Gerusalemme liberata/06

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Gerusalemme liberata
by Domenico Balestrieri
archive

work in progres

Canto VI[edit]

Argoment.

El sfitta Argaut tucc i Frames , e el crea
Otton de fa on beli colp con sto duell;
Ma voltaa là , faa presoner , el ved
Che tjuell tal colp fé reussii pòcch beli.
El subintra a scombatt el brav Tancredi
Ma tajen su , eli even già fceura i stelL
Per mederà el moros , a dar de luna.
La scappa Erminia con poca fortuna.

IVI a d'oltra part quij ch'hin saraa de dentar
Sperei! de segurass on bon alloccj
Che sebben gh'han già tant de impiss el venter,
Riva de Foltra roba anmò de noce;
E i mur vers tramontana e fceura e denler
Hin alzaa, e gh'han tant arma e tant appocc,
Con tarici baluard e torri on
De resist anch ai bombol e ai cannon.

Pur el re no] se lassa mai rincress
Chi de fann giusta mej e là d' alzann ;
O lusa el so o la luna, ai soeu refless
Semper l'è in troscia, semper in affan-h.
Ai opeiari struziaa de spess
Ghe scora giò i sndor come riann.
Argant tra sti faccend el capite,
Come el solet, fogos, a parla al rè.



Eia longa? emm de sta semper chi insci
Ciust come tane cappon in capponerà?
Se sent a bait incusgeu tutt el dì
Per fa di arma de mett in restellera;
Dafarninchè? se intant foeura de chi
Van via franch tant ladron pezz de galera;
Ne gh' è nissun che ardissa de ferma] ,
Ne manch sona quej tromba a dessedaj.

Disnen ; scennen e pieghen el mantin
Con la maggior comodi taa che sia ;
La noce ronfen , o pur col voster vi or
Giugand tra lor la passen in legria.
Intani vajolter a la fin di fin
Sarii redutt a rendev per la ghia,
O sballarli miserament de pedegh,
Cas che rivass dopo la mort el medegh.

No mi vuj creppà in moeud che di fatt mee
No sen. canta mai pu gali né gallina; *

No sont gnanch quell che sont , se me cattee
Come on poltron chi denter domattina.
Quell eh' hoo de viv già noi sarà pussee ,
Ma gnanca manch de quell eh' el eie) destina ;
Me dagn s' hoo de restagli : la darà intant
Del de fa, del de di la mort d'Àrgant.

Par se in tutt no l'è persa la Somenzi
De quell voster gran spiret valoros;
Che sì che cantaremm vittoria senza
Tra r alleni pett che ciamen glorios.
Alto, andemm,femm vede che a l'occorrenza^
No semm minga ^ant strimed e scaros.
In ceri pfiguer e imbroj l'è mej ris'eiass,
Che infin chi no reséga no fa ass.

Voi VIL 8



126

Ma se te voeu fermati chi salci al post
E no mett in sto risegh la toa gent,
Cerca che duu soldaa, vun so, vun nost,
Jtesolven sta gran lit spacci ad amen t j
E perchè el possa ess subet ben despost
El general franzes a sto ciment ,
Anca eh' el sìa con noster pregiudizi >
Ch' el scerna i patt e i arma, a so caprizi.

Che se nolgH'ha che on'anema e dò man,
Per qnant fceugh eT nemis e] gh' abbia addoss ?
Gh' hoo tanta fed che tornaroo indree san,
E sta f ranch che faroo tuit quell che poss.
Quìst n' hin minga spara d de ciarlatan ,
La sia la toa fortuna in sti quattr'oss:
Scià donch, tocchela su, che se te fidet ,
Te vuj mett in bon port , vuj che te ridet.

Respond el re: O quell gioven, anch che gh'ab-
Come se ved, tane carnevaa sui spali , (bia,
Savare v coi nemis sfoga la rabbia,
Tornand a so malcost ancamò in ball ;
Sì n'e, che mi vorev saraa su in gabbia
Fa el latin, come disen, a cavali;
Sì n'è, se la fuss vera sta commedia ,
Che vorev de fiffon mori d' inedia !

Dio me ne guarda , gh'hoo mi on olter mezz« 
Ma ve, tei dighi come in confession:
Sol iman de IVicea, verd come on ghezz,
Ch' el l' ha &n con costor, e con reson ,
El va adree a lira arem , che l' è già on pezz,
De vagabond d'Arabia on battajon,
E assaltane i Franzes el voetir juttann ,
E de noce portann robe de vanzann.



127

E noi pò doma, sia, per quell che soo?
Se intant ghe gionti quej casti), ajutt;
Par che me resta la corona in eoo,
L' è mej giontagh quejcoss , che giontagh tutu
Ti sp armi ss sti gran trusc , quietta on poo
Sta gran scalmana, e no fa taat de brutt:
Yeeutt mett adess tutta la carna a fceugh ?
Oibò, speccia a fa el.brav a temp e Iceugh.

Quell Turch fiero è\ ven negher come ón sCen,
Che tra la e Soliman gh'è pocch de rid,
Tedend ch'el re el le brama e ch'el le ten<
In gran cunt , el le m&tega inivid ;
£ cantand messa bassa el dis: E ben
Fa guerra e pas, che a ti tocca a decid 5
Quant al tò regn, lu el pò salvali magara:
L'ha pers el so, ma in del falla s'impara.

Speccel pur eh' el te , vegna a liberà ,
Ch' el vegna già del ciel a la miracol.
Per juttamm mi , mi istess podi scusa ,
Savaroo liberamm de tucc i ostacol.
Sta pur quiettj ma mi lassem anda
Là giò a combalt , e no femm olter racol 3
Là coi Franzes , senza ess inandaa de ti ,
Combattaroo in duell mi come mi.

