Gerusalemme liberata/07

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Gerusalemme liberata
by Domenico Balestrieri
archive

work in progres

Canto VII[edit]

Argoment.

ha scappa Erminia, e T'ha attogg éton pastora
El va Tancred adree a Clorinda, e inscambi
Ve faa preson <t Armida in fond de tór.
El va contra el Circass Ratmond per cambi}
Con Cangio l in difesa el se fa onor ,
Ma te tradii de vun de <juij Turch strambi.
Per juità Argani Scarinz el tra garbuj ,
E el fa nass temporal e battibuj*

xLrminia intant , portada del cavali ,
La riva in d* on gran bosch fceura di pee ;
La lassa andà la bria de regolali,
Stremida in raoeud che no la par pu leej
£ quell via de galopp: chi pò fermali?
£1 va per millia strad inani indree;
Talché nissun sa pu dove la sia,
£ a vorella ciappà V è fiaa traa via.

Come i livree che torhen indree muff
Con foeura tant de lengua a bocca averta,
Se la. legor corrend per dà el camuff
Sul pu boa la se intana e la sta a l'erta:
Insci i Frames ro&s , pien de rabbia e stuff
Lassen. st'impegn; eh' Erminia l'è pu spetta;
Pur leé la tocca via de 1* istess pass ,
Sica adree e no gbe sien, senza voltasi

9*



i«4

Tutta la noce e tutt el santo di
La va lant per andà dove s' imbatt ,
£ via di sceu istess sgarr no la semi
Oller ebe l'eco che je sa rebattj
Ma in queir ora eh' el so el va a dormì ,
L' ora che la cognossen anch i matt,
La desmoii tè a la riva del Giordan, -
E la se butte giò cont el eoo in man.

Se no la scenna, Tè per no avenn voeuja ;
Dirav on olter, l'è che no ghen ha.
Jntant el sogn eh' el fa passa ogni dceuja,
£ T è el remedi mej per quieta ,
£1 vens quacc quacc a mettegh ona famja
De papaver sui ceucc per faj carpià;
Se carpien, e la dorma, e anch in dormente
Quell maladesna amor el le tormenta.

No la se dessedè che a la mattina
Al corr di ond, al cant di.usellitt,
Quànd contrasta col fium l'aria fi eschina,
E coi frasch e coi fior la fa giughitt;
L'alza i ceucc , né la ved che quej cassia*
In quij loeugh solitari e derelitta
£ ghe par de senti tra l'acqua e i brocch,
Come a di: Piang anmò, t'ee piangimi pocch,

£ daj a piang j. intani la sent pu ciar
On cert rumor lì intorna a qui) caropagn,
E el ghe par, e l'è giust come el ghe par,
On cani de paisan col son compagn»
Soltand su la va inani, e ghe compar
On vece in mezz ai bè eh' el fa. pavagn.,
E el sent trii fanc, che vira no porta Poker %
A canta ona» canyon che u l e.a aan d' oker*



i55
Vedend qui j arma el véce stremii el se triga
Del lavoreri , e reste» su la botla.
Ma per fagh anem subet la Rediga
£1 moriott sta bona giovenotta,
£ la ghe dis: Ch* el ciel ve benediga,
Lavoree pur, no dubitee nagotta.
Anch ebe sia armada no me doo ad interni
De impedi i vost canzon ne i vost faccend,

£ la segnata: O pà, tra tane sospett.
Tra tane armad e guerr, ch'hin finamai,
Come fet mai a viv insci quiett,
Insci content de coeur , come Jet mai ?

car fioeu y el respond , con sto roscett
De bè , coi nost de cà , cbi no gli' è guaj ;
Di soldaa ghen pò vess ona missoeulla,
Cbe a vedenn cbi Tè anmò la prima vceulta.

Siel don del ciel eh 1 el voeubbia segurann

1 nost vjtt innocente i nost casupola

() come el fulmen coi so gran scalmann *

Noi tcefr de mira cbe i torrazzi e i cupol:

Insci i armad no porlen el ni alami

Cbe ai ve , cbe viven scraper con del scropol.

Chi no gh' è scorrerli ne tribuleri j

Coss' han de toeu i soldaa tra i nost miseri ?

Miseri d* ona- pan 7 ma a pensagh ben
M'bin pipssee car cbe tuli l'or del Perù.
Stimi i mee taltcr pu cbe i casson pien
D'or e d'argent, e boo in odi el fa de più
In \Y acqua no gb.' è priguer de velen ,
£ quand hoq set fo prest a tceulla su;
Insci quand boo la ghia senza danee
Uin i pegor e V ori el me verzee.



i56

Lacc , polenta V è a sbacch ; e Ja verdura,
£ ci pan de mej tra non l'è quell che s'usa.
Quij trii li hin mee fioeu, che gh'hanlacura
Di bè, e senz'olter servi t or se scusa.
Che gust a vede i cerv per la pianura
A sol là 7 e i caver a fa toccabusa ;
£ el pess in l'acqua alegher come on pesa,
£ tane usi) a sgorattà de spessi

Tenip fa anmì sont staa gioven de prim fior
Cont i mee tattaritt, coi mee caprizi.
Hoo traa el eoo alari , e sagg de fa el pastor
Ho pientaa el me paes con pocch giudizi $
Sont staa in del Cajro ; e hoo avuu ancamì l'onor
D' ess ortolan del re ; ma insci novizi
Tra i garbuj de la cort e i sraorfiarij,
Hoo toh via come stan in di pattij.

E pur quanc boccon brusch n'hoo mandaa giò,
% Lìgaa d' ona speranza traditora?
Ma infin passand el temp come on gogò ;
Yedend tucc i dessegn'a andà in malora ,
Hoo sospiraa de fa sta vita anmò,
£ hoo piangimi quella pas che godi in st'ora.
S'ciavo suo , sciora cort ; no sont pu quell ,
'Vens chi , stoo chi , chi vuj lassagh la peli.

