazia el fa savh
Al bon Goffred e vita e mort de Sven.
Qui/ et Italia han creduu quell che no te ,
Che noi t abbia Rinald passada ben.
5* abbinen , se rebellen , fan vede
Che la gh 9 ha pizzaa Alett el ffugh in sen.
Andana contra sta folla eh' el le assedia ,
Goffred con pocch parali el ghe remedia.

»

Lj'era fdrnii el bruti temp, no gh'erapu
Né «lenza , né tempest, né Iron, né vent;
E lassand Y omm in lece lu de per la ;
Spontava già l'aurora alegrament ;
Ma quij ch'hin staa el motiv che vegniss su
Quel! temporal , n'even gnanrnò contenta
Anzi pu infuria? s' hin mettnu sott
Astagòrr cont Alett a fa compio! t.

■ Alett, guarda che ven, né coi nost trusc
£1 podem impedì , colù a cavali ,
Che tra tane mort l'è r unegh vanzausc
Che i nost n'han minga savuu fk a coppali.
Lu el dirà el cas del so prenci p raspusc,
£ di compagn ch'hin mort per segui tali;
El dirà tant de mett voeuja ai Franzes
D' ave Riuald ; s' el torna , a revedes.



i8S
Te see cossa vceur di quell farabutt,
L'è necessari de tajagh la strada 5
Va là tra quij monsù : s' el parla , ajutt.
Lassel parla , e poeti volta la fertada ;
Fa che Ingles, Italian, Svizzer, e tutt
Li' esercit el sia el bosch de la Merlada ;
Quij ch'hin amis faj deventa contrari:
Cascia tant foeugh ch'el camp el vaga alari.

L'è to impegn, te Tee ditt in sul mostacc
Del noster gran Pluton, s' el te sovven.
Insci el ghe parla , e quest l'è anch d'avvantacc,
Che colee pronta la respond: sibben.
Intant riva, quell mess ch'era in viacc
Dove han alzaa i Franzes el terra pien j
E el domanda: Chi voeur famm sta finezza
De menamm subet dove sta soa altezza?

Mi mi, mi mi, responden, e adrittura
£1 menen de Goffred i curios;
Lu el vceuss basagh la man che fa paura
Ai Turch , e pceù el ghe dis tutt respettos :
O scior, che per prudenza e per bravura
D' on eoo e l' olter del mond te see famos ,
Vorev podè sta mej de novitaa,
Ma ... 5 chi el tre on gran sospir per ciappà fìaa.

Sven, ficeu sol del re danes, che Fera
Gloria e soslegn de quell bon Cristian 7
L' ha avuu petitt d' entra anca lu in la s'eera
De quij che fan la guerra coi Pagan;
Ne compassi on del vece che se despera,
Ne l' incomod e el ris'c d' andà lonlan ,
Ne el regn ch'«l pò toccagh de 11 a pocch dì,
N' occorr, no ponn desloeull: l'ha d'ess inscì r

Voi. Vlh 11



•*fto •

£1 gh' aveva la botta d'impara
£1 mestee de la guerra di fatt toeu;
1/ èva rabbia e vergogna a tira là
Senza ess miss sui gaanett col fann di soeu;
Tanto pu ch'el sentiva a nomina
Tra i brav omen Rinald anmò fioeu ;
Ma el manch penser 1' è quell de fass onor,
El mazziss l'è la gloria del Signor.

Donca , senza perd temp , el se forme
On esercit de pocch , ma quij pocch bon ;
1/ andè a Costantinopol , e el rive
In quell loeugh san e salv coi compagnone
£ là l'imperator el le loggia.
Là venspceùanch quell tò messcoi commissione
Cuntand come Antiochia la s'è resa,
£ in che mceud dopo la se sia difesa.

Difesa, benché, fussen in impegn
I Persian per Usuila a tucc i slee ;
Ch' even lane eh' el pativa che in quell regn
No fuss restaa ammalaa né presonee.
£1 di ss de ti, di toeu soggi ti pu degit,
Finché el rive a Rinald , e el n'ha avuu assee,
£ lì el cuntè, no lassand foeura on elt 7
Tucc i azion de sto bravo g io vene ti.

El diss , infin , che i Franzes a' even miss
Sott a Gerusalemm per dagh el tast,
E el le invidé de toa part eh' el vegniss
À tutta manca a vora del pospast.
Podii pensa. come el se resentiss
Quell gran brav gioven quand tocchènnsto tast.
L'è pien d'ansia, noi ved quella sant'ora
D'aa-da tra i Turch ; de metti sott e sora.