Credem , el re el repia , eh' el mej anmò
1/ è a sala sta toa furia Come i fong ;
Per olter mi no vuj trattegnitt nò,
Va a fa. el duell se te purisna i ong.
Lu allora el dis a on tamborin: Ta già
Pel general franzes , e el ghe soggi ong,
Cerca in presenza de tutta la geut
De digh sti parolina feura di dent.



Che gh f e on officiai d' umor bizzar
Che de sta saraa su el n' ha già a sbacch ,
E el vceur mostra coi arma cossa el var
Per podè poggiann via ile masiacch ;
E eh* el farà on duell , se insci ghe par ,
In del pian tra i nost mur e i so baracche
E che solta pnr voltra, se ghe n'è,^
On quej tajacanton eh' el n' ha piasè.

Anzi digh che senz' olter el s' intend
Che vegna dopo el prim anch quell di dun,
E el terz, e el qnart, e insci va descorrend,
No guardand de che razza sien nassuu •>
Ma eh' el \Ceur ess sicur , e eh' el pretend
Che aneli che perd sia s'eiav de chi ha vengiuu}
E el mess tegnend a ment cossa per cossa
El se vesliss d' ona pelanda rossa.

El va snbet al camp, e là rivaa
Dov' è Goffred coi capp , sbassand la Titta ,
El domanda: O quell scior, i mess manda»
Gh'han Icengh de dilla come la va ditta?

Sì, dì pnr el fctt t& con l ibcrtaa >
Respond Goffred, de qoest no te dubitta:
Quell el repia :.Se Argant l'ha faa el cunt giust,
La mia imbassada la vceur dav pocch gust.
Stand drizz, con payolonn ciar e rodond
L' esponn la sfida in moeud che la capissen.
Oiiiì brav eh' hin lì a sentì , stanten a scond
La rabbia , e se noi tas franch la sbottissen.
El capitani subet el Tespond :
Costu inanz riva a Roma el vceur pentìssen,
E el vedarà che i so bravad hin sogq ,
Ch' el quint noi farà ming* de besogn.



i*9
Ch' ci .vegna franch e senza nissun scagg
A fa. el da eli con vun de sia bregada ;
Che noi gh' avara el noster d' avvantagg
Gnanch on guggin, ghen doo la fed giù rada.
Chi el tasè, e el mesa tprnand al so viagg
£1 fa sui so pedann V istessa strada ,
E el coir senza perd temp batlend la cassa
A cuntà al sci or Argant lutt quell che passa.

Orsù ; mettet a 1' orden e fa. prest ,
Che i Cristian già han acce ita a la sfida;
Asca qui) pu gajard, hin pront e lest
A neh i pu debol: chi se sia sen fida.
Pu de millia s' armaven sentend quest ,
Minga in alt de invidaa, ma de chi invida,;
Circa al vess franch. Goffred el te sta inanz;
Ln el dia: Scia. i arma donch e andemm de slanz.

E annandes a la mej el coir debass ;
Come chi speccia in strada a lazza i pagn.
£1 re el diss a Clorinda che l'anelasi
Giò con lu , che i cauteli no fan mai dagn:
"Vagh adree on poo a boa cunt insci pass pass
Cont on miara incirca de compagn;
Ln sol eh' el vaga a fa la soa fonzion ,
£ ti fermet indree col tò squadron.

Subet mò che sti millia hin a la via,
Vegnen fceura -di port, e van adree
A quel] pressos d' Argant che già el s' invia
Su on-bon cavali armaa lutt de eoo e ped.
Gh' è ona brughera di pu grand che sia,
£ pu saDulia ancamò di nost pasquee,
ETè postada lì tra el camp e- i mur, »
£ el par giust che la. diga deven pur.



1 5 o

Lì sol Àrgant fermandes el pareva
Ch' el voress mangia) ,viv ; uh sé la bonza!
Che gran corpasc, che gran forza el gb* aveva,
Che vos, che spiret, che -ardiment , che bronza!
Parent de Filistee qtiand el voreva
Bev su come on ceuv fresch quell de la sf ronza ;
E pur paricc noi stimen, ma tra pocch
S' el stimaran ai prceuv, tei digh mi Rocche

No l' èva gnancamò scernii GofTred
Chi.fass mett a cola la berta in seh ;
Quand tucc se revoltènn inveì» Tancred,
£ se stimènn tucc frane d' appoggiasi ben.
Di att che fan , di schisciad d' oeucc se ved
Che st' impegn V ha d' ess so , eh 1 el ghe conven;
E en comenzep sott vos come a descor,
£ el mostra anch lu Goffred de sta con lor.

Già ceden tucc, e el general istess
Già el le guarda e 1' è li per dervì bocca ;
£ infatt poeu el dis: Tancred , V è temp adess
De palpali giò, e là quell che te pertocca.
Tancred allora alegber come on pess,
Considerand la gloria che ghe tocca ,
Montaa in sella, armaa el eoo, già el compariva
Pretura del camp con bona conditi va.

Intant eh* el va. già appress a la steccada,
Dov' el stava a specciall el Saraci n ,
De r olirà part Clorinda l'è rivada
Su un montesell col so beli mostacci n.
La. stava là con la visera alzada,
Cont on sorto pu bianch di gessumin ;
La se vedeva longa e larga , el' era
Jxx mostra come i mercanzij de fera.



-i5i
El sci,or Tancred noi sia a guarda èl Circass,
E el ghe dà a tra giust com'è! papa aiscrocch,
£ el va col so cavali insci -pass pass
Iiicantaa a guarda a Ice- come on lifrocch •
£ el resta lì eh' el par fregg come on sass ;
Ma de denter el buj olter che pocch:
£1 se deperd astra tt a contemplala ,
E che faga pur guerra chi vceur falla.