Erminia intant ch'el parla a averta cera,
!No la renada gnanch per dagh ascolt,
£ a quell descors la calma de manera
£1. so magon, che l'inserenna el volt*
Pensa , repensa , ghe par la pu vera
A baratta i paslizz in tanta poh;
E tira là vivend de pastorella,
Fintant ch'el so destin noi volta velia,



i5 7
13 alzane! i eeucc la dis al bon veggion:
O beat ti che t*ee imparaa ai tò spes,
Abbienti, te preghi, on poo de compassione
S' el ciet l' ha d* ess cortes con chi è cortes,
Lassem on poo de loeugh in d' on canton
De la toa cà 7 e quej frati de sto paes.
Chiesa che chi no trceuva ai mee desgrazi
Qnell sollev che n'hoo avau tra i gran palazi ^

Che se anch a ti, giust come a tanche premra
D'ave di gemm, de l'or, credem n mi} ,
Ghe n'avàroo adree tant d' or e de gemm
Che no t* ce d* ess pu pover ai toeu dì ;
E pceù , cuntand i soeu accident , la spremm
Tanci bej madonninn de fa s'eessì ;
E qnell bon vece pietas per compagnia
Anch hi el caragna del mej coear che sia.

£1 le consola infin coi bej e i bonn,
Come s* el fuss so padex effettiv.
£1 gh'ha ona donna di pu brav tra i donn >
D'umor istess, d* istess tenor de viv.
Tra luce duu la vestissen mej che ponn ,
E scernen quij vestii ch'hin manch catliv;
Ma anch col pa Iteli in eoo, con la soltana
La par quejcoss de pu de paisana.

La ghe sé ved queir aria de regina
Anch tra quij strage ; come la fuss in galla..
Anch ira quell mestee bass de contadina
Solta fceura el so spi re t che noi falla.
La va coi be e coi caver la mattina
A la pastura, e pceii la sira in stalla;
E la molgend di tett pelos el lacc
La fa cioncad e formaggitt col cacc.



  • 58


De spesa quand gh'è de staa quell gran calor,
Che i bè staa a l'ombria fina eh' el ced,
L' intajava 1* istoria del so amor
Sui scora di piant col nom del car Tancred.
In milita loeugh gh' è scritt el so dolor 7
E certi cas che appenna se ponn cred;
E ogni tre bolt i dò che je leggiè,
jja tre pu lacrem , che lacrém no gh f è.

La diseva fermandes sui duu pee:
Car piant legni i de cunt sta mia scrittura,
Che se per cas glie capitass chi adree
Od quej moros fedel a sta frescura ,
El possa ave pietaa di fatti mee ,
E di' mee guaj eh 1 hin foeura de mesura ,
Disend: Oh gran desditta, oh amor ingrat,
So l'ha mai meritaad' ess in queJl stati

Chi sa? porrà v, s'el nost prega noi torna
Indree del ciel mal vist e refudaa,
Porrav vegnì quell tal in sto contorna,
Che fors d' Erminia el s' è desmentegaa ;
E e) porrav anch, chi sa, guardano! intorna
Sospira sul me corp già sotterraa,
JE bagna coi si) lacrem sti pocch oss ;
El .sarà tard, ma el sarà almanch quejcoss,

Infin se adess besogna che sopporta
Doma cruzi e travaj sola e remitta ,
El me corp, el mi spiret dopo morta
El godarà quell che n'hoo minga in vitta.
Insci ai tronch per l'affann ch'el le trasporta/
La cunta caraguand la soa desditta.
Inlant el va Tancred in vollion
Cegcand Clorinda, e T ha fallaa el monton.



i5$
Seguitatici la soa strada adree ai pedann
El tira drìzz fin a quell bosch ve sin ;
Ma che? là deuter V ha pari a cercano ;
Che l'è al scur, e l'è senza 1 an terni n.
Rugane e tanfusgnand noi pò trovami,
E el va inanz , ma a taston còme on orbin ;
E per dà a tra , se mai se sent quej ruzz
D'arma o cava), el sta coi orece guzz.

Doma a sentì onà fceuja che se mceuva,
Ch' el fa strepet de noce ogni pocch vent >
O on qnej usell o on legoratt , el prceuva
À andà vers quell rumor dove el se sent ;
De fatt col ragg de luna el va , e el se trceuva
Foeura del bosch , finche Y è propi arent
A on ceri son ch'el sentiva de lonlan,
E el ghe va adrèe come a la toffa on can.

L'è on gran sbr off d'acqua che tra foeura on sass,
Pu che né el mascaron de cà Brentana ,
E che sbalzand ingiò la fa fracass ,
E la se slarga come ona fontana.
Lì el vosa a tutt vosà fermand el pass,
Ma respond doma 1' eco , e el le tavana.
Intant el ved i steli a scompari ,
E' a spontà l'alba che fa nass el di.

Vedend che de la bocca del so s'eiopp
El gh'è scappaa la legora, el cospetta.
Se on intort faa a la gnocca el fuss l'intopp
De la soa brama , el ne voeur fa vendetta j
E per no perde* con l'andar inanz tropp ,
Bceugna ch'el torna al camp , ch'el se remetta ;
Tanto pu che quell dì l'è appos ai spali
JDe trova*» qont Àrgant, e torna in ball.



i6o

El va, e el s'ingegna de scerai là strada^
E el sent come on correr che se v esina,
Ch' el sponta su sbattend la scuriadài
D'ona valletta bassa e piscinina?
E el par di nost , l' ha la cornetta usada
Di postion , Y ha giaJda la marsina.
Galantomm, dis Tancred , damm on poo a tra,
A andà al camp Cristian dove se va?

E lu el respond in milanes: "Voo on bott
A servì Boemond eh 9 el n' ha premura.
Sentend el nom del barba quell gasgiott
El ghe va adree, credend a sta figura.
In fin riven in faccia a on castello tt
Pientaa in del mezzd'on' acqua yerda e scura,
De quell'ora eh' el so el se retira
A repossk in del mar, idest de sira.

Al son de la cornetta de coluu
Ven giò subet on pont giust in quell raenler :
Se te see Italian sia el ben vegnuu,
Dis el correr, te pceu loggia chi denter,
Lceugh del cont de Cosenza , e d' on dì o duu
Toh ai Pagan che anmò ghen dorar el venter.
Guardand Tancred quell gran castell terrìbel ,
El $he par che a quistall el sia impossibel.

L'ha del sospett che in d'on castell tantfort
Gh'abbia d'ess quej ingann de fagh la festa j
Ala perchè no l'ha temma de la mort,
E l'è staa in di bugad fors pésg de questa,
El fa cunt che in di ris'c de tucc i sort
El sa fa a drovà el brasc e la man lesta:
Pur adess no ghe premm de fa battaja,
Ch' ci vo2ur prima sortimi de l' oltta guaja.



ifit
Talché in mira al castell, dov'è pondaa
£1 pont de legn sii oh praa ch'è in riva al lagh ,
El se ferma , e el ghe pensa , e l' ha pensaa
De no accetta V ìmpegn , e de no andagh.
tntant compar on cavalier armaa
Sol pont, stizzos in volt, coi oeucc de dragh,
E l'è tant buio eh 9 el se dà ad intend
Col so spadon d'avegh reson de vend.