187

El moccolla e el ghe par de restii bass ;
£ d' ess respelt ai olter on lifrocch ;
S'el consejen e el preghen de fermass,
El ghe dà a tra giust com' el papa ai scrocch.
Tutt queJl che ghe rincress 1^ a no trovass
A part d e la toa gloria, eavennquej pocch;
Che ghe sia pceù mal vitt, priguer , intrigh
Che casca el mond y no gfaen importa on figh.

£1 va incontra lu istess al so destin
Con gran premura, e nun già vemm con lu.
No l'è sonaa el prim segn de mattatili
Che l'è in viagg, né el voeur speccià depu;
L'ha geni a sbrigass prtst , noi gh'ha olter iji f
Lu el comanda, e n'occbrr dottoragh su$
£1 cerca i scurlalorj, e i cattiv strad
No ghe dan penna, ne assali né imboscad.

£ de falt en trovassem assossenn,
£ ne tocche de fa par ice degiun ;
Ma i nemis restènn mort o che scappènn^
£ pan n'en tocche pocch , ma on poo per un.
Con sii vittori e i ris'c che se p asseta ri
No gh'è mai staa i pn ardimerifcos de nnn ;
Quand ecco inanz riva a la Palestina,
Se semm postaa a ona teiTa lì vesina.

Lì, de qui] mandaa inanz a fa la spia,
Sentem che pocch lontan gh'è di rumor ;
Che franch gh'è on gross esercii a la via
A tane arma, bander, tromb e tambor.
£1 noster cap, come nient en sia,
Noi muda vos ,' penser , cera o color ;
Benché a paricc d'"«n olter naturai
Sta nceuva la acusassde eervizial.



i88

Ma el dis: Allon, fioeuj, scmm franch del dent,
O martirj o vittoria, aito a l'impresa $
Speri de veng, pur morirev coment,
Che la vita in sto eas Tè pur ben spesa.
Chi, fiauj, dove semm presentement
A gloria nostra $' alzarà ona gesa ;
E qui) che nassaran per l'avvegnì:
Chi i tal, diran, han faa de chi fin chi.

Insci el parla, e el desponn i sentinella
£1 dà i orden e i post com' han de vess ,
£ el vceur che dormen tucc armaa , e de quell
Ch* el ghe comanda Y è esempi lu istess.
L' èva in l' ora eh' el sogn l'è sul pu beli ,
Giust su la mezza noce o alroanch lì appress,
Quand dènn su i Turch a sbragalà tant fort
Ch* avaraven asquas dessedaa i mort.

Sbragènn a l'arma, e con disinvoltura
Sven Tè in camp prim de tucc già beli è armaa ;
Che oggionviv che tran fìamm, che positnra,
Che beli' orgceuj ! 1' è degn de vess retraa.
Già i nemis n'hin attorna, e già adrittura
Re&lem in jpezz de tucc i pari serciaa ;
Semm circondaa d'on bosch de spad, delanz,
Hin tant i frizz che fiocchen ch'hin d'avanz.

A neh quant fusseni de numer molto manch,
Che seyem fors el cinqu per cent appenna,
Paricc ferii e par ice uè pu né mandi
£n lassessqm stripgaa là a la serenna ;
Ma tane mort . e ferii no se san gnanch ;
Che no gh'è ciax de illumina sta scenna j
Emm pari a danp e a cattano su, eh 'el scur
£1 scond i nosfer dagn, i nost bravur.



i8 9
£1 noster cap pero , eh' fi vanza sor a
Col eoo avolt*^ anch tra el scur el se ved ben ,
£ a guardagh fiss se cognoss ch'el lavora
Com'el drovass la ranza a tajà el fen. (scora
Gh'è on mont de mort, gh'è on fiura de sangu che
Che fan argea e fossa al prencip Sven ;
Dov'el riva el mett scagg ; gh'è la lusnada
In. qui) ceacc viv , l'è on fui meo la soa spada.

Insci senza reposs se combatteva
Infìna tant che l'alba la spontè,
£ la noce la de Iceugh, che la scoadeva
Quell gran macell terribel che se fé ;
O che spaventa che affanni nissun credeva
De trova quell brutt cas che se trovè;
Gh'è on gran sceul de cadaver su la piazza,
£ di nost viv gh'è amalasiant la razza.