• Argant , che noi ved minga gnancamo
A comparì nissun tra tanta geni,
Son chi, el diss, per combatta com'ela mò?
Chi vceur digh ? gh' è nissun che se resent ?
L'olter el resta li come on gogò
A speggiass in Clorinda , e noi ghe sent.
In quella Otton , per no lassa el camp yoeuj,
Sprona el cavali ; e el va , e el se mett a mceuj.

Quest el s' èva sentii a fa galitt
Fin de prima de tceulla col Pagan,
Ma noi cerche de scceudes sto petttt ,
Cedend d' accord al gran Tancrtd la man ;
£ e> gh* è andaa adree, e vedenti mò eh 1 el sta zilt
£ iacantaa com'el fuss on Indian,
£1 se miss lu in impegn per no sta in ozi,
£ el se credeva de lai on bon negozi.

El corr pu d' ona tigra che la troeuva
£1 nid vceuj di fioeu che.gh'han robaa,
E noi ved l'ora de mett a la proeuva
£1 Pagan ch'el s* è già ben pareggiaa.
Tancred allora el par giust ch'el se moeuva,
Come vun che sia appenua dessedaa ;
£ el sbragia fort e el ghe fa millia istanz
Per fall trigà, ma Ottou Tè tropp inanz.



i5a

Talché el se ferma -la, ma la ghe brasa,
£ in volt Tè ross pussee d' ona scarlatta j
£1 ghe patiss che la sia andada busa ,
Che ghe sia on olter prima che combatta,
jntaat el nosl el macca*, ma noi sbusa
El moriott d'Argant con, vuna fratta:
Ma Argant sì el riva a dagh el bon prò fazzs,
Sbusand al nost el scud e la corazza.

A quell gran colp Olton noi pò sta a boia,
No gh'è cas, bceugna andk coi pitt a Pari ;
Ma el Turch gnervent noi s'è scompost uagatta.
Che tra sti duu ghe passa on gran desiari.
£1 gh'è addoss quell superb , e Mo te sbrotta,
£1 ghe dis cont on ruzz del trenta pari ;
Bendel, che no l'è pocch se te poeù dì
Che t'ee avuu faccia de tceulla con mi.

Che , el dis Otton , va adasi , che a ca mia
No renonziem tant prest i arma a san Giorj ;
O \uj restagli o vuj mostra chi sia
Col vendicatimi , e adess ten ee d'accorg.
£1 da per la gran slizza in frenesia
£1 Ci re a ss , e el s' invipera e el se storg:
No te voeu minga i bonn n' è, el ghe respond,
Se ved che te see stuff de sta a sto mond.

£1 ghe \a contra, oibò, stand a cavali;
O cavai ier degn de porta la brenta!
£ el tira on colp , ma Ottoh noi sia a specciall,
E el ghe ne dà a lu on olter che spaventa.
Se- ved che Tè ona gnocca de regali ;
Che ven foeura la spada sanguanenta;
Ma gnanch per quest Argant noi se padima,
Anzi ci devenla pu tremend de prima.



El tira indree el cavali e el streng i dent
E el torna lì in d'on bolt quell villanon,
E el ghe riva de fianch a tradiment
E el ghe dà on gran button , ma che button.
I gamb fan jacom jacom , e el se seni
À manca i fora, ch'el colp l'è tropp baron,
£1 ven smort , pover marter , e el va in terra;
£ p«r ghe, voeur pazienza , hin frutt de guerra.

Ma Argant l'è propriament foeura de lu ,
E el ghe va col cavali in sul bottasc,
£ el dis: Fussen chi tucc de passagli su,
£ de pestaj come on fagolt de strasc.
Tancred a quell tratta noi ne pò pu,
El streng i pugn de rabbia e el slonga i brasc,
£ el dis: Sont mi la causa de sti guai,
Malanaggia l'amor e quant' è mai! *'

£ poeii el se volta a Argant :0 razza porca,
Infani anch in del temp de la vittoria,
T'ee faa on'azion tropp vergognosa- e sporca;
Villan refaa, eia questa la toa boria?
Franch te see usaa tra i birbi avanz de forca
Che sassinen la gent e sen fan gloria;
Tura sui mont , ira i bosch , che là te pam
Tratta coi fier salvadegh eh' hin par toeu.

£1 fremm Argant , e sti cingiad ghe stoppen
Per via de la gran stizza el canaruzzx,
£ lì el grugniss, perchè i par oli s'intoppen;
Come on porch quand el sent el cortell guzz;
Quand i maneggion sparen o che s'eioppen
I castegn di falò, no fan taut ruzz \
£ fan pu beli senti col so bajà
I vezzon ch'hin saraa fceura de cà.

8*



i54

Insci costor col menasciass incorden

£1 spiret e V organi j a la baruffa;

Voltanti tucc dna el cavali , tace duu se corden

A tcea el temp d'i neon tra ss a la gran zaffa.

musa, intant che sti duu can se morden
JDettera sta guerra in moeud che no la stuffa
E cerca anch jtl ; per andà adree al so vers
£on la moeuja e el barnasc de incorda i vers,

, Mettènn in resta e alzènn con forza i lanz
E gh'aveven per lanz dò piant de pinj
No va tant prest on sass tiraa de slanz,
Rè on falchett contra on pover usellin,
Come sti duu grifon vegnen inanz
Per dass cent ona furia del ciappin;
E i lanz sui moriott come sui prej
De l'azzalin Iran foeugh e van in schej.

Al frecass di montagn che rembombenn
Quanci lontan di mja no gli* even mezz?
Pur sti duu poffarbio no se sbrottènn,
Restand 11 ferma come dò fortezz.

1 duu cava) fènn loccabusa, e andènn

Giò in terra in moeud de stagh per on beli pezz ;
Ma i duu brav, senza dà né inanz nèindree,
Lassènn subet i staff soltand in pee.