O ti , capitaa apposta o pur a cas
Dove Armida chi dent F ha reson lee ,
Lassa el cavali , el dìs , e i arma in pas ,
Sta chi coi bogh ai man , coi scepp ai pee.
Va dent , e credem che se no te pias
De fa a so mcwid , no gh'è pu torna indree ;
In fond de quella tòr > no gh'è olter {tati ,
Tee de mori chi sgonfi come on sciatt.v

GSnra de batt i Cristian , che adess
No gh'è oltra strada de passalla netta.
Sentend quest el ghe guarda insci de sbicss,
E el le cognoss Tancred a la colze tt a.
Sto birbata l' è Rambald , passaa a V eccess
De fass turch per Armida malarbetta ;
E sto caji renegaa de pu el s' impegna
A sostenta lu sol sta legg d" Omegna.

Pensee mò se a Tancred no la ghe solta ,
El ven ross , e el respònd : Beccofotrist,
Mi som Tancred, quell che l'ha semper tolta
„ Contra i marran , contra i nemis de Crisi ,
E , col so ajutt , no spera che me volta ;
N'hoo faa sta tane e anch ti vuj fatt sta in cristi
Han de redvss tucc i toeu gropp al peccen,
Che riven i casti^h quand manch se speccen.

Voi. VIL io



i6a

Sententi quell birbo sto.boccon denotimi,
Ve soo dì m) che in volt 1* è tutt sbasii -,
Pur, con tutt ck'el ghe faga el cuu pomna pomm^
£1 fa spiret e el dis: Te see spedii ;
Te vedi e no. te vedi , oh. pover omm !
Quand sia anmò quell che seva t'ee fornii,
Yuj trau el eoo dove t'ee i pee y e mandali.
Ai toDU Franzes martuffol per regali.

Insci el parla Rombai d ; ma fornii el dì
Poden fa ai bastonad come duu orbin;
Quand ecco che. se ved a pompar!
Etorc e lampedari senza fin ^
£ se ved el castell a sbarbisi
Pu clie né ona gran sala de festin.
Armida la sta in alt a fa la spia
A on-fenestrceu con su la gelosia»

Intan.t Tancred el se -pareggia, e el ven
Per fa di fati paricc e pocch reson j
Lassand andà el brace stracch a mangia el fen
£1 va a pè incontra al so neniis pedon.
Defes del scud , del moriott , el te*
La spada in man com' el fuss già in fazion ,
Cont ona vos terribela e duu oeucc
Ch'el par che trSghen fueugh , che faghen bceucc.

Rambald el se ten largh e el sta in paratia,
£ el ginga con di fiat a la lontana ;
L'olter mò el cerca de tajagh 1^ strada ,
Sebben l' è vbMtz inferma e noi tavana :
£ el va adree a quell che batt la retirada,
E el gh'è già addoss sul fa de la scalmana,
E el tira colp che manca > appenna on poo
A sgriagh tucc duu i oeucc figura del eoo..



i65
El gbe tira in quij lceugh dovè adrittura
El le possa fa fregg in d' on colpett,
£ el baja e el poggia con tanta bravura
Ch'el le fa-sgrisorà per el spaghetl.
1/ oller gira , regira , el scappa , e el cara
De salvass a la mej con di sgbimbielt;
E con la mei) a e el scud el se defend,
Cercand de fa andà bus qui) colp tremend.

« Ma se lu a reparass V è puttost lest ,
L' olter r è on poo pu lest a dagh a lu ;
L'ha tutt sfracassaa i anna , e appress al rest
L' ba avuu paricc ferid , ne el ne pò pu ;
E el cerca de fa patta , ma el gh' ha quest
Che quand el fa per dami el ne loeù su $
E gbe mordigli a el coeur pesg che on c'au cors
Amor, rabbia, vergogna e on gran remors.

Allora o dent o foeura el voeur vedella ,
E come on desperaa fa quell ch'el pò ,
Via el scud, e branca coi dò sci amp la niella
Che finadess T è vergeoa ancamò ;
El va inanz a bottasc, e giust in quella
Ch'el gh'è \\ a tir, l'alza la spada, e giò 5
L'è quell colp tant gajard e Tè tant franch
Ch'el passa i arma e eL ghe feriss on fiancb.

E dopo el ghe' battaggia el moriott
Ch' el ^sona pu- che né on bronzin pestaa y
Pur con quella gran botta noi s' è rott ,
Ma el resta locch Tancred e resciaa;
E pceù intìammaa de sdegn tutt in d'on bott
El tra lugher di oeucc pizz itilbgaa,
E el tra bava de rabbia e el scrizza i dent ;
Oh che sgnard , ph che furia , oh che spaventi



i64

Quell malandrin eh' el sa già come e] sta ,
V T edend de pesg , adess ch'el voeur fermasse
£1 sent la spada in 1' ari a zifiblà,
E ghe par propri de senti a sbnsass.
El se retira, e el colp el va a boria
Per mira al pont sn on pilaster de sass $
Tan pance schej , paricc Ingher al del ,
E colù el sent a resc'iass el pel.

Talché el dà a gamb e el scappa del bordceu ,
TSè el gh'ba oltra scceura de podè cuntalla;
Ma el gbe dà adree Tancred perfann di som;
Già el gh'è addoss, già el le ciappain d'onaspalla.
Qnand se dis ch'el diavol jntta i soeu,
Quell gran s'eiarò tntt in d'on bott el calla;
Resteri al scur, no gh'è pu ciar de' lima,
Kè lnmm pizz a pagaj on zecchin l'nna.

In mezz a queir incanì, a quell gran scur
Noi ghe va adree Tancred , né el pò vedell ;
E el va a taston per no dà el eoo in del mnr,
Sospettane! d' incontrass in qne) zimbell ;
E andand inanz dubbio* e malsicnr
El va denter d'on us'c senza savell:
Sentend poeù a sarass sn l'us'c dedree via,
Oh allora sì e) s'accorg d'ess daa in la stria.