No semm, gnanch oent,quand sevem già dò milla;
O chi r è el pass in deve casg V asnin ;
A on. brutt spettacol de sta sort, per dilla,
No soo s' el se turbass el prencipin ;
Ma, alzand la vos con cera anmò tranquilla,
Fenun , el sbragia , anea nun l' istessa fin i
Lor hin già lucici , en' han segnaa el sentee
Cont el so 6angu y andemmegh prest adree.

Insci el àis : , e col volt pien'ne legria,
E el spiret, cred , già me^z in pàradis,
Costant , senza 'aconipones el se invia
Contra la maggior furia di nemis :
Se i arma fussen de diamaht, per via
D'ess battute e rebaftiui, saraven li»:
L* è tott ai tfiagh , besognarav fassali
Quell cofp- tuU <fe eoo e pee per médegtll.

li *



  • 9 °


L' è se pò dì on cadaver che combat t,
Sostegnuu in peé de la soa gran vertù.;
Noi se stracca 7 ogni colp el le rebatt ,
E el dà pussee, con pu ghe dau a lù.
Quand ecco ven l'avanz del Carlin mail;
On gigant furios che fd de pu. ,
£1 ghe va addoss, el strameuna, e el s'uniss
Con paricc d' oller ; tant eh' el le forni».

Quell bravgioven Tègiò lu:o che magoni
Ne gh' è tra nun chi possa fann vendetta ;
Sia testimoni el saugu del me patron ,
£ queir anema santa e benedetta :
Lee el le pò dì, se allora hoo faa el pollron,
Se hoo tolt la strada de passalla netta;
Ah , s* el fuss piasuu al ciel che avess daa i ant,
L' hoo stracercaa .propri a daiuee cuntant.

MI sol mezz viv resti destes appress
Ài compagirinort ; nissun me cred insci.
Di nemis no soo ditt cossa eu fudess,
Che reste tramortii fceura de mi;
Ma pceu accorgendem d' ess toruaa in .mi istess
Quand dervi i amee guardand de chi e de lì,
El me par nocq, e de.vejdè ofla lant
Cont on ciar fìacch come s' e) fuss tra el funi.

Gb' èva denanz- ai oeucc ona frignerà
De no podè desti ugu uè invera n» indmz;
No saveva s' ej fusa veta a no, (ver*,
Come fuss desse^a». gnanmò dedrtza ; . .
Ma i fer4d i sentì p<EÙ de inanera»
Che me paiiva d'avegh den* i fàfmy
Sul terrea dur de . ^occ a l'»ari%Vuact,
Figurev, mi ch^;,tpaswi? potfekufeal •



» »



Se awisinava intant comodamene
Quell ciar ; e insemina on bisbili quieti;
Alzi i palper, qua nel mei sont vist arent,
Ma ghe vorav a faj sta su on palett $
Vedi con dò candir duu sgobbiggent
Come in vesta.de camera e in zibrett;
E el me dis vun: Confida in quell che fò
Tane voeult di grazi senza fass prega.

Insci el me parla , e poeù el me fa ona eros
A la papaia dcslendend la man i •
E pceù el borbotta di orazion sott vos;
Cossa el disess, noi soo de Cristian:
Su r pceù el diss, e mi lesi e spiri tos
Solli su , e el par ebe sia slaa semper san ;
Anzi non sol no gli' hoo ne maa né macol,
Ma. sont pu fort per segn del gran miracol.

I guardi estategh , e anmò stanti * cred
Quell ebe 1' è on fatt d' eterna veritaa \ ■
Talché el dis tuo de lor: Che. poca tedi
Che dnbbj hin quist? cossa slet incanita? -
U è el nost corp tal e qual come el se ved,
D' oss e de carna , e semm duu pover fraa
Che lassaa e) mond emm tolt chi on romitagg
Per servì Dia , content d' acqua e d' erbagg.

Mi per soa gran bontaa sont staa sceruii
De Domuedè per vegnì chi a, guari tt ;
Che tane vceuit ei Signor él s'è servii
Fer fa di coss sUipend de fiacch , soggi tt -,
£ noi vorrà che quell corp <h? ha vestii
Od gran .spirct el. resta derelitta
Corp e spire t che unii pceu'à son de tromba
ògoraran alt pu biaoch tf ona. colomba.



19*

"Vuj dì del corp de Sven che l'ha d*avè
Giust là ona tomba' sontuosa e bella,
Che la sarà con gloria e con piasè
Mostrada a did a chi vorrà vedella ;
Ma guarda là tra i steli in dove gh' è
Quella pocch manch del so , quella gran stella ;
Ya adree a quij ragg, che qui j te daran nceuva
Del tò patron, marcand dov'el se treeuva.