In del stroggiass tucc dutt giughen de scrocco,
E slan a l'erta, e no se perden d'ceucc.
$emma reparen , semma dan di gnocch f
Giren , pieghen e slonghen i genoeucc - 7
Tant pu gajnon , quant pu fan de balocch ,
De chi menascen e de là fan bceucc;
Lassen quej alt mezz desquama, ma quell
L v è on partii largh ; idest on trabuccheli.



i35
Tancred annavojand, ne con la spada
EFè cont el scud noi se quatta on g;ronj
1/ olter, toppa, el gbe tira ona stoctada,
Lassa nd on fianch scoverl de fustuscion - }
Tancred dopo d'avella reparàda'
£1 le feriss, godend de l'occasìon,
15 poeti leat ditt e fati el se retira,
Stand in guardia e tegnend l' olter - de mira.

Adess mò sì eh' el scior Argànt de vera ,
Trovandes brutt de sangu che 1' è del so , .
El va in bestia, el tra bava , el se despera,
£ sé ved ch'el le stanta a manda giò;
£ Tè foeura del birla de manera
Che alzand la vos e el brasc tutt quell ch'el pi,
£1 va per dann vuna a Tancred, ma el fòlla,
Ch'el ne toeù sa lu on' oltra in d'ona spalla..

Figurev in d' on bosch on ors eh' el sia
Spongiuualvivind'onfìanch,che in quellbullor
A despecc de tane arma el tocca via
Urland, mostrand i denc ai cacciador.
Insci el va Argant in tanta frenesia
Per la doppia. vergogna e el gran brusor,
Ch'el se voeur rebeccà, s'el se credess
D' andass a infilza el venter de sé stesa.

Rabbia , forza , pdj , spiret , ardiment
Hin in quell corp tant ben manipola,
Che intant che In el stramenna e el ghe da deirt %
Tremma la terra, e el del l'è anch hi infogaa.
L' olter noi pò quarciass in quell ciment ,
Ne poggia anch lu quej botta o tira el fiaa,
Noi pò schermiss di colp che dà coluo,
Che in del reparana van ghen riva duu.



i3C

El sta specciand Tancred groppii a la prima
Se sta tempesta la voeur mai dà loeugh,
£ el sta in parada ch'el sa ben de sci-ima,
£ el gira e el sta lontan per fa el so giceugh -,
Ma vede od eh' el nemis noi se pad ima ,
Anca lu poeu el dà ioeura e l'è tutt foeugh j
£ el par, menand de scià e de là la spada,
On vii turi n che sbatt la se uri a da.

Van d'ona.part cauteli, resguard, raggir,
E no gh' è che la furia vhe sia in ball j
Seniper se taja e sbusa , eoo gh' è tir
Che no foga ruina e casca in fall,
Gh'è di tocch d' arma brutt de sangn in gir:
S'el sangu l'è pocch , gh'è el sudor de mes'ciall ;
In somma tutt el brutt d' on temporal
Mettili con sto duell, Tè tal e qual.

D'ona banda e de l'oltra i Turch e i nost
Yedend quell cas hin luce sora de lor,
£ segond che se dan sti duu sui crost,
De la speranza passen al timor.
Paren tauc statov, e stan sald al post,
No se niceuv zi}, no gh' è el minem rumor j
Via di ticch tocch del cceur , durand sta guerra
No gh'è pu netta el nas ne spuà in terra.

I duu hin già straccb , e pocch pu che la dura,
Hin su l'ullem, che l'uhem Tè el morì}
Ma vcn5 ona noce scura, scura, scura,
Che no gbe se vedeva de chi e lì 5
Talché 011 Franzes e on Turch con gran premura
Fan tant che riven a podej spartì.
Tindor l'è el Turch che con paroll de pe$
Porte la sfida; l'è Ariose s el Frames.



,3 7
Costor con bella grazia e con destrezza

Fan slarga i spad quand hin i colp pu s'giss
£ se metlen de mezz con gran franchezza ,
Che in sti cas l'è sicur quell che spartiss:
Bravi , sii ugual d' onor e de fortezza ,
Savii el fan vost tucc duu, Pindor el diss-
Fornilla mò, e andee pur a dormi on sogn .
Che Tè giust, e soo mi che n'hii besogn.
L'è temp de travajà quand l'è del ciar,
Ma quand V è scur V è temp de repossass j
E on brav soldaa l'ha minga d'ave car
D'on falt che noi pò ess vist , né el pò cuntass.
Bespond Argant : Mi nò , che no me par
Ben faa che costii el possa *rethass ;
Vorev ben fa el duell in faccia ai olter,
Fero eh' el giura de torna senz' olter.

Sì, el diss Tancredi va pur, e torna pceù.
Col presonee , ma anch ti t' ee de giura ,
Perchè allriment mi no me vuj destoeù
Del me impegn ; se ghe sont vuj tira ììu
Insci giurènn d'accorci, e lassènn teeù
Di arald el dì ch'aveven de torna ;
£ costor stimènn propri d' accordagh
Ses dì de temp de medegass i pjagh.

On duell de sia sort el spaventè
Per on pezz tant i Turch come i Fedel.
Per el scagg e el slupor che ghe reste,
Senti ven fina a resciass el pel.
No parlen che de quest ; la fu , l' andè ,
De \un , de l' olter, com'eel , come n'eel $
Ma quand vegnen al pont de dà giudizi
Chi sia el mei de lor duu, la va a caprizi*



i



i38

En speccen tucc la fin , eh* hin curios
De vede chi *va giò , chi resta sii :
Se var pu el petulant del spirilos,.
O se ced el furor a la vertù.
Ma in cap de lista de tucc i dubbios
Gh'è Erminia, e la ghe premm on tantin pù;
Che se ghe resta el so Tancred , anch lee
La pò fa corr el medegh e el barbee.