.Guardee on poo che accident? on paragon
In de sto cas el ghe farav de rè;
Anch e] Tass l' ha savi) a la mia intenaion ,
E leggili pur che vedarii ch'el gh'è*
Mi mò , che parli giò de buseccon,
Foo penser de sbriganim con pocch de che:
In dò paroll ve spieghi lutt el fatt,
Tirand a man la trappola col ratt.



i65
La presoti Tè la trappola, e Tancred,
Ch'el gh'è andaa dent, Te el ratton de colmegna.
L'ha pari a sbatt , che per sta vceulta cred
Ch'el possa mettes a grattass la teglia.
El dà in l'us'c fort pugne pesciad, ma el ved
Ch'el ne reussiss manch con pu el s'impegna $
£ el se seni ona vos in di orecc: > '
Te see chi, stagh mò dent a tò despecc.

Te see chi denter presonee d' Annida
Per stagh ajbella $ mett el cceur in pas.
Tancred mò che ghe brasa sta puvida
£1 mord i lavor, el sospira e el tas;
£ el dis in del so cceur : Chi Y è forni da ;
M'han toll su come on pò ver babbuas;
Oh amor , oh ingann ! me soni pur anch redutt
A on gran brutt pass ; ma no l'è el pass pn brutt.

In sto tandemm chi me sa dì quand possa
Torna a vede quell car corin gaìant ? '
Come porroo mai viv, ah mala cossa,
Senza qui] sguard che me consolen tant?
E pceù el dis: Pover mi, Thoo fada grossa,
"\ T egnendegk in la ment l' inrpegn d' Argant ,
Catto, el voenr insci rid e dinn insci!
S'ciavo scior credei, Tè fornii per mi.

Insci el pover Tancred V è strèngiuu su
Sentend a rosegass tra onor e amor ;
E Tè inquieti pocch manch Argant anch lu ,
E el sta in lece cospettand de tucc i or.
L' è graved de combatt , e el ne pò pu
De fa stragia e mett fceura el so valor;
No l' è gnanmò guarii , eh' el cura ansios
El sest dì ; come el fuss quell de fa spos.



166 < "

La noce inanz al gran combattinient
CoJù 7 faa a mal ape da a on visorin }
£1 solta su che no se ved nient
Per el gran senr e el fa bau l'azzalin.
Pelta chi i arma , el dig al paggf lì arem ,
Che i ha già pareggiaa tucc a pontina
£ n' hin minga i so solet , ma hin donaa
Del re, e di pu prezios che sien staa faa.

Senza guardagb mò tant je mett indoss
Ciust come s* el mette ss el codegugu,
£ el gh' ha pn spadon de la lova tant gross
Che ghe vesur on gigari t per streng el pugn.
A vede tutt armaa queil gran coloss '
Con qui) sguard velenose con quelJ grugn,
£1 par propri che l'abbia de (a ali'acc j
U è roba de realagh . per el gran seacc.

Quij .arma che tran foeugh , la guardadura
Che butta sangu , che l'è de porscell mort,
Fan casca chi se sia per la panra ,
Metten i sgtisor anqh a quij pu fori 3
Tremi mi istess pensand a sta figura,
Dovend descriv on buio de sta sort;
£' ha desfodraa la spada , e tira e daj ,
!N'hin franch de quij gran colp gnanch i muraj.

Prest , presi , el dis , quell lader temerari ,
Che l'ha tant ruzz de mettes coi fatt mee,
Coi cavij sparpajaa, coi pilt alari
L' ha. de volta là giò come on mortee ;
£ in barba del so Dia ch'el gh'ha tane ari
\ 7 uj spojall viv e vuj dagh deut di pee ;
£ el porrà ben con V ultem fiaa pregamm ,
Ma che ì i mastin se n'han de scoeud la £amm.



167
Come on tor ch'el muggiss per la gran penna
Ch'el sent per ess gelos de la soa vacca ,
Ch'el sbruffa , e el solta , e el corr a fatta lenna ,
£ ioti quel] che l' incontra el le stravacca ;
Ch'el moia i corna ai pian t, e ch'el stramenna
Con tra i vent, no savend con chi el le tacca,
£1 tra in 1* ari la sabbia , e ghe duvis
De sfondrk el 30 rivai, el so nemis.

Insci tostù el s'institza, e al solet me ss
El ghe dis la mitaa de quell eh* el voenr :
Va giò al camp de Taqcred , e digh che adess
Vegni a stroppagli quell dent dov'è) ghe doeur;
£ Colt su d presone? , come l'avess
£1 fceugh d cuu, e el sentiss i ampi al cceur,
Sortend de la cittaa con gran mina
£1 corr giò 4 rompicoll de la collina.

Intani el ntess sgonfi and tace dò . i ganass,
Stand anmò a la lontana el sona el corna j
£ no poden de manch de spaventass
A quell terribel son qui) del contorna.
I maggioratigli vtn tucc a radunass
In la gran tenda al general d' intorna ;
£ lì el mess el je sfida a vegnì via,
Prima Tancred e ii seguet chi se sia.

Goffred el guarda in faccia a vun ptr un,
Ma con pu el sta gnaidand , manch el ghe ved;
£1 va ad ree a accorges che no gh' è nissun
In de sto inconter de pòdegh proved.
Di mej soggi tt no ghe n' è pu gnanch vun ,
£ no se catta noeuva d? Tancredi
Boemond 1' è lontan , e V è andaa in band
slQuell gran brav gioven ch'ha coppaa Gernand.



i68

"Via de quij des che andènn in soamaJora
A servì Armida, e hin staa «cernii insci acas \
JJ ha tiraa adree de noce sta traditore
Tucc i pu brav, menamdi per el nas.
Quij eh' hin restaa se ved che , sott e fora ,
In d" on besogn san fa de pappatasi
No cerchen gloria in sto boccon d' iitrigh 7
[Vceuren salva la panscia per i figh.

  • Vedendi a vegnì smort e resti nutt

El capiss ciar Goffred che gh' han la squitta ;
Pien d* on nobel desdegn el se fabrntt,
E e\ leva in pee del scagn con faccia ardi Uà :
Poss ben casciamm, el dis, in (fon condutt
Se adess no metti a risegli la iria .villa,
E se lassi che on Turch, on c#o de onice
El ne le faga in sui barbis a tucc

Settév chi che sii franch , e stee lì ozios
À guarda el ris'c del voster general ;
Sporgi mm chi i arnia; e suòet'a sta vos
Gh' han staa pareggi aa lì bm pontual ;
Ma el bon lUimond prudeat e valoros,
Che insci vece sen pò fa del capital ;
Ch* el sta anmò ben de frase e mej de eoo,
El se fé inanz e el diss; Adasi on pooj

Àfasi, seior Goffred/ noi sia mai vera,
Che ris'cem tutt ris'cisnd la toa persona ;
Ti te see el cap , no t' ee d'ess miss in s'eera
Coi soldaa de donzen* a la carlona ;
Ernm de veng tucc sott a la toa bandera,
T* ee de tceugh ti si nemis regn e corona ,
Ti da i orden e i legg, iati foeura i busche
I olter htn de. obbedì, sì se gh'$ musch.