De quella stella o pur, se dighi ben.
De quell so vedi a vegnì giò adrittnra
On ragg sultil come on ni d'or ch'el ven
Sora quell corp a piomb giust in mesura.
El resplend de manera el corp de Sven
Che tucc i piagh ghe fan ' bella figura ;
Talché el cognossi subet anch in mezz
Al sangu caggiaa e tane omen tajaa a pezz.

No l' era vohaa in giò , che anzi el guardava
Al ciel che l'è staa semper el so. «pece,
Cont on cert alt ansios ch'el dimostrava
D'esstuttpien de fervor quell corp* già freccj
Com'el fass anmò guerra, l'impugnava
Con la drizza el spadon , tegnendel strecc ,
L'olirà el l'èva in sul coeur in d'on' azion,
Come sa&av ch'el domandass perdon.

Ghe lavi i piagh col piang, e tant e tant
La gran penna che gh' hoo no posar sfogalla ;
El toeii a Sven quel) bon vece la spada in tant,
Ch' el par che ghe rincressa de lassai la :
Questa, eldis, che in ito dì l'ha faa già tant
In man d'on gioven ch'ha savuu drovalla,
Sta spada che l'è annuo tant sanguanenta ,
Come te sagrane, k var per Venta.



Però l'è destina* che se la lassa
£1 patron mort ; che no ghe vegna su
£1 rusgen gnanch per quest , ma che la passa
In man d' on olter brav tant come lu ,
Ch' el taja giò i nemis , che je sconquassa ,
Ch'el se le sappia (a vari on poo pu;
£ che tra i olter l'abbia a batt con questa
Golìi che ha coppaa Sven fin ch'el ghe resta.

Solini an l'è staa quell, e Soliman
L' ha de vess toh del mond giust con sia spada,
Ciappela donca, e va tra i Cristian
Là sott ai mur con quella grossa armada ;
N' abbia pagura , anch eh' el sia tant lontan,
D'ave cattiv inconter per la strada:
Va franch e altgher con l'ajutl de Dia,
£ -fa cunt che l'è lu quell che t' invia.

£ quand te rivet là , l'ha d'ess tò impegn
Che te see viv per quest, a savegh dì
La gran bontaa d'on spi re t insci dtgn,
La costanza e i prodezz de fa stupì;
De moeud che con st'esempi in pu d'on regn
Paricc se moeuven a fa anch lor insci ;
£ adess e via d'adess alzand la eros
Abbien d'armass i cceur pu generos.

Besogna mò che adess te diga el resi,
Chi con sta spada abbia d 1 ave st'onor $
Quest T è on gioven anch lu , Rinald l'è quest
Prim de tucc per fortezza e per valor:
Daghela , e digh eh' el se resolva prest
A sta vendetta che voeur el Signor.
Ch'eel, che non eel , vedi in del dagh a tra
On miracol de famm trassecolà.



«94

Dove l'è el corpdeSven ghe vedi a alzass
On bellissem sepolcher tutt a on bottj
Ghe resta denl el prencip in quij sassj
Come la sia , per mi no soo nagott.
£1 gh' è su T inscrizion per iuformass
Del nom, di fatt de quell eh' è saraa soft;
Semina guardi ai paroll, semma stupii
Guardi a quij sass , e resti anmì impietrii.

Chi , el dis el vece , arent ai car arais
£1 starà el corp del tò patron sconduu,
Intant che i anem stan in paradis
Ringraziano Dia de quell eh' è succedo u ;
Yen mò adess al reposs, che me duvis
Che noi sia pocch el temp che t' ee piangimi;
Te dormi ree- sta noce in la mia grotta,
Per imtradatt doman pu abbonorotta.

Chi el tas , e el me fa anda per cert streccioeu
Semma su, semma giò stracch e sndaa,
Finché rivem al fin d'on sentiroeu
A refugiass tra cert sasson scavaa ;
La col compagn el tend a fa i fatt sceu,
E el god coi lòff e i ors la cà a mitaa;
Che anch i vi per coi sant no gh'han venin,
£ i ors e i lòff deventen can barbi n.

Gh'hoo àvuu de scenna erb e radis,esora
On poo de paja gh T hoo dormii de rè ;
Ma appenna in del s' è dessedaa 1' aurora ,
E comenzè el prim ciar a fass vede,
Che soltè su beli e vestii in queir ora
Coi duu remila .a prega Domnedè;
In fin de quell bon vece boo toh licenza,
E col so indriu sont a la toa presenza.