L'è staa so pader on tal re Cassan,
Che in Antiochia Y evà lu patron ;
Ma perduu el regn l'è capitada in man
Del brav Tancred con tutt el beli e el bon j
£ qaest non solament de Cristian
£1 ghe salve la s*oa reputazion ,
Ma de maross , sebben l'èva in mina,
£1 l'ha trattada semper de regina.

£1 gh'ha usaa ogni finezza e cortesia,
Che se pò usa , e l'ha missa in libertaa ;
£ el ghe lasse i so gioj de porla via j
£ tutt quell che 1' avess de mal guarnaa.
Lee vedend tanta grazia e polizia ,
£ on gioven insci nobel e ben faa,
L' andè giò per la melga ; e per diana
L' èva pesg d' oua gatta soriana.

Reste liber el corp, ma intant el cceur
L' è ligaa , e noi se pò pu desligà ,
In sto. còs pensee mò se la ghe dcear ,
Qùand l'è a quell pont d'aveU d'abbandona $
Ma essend quella che l'era, no la vceur
Fi el minem pass che l' abbien de pontà ;
Talché la fa bauli, e con soa mader
La va d' on arais vece del so scior pader %



i39
La va a Gerusalemm, e là la trceuva
In xà de quell re amis corta bandida;
Ma tra i desgrazi el ghe n'è on' oltra noeuva f
Che niceur la mamma , e pur no l'è fornida:
Asca resili, asca sta mori , la proeuva
Pussee brusor per on* oltra puvida ,
L'ha in del eoo el so Tancredi e quell gran foeugh
Che ghe ten pizz l'amor, noi pò dà loeugh.

La rosliss , la deslengua ; l' è destrutla ,
Povqrascia, e la spera asquas nagotta ;
Ma inscambi la memoria la gh'è tutta,
E l'è anmò fresca, e la tra sangn la botta.
Quanto pn el foeugh l'è strecc , che noi se jutta
Col podè. svapora , V è tant pu cotta.
Infin Tancred el vens sott a P assedi ,
E P è staa ai so sperane on gran remedi.

Quand rive quell boccon de quella armada y
Ghe se strengiè su a tucc el peverinj
E lee mò inscambi ; tutta consolada ,
L' èva pu gust che a vede on beli f est in ;
E no latrava via gnanch on' oggiada
Senza cerca cont ansia el so corin.
Semina la ghe straved , semma el le ved f
E la dis paricc voeult: L'è pur Tancred.

Li arent ai bastion gh' è in del palazi
On torrazz, figurev quell de Cremona.
De là se ved mont , pian , fceura del dazi ;
E tutt el camp persona per persona 5
Finché l'è dar tee no la vceur desgrazi,
Quell l'è el so post, e mai no le abbandona ,
Là la se volta intorna, e Porcellatta
Parlaud lee de per lee come ona matta.



i4<>

La contempli na là tutt el duell
Con tant tiemer , come se la disess :
El vedet là , V è el lo moros , 1' è quell
In tant priguer; ajutt cli'el mceur adess!
Insci col sud or fregg tra carna e peli
La guarda per menuder el success,
È ogni colp che dà Argani 7 a stand là iuscima,
£1 le sent in del coeur lee per la prima.

Ma quand la riva pceù a savè el cas giust?
Ch'ha» decis de scarpass anmò i cavi),
L'è sbattuda del scagg e del desgust,
Come l' avess el sangu scisciaa di strij.
La piang in di canlon, la slarga el bust,
£ la sospira, e cbe sospir hin qui j !
£ la par ? a vede quella figura ;
Tirada fceura de la sepoltura.

Tùcc i idej pu tremend e spaventos
Cfcni freguj ghe passen per la ment;
Se la visora, oh che sogn tormentosi
No la ved che ferid, che mazzament.
'Ghe par d' ave lì inanz, el so moros
Ch'el cérca ajutt, eh' el sia tutt sanguanent;
£ dessedandes e stirand i brasc
La trceuva pjen de laerem el piumose.

E noi se fernia lì tutt el so affann
Per el maa che pò nass per 1' avvegn) ,
Ghe rincress del passaa, quest l'è efmalann,
Che no la sa s' el podarà guarì ;
Anzi ghe tocca de sentì a parlann
Come d' on cas che l' abbia de morì ,
E la dà el cas anch lee per desperaa,
Come s'el fuss già cont, arent i fraa.



j4« 

E perchè l'ha imprenduu sott a la scceura
De la soa mamma a fa di medesinn,
E a f à stagna su el sangu, e che no doeura
Che taj se sia con quatter parolinn - 9
Che là el passa de mader in fioeura ,
E l'è ou mestee ch'el fan doma i reginn:
La vorav medegall cont i so man,
Per ess guari da anch lee quand lu el sia san.

La brama tant d'andà a cura el so ben,
E ghe tocca el nemis de medegà.
La vorav lec di voeuJt drovà el velen,
E per gnarill del luti v fall volta là ;
Ma poeù pensand che a lee no ghe conven
A fa sto beli giughett, la lassa sta
Però, se no l'ha anem de coppali,
No 1' ha mo gnanch sta vceuja de j ut tali.

No l'è gì o vena lee de toeuss Iravaj
A. andà in mezz ai nemis j l'è usada al tult,
1/ ha vist mort e ruinn, l'ha vist battaj ,
L'è sta da in cas eh' el n'ha passaa de brutt$
Talché Tè spiritosa finamai,
E insci tosa l^ha on zuff de farabutti
No la trema per pocch come i ficeu ,
E no l'ha minga foffa del bordoeu.

L'amor pceù el ghe fa on anem de lionj
Dove el gh' è lu el timor el va de pee;
Tant l'andarav con sta resoluzion
Tra i tigher e i serpent lee de per lee;
Ma d' oltra part l' onor col cavezzon
El le fa sta in caresgia, e volta indree,
E fan in del so coeur ogni freguj
E l'amor e l'onor del battibuj.