Mi, con tutt che voo toctus e sgobbiggent
Per i gran carnevaa, faroo el dueli;
No vuj con sto partii schiva el cimenl :
I olter fìffon che curen pur la peli ;
Insci fuss ancamò fort e gnervent
Come tucc quistch'han slrengiuu su el forell' ;
Che ve farev vede, giura diana,
À fa bajà quell vappo a la lontana.

Insci anmò me bastass i mee cinqu sold
Giust come quand là de Conrad segond ,
In faccia a la Germania, a Leopold,
Gh'hoo daa ona gnocca che l' ha toh del mond.
Respett a quell gran dragh quist hin smirold,
Sii caga— in— r olla ponn àndass a scond;
Quell T è staa on beli 1 onor , l'è staa oltrà cossa
Che a trann giò mila de sia gent balossa.

Se fuss insci gh' avarev faa cala
Quella gran bulia e mett la berta in sen ;
Ma anca vece vedaroo cossa soo la ,
Che chi denter de foffa no ghen ven.
Àjutl , san Rocch , anch eh' abbia de sballa ,
£1 Turch gnanch lu noi starà in fin tropp ben ;
"Vuj annamm , e in sto di porran vede
Che «soo anch in ultem falla de par me.

Insci, el parla Raimond, e fan pu eflett
Sti pareli spirito* che né on ghiaa,
Tucc quij che prima staven lì quieti
Se fan sentì, b.iu tucq lest e iniollarmaa:
Chi è pront a dì de sì, chi se veeur mett
In de st' azzard anch senza yess cercaa $
Fan a regatta Balduin , Rugger ,
Guelf, i duu Guid, e. Steven, e Geruer..

io *



f 7°

Gli' è Pirr, che a Roemond con furbaria

El gli' ha faa ave Antiochia de gajnon,

Gli' è Eberard e Ridolf che vegnen via,

Gh'èanch luRosmond dabben ch'el fa de bon j

De lociigli spartii del mar di mi Ili a mja ,

Vun Scozzes, vun d' Irlanda e vun Berton -,

E Odoard e Gildipp , mari e miee ,

Gnanch lor , per brio, no resten minga indree.

Ma pu de tucc quel] de la barba bianca,
Quell brav vece de Raimond el ghe pretend,
E l'è già tutt armaa, via che ghe manca
El moriott, e el gli' ha spiret de vend.
Brav, el ghe dis Gotffred, se ved chi ranca
In d'on besogn, chi ha del valor de spend;
Speggev in lu , fioeuj , boeugna eh' el diga ,
Lu T è quell che manten la gloria antiga.

O car el me Raimond, insci gh' avess
In sul io gust doma des giovenott,
Che l'Asia e i Turch , magara ghen fadess ,
Avaraven de grazia de stann sott j
Ma, te preghi , quieltet per adess,
Tegnet de cunt per on quej olter bott,
E lassa scriv i nomm, per no fagh tort ,
Anch de tucc quist, e tirali foeura a sort.

Ma cossa ch'ghi a sort? l'è quell de «ora
Che fa andà i coss segond che i ha prefiss.
Sentend quest el bon vece, noi ghe dottora,
Ma el voeur che anch el so nom el ghe sia miss.
Com' el giagass a cappellett allora
El tceu i bigliétt Goffred e je scorliss ;
Guardee on poo, quand se dis, quell che ven su
L' è el nom del coni Raimond ,Yèmb gius* lu.



I"I



Evviva , sbragen fort , evviva , evviva !
E inastili contraddis di soen compagn;
Lu t alegher , a sta nceuva el se ravviva ,
E el par eh' el torna indree des o vini agi* >
Come i biss che trand via la peli cattiva
Van pa luster e lest per i campagn ;
Ma Goffred noi ne pò fornì de dì:
Va , el sciama , t' ee vengiuu , credem a niL

El se destacca la spada del fianch ,
E el gh^le dà con bella zerimonia ,
E el disT Con questa el se tegneva franch
Quell traditor , quell rebell de Sassonia ;
Ma gbe T hoo portaa via ne pu né manch >
E l'hoo faa fregg, né cunti ona fandonia;
Tornila, e giacché 1' ha avuu semper fortuna
Coni i fati mee, con ti l'ha d' ess tuttuna.
E speccia e speccia el gran Circass intant
El tontona, el dà foura e el je menascia:
O monsù valoros , e ghe va tant
A tceulla con vun sol? che vergognasela!
Qudl sciorTancred,quell granzuff,quell boffant,
Adess semm pur a segn , dov' el se cascia 7
Se intardiel fors in lece con la soa mira
De lo&uss foeura di pettol a la lira ?

Se Tè intanaa, eh' en vegna ona missoBuha,
Che i specci, sien a pè , sien a cavali,
Giacché de voress mett a vun la vaglia
Con mi sol no gh' è in tane chi vombbia fall.
L f è là el sepolchev che ha servii ona vceult*
Per el vosi Dia, presi donch corni a trovali >
Presi, compii el vòt, l'è questa chi la strada,
Se ve fcmiee, «pssa pofltee la spada?



  • 7?


Sti brutt strapazz hin ataffilad in vera

De fa leva la codega a chi sent ;

Ma Raimo» d a on parla de sia m anera,

Oh quell mò pu de luce el se resent;

La verta , quand l'è propri de la vera,

La tra foeugh in sti cas pu facilmente

£1 monta subet sul cavali che 1' è

Ciamaa Aquìlin ver nom col so perchè.

Quest Tè on cavali nassuu de la soa mamma
In riva a on fiam che gh'ha la sai&bia d'or,
Concepii in la stagion che scalda e infiamma
JE1 egeur di besti, e je fa andà in amor.
Soa mader, giust in temp de quella bramma,
La s' è bevuu su el vent con gran savor ,
E el vent allora 1' è deventaa pader :
Guardee mò se n' hin robb de fann di quader.