El Todesch chi el fa pont. Goffrcd ch'el sent
Sii novitaa l'è muff e pien d'affami,
£ el respond : Galanlomm , gh' il mo nient
De pussee akgher de vegnì a cuntann?
Come ? gent Uni ami sa , e bella gent ,
L'ha mò incontraa insci in pressa el so malann?
Quell vosler prencip no l'è pu trai viv;
£ u'emm gnanch vist el so ch'en senni) già priV.

Ma che ? sta mort , slo strazi el var pussee
Che cento regn, che tult l'or del Perù j
£ tutt quant i trionf ponn stagh indree
Di scior Roman che faven taut de pù.
Quisl hin miseri de dagh dent i pee,
Respett a la corona eh' han lassù :
Là mostren i so piagh eh' hin pu brillant
£ pu prezios e bej di diamant.

Ma t) che l* ee de scampa anmò quej poo
Chi giò in sta vali de lacrem e miseri,
Fornissela de piang, alza su el eoo,
God che sien fceura de sti tribuleri.
Quant a Rinald, dove el se sia noi soo,
Che no poss scceudet el tò desideri ;
E no te doo consej de cercali gnanch,
Quand no te sappiet de trovali del f ranch»

Sto descors el .desquàtta la bornis,
E el ten Rinald in tucc pu viv che mai;
Chi sospira al so noni, e gh'è chi dis :
Pover marter 1 fors anch l'è in mezz ai guai.
Cunten i so prodezz contra i nemis,
£ fan a gara e el loden finamai;
£ en disen tant con tant calor, che a feda
Quell bon Todesch Tè grazia ch'el ghe creda*



r



I96

Intantafina che con sti resoti
Gh'han tucc già i lacrem fina a mezza strada.
Color eh* hin solet a arida in -volli on ,
Tant per vede de. fa quej rebellada,
Menen boeu , vacch e pegor a monton ,
Gran , biada e fen per manlegnì )' armada \
Ruzzand a cà sui car del ben de dia
Senza' bolletta de la mercanzia.

Portènn costor on segh che ogni marzoccli
L' avarav capii quell che Y importava 5
L'è l'armadura de Binald in tocch,
E el vestii sanguanent; e come eJ stava!
Subet &' è spars sta vos , e passe pocch.
Che per tutt s'en parlava e straparlava.
Corren luce sbuttopandes per vede
Qui]' arma ; e s alzen in ponta de pè.

Veden la gran corazza che sbarlus,
E el scuà che gli' ha su 1' aquila scolpida f
Ch' hin semper staa lusent, semper in us
£ han faa semper la prima reussida:
£ adess ch'hin brutt de sangu e pien de bus
N'han magòn , rabbia, e i veden inivida ;
Ch' hin in stat de cavann pocch o nagott
De quij di ferr e strasc e veder rott.

Tntant che tra de lor van tontonand
Sn qnell brav gioven come el possa ess mort ;
Goffred el ciama el cap, cert Aliprand,
Che per roba di viver Y è el si fort.
Cosili 1' è s'eett e liber , e parland
Noi ghe melt franza de nissana sort:
Dov'ét toh sti arma,, el ciama, dimmelciar,
£omè se tei cuniasset al nodar ?



t >97
Quel] el ripone!: Qh'è on Iceogb di* Te lon tari

Dò giornad a on pedon per moeud de dì,

L'è on praa in mezz ai - collimi foeura de man

In ani con 60 de Gaza li per 1):

Yen gÌQ on fossett de l'alt , e posi piati pian

El va tra i piant senza asquas fast sentì;

L'è on loeugh de scondes i assassiii 4e moeud ,

Che in mezz ai piant gh'è i giusliziaa sui rceud.

Chi cercavem anch nun de fa el fatt nost >
Se gh'era ona quej mandria de roba;
Ma inscambi arent al foss in d' on cert post
Emm vist on soldaa mort de fanti staggia.
Vedend i arma e l'insegna ognun s'è inost,
Che insci brutt hin lolt via senza falla.
Mi ghe voo sarà per guardagb in cera ,
Ma el eoo che importa pu , quell mò noi gh'era.

Mancava anch la man drizza; even passaa
I stoccadazz el corp de part e part $
E l'èva el moriott desabitaa
Con sa l'aquila bianca la in despart.
Intant che per savenn quej novilaa
Andava sbarloggiand de tucc i part,
Hoo vist on boviroeu ch'el s'è accorgimi
Di fatti nost, e già el tujeva el duu.