  • 4*


L' onor el ctis
Ma cara la mia tosa,


Che finadess t'ee semper aràa drizz,

E , Sciava di nemis , de valorosa

No t'ee per» del tò credet gnanch on sgrizz;

Adess mò te voeu andà presontuosa

A cérca chi te faga on qucj bruti scrizz ?

Chi t'ha miss in del eoo sto beli caprizi ?

Dì su, coni' eia? eel quest el tò giudizi?

Come? donca te stime t insci pocch
L' ess tegnuda per gioveha onorada ,
Che te. voeu andà cercand come i pitocch
On quej va in pas, e mettet su ona strada?
E no set minga eh' ci pò dia quell scrocca:
La toa reputazion te V ee giugada ;
Vammeli fceura -di pee, no gh'hoo sta veenja
D'impiastrammcoi fàtt tceu j chi en vceur en toeu-

De T oltra part amor el le conseja (ja.

A reson de mojnn de l' oltra oreggia.
Set nassuda d' on' orsa od' ona preja,
£1 dis, che te voeu fa la polla Treggia?
"Vceutt fenonzià ai piasè? lassa, st' ideja,
Lassa sta motria a ona quej brutta veggiaj
No t'ee on stomegh de ferr , ne on coeur de sciati,
D'ave tanta vergogna a innamorata

Ma coss'è mai sto scagg, coss'è st'ombria?
Te figuret Tancred tant beschizios?
Eel fors che no te sappiet coiti' el sia
Bon , galantomm , morever e pietos ?
La toa V è crudeltaa , Y è stranibaria
A no vorè dà ajutt al tò moros.
El bon Tancred l'è fors a ou brutt tandenrm ?
E te stee. chi a cura chi no te premm.



. i43

Guariss e tira Argant fceura del léce
Per ft ch'el coppa ci tò benefattore .
No pensa pu a sto mceud al tò ami* vece,
Paga con sta moneda i sceu favor :
£ no te sentet minga a vegnl frécc ,
£ sta sort de mestee noi te fa orror?
Eel possi bel che quest noi sia anca tropp
Per fatt teeù sul moment el duu de copp ?

£1 sarav ben pu mej, e te sarisset
Al doppi alegra e cent vceuk pu contenta,
Se a fk la medeghessa te guarisset
Qnell granbrav omm che adess forsel tormenta:
Che per frut del tò inguent te vedarisset
A revegnì la soa cera ridenta.
Oh che beli gnst a podè dì: Se l'è
Anmò insci beli, l'è staa per amor me!

Che gloria poeu, ebe meret ghe sarav
A ess causa ti de luce i so prodezz?
Pensa se allora noi te sposarav.
Con che ' consolazion ? con che carezz
Là el popol per vedett el corra rav,
£ te faraven tucc millia finezz?
Che beli viv. in Italia , in d' on paes
De Cristian eh' hin verament cortes?

Con sta speranza f oh povera mattoccaf
£1 ghe par già de tocca el ciel col did;
Ma ghe s'ingarbia el fir su la bicocca '
Per l'andà franca e reussinn polid;
Che li al palazzi e ai basdon ghe tocca'
De inganna i guardi , e no l'è irapegn de rid,
Per via che senza on gran motiv se osserva
Del rigor , né gh'è porta che se derva.



1



Erminia con Clorinda even de spesa
Tn compagnia giust come dò sorell.
Ch'el so el spontass o pur ch'el se scondess,
Lor even. scraper scisger e bue 11.
L'èva i stessa la tavola, e in l' i stesa
Lece repossaven quand lusiva i steli $ .
Se con6daven tutt in tra de lor
Col coeur sui lavor, via di coss d'amor.

La sospira sta sci ora regolizia
Per el so car pu che la pò in secrett,
E la tra addoss la colpa con malizia
Ai so desgrazi , per no dà sospett.
Pensee mò , se la pò con sta mi ss i zi a
Andà in tucc i so stanz e gabinett;
Anch. che sia via Clorinda 1' è sicura
De no trova contrast ne saradura.

L'èva Clorinda on dì foeura di pee
Quand che capite Poltra, e insci pensand
L'è stada per on pezz sora de lee
Per trova el mceud d' andasse n ma rabbi and j
E in del temp che la masna e la va adree
A strolegà dubbiosa el come, el quand.
La vede tucc i arma taccaa su
De la soa brava amisa, e el né voeuss pu.

Fortunada Clorinda I la sciame,
E la tre foeura on gran sospir in quella;
Gh' hoo pur invidia; e no l'è già perchè
La goda el gran vantagg d'ess insci bella;
Ma perchè noi la quatta fin al pè
Sto vestii longh che me fa sta a la grella,
E arma da la pò andà liberament
Jn ci tua e foeura, e nissun dis nient.



i45
Oh mala cossa! perchè anmì no gh'hoo

Tanta forza ; e od bon stomegh insci franch,

D'avegh per scuffia el moriott sul eoo,

£ in lceugh del sottanin la spada al fianch?

No starev minga fresca come sloo,

Ne el mezzdì 7 ne la noce, ne el vent , né mandi

L'acqua o la nev porraven impedì

Che n'andass sola o al camp de chi e de lì»

No ti t'evet d'ess prim, o scior Àrgant,
A fa col me Tancred la toa quistion $ .
Mi avarev faa la mia , portand el vant
De la vittoria, e de fall rend preson.
In quell cas soo pceù eh' avarev faa tant
Che l'ess s'eiav el dovess somejagh bon 5
E el provarav di cadenn in quell cas
Pu legger e pu tender del bombas.

Se nò , tutt quell eh' avess poduu succed
L'e\a a teeù su in del coeur ona stoccata,
£ guarì i colp d' amor faa de Tancred
Coni on colp ch'el me dass con la soa spada»'
Adess almanch repossarev ; mi cred ,
Con tutta pas, e in vedemm lì stringada,
Chi sa che allora intenerii lu istess
Noi me fass fa on beli corp e noi pian gè ss?