£ st' Aquilin ,de fatt el par ficea
D' on vent di pu legger che possa dass;
In groppa a In no se leeu su fasceu ,
El sgora, e mai noi lassa el segn di pass;
S' el foilett el corress oont i fatt soen,
Vorev squas paga mi s* el le ciappasa.
Montaa el cont a cavali, prima ch'el vegna
Al streng di gropp, el guarda in au e el se segna.

Signor , T è pur daa loeugh per amor tò
Quell gran lerror <\e\ popò} d'Israeli;
Cossa gb'è ahdaa k Golia per sbattei gii?
L'è slaa assee on sass tiraa d'on pastorali.
Fa on poo on simel miracol ancaroò,
Jdostra a quest' olter che te see anmò quell ;
Damin el tò ajutt , e f a che sien faa frecc
Quell per man d'onficeu, quest chi d'ou vece.



i 7 5
Insci el pregava el cont, accompagnand
Cont oua gran fé (lascia i \&o orazion $
E qui) andènn subet al ciel sgorand
Gì ust come ghe va el foeugh de inclinazion;
£1 je gradì el Dia pader, destinand
A la soa cura vun di soeu campion,
Jfon sol perchè el sia salv e proteggimi,
Jtfa anch trionfant sui furi de coluu. *

L'angiol custodi, che l'è queir istess
Che gh'ha mandaa la provvidenza eterna
Perchè del dì che l'è nassuu el gh' avess
In sto pellegrinagg ou hon governa ;
Sentend del so resgiò i'ord*m d'adess,
El va pontualment a fa la scerna
De qui] bej arma che no ciappen rusgen,
Fabbricaa dove i steli serven d'incusgen.

Gn' è F asta la eh' ha faa morì el serpent ,
E gh' è in queir arsenal tutt 1 saett ;
Gh'è tucc i maa de destrugà la gent .
Che vegnen a la sorda a fa el so effeit.
Gh'è taccaa su quell ter ri bel trident,
Che no gh'è el pesg per el gran scagg ch'el met tj
Quest T è quell che desseda el terremoti ,
£ gip cittaa, gip regn, chi è sott è sott.

Se ved . a sba riusi tra tane arnes
On scud slragrand de diamant ch'el leu
Sott a lu di miara de paes,
£ gran castigh sott a de Ju no en venj
Se sto beli scud mirabel hin difes .
I prencip giust e i cittaa sant, dabben,
£1 teeù l'angiol sto scud, e ben provvitt
£1 va appresa a Raimond, che noi pò est vistt



■74

Intani van luce sui mur de la cittaa,
£ hin d'ogni sort ; e hin tane ch'hin fina tropp ;
Clorinda e pari ce Turch s' hin già postaa ,
D'orden del re ; lontan qnej tir de s'eiopp.
De Poltra part gh' è anca di nost s'ceraa,
Perchè no gli' abbia d' ess giianch on intopp.
Tra sii dò guardi i duu campion gh'aveven
Del lceugh a sbacch de dann e de riceven.

Argant el guarda , ma el pò ben guarda;
Quest Tè on oltcr, e quel] già noi se ved;
Allora el cont el diss: Cossa vceutt fa?
Per toa fortuna V è impedii Tancred ;
Ma i.coss però andai an com* han d'andà,
Mantegni mi el so impegn e la soa fed ;
Sont chi in pè so per mettet anmò ai proeuv,
E ti accetlem per cambi e per vun noeuv.

. Colù el fa on rid sardonegh , e el respond :
Cossa fai donch Tancred, perchè el s'in tanna?
£1 baja, el fa del ruzfc, e poeù el se scond,
Che ona sghimbiadà a temp l'è la pu sauna;
Pover fiffon ! V el fuss in eoo del mond
Chi me ten che noi ciappa e che noi scanna?
Tas lì, dis F alter ; o caregadura j
Respett a lu te see indree de scrittura.

El s'infuria el Circas*, e ci dis: Ven pur
Inscambi' sò' ; che la d escori arerain;
E su te parlet de carogadur, '

Q 1 mec o * i tò Than de vess ; e el provaremm.
Toeussen d' accord iti quella i so mestir
Per tira al moriott , dove ghe premm j
El colpi el cont doV'el mire, ma Argant
El resta saM in staila tant t Unt.



I 7 .'>



De l'olirà part lu noi le ciappa e el falla ;
Cas stravaganti in del tira la botta;
Ma Tè staa l'angiol pront a reparalla
Con quel] gran seud che sta semper a botta ;
Colù. el bestemmia ; e el slauta a sopportalla ,
E el ramp <la lanza che ha servii a nagotla;
E poeìi con furia desfodrand la mei la
£1 va del cont per rebeccass con quella.

E lì el cascia el cavali, anzi el Y intizza
A sfidali col eoo bass come on cavron ;
£1 le schiva Rai mone volta a a man drizza,
£ el dà in eoo al Turch passand de sfuga tton.
U olter el fa l' istcss con pussee stizza ,
Ma el le fa resta el nost pussee mincion ;
£ el torna a dagh sul moriott anmò ,
Ma eh' el possa sbusall ; o quest pceù nò.

El Turch , che noi ved 1' ora de sbrigass ,
£1 ghe va con tra per saragh addoss ;
\J olter , che no V ha geni de trovass
Squinternaa del gran pes de quell coloss,
£1 va e poeù el toma, e el cerca de juttass
Coi caracoll , eh' el bestion 1' è gross ;
£ la fortuna V è eh' el gh' ha on cavali
Ch' el le capiss al voi , né el mettpèin fall.

Giusi come on gatt vedend sul sped on rost
Tutt a l'inforna circondai de foeugh,
Gira e regira , el cerca tucc i post
Per sgraffi gn a nn, e falla in barba al coeugh;
Insci el cont el ghe sta semper ai cost,
Ma de feri al eaoy e al stomegh noi gh'ha el loeugh - ?
Pero el va tanfusgnand tra lastra e lastra
Quej sit dove La spada k s' incastra.»



176

£ de fati, con sta scoeura, al sb nemis
£1 gh'ha già in duu o trii lceugh soraa la venna,
£ lu noi gh'ha storgiuu gnanch on barbis,
Ne l'ha gnanch sul ciuiier guastaa ona penna.
Pensee quell fier Pàgan se noi ven gris,
Vedenti ch'el tra via eì fiaa con pu el slramenna.
Con tutt quest noi se stracca , anzi el segui tta 7
£ de ponta e de taj el gh' è a la vitta.