Ma seguitaa e ciappaa senza intorgnass,
Sentii i domand el n ha savnn respond:
Ch' el dì inanz avend vist a destanass
Paricc soldaa del bosch , el s'è andaa a scond \
E el cuntè come vun de lor Y alzass
On eoo taja, tegnend i cavi) biond,
E d'ave spionaa tra cert brocchett
Che T èva el muso d' on. beli gioveaett.

Voi ru '* ,



ig8

E che còl ii el tacche al pom de la sella
Quell eoo guarnaa in d'on pann de persiana;
£ el ghe gì onte de pu sta bagattella 7
Che quij even vestii a la cristiana.
Mi foo spojà qnell corp , e piangi in quella
Su sto sospett coi lacrem a riana ;
Toeuss poeù su i arma, comandane! però
Ch'el seppe)! issen subet de par so.

Ma se quell corp l'è qu*H che mi poss cred ,
Chi pò mai fagh quell' onor ch'el meritta?
Ne Àliprand el dis olter a Goffred,
Che la soa istoria in pocch el l'ha già ditta.
Goffred noi sa com' abbia faa a succed
Sto fatt, e el ghe patiss, ma el ne dubitta;
£ el vceur savè chi ha toh via la scigolla,
E recognoss quell corp ch'el par on' olla.

Intant compars la noce con l'andrienn
De felpa scura recano aa de steli ,
£ tucc longh e destes s' indormentènn ,
Tjio pensand pu a desgrazi né a gabell.
Ti mo Argillan te paret in di penn
Del purgatori, e t'ee voltaa el cerve!],
£ te see el sol rabbiaa ; inquiett , che in st'or*
No dorma e traga el lece tutt sott e sora.

L'è nassuu in riva al Tront sto malandrina
Fogos, ladin de man e de paroll $
Taccand garbuj con vari cittadin
L'ha faa ona vita de scavezzacoll.
L'han bandii, e allora d fava l'assassin,
£ el vagabond per ultem si tracoll :
E td s'è faa poeù soldaa chi in Asia , e adess
El se fa onor saldacd tUcc i process.



199
In (in su l'alba el sarc i oeucc; ma che?

No V èva' minga on dormì savori i.

L'è starla Alett eh' el le malefiziè,

Lassandel locch, pesant e tramortii.

li 9 ha s travolta a costà la ment, e Tè

Inquiett , torber , anch eh' el sia supii ;

Ch* el le noeu* col mostragh di brutt figur,

Come i lanterna magegh fan sul mur.

La ghe mett sott ai oeucc on corp smocciaa ;
On gran corp senza eoo , senza man drizza,
Che ten con la sinistra el eoo tajaa ,
Mort ^anguanent che anmòel se moeuv e el sguizza
£1 sbanfa e el dìs quell eoo paroll mes'ciaa
De sangu e de sajutter e de stizza :
Veri dì, Argillan , fa prest , ro ernia el fetton }
Scappa lontan del marcadett Buglion.

Chi de Goffred ve salva e di seeuingann?
El ve farà V istess che V ha faa a mi ;
Noi pensa olter colù che al vost malann,
E la sta la soa rabbia per sbotti ;
Ma se te gh'ee tant spiret de lassann
On segn ben masiacch , fermet pur ch) ,
Pa i mee vendett: ch'el goda anch lu oltertant,
Fatnm on brindes col sangu de quell birbanu

Mi saront to qompagn insci invesibel,
E te cressaroo V anem e la forza ;
Con sti paroll la pizza on insofYribel
Fccngh in quell corp, che Dio sa s'el se smon*.
Pien de velen, pien d*on furor terribel
L'erva i oeucc sbngguttii , come per forza.
Snbet el s'arma e el perd tutta la flemma ,
Già l'ha i soidaa d'Italia abicaa insemina.



200 "

£1 je redus dov'erèn taccaa su
I arma del brav Rinald., a fa ghemina.
Là in pee d' on sgabellott foeura de lu >
Tant per scoldass el dà el fcengh ala mina:
Donca, èl dis, n'avaremm de fornì pu
De servì a sta canaja barettina?
Sti birbi , ingord de sanga e de danee ,
N'ban de legni donch semper sott ai pee?

In sti sett agn come la sia ^passada
El semm pur tropp , serom coss'hin slaacostpr,
£ se st' istoria la sarà stampada
Anch de chi a on pezz n'avaremm pocch onor.
Tasi che la Cilizia el l'ha qui sta da
Tancred con di artifizi e bon .sudor;
Ma la roba no l' è de chi le • fi ,
I Franzes lader 1' han savun raspa.