Ma quist n'hin gnanch penser de farin inzetta;
Cossa voja a deperdem in sti sogli?
Cossa foo chi, pareti t d'ona sabetta,
Qu accia e fiffona a fa el Marlin taccogn?
Perchè no prevarimm de sta scoletta,
Perchè no m'armi anmì quand n'hoo besogn?
£1 soo che i arma hin grev , soo che soni fiacca ;
Ma per pocch poss porta) ; anch che me stracca/



i46

Sibben che i portaroo come nient,
Che amor noi voeur di ciaccer, ma di fate
No vedera per V amor inverniglieli t
Beccass i gali e sgraffignass i gatt ?
Mi mò n'hoo a sbacch se poss ave el me intent
Senza fa maa a nissuh , senza scombatt.
Vuj passa voltra, e vuj con sta figura,
Mostrand .de vess Clorinda ; andk sicura.

I guardi ch'hin ai port e i sentinell
Con lee no faran minga i bej umor.
Questa Y è la ciav vera del porteli $
Senza questa no gh'è olter de descor.
No me lassa imperfetta in sul pu beli ,
Che infin quest l'è tò impegn, scior dia d'amori
E adess giust che sta brava soldarona
La fa consej col re > Y è Y ora bona.

Insci la se resolv e la ten dur,
Che V amor el le spong cont el ghiaa }
E in la soa stanza , che l' è mur con mur,
La strascina qui) arma grimignaa;
£ la toeù giust el temp e i so mesur *
De resta sola intani ch'hin tucc tondaa. '
Ven pceù anch la noce che scond i furbarij,
Ben vista di moro» e di monij.

Vedend Erminia a comparì quej stella ,
E el ciel ch'el va adree a tenges sé via la,
Subet la ciama on pagg e ona donzella ,
Tucc duu secrett e de podess fida;'
E la ghe ciinta senza pari quella
Che 1 ha ona gran premura de sloggia ,
E con di scus el ghe le da ad intend ,
Perchè già i dono di ciaccer en san speod.



  • 47

El pagg l' ha $ià despost in la streccioeùra

Pontual tucc qui] così che besognènn;

Erminia allora alegra la tra foeura

£1 coregon tremend e l'adrienn,

Besland come on palett in sorioenra,

Pu lesta asquas di ballarinn sui scenn ;

E via de quella che già el le sa tutta,

No gh'è lì nissun'oltra ch'el le jutta.

La quarcia el eoo col moriott; e in vera
L'è pu grev d'ona scuffia d'Inghilterra;
E el scud anch quell el pesa de manera
Che la se sent a tira i brasc in terra.
L' è tutta armada , e rabbuffand la cera
La se roelt propri in aria de ili guerra.
El gh' è lì amor eh' el fa tanto de bocca ,
Come quand Ercol el firè la rocca.

L'è tant el pes che in de l'anda la donda ,
E la fa su on quadrell trii o quatter pass;
La sta in pee, ma per via che la se ponda
A la soa compagnia tant* per juttass;
La gh' ha poeii amor che l'è ona bona sponda.
Sperane on bon reposs del so straccassi
Riven in fin dove je speccia el pagg,
E monten a cavali e bon viagg.

Van a posta beli beli per di strecciteli .
Di pu desabitaa foeura di pee,
Ma veden , anch che sien senza el crosoeu ;
Paricc soldaa che van inanz indree ;
Però tirand quiett a fa i fatt soeu
Tucc quanc gbe lasse» la man drizza a lee,
Che appress a pocch quand riven a vede
Quell bailum del mant biaach ; san de chi VK



i48

Erminia la se sent lee on quej sòllev ;
Pur eoa tutt quest gfae manca la parolla ,
In del passa el boccon V è on poo tropp grev,
L' ha battuu dur de prima , adess la molla.
Ma che ? per sfrosà el dazi e mena a bev
I guardi la se fa de bona tolla:
Sont Clorinda , la diss , prest a dervì ,
Ch' hoo d' andk via per quell che soo pceu mi.

Con quell ton de vosetta , eh' èl par tutt
De V oltra , la je menna per el nas.
Chi credarav de vede a fa de brutt
Ona baciocca usada a viv in pas?
Ubbedissen i guardi , e stan lì mutt ;
E lee via coi compagn dove ghe pias ;
La guida de bon trott el so cavai) ,
Per di raggir de strad già per i vali.

Ma quand V è in d' on ìceugh bass e solitari ,
Che no 1' ha pu paura d' ess fermada ,
La va via lizzonand cont el eoo in 1' ari ?
E la gratta la coppa e 1' è imbrojada ;
La se pent deisòimpegn, ma adess l'ha pari
A pentiss ; che 1' ha già faa la fertada*
L* è corsa tropp inanz senza resgnard ,
E la ghe pensa adess , ma adess l' è tard.

La T capiss che insci armada la pò ess vista
Di nemis , e che 1' è ona gran pazzia ;
Né la vorav ess tegnuda de pista,
Ne (via che al so moros) dì chi la sia.
L' ha geni de rivagh a i' improvvista r
E podell catta franca senza spia ;
E per necessilaa, guzzaud l'ingegn,
La confida col pagg el so dessegn.



'49
Orsù el me galantòmm, la dis, va a fa

On' imbassada ; ma dedrizz e lesi :

Va al camp , cerca Tancred , e fatt mena

DoVe l'è in lece, e insci sottvos digb quest;

Che gh' è ona donna eh' el le voeur trova

Per medegall e fall guarì ben prest;

Ma che anch lee, ciacche amor el le maltratta ,

La vceur on quej remedi de fa patta.