Infin tra millia colp el Saraci n
El ne dà vun tant desperaa, ch'el cont
L' è andaa a ris'c de restagli col so Aquilin ,
Se quell solet ajutt noi fuss staa pront.
L'angiol l'era invisibel lì vesin,
E l'ha faa andà quella gran botta a mont;
Idest l'ha slongaa el brasc, l'ha ricevuu
El colp sul scud j e chi n'ha avuu n'ha avuu.

  • Quella gran spada la s'è rotta allora,

E T è borlada in terra in paricc tocch ;
Che se se vceuren mctt con qui) de sora
I nost arma chi giò varen tropp pocch.
Vedend quella gran lama a andà in malora ,
El resta lì el Circa» bari i ce h barlocch,
E el se tvoeuva i man voeuj e el se stnpiss
Ch'el gh' abbia el so nemis arma insci sgiss.

E el cred che la se sia rotta del franch
In sul scud del nemis per ess tant fort;
E el le cred aneli Raimond nèpunèmanch,
Che de l' ajutt del ciel noi se n' è accort j
Ma el sta sospes vedend a resta in bianch
Àrgant senz'arma de nissuna sort,
Ch'el glie par che a combatt con tant vantacc
No sen possa ave onor nient affacc



'77
L'è staa per digb: Tceu on' olirà spada in man;

Ma poeù el muda parer col pensagli su

. Ch' el ris'ciarav 1' onor di Cristian ,

E che a perd , noi perd minga doma lu.

Insci noi vorrav gnanch pari villan,

Ma gnanch perd sto beli tra che noi yen pu ;

Intant ch'el pensa , Argant , toppa , el ghe lassa

Àrida la guardia e el pom su ona ganassa. •

£ lì el sprona el cavali a tntt sprona,
Casciandes sott tant per vegnì a la lotta;
£1 cont per on beli pezz el voeur porta
£1 segn in sul mostacc de quella botta;
Noi se stremi ss , ma el cerca de schiva
Quij tal brasciad de no piasegb nagotta ;
E su la sciampa che vegneva inanz
Per drovà i sgriff , zollegh on taj de slanz.

£ poeù gironza on pezz de chi e de lì,
Pu inquieti d'ona mosca inanz indree;
"Vaghel, tornei , l'è semper sul ferì,
Peltaa ona botta , el gb'è già 1' oltrà adree.
£1 sdegn già. de tant temp , quell de sto dì ,
J/ess tant prategh e fori in sto mestee ,
£ el ciel e la fortuna hin luce contrari
A quell buio superbo e temerari.

Purlu, armila ben de foenra e pu dedent,
£1 resist franch a tute e el fa de brav ;
Come sbattuda in mezz a ¥ onda e al vent,
Boti l'arbor, scarpaa i veli, ona gran navj
Che se con boua pesa e ferrament
£'ha unii i fianca d'asson s'eiasser e de trav 9
Wo la ced minga , ma la sta in balanza
Ancamò tra el timor e la speranza.



178

Te stavet fresch , Àrgant, ve f se adriltura
Noi vegniva el diavol a salvali:
Coli* r ha miss insemina ona figura
Impaslada.de nivol diti e fati;
£ 1' ha tutla la cera e l' armaci ara
De Clorinda , e l' è in lutt «1 so retratt ;
La vos r è istessa , el porlament Y è isless ;
£ T anema T è come ghe Y ayess.

Gpssa fa sia figura ? la se invia
De Ovadin, brav soggett per tira i fritz y
£ la ghe dis: Ti che le see tceù via
.On pom in eoo a la gent col mira drizz ,
Che dagn Tè a morì Argani per la Turchia?
S'eì mceur, stemm fresch; dove sperà on redrizz?
Pomm scondes tucc , s' el so nemis el pò
Spojall, e pceu andà franch a fa el fatt so.

Mostra in d'on colp tutt quant el tò sa ve ,
E sbusa el cceur a quell ladron franzes;
Via de 1' onor che te faree y del re
Te vuj fa dà cent sultanin de pes;
Sentend colù el regali che l'ha d'ave,
Noi gh'ha pu. nissun dubbie el dis già hoo intes;
£ el mett su l'arch la frizza, e poeti in d'on fiaa
Sara i ceucc , indree el brasc , e el colp l'è andaa.

S giacca la corda lesa , e la sajella ;
Fis'ciand come ona balla de cannon,
La va a ferì Baimond a la falzetta
Dò dida incirca sora di calzon ;
Pur con quella gran furia maladetta
La spong a malastant come on guggion ;
No la pò passa inanz pu de la scorza,
Per via che l'angiol el gh'ha toh la forza.



f ?9
Strappami la fiiz&a el cont de quell pocch ta j ;

£1 ved. che la yen foeura sanguanenta ;

E el menascia , e. el yen negher fina mai ,

£ de quell Ir adi meni el se lamenta.

£1 capitani , che noi lassa mai

De guarda al so car vece, anch lù el va in greti t a •

Che brusa la fed rotta e la fenda ,

Ch' el le stima diffizek a ess guarida.

1/ insti gar i soeu a fa presi a vendicass
£ con di segn de rabbia e coi paroll ;
Se ved subet viser a. caia «abbass,
£ lanz in resta e bri) slongaa sul coli;
£ d'ona part e Inoltra andà a incontrasi
Paricc squadron con fari a a roropicoll.
Come sien qui] primm trusc , yattel a catta ,
S'ciavo scior camp , la polvera el le quatta.

Al prim inconter no se sent che a dà ,
£ fa frecass spi arma i ticch e toccli.
La boria già on cavali , V olier el va
Senza patron, vun zopp per i gran gnocch.
Chi on soldaa sbragia, Poker piang de là,
Quest l'è già mort, e quell el pò sta pocch:
1/ è catti v el prencipi , e sto boesg
Credi con pu el va inanz ch'el voeubbia eas pesg.

El solla dent Argant, e ; perchè l'era
Senza on guggin , roba a on soldaa ona mazza ,
£ girela in del raezz de la calcherà
Giust come i ciarlatan per fass fa piazza ;
Noi cerca, che Raimond, e de m anera
Ch'el voeur perd el cervell se noi le mazza :
£1 ne par graved, no ghe sta sul coeur
Che sia vendetta ; e V è lu sol ch'el voeur.



i8o

Ma sta furia col . cont noi pò sbottili* ,
E s' el n' è graved el se pò desperd ,
Che gh'è Ormami , gh'è Rugger de Balnavilla,
On Guid e i duu Gherard ch'el fan deperd -
Con pu Tè ai strecc, pussee el se scolda e el strilla ;
S' el perd la flemma ; el spiret noi le perd:
L'è strengiuu su /ma Tè parent del foeugh,
Ch'el tra alari ogni intopp e el se fa loeugh.