Tasi che quand l' è temp de prevariss
De la forza, e del spi re t in comun, *
Tra i primm. che van inànz senza stremisi
Ghe n' è semper di noster qnejghedun ; • •
Ma quand la torta in pas la se spartiss,
No ghe uè on mezz chignoeu ch'el sia per nun j
Hih lor che menen el cazzuu a so mceud ,
Lor gh'han la carna e voeuren anch el broeud.

In olter temp ne saran pars on traver
Sti bricconad; adess . appenna hin busch:
Adess còstor ne fan ref fignà i laver
Con di boccon pu amar e pusseebrusch,
Han cor»r>aa el bon. Rinald sti brutt diaver,
Fan di fati che san olter che de muscb,
E el ciel npl se resolv a fulmina) ;
E no s'erva la terra a sotterra}?



201

Han coppaa el boti Itinald , se sa pur anch
Chi era lUnald ,eno sen fa vendetta ?
L' è là consciaa de pistòla , e Y han gnanch ,
Nò, gnancfy portaa al foripón su ona caretta.
Vorii savenn mò l' assassm del franch ?
E noi cognossii minga a la colzetta?
Vedii por che ne guarden de traverà
I duu Buglion cont el buell invers !

Ma .che serva olter proeuv? ficeuj , el giuri

ÌDee chi on messa! cbe ghe vuj mett la man ) .

he l'hoo.vist in su l'alba, e vel seguii,

A comparimm denanz cont el eoo in man?
Dopo on timel spettacoli me figuri
De soffrì de Goffred roba de can j
L'hoo vist tutt tappellaa, tutt pien de boeucc ,
£ in sto procint lhoo anmò denanz ai oeucc.

Ora, noeti), com'emm de regolass?
Emm de, sta quacc senza vegninn a vuna
Sott a sto traditor, <o sfontanasti,
E andà là sa l'Eufrat cercand fortuna?
Là hin tutta geni de pas , e Tè on paes grass. >
£ in quij cittaa, in quij borgh no se degiuua j
Là semm sicur che ne faràn i spes ;
Anzi en saremm patron senza i Franzes.

Se vorii andà, andemm pur, ilo pensemm olter
A quell pover Rinald: eel raoyt? so daga 5
Banchi se ghe fudèss anmò in vuj olter .
Quell coeur logos , quell cosur de bon confcpagn ;
Adree a. sta poca noi ne farav d' olter
Quel marcadett del eoo: fina ai calcagn j
E, s'alzaràv dov'è el so padiglion
Su. ona cotógna infama on* jscrizion.



Mi per el primi , mi oont el vosi ajutt,
Ch'el vost valor el pò tutt quell ch'el vcevr,
MI, s'el fudess magara in Calicult,
Vorev coni i mee man strappagli el ccevr.
Insci el parla, e intizzaa tace se fan hrutt,
Paren matt de ligà in di carrieeur:
A l'arma, a l'arma el bestion 1* intona,
A Tarma disen tace, né se minciona.

Yedend che sul preneipi la va ben,
La se mett dent Alett coi man , coi pee ;
Somenand rabbia, fceugh, spuell, velen,
La vorav che tace fassen come leej
Despoeù che i Iulian n'hin sgonfi e pien,
La passa inanz che la n'ha minga assce,
La passa in mezi ai Svizzer, e la passa
Anch in mezz ai Ingles: brutta bagassa!

Sti forestee n'hin minga infuriaa
Doma a sentì sto gran sassinament ,
Ma gh'han i sceu piagh vece ch'hin mal sarai,
E gh'è anmo la radis s'han strappaa el dent
Tiren via tace la maschera, e rabbia*
Parlen contra i Franse* sfacciadament.
Menascen de desfaj come nagotta,
Che Todi interna noi pò pu sta a botta.

Insci in d'on gran caldar a pocch a pocch
Se scolda l'acqua, e poeùelbuj, e el s'invia;
E poeu, se cascen tropp inanz di teioech,
Cress tant el buj eh' el va dessoravia.
Gh'è chi mett acqua, ma ghe senten pocch j
2>J o gh'è remedi de tegni} in bria.
Tancred , Guglielmi , Camiti , bon de ferma
Sto gran terreni, hin tace de scià e 4* là.



205

Corren in pressa a armass } còme se avessen
Randa a fa guerra per la santa fed;
A >on de tromba i malcontent già cressen
Per fa on brutt colp, se Dia noi glie prove d.
Senzi che vun de l' olter el savessen ,
Parici intant van a avvisa Goffred;
£ Baltuin 1' è el prim a ciappa post;,
E in guardia del fradell el ghe sia ai cosi.

Sentènd Goffred sii gran bosaidarij ;
L'alza, come l'è solet, el eoo in sùj
£ el di»: Signor y se i legni per fradij ,
Mi el soì } e ti tei cognosset on poo pù :
Via, fa s.a in riga sti eoo de cavij,
E no lassi inorbì de Belzebù ,
Toeugh via la cataratta^ e se con ti
Sont innocrat ; fa eh' el compara anch chi.

Dilt questj el tas , e el se sent tutt a on bott
£1 sangu a surbuì de venna io verni*
Anmò come, quand l'èva giovenott,
Ch' el l'ha del ciel sto spi re t e sta lentia;
£ de tane can rabbiaa el ghen dà nagoit;
Ch'el gh'ha adree gent de (aj sta a la cadenna ;
£1 va inanz spiritos, franch esicur,
E se voeureu baja che bajen pur.

L'ha el pettaboita al stomegh e el s'è miss
Dessora la marsina de la festa ;
L'ha on volt de imperator che splendoriss,
L'è senza guant, senza cappeil in testa;
£ el sbatt la canna d'India , e el s'è prefiss
Domk con quest de fagh dà giò la cresta ;
£ poeti el parla d'on ton pussee che d'omm,
£ pussee asquas del campanon del Donim.



204

Coss' è sii arma , coss* è sto rabadan ,
E chi è colà che ha dessedaa el vespee?
Savii chi sóftt, Tè trii dì posdomani
£ l'è quest el respett che me portee?
Gh'è chi m'accasa, gh'è chi ghe tea roin,
fasci col voster cap ; insci tratlee?
Pretendii fors che vceubbia in genuggbn,
£ scusamm, e cercav la vita in don 7

Ah noi sarà mai vera che on par uè
Insci famos el porta die sti siris!
Chi sia mi , gh'è i mee azion ch'el /an sayè,
£ tutt el mond el le pò di e el le dis;
Ora novuj mò gnanca famm vede
Tropp rigoros ; ti a Ila n de v de nenrfs ;
INo guardi a quel 1 che fee , ma a quel ch'hii faa,
£ in grazia anch de Riuald v'hco perdonaa.

Ma colìi d'Argillan vuj ch'el le paga
Lira y sold e danee quell tizzir&u j
Che Tè ben giust che col so fangu el daga
On esempi a tane olter biridceu ;
£ disend sti paroll el par che traga
La lusnada e el stremiss pu del bordrcu:
Talché Argillait noi rogniss pu ne el boffa,
£ noi voi za a guardagh per la gran foffa.

Qui) poeu che prima faven tant smargiassi
Strapazzando menasciand, mostrand el zuff,
£ che ai ma a come i sbirr de Gaiiass
"Voreven fan a e de cott « de cruff,
Palpaa come i sci gol! metlen giò i sass,
Che sti predegh i fan resta camuff ;
Gh'han in mezz Argillan , pur gh'han tant ccem*
De lassali mena su coi castegnaur.



  • o5

Insci on lion quand el ruggìss e el sbatt
El eoo e la cova e el f ar del gran spuell ,
Se quell ch*el le governa el ghe s'imbatt,
E brusch el ghe menasela su la peli,
Scrusciaa giò el se padima, e diti e fatt
EI se lassa ligà come on agnell ;
E el par che tajaa i sgriff > strappaa i dindon,
Wol se regorda pu d'ess on lion.

Clinton, se pnr l'è vera, e el sarà vera',
Che on angiol svolazzand el reparava
Goffred sott a on gran scud , cont ona cera,
Propri de san Michee, che spaventava;
E on spadon sanguanent d'ona manera
Ch'el sangu ancamò cpld anmò el grondava;
E l'èva torsi quell de lane forfant
Che no creden ni in Dia ne in di soeu sant.

L'è daa giò sto gran buj , e tucc con flemma
Metten giò i arma e paride el beschizi :
Goffred el torna a cà per mett insemina *
E per desponn tnttcoss con gran giudizi;
Perché la maggior cossa che ghe prema
L'è a desponn tucc i macchen e artifizi;
Col fin de fa ¥ assalt tra dou o tri di ,
E tesa Gerusalemm s'el sarà insci.

/


ao6