Digh ch'el l' ha in d'on gran credet , che però
La se ten pn che franca in di so man.
Digb doma quest , s' el voeur savenn anmò
Torna indree subet , e f a Y Indian.
Mi intant stoo chi a specciatt, che chi se pò
Sta con quiet in sit fceura de man.
Insci la parla Erminia , e el pagg in quella
L'è già instradaa e el va via come ona velia.

£ 1' ha savuu fa tant che 1' è passaa
Come amis denl.per dent in di trincer,
£ rivand a parla con 1' ammalaa ,
£1 trovè propri on tratt de cavalier ; .
£ el le lasse de slanz tutt consolaa,
Ma de lì a on poo dubbios sora pénser;
£ el tornava al loeugh topegh , eh' él gh' aveva
Quella resposta giust che la voreva.

Ma perchè l'è- impazienta, e ghe rìncress
À speccià chi no ven guardand intorna,
La prceuva a cuntà i pass disend: Àdess
£1 riva là , el ghe parla , adess el torna ;
E la va in grenta e la cred pers el mess,
Ch' el par eh' el tarda a fa el ball del retorna ;
E la se porla inanz insci de stracch
In su on\ altura de sguisì i baraceli.

Voi VIL * 9



i5o

L' èva de noce , e 1' èva insci serenila
De podè cuntà i steli a vuna a vana ;
E resplendeva in ciel la luna pienna
Con tutt quell ciar che possa dà la luna»
Inlant costee la sfoga la soa penna ;
E el le toeu con 1' amor , con la fortuna :
No senten che i campagn eh' hin tant secreti
Che n'han mai dilt del so descors on ett

E poeù voltada al camp: Car padiglion,
Oche beli gusl, la dis, che l'è astav dent,
Doma a guardav me dee consolazion;
Cossa saràla poeù a vegniv àrent ?
Insci abbia de vanzà quej bon boccon
Per me restor, s' el ciel el se resent,
Che T è là che vii j godei , e se poss
Là in mezz ai tribuleri ave reposs.

. Alto donch, accelte'mm, e fee che troenv*
La pietaa che l'amor m'ha promettnu,
E la cortesia granda che per proeuva,
S'ciava del bon Tancred hoo già godua - f
E no l'è el desideri che me maeuva
De quistà in grazia vostra el regn perduu,
A neh che sia serva, alme Tancred v esina ,
A dà a tra al coeur, staroo de gran regina.

Insci la parla; ma die? in fin del gioeugh,
Poverascia I la vceur savemmel dì.
L' èva in faccia a la luna , e giust in Iceugh
Che i arma se vedeven a lusl;
E hin tant sguraa, tant lnster che tran foeugh,
E el vestii bianch l'ha pari a comparì,
E via d'avegh ai oeucc ona quej binda,
Vedend la tigra tace l'han per Clorinda.



i5i
Se dà el cas ch'han mise giò di trabucchi!
Paricc soldaa per cara i posi Jì adree;
E Poliferno e Alcander, duu fradij,
Even capp de sta squadra de campee ,
Per impedì che andass ai Turch moni)
De la roba de sbait e de impì el slee ;
£ se Tè passaa el mess con l' imbassada ,
1/ è che l'è cors con furia e voi land strada.

Poliferno, eh' el visi tutt sassinaa
So pader che Clorinda ghe coppe,
Yedend quell vestii bianch el s'è ingannaa,
E el le cred subet quella che no Tè;
E el va a taccalla con paricc soldaa ,
Rabbiaa , fogos come òn no soo dì che ,
Sbattendogli coglra Tasta: Te see morta,
El dis; ma r è anmò viva, e el dill n'importa.

Figurev ona cerva che la gn' abbia
Ona gran set, on gran petitt de bev,
Che la trceuva tra l'erba e tra la sabbia
On' acqua fresca asquas come la nev ;
Se paricc can ghe dan addoss con rabbia
Quand Tè in proci nt de god quell pocch sollev,
8 tremi uà la dà indree per i campagn,
E la set la va fina in di <calcagn.

Insci coslee* con tutta queir arsura ,
Quella gran set d'amor foeura de moeud,
Quand già la se tegneva per sicura
Col vede el so benon d' avella . a scaeudj
Sentend tane soldaa in arma che adritlura
La vòeuren bev su lee giust come on brceud,
La lassa andà la vouuja e quant è mai ,
Marciand via per tirass fceura di guai.



i5a

La sprona spaguresgia a tult sprona
£1 cavali ch'el cammina de galoppa
Vedendes la donzella a seguita ,
La se tira anca lee foeura di fopp;
E el pagg tornand con la resposta a d ;
Qnand el s'incontra in quell boccon d'intoppa
El dà ancji lu a gamb , tal eli è corren tucc tiri
Dove s'imbalt f e scappen desparsii.

Ma Alcander , omm prudent ; omm de cervell,
Sebben l'ha vist Erminia stravestida ,
Noi voeuss lendegh adree né fa spuell,
E el sta quacc , che a andà inanz noi se ne fida;
Mandand l' avvis al camp , che so fradell
El vceur fa ona redada ben compida
In d'on colp sol, se in loeughdemandri el ciappa
Clorinda spaventada che la scappa.

E che nolcred,, e no l'è gnanch decred,
Che ona simela donna de quij or
La voress vegni denter in la red
Senza on quej gran motiv de fass onor;
Che in quest el speccia i orden de Goffred,
Che Goffred l'è el patron, lu el servitor.
Riva sta noeuva al camp, e en coir la vos
De tenda in tenda a tucc i curios.

Tancred, che l'ha in del coeur el prim awis,
Ch'el gh'ha faa su tane cunt , sentend anch quest;
Franca costee l'è in sto zimbell, el dis,
Per amor mè ; né el fa pu cas del rest;
El'toeù quej arma , e, senza che i soeu amis
Sappien nagott, Tè già a cavali ben prest ;
E insci a vista de nas su quej pedana
El corr cont ona furia del mal arni.