£1 coppa Ormann , el feriss Guìd , e el butta
Tra i corp • mort e destes Rugger pocch san ;
Ma la folla la cress, e contra tutta
Quella gran gent cossa poli fa el Pagan?
Intant per lu la guerra. l'è redutta
Che gh' è de fa in la bolgia e in del magnan.
Goffrè d el dis a so f radei! : Va ti
Con la toa squadra 7 e fa come digb mi.

Va la dove te vedet quell gran buj
A man sinistra , fagb del foeugh addoss ;
E lu cont on tremendo battibuj
Casces dent 7 tajand giò fina su 1' oss j
Talché i Turch resten locch in quel] garbuj ;
Ne ponn resist a quell torrent tant gross;
I fil hin rott , tutt l'orden l'è in malora,
Cavaj, soldaa, bander van sott e sora.

Se slarga el pass, van con P isiess bullor
Ànch a man drizza i nost tutt trionfanl.
Beat tra i Turch quell eh' è pu lest a cor,
Scappen tucc quanc stremii , feenra che Argani;
Lu el ferma el pass e el fa la part de lor,
Vun con cent bra.se noi porrav fa oltertant
Olter che fa on duell a tu per tu ;
El par propri on.esercit doma lu.



i8r
Cantra cavaj , slocch, lanz ; sciabel emazz
El sta sald sol solete e el se sostenta ,
Anzi el sbalza chi e là rompend el giazz,
Mcuand con la cannella in la polenta;
Li* è tutt pest , i arma paren on sedazz,
Ghe sorg sangu e sudor d' impì ona brenta ;
Li' è tanta infin la calca 7 che coi pee
Noi tocca terra, e boeugna andagh adree.

No podend fa de manch , el volta i spali
Ch* el deluvi el le porta e el le strascina ;
Ma el fa sentì lu a qui) ch'han geni a usiti ali ,
Che gnanch per quest no l'ha toh medesina;
El mctt paura anmò doma a guardali ,
Menasciand pesg che mai de fa ruina ;
El fa del tutt per trattegnì s'el pò
Color che scappen , ma ghe senten nò.

Noti sol noi pò fermaj , ma noi pò gnanch
Fa] scappa pussee adasi e pussee unii ;
Adess che gh'han quella gran foffa al n'aneli,
EJè coi honn ne coi brusch no I' è ubbedii.
Coroiderand Goffred cV el colp Y è franch ,
E di' el so prim penser 1* è reussii ,
El manda 1& per god de sto vantacc
On'oltra bona troppa de fa affacc.

E s' el temp destinaa de fa l'intrada
Dent de Gerusalemm el fuss staa quest,
E' a vai a v fornii el camp in sta giornada
I so fadigh , e anml la mia pu prest j
Ma Belzebù , vedend la malparada ,
Che -se noi ghe remedia ghe va el resf ,
In d* on moment, con perni issi on de Dia,
El gh' ha già on temporal beli e a la via.



i8s

£1 so el se scond , e come s* el fudess
De mezza noce, e (Tona noce ben scura;
Tron , lusnada e sajett van adree a cress ,
L* è on infera a fettiv pu che in figura ;
Giò l'acqua a segg , giò tempest gross e spess,
I praa , i campagn hin allagaa adrittura ;
Dove riva poeii el vent noi fa pocch dagn,
£1 strappa i piant e stoo per dì i montagn.

L'acqua in traverà e la tempesta e el vent
L' inorbiss i Franze» in sul pu bau ;
Resten 11 insci nosuu del gran spavent
Come fatov e pien de balordon.
Figurev, no podend vedegh nient,
I manch hin quij che stan col so squadron.
Clorinda intant, in vista del beli tra,
Sprona el cavali e mettes a sbragià:

Fioeuj , la di» , el ciel l' è de la nosta ,
Traliand i nost nemis insci a la pesg ;
Gh'eram saìv el volt e gh'emm la man desposta
Per fa cont el so sangu cress sto lavesg ;
À Pinconier sto temp el par faa apposta
Per dà in faccia a qui] strambi spaguresg:
Hin locch , tobis e desarmaa ; nun gh'emm
Per capitania la fortuna ; andemm.

Insci la cascia i Turch f ohe no hin battuu
De quella gran tempèsta che in la s'eenna;
£ van con tra i Franzes eh' hin sobbattuu ;
Che fan di sforz, ma se ponn mceuv appenna;
£ adess Argant a qui] eh' even vengiuu
£1 ghe ne voeur dà tredes per doozenna j
Ma quij vedendes pers, pien de stremizi
£ al temp e ai Turch ghe volten quell servili.



i85
Intant i Turch e el temp passen de balla
Per massacra quij pover hattezzaa.
Gh'è tant' acqua e tanl sangu a mesturalla
Che n'hin i strad tucc ross, tucc allagaa.
Tra quij ch'hin mort } e che stan a speccialla
El bon Rodolf e Pirr hin staa stringaa 9 *
Quest de Clorinda , e quell del fier Circass ;
Ma che ? han 1' onor d'ess nominaa del Tass.

Insci scappen quij pover Cristian
Perseguita*, di Turch e del ciappin?
Ma , volta a al bajà e al mord che fan quij can ,
Goffred , e a quell bruti temp che no ha mai fin,
Sbroncand coi capp di squader el dà a Gian ,
Che paren puj che sbiguen del fojn j
E el dis 7 fermaa el cavali sui quatter pee
A l' ingress di trincer : Yegnii a pollee.

E dò e tre vceult con spi re t de par so
L'andè inanz con tra Aigantafall sta a sego,
E dò e tre vosult el s' è mèsciaa ancamò
Tra i Turch pti spess a sfoga on poo el so sdegn;
Ma per adess V è on cas spedii , e però
El se cava cont i olter de Y impegn* •

Anch i Pagan dan lceugh, e rcsten stracch
I nosl in di trincer, e n' han a shacch.

E pur là dent n'hin minga salv dedrizz 7
Gh'è anmò rosei ad 7 t ero p est in abbondanza^
L' acqua la va per tutt 7 no ponn sta pizz
{ lumm arnorzaa del vent senza creanza.
In tutt el camp nò gh'è ne invers né indrizz,
Pai e tend roti , baraceli sbattuu in distanza,
Acqua , tron , vent 7 sgarr , confusion , spuell :
Poffar de mi, che jabadau Tè quetl